L'arpella (Circus aeruginosus) és un rapinyaire característic de les zones humides, que com la resta d'espècies del gènere Circus es caracterítza per bastir el niu a terra, en aquest cas la major part de les vegades a l'interior del canyissar ("siscar").
L'arpella cria a l'estany d'Ivars i vila-sana des que es va iniciar la seva recuperació, doncs des d'un primer moment ja disposava del canyissar de la basseta o "estanyet" del costat de cal Aragonès. La població reproductora, aquests darrers anys, oscil·la entre les 6 i les 9 parelles. Tot i que es pot observat tot l'any, no tenim però informació de si la població és resident o realitza alguns moviments migratoris fora del període reproductor, doncs no es té cap exemplar marcat. Si que sabem però que a l'hivern hi ha una important entrada d'ocells forasters, que ha anat incrementant-se de forma important any rere anys, fins arribar a les 147 arpelles que es van observar a la joca de l'estany el gener del 2018, xifra clarament molt superior al que hauria de ser la vintena d'ocells locals. Val a dir però que aquestes arpelles no romanen tot el dia a l'estany sinó que s'escampen pels conreus de les rodalies en busca de rates i altres preses i a la nit s'apleguen a dormir al canyissar de l'estany.
L'arpella és una espècie bàsicament estival al centre i nord d'Europa i resident i hivernal a la meitat sud, amb alguns ocells que llavors arriben al nord d'Àfrica i fins i tot al sud del Sahel.
L'observació a l'estany d'una femella d'arpella amb una anella de lectura a distància durant els tres darrers hiverns (vegeu la taula) ens ha aportat una sorpresa. En efecte, aquesta femella d'arpella que com a mínim aquests darrers anys ens visita amb fidelitat i sembla passar tot l'hivern a la zona de l'estany (com a mínim entre octubre i gener, tal com es veu a la taula) no és un ocell que ens visita des del nord d'Europa sinó des de l'interior de la mateixa península Ibèrica, en concret des de Paredes de Nava, a Palència, a 480 km en línia recta. Es a dir que el desplaçament que efectua no és nord-sud sinó oest-est (vegeu el mapa). Tenint en compte que l'arpella sembla una espècie filopàtrica a les zones de cria cal pensar que cada any fa el viatge d'anada i tornada entre la seva zona de cria a la Tierra de Campos i la seva zona d'hivernada al Pla d'Urgell. Potser és que els grans secans de l'interior de la Península a l'hivern són massa pobres, o massa freds? González (1991) ja esmenta el cas d'una població que cria a la zona de Guadalajara que (en base 60 d'ocells marcats amb bandes alars, tant adults com polls) només era estival en aquesta localitat i que hivernava a la zona de les maresmes del Guadalquivir, essent substituïda a les zones de cria per una petita població hivernal d'origen desconegut. Encara ens falta molt per saber de les arpelles de l'estany, com per exemple si la població reproductora també marxa a l'hivern com sembla passa en altres llocs de la península, però com a mínim ja sabem que alguns dels ocells presents a l'hivern crien a la Meseta castellana.
Femella d'arpella l'arpella 06U que ha passat aquests darrers hiverns a l'estany d'Ivars i Vila-sana. 26/10/2018 (c) Joan Padró
Taula. Observacions disponibles de la femella d'arpella 06U
Període reproductor 2011
Hivern 2016-17
Hivern de 2017-2018
Hivern de 2018-2019
Localitat on cria l'arpella 06U que hiverna a l'estany d'Ivars i Vila-sana
González, J-L. 1991. El aguilucho lagunero en España: situación, biología de la reproducción, alimentación y consevación. ICONA. Madrid