Història de la gavina capnegra HR93

El mes de setembre veiem la història de la gavina capnegra 5046 que havia nascut a l'estany d'Ivars i Vila-sana i que va anar a passar l'hivern al Sudest de la península Ibèrica, on segurament va tenir un un final tràgic en empassar-se un ham de pesca. En aquest cas veiem la història d'una gavina capnegra nascuda a Hongria que s'ha dedicat a viatjat una mica per Europa occidental. En efecte, aquesta gavina anellada com a poll el 16/06/2012 a Retzilas (Hongria) va ser observada el 12/08/2013 a Rosslare Harbourg (Irlanda), el 20/2014 a Faro (Portugal) i finalment el 08/07/2014 a l'estany d'Ivars i Vila-sana. No sabem si la seva aturada a l'estany coincideix amb la vista de possibles zones de cria (doncs era encara un subadult i per tant encara possiblement no reproductor) o si a la primavera havia retornat a la seva Hongria natal i en no criar havia decidit retornar aviat a la seva àrea d'hivernada del sud de la península Ibèrica. Caldrà estar atent la primavera de l'any vinent a veure si es decideix instal·lar a l'estany o va ser només un punt d'aturada durant el seu periple viatger atret per les gavines capnegres locals.

Gavina capnegra hongaresa (amb anella vermella) al costat de gavines vulgars a l'estany d'Ivars i Vila-sana. 08/07/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Moviments realitzats per la gavina capnegre HR93

El Clot de la Unilla, una visió de com podia haver estat l'antic estany d'Ivars i Vila-sana

L'estany d'Ivars i Vila-sana, en el seu origen, era un estany endorreic que durant els episodis de pluja recollia l'aigua d'una cubeta sense connexió a cap conca hidrogràfica, actuant com un petit mar interior. L'endorreisme era un fet freqüent a la Plana de Lleida, on les escasses precipitacions impedien que algunes conques interiors arribessin a obrir-se al mar. No cal dir que aquest estany era d'aigües temporals, sense peixos ni canyissars i alguns anys a l'estiu s'eixugava del tot, no restant més que una crosta de salobre. Amb la construcció el 1861 del canal d'Urgell la cosa va canviar de forma dràstica. En efecte, el reg de les finques de l'entorn va començar a produir un excedent d'aigua que s'acumulava al fons de la cubeta i que va ocasionar que l'estany deixés de ser temporal per esdevenir permanent. L'obertura de la sèquia de l'estany per aprofitar les seves aigües per al reg dels municipis del Poal i Bellvís va afavorir la circulació de l'aigua i la dulcificació de l'estany, cosa que va permetre la colonització del mateix per part dels peixos i que si desenvolupes el canyissar i altra vegetació aquàtica d'aigua dolça. El 1951, però es va procedir a la seva dessecació per guanyar terres de conreu. Sortosament, el record de l'estany va afavorir però que a partir del 1993 es planteges un projecte per a la seva recuperació, que finalment es va consumar el 2005 amb el retorn de l'aigua a a l'antiga cubeta. No cal dir que aquest projecte de recuperació es va emmirallar en l'estany artificialitat generat amb les aigües excedentàries del Canal d'Urgell i no en l'antic estany endorreic d'aigües temporals. Malauradament la història de l'estany d'Iivars i Vila-sana no és única i durant anys la pràctica totalitat de cubetes i llacunes endorreics van ser drenades i transformades en conreus, sovint no restant més que la toponímia que ens indica l'antiga presencia d'aquestes cubetes endorreiques actualment transformades per tota la plana de Lleida, amb nombroses partides que encara conserven el nom de la llacuna, el saladar, el clot de...

Sortosament encara ha arribat fins als nostres dies una d'aquestes conques amb prou feines transformada, en concret el Clot de la Unilla la darrera gran cubeta endorreica no drenada a Catalunya. El Clot de la Unilla se situa enmig del secà entre els municipis d'Almenar i Alguaire, i és una digna imatge del que devien ser aquests paisatges abans de la generalització del reg a casa nostra. Una part del Clot de la Unilla està conreada des de fa anys. Malgrat això, encara es continua embassant alguns anys amb importants episodis de pluja com enguany. Quan això passa, de forma immediata, s'hi desenvolupa una rica i singular comunitat vegetal a la cubeta, amb nombroses espècies aquàtiques adaptades a aquesta temporalitat, amb formes de resistència capaces de sobreviure anys de sequera i que acaben per desaparèixer en sectors amb aigües permanents, on no poden competir amb les espècies dels ambients estables. És per això que és de gran importància reivindicar i conservar el Clot de la Unilla i la seva temporalitat, sense peixos i sense canyissar, tant pel seu gran valor ecològic, amb espècies vegetals úniques a Catalunya i desenes d'espècies de limícoles força rares a l'interior els anys amb aigua, com per el valor històric que té. Fins i tot els anys que està sec, ens mostra com eren aquests paisatges abans de l'arribada de l'aigua dels canals, amb espècies també de gran valor ecològic com la xurra, el torlit o la calàndria.

No cal dir però que el Clot de la Unilla és un espai especialment fràgil que cal cuidar amb delicadesa. És per això que si el visitem ens hem d'abstenir sota cap concepte de sortir dels camins i impedir que els gossos entrin a l'aigua. 

Al següent enllaç es pot descarregar l'estudi que EGRELL va fer del clot de la Unilla el 1998 i en aquest l'estudi de la vegetació que van fer Salvat i altres el mateix any.

Vista del clot de la Unilla embassat. 10/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Vista del clot de la Unilla embassat. 10/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Vista del clot de la Unilla embassat. 10/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Vista del clot de la Unilla embassat. 10/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Vista del clot de la Unilla embassat. 10/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

El territ pectoral (Calidris melanotos) és una de les espècies estrella que ens ha visitat aquesta tardor des del NE de Sibèria. 25/09/2014. (c)  Joan Estrada Bonell

El corriol petit (Charadrius dubius) és una de les espècies que utilitza les zones amb fang del clot de la Unilla. 25/09/2014. (c)  Joan Estrada Bonell

El corriol gros (Charadrius hiaticula) és una altra de les espècies que utilitza les zones amb fang del clot de la Unilla. 25/09/2014. (c)  Joan Estrada Bonell

Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus) i fredelugues (Vanellus vanellus) al clot de la Unilla. 25/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

El batallaire (Philomachus pugnax), a l'esquerra ha estat l'espècie més abundant al Clot de la Unilla la tardor del 2014, amb molts dies amb més de 100 ocells. A la dreta una valona (Tringa glareola). 25/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Tètols cuanegres (Limosa limosa) i batallaires al Clot de la Unilla. 25/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Becut (Numenius arquata) al clot de la Unilla. 25/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Mascle adult de batallaire en plomatge hivernal al clot de la Unilla.  25/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Daurada grossa (Pluvialis apricaria) encara en plomatge d'estiu cal costat de fredelugues i gavines vulgars. 25/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Resum del mes de setembre de 2014

Durant el mes de setembre s'ha produït una inflexió en els ocells de l'estany. La pràctica totalitat de les espècies han acabat l'època de cria i algunes espècies com els gavians argentats han marxat a mudar a altres localitats, assolint els mínims anuals. Paral·lelament però ja s'ha començat a detectar una important entrada d'ànecs hivernants. En efecte, al marge de la detecció de les espècies exclusivament migrants o hivernals, com és el cas de l'ànec cuallarg o el xarxet comú, les espècies presents tot l'any han multiplicat enormement els seus efectius. Així el collverd ha passat dels 130 ocells del mes d'agost als 500 del mes de setembre i el cullerot dels 5 del mes anterior als 140 del setembre. Destacar també el pas d'espècies més rares com, l'ànec blanc, el xarrasclet o el morell xocolater. Entre les espècies reproductores a la zona encara nombres molt alts de cabussons emplomallats, amb un bon nombre de parelles que encara tenen polls, i xifres elevades de gavina vulgar, tot i que molt possiblement el gruix dels ocells siguin ja forasters. La fotja vulgar ha incrementat lleugerament les seves magres xifres reproductores i ja es detecten els primers grups de corb marí gros que romandran tot l'hivern a l'estany.

Un esment apart mereixen les limícoles. La baixada del nivell d'aigua de l'estany coincidint amb el pas migratori de moltes d'aquestes espècies que nidifiquen a l'extrem Nord d'Europa ha permès l'observació a l'estany de fins 11 espècies diferents, que sobretot aprofiten els sectors més soms de les zones d'exclusió dels peixos del costat de cal Aragonès. Destacar també, coincidint amb el pas migratori, nombres molt alts de cigonya (amb fins 300 ocells junts) i d'esplugabous, amb més de 2.000 ocells dormint diàriament a la joca de l'estany. Altres espècies migratories rares detectades aquest setembre a l'estany han estat la cigonya negra i el fumarell alablanc.

Finalment comentar que la pedregada caiguda sobre l'estany el 14 de setembre, sense haver tingut els efectes tant desastrosos de la pedregada del juliol del 2012, també va provocar la mort i el trencament d'ales a alguns ocells.

Màxims del mes de setembre de 2014 a l'estany d'Ivars i Vila-sana

espècie	09/2014
Cigne mut (Cygnus olor)
Oca riallera grossa (Anser albifrons)
Oca vulgar (Anser anser)
Oca  de galta blanca (Branta leucopsis)
Ànec blanc (Tadorna tadorna)	1
Ànec mut (Cairina moschata)
ànec carolí (Aix sponsa)
Ànec mandarí (Aix galericulata)
Ànec xiulaire (Anas penelope)
Xarxet comú (Anas crecca)	35
Ànec coll-verd (Anas platyrhynchos)	500
Anec cuallarg (Anas acuta)	4
Ànec cullerot (Anas clypeata)	140
Ànec griset (Anas strepera)
Ànec domèstic
Xarrasclet (Anas querquedula)	1
Anas híbrid
Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris)
Xibec (Netta rufina)
Morell cap-roig (Aythya ferina)	3
Morell xocolater (Aythya nyroca)	1
Morell de plomall (Aythya fuligula)
Aythya hibrid
Bec de serrà mitjà (Mergus serrator)
Cabusset (Tachybaptus ruficollis)	2
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)	90
Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis)
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)	25
Pelicà vulgar (Pelecanus onocrotalus)
Bitó comú (Botaurus stellaris)
Martinet menut (Ixobrychus minutus)
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)	7
Martinet ros (Ardeola ralloides)
Esplugabous (Bubulcus ibis)	2000
Martinet blanc (Egretta garzetta)	11
Egretta garcetta X Egretta gularis
Agró blanc (Egretta alba)	2
Bernat pescaire (Ardea cinerea)	15
Agró roig (Ardea purpurea)
Cigonya negra (Ciconia nigra)	1
Cigonya blanca (Ciconia ciconia)	300
Capó reial (Plegadis falcinellus)	4
Ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus)
Becplaner (Platalea leucorodia)
Flamenc (Phoenicopterus ruber)
Arpella vulgar (Circus aeruginosus)	7
Àguila pescadora (Pandion haliaetus)
Rascló (Rallus aquaticus)	5
Polla pintada (Porzana porzana)
Rascletó (Porzana parva)
Rasclet (Porzana pusilla)
Polla d'aigua (Gallinula chloropus)	13
Polla blava (Porphyrio porphyrio)	4
Fotja vulgar (Fulica atra)	32
Fotja banyuda (Fulica cristata)
Grua (Grus grus)
Garsa de mar (Haematopus ostralegus)
Cames llargues (Himantopus himantopus)	2
Bec d'alena (Recurvirostra avosetta)
Perdiu de mar (Glareola pratincola)
Corriol petit (Charadrius dubius)
Corriol gros (Charadrius hiaticula)	1
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
Corriol pit-roig (Charadrius morinellus)
Daurada grossa (Pluvialis apricaria)
Pigre gris (Pluvialis squatarola)
Fredeluga (Vanellus vanellus)	18
Fredeluga gregària (Vanellus gregaria)
Territ gros (Calidris canutus)
Territ tresdits (Calidris alba)
Territ menut (Calidris minuta)
Territ de Temminck (Calidris temminckii)
Territ becllarg (Calidris ferruginea)	1
Territ variant (Calidris alpina)
Territ pectoral (Calidris melanotos)
Batallaire (Philomachus pugnax)	11
Becadell sord (Lymnocriptes minimus)
Becadell comú (Gallinago gallinago)	18
Becadell gros (Gallinago media)
Becada (Scolopax rusticola)
Tetolet becllarg (Limnodromus scolopaceus)
Tètol cuanegre (Limosa limosa)	13
Tètol cuabarrat (Limosa lapponica)
Pòlit cantaire (Numenius phaeopus)
Becut (Numenius arquata)
Gamba roja pintada (Tringa erythropus)	5
Gamba roja vulgar (Tringa totanus)	1
Siseta (Tringa stagnatilis)
Gamba verda (Tringa nebularia)	4
Xivita (Tringa ochropus)	3
Valona (Tringa glareola)	1
Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos)	2
Remena-rocs (Arenaria interpres)
Escuraflascons bec-fi (Phalaropus lobatus)
Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
Gavina menuda (Larus minutus)
Gavina vulgar (Larus ridibundus)	1590
Gavina corsa (Larus audouinii)
Gavina cendrosa (Larus canus)
Gavià fosc (Larus fuscus)	1
Gavià argentat (Larus michahellis)	33
Gavineta de tres-dits (Rissa tridactyla)
Curroc (Gelochelidon nilotica)
Xatrac gros (Sterna caspia)
Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis)
Xatrac bengalí (Sterna bengalensis)
Xatrac comú (Sterna hirundo)
Xatrac menut (Sterna albifrons)
Fumarell carablanc (Chlidonias hybridus)
Fumarell negre (Chlidonias niger)	3
Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus)	1
Blauet (Alcedo atthis)	4
Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus)

un xarrasclet tipus femella entre tres xarxets. 09/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

  

Un parell de capons reials entren a la joca barrejats amb els esplugabous. 09/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Una cigonya negra migrant arriba al vespre a l'estany. 09/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Les fotges, a la foto amb una polla blava a la zona d'exclusió de peixos del costat de cal Aragonès, han incrementat lleugerament els seus efectius reproductors. 09/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Durant el setembre encara s'han observat regularment els martinets de nit a l'estany, en aquest cas compartint posadors amb les gavines vulgars. 09/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Els corbs marins grossos ja han arribat a l'estany per passar-hi l'hivern. 09/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Els ànecs cullerots ja han esdevingut una espècia abundant el setembre a l'estany. 24/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Un corriol gros i un territ becllarg a la zona d'exclusió de peixos. 24/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Un ànec blanc amb un becadell i un batallaire a la zona d'exclusió de peixos. 24/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Nombroses cigonyes s'han aturat durant el setembre a l'estany a descansar, rentar-se i abeurar. 24/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Gran joca d'esplugabous i gavines vulgars des de l'aguait de Vila-sana. 24/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

El cabussó emplomallat és una de les poques espècies que al setembre encara mantenia el gruis dels efectius reproductors. 24/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

La pedregada esdevinguda a l'estany el 14/09/2014 va deixar diversos exemplars malferits, com aquesta gavina vulgar amb l'ala trencada. 24/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Mosquiter de doble ratlla a l'estany d'Ivars i Vila-sana

El dia mundial dels ocells a l'estany d'Ivars i Vila-sana va deparar una agradable sorpresa als assistents. En efecte, el dia 4 a la tarda mentre miravem els ocells de l'estany en Sergi Sales ens va avisar que acabava de trobar un mosquiter de doble ratlla (Phylloscopus inornatus) al bosquet de ribera de cal Aragonès, a escassos metres del mirador de Vallmajor on es realitzava l'activitat. No cal dir que els més "friquis" dels ocells no ens vam voler perdre l'oportunitat d'observar una espècie ben rara a casa nostra, que era la primera vegada que s'observava a l'estany i que només havia estat detectada prèviament una vegada a les comarques de Lleida.

El mosquiter de doble ratlla és una petit ocell forestal de 10 cm de llarg i menys de 10 grams de pes que cria a Sibèria, a l’Est dels Urals, i hiverna al Sud-est Asiàtic (Tailàndia, etc...), pel que és molt rar a l'Europa occidental. Això vol dir que suposant que hagués vingut des de la zona de cria més propera i en línia totalment recta hauria volat aquesta tardor més de 5.200 km, que de ben segur deuen haver estat força més, tot una proesa per un ocell no més gran que un dit gros dels nostres.

Atenent que el diumenge encara es mantenia a la zona, cal pensar que durant els propers dies hi haurà peregrinació d'ornitòlegs que no es voldran perdre l'oportunitat d'afegir aquesta rara espècie a la llista.

Mosquiter de doble ratlla al bosquet de cal Aragonès. 04/10/2014. (c) Anna Varea Polo

Grupet d'ornitòlegs observant el mosquiter de doble ratlla al bosquet de cal Aragonès. 04/10/2014. (c) Núria Serra

Estany d'Ivars i Vila-sana en relació a l'àrea de cria del mosquiter de doble ratlla.

Dia mundial dels ocells a l'estany d'Ivars i Vila-sana

Els propers 4 i 5 d'octubre se celebrarà el dia mundial dels ocells a l'estany d'Ivars i Vila-sana, amb observació d'ocells el dia 4 a la tarda-vespre al costat de Vila-sana (mirador de Vallmajor) i jornada de portes obertes d'anellament el diumenge al matí al canyissar de depuració del costat d'Ivars.

La mixomatosi i els conills a l'estany d'Ivars i Vila-sana

A l'estany d'Ivars i Vila-sana, des de la seva recuperació i conseqüent restricció de la caça i el manteniment de zones ermes a tot el seu voltant, s'hi ha desenvolupat una bona població de conills.  Aquests són la base alimentaria de nombrosos rapinyaires, com els astors que regularment es veuen a la zona però també els aligots o les 6 parelles d'arpella que crien a l'estany, i per tant un element clau en aquest ecosistema. Malauradament, cada any a finals d'estiu fa aparició la mixomatosi, enfermetat vírica altament contagiosa entre els conills. Aquesta enfermetat, introduïda els anys 50 il·legalment a Europa, afecta tant els conills domèstics com els salvatges i en pocs dies liquida una bona part de la població, doncs provoca mortalitats superiors al 90%. Aquests setembre han començat a observar-se tot al voltant de l'estany múltiples conills amb els ulls inflats, que ens indica el seu enmalaltiment, preludi del que serà la dràstica reducció dels seus efectius i que deixarà l'estany una mica més pobre, sense un dels elements claus de la piràmide tròfica.

Els ulls plorosos i inflats és el primer símptoma de la mixomatosi en els conills. 09/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Historia de la gavina capnegra 5046

La gavina capnegra (Larsus melanocephalus) és una espècie que cria fonamentalment entorn el Mar Negre, amb algunes petites poblacions més disperses que a partir de mitjans del segle passat van anar colonitzant algunes localitats d'Europa occidental. Mentre que a l'època de cria és una espècie bàsicament continental a l'hivern esdevé marina, amb el gruix de la població que es concentra al litoral mediterrani Ibèric.

A la península Ibèrica va començar a criar de forma irregular a finals del segle passat al delta de l'Ebre, tot i que no es fins aquest segle quan comença a criar amb una certa regularitat a l'albufera de València i altres localitats peninsulars. El 2007 s'estima la població reproductora de gavina capnegra a l'estat espanyol en poc més de 50 parelles, essent el primer any que crià també a l'estany d'Ivars i Vila-sana enmig de la colònia de gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus). A partir d'aquest moment la gavina capnegra ha esdevingut un reproductor regular en aquesta localitat, amb entre 3  i 7 parelles segons els anys. La gavina capnegra es present a l'estany entre els mesos de març i agost, marxant del mateix una vegada acabada l'època de cria (figura 1).

Figura 1. La gavina capnegra es present a l'estany d'Ivars i Vila-sana exclusivament durant el període reproductor, entre els mesos de març i juny, amb alguna observació escadussera durant els mesos de juliol i agost, que tant podria correspondre a ocells locals com a ocells dispersius procedents d'altres localitats.

En el marc de les campanyes d'anellament de la colònia de gavines a l'estany d'Ivars i Vila-sana s'han marcat també amb anelles de lectura a distància alguns dels polls de gavina capnegra nascuts a l'estany. Poc a poc s'ha començant a obtenir algunes lectures dels ocells nascuts a l'estany a les seves zones de dispersió i hivernada que han de permetre conèixer els moviments que fan i quines són les zones més importants per a l'espècie un cop abandonen l'estany. En aquest sentit ens va alegrar saber que la gavina capnegra 5046 que havia estat anellada com a poll a l'estany l'11/06/2013 havia estat observada al Port de Màlaga el 23/08/2014 en el que sembla una data i una localitat normal per al descrit per a aquesta espècie.

Localitats d'anellament i observació de la gavina capnegra 5046

La mala noticia va arribar però de la mateixa localitat el 06/09/2014 quan es torna a observar el mateix ocell amb un fil de nylon que li penjava de la boca (vegeu la fotografia) fet que fa pensar que es va empassar un ham, que molt possiblement li acabarà per causar la mort, en el que sembla un dels principals perills que pot tenir aquesta espècie a les zones d'hivernada.

Gavina capnegra 5046 al port de Màlaga el 06/09/2014 amb el fil de nylon d'un ham que li penja de la boca. (c) Salvador Garcia Barcelona.

Resum del mes d'agost de 2014

L'agost, com el mes de juliol són mesos de poca activitat a l'estany, amb bona part dels estivals que ja estan marxant però encara no amb entrada important d'ocells de latituds més septentrionals. Aquest fet també es reflecteix en un menor nombre d'ornitòlegs que visiten l'estany i per tant amb un menor nombre de dades (és a dir es crea un cercle viciós negatiu). Com a elements destacables esmentar que, com els altres anys, els gavians argentats han marxat tots a mudar al Cantàbric (amb un màxim mensual de 4 ocells a l'estany) i que les gavines vulgars mantenen xifres molt altes (2400 ocells) producte de l'entrada d'ocells forasters, com ho constata l'observació aquest agost de dos ocells amb anelles, un marcat a França i un a Hongria. Un cas semblant es dóna amb els esplugabous, amb més de 2000 ocells producte de l'entrada d'ocells d'altres contrades.

De la resta d'espècies remarcar la presencia dels cabussons emplomallats, amb prop d'un centenar d'exemplars, amb nombroses parelles encara amb polls dependents.

Màxims del mes d'agost de 2014 a l'estany d'Ivars i Vila-sana

espècie	08/2014
Cigne mut (Cygnus olor)
Oca riallera grossa (Anser albifrons)
Oca vulgar (Anser anser)
Oca  de galta blanca (Branta leucopsis)
Ànec blanc (Tadorna tadorna)
Ànec mut (Cairina moschata)
ànec carolí (Aix sponsa)
Ànec mandarí (Aix galericulata)
Ànec xiulaire (Anas penelope)
Xarxet comú (Anas crecca)
Ànec coll-verd (Anas platyrhynchos)	130
Anec cuallarg (Anas acuta)
Ànec cullerot (Anas clypeata)	5
Ànec griset (Anas strepera)
Ànec domèstic
Xarrasclet (Anas querquedula)
Anas híbrid
Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris)
Xibec (Netta rufina)	1
Morell cap-roig (Aythya ferina)	1
Morell xocolater (Aythya nyroca)
Morell de plomall (Aythya fuligula)
Aythya hibrid
Bec de serrà mitjà (Mergus serrator)
Cabusset (Tachybaptus ruficollis)	1
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)	98
Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis)
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)
Pelicà vulgar (Pelecanus onocrotalus)
Bitó comú (Botaurus stellaris)
Martinet menut (Ixobrychus minutus)	1
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)	10
Martinet ros (Ardeola ralloides)
Esplugabous (Bubulcus ibis)	2019
Martinet blanc (Egretta garzetta)	4
Egretta garcetta X Egretta gularis
Agró blanc (Egretta alba)
Bernat pescaire (Ardea cinerea)	10
Agró roig (Ardea purpurea)	1
Cigonya negra (Ciconia nigra)
Cigonya blanca (Ciconia ciconia)	8
Capó reial (Plegadis falcinellus)	1
Ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus)
Becplaner (Platalea leucorodia)
Flamenc (Phoenicopterus ruber)
Arpella vulgar (Circus aeruginosus)	2
Àguila pescadora (Pandion haliaetus)
Rascló (Rallus aquaticus)	1
Polla pintada (Porzana porzana)
Rascletó (Porzana parva)
Rasclet (Porzana pusilla)
Polla d'aigua (Gallinula chloropus)	5
Polla blava (Porphyrio porphyrio)	3
Fotja vulgar (Fulica atra)	12
Fotja banyuda (Fulica cristata)
Grua (Grus grus)
Garsa de mar (Haematopus ostralegus)
Cames llargues (Himantopus himantopus)	6
Bec d'alena (Recurvirostra avosetta)
Perdiu de mar (Glareola pratincola)
Corriol petit (Charadrius dubius)	1
Corriol gros (Charadrius hiaticula)
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
Corriol pit-roig (Charadrius morinellus)
Daurada grossa (Pluvialis apricaria)
Pigre gris (Pluvialis squatarola)
Fredeluga (Vanellus vanellus)
Fredeluga gregària (Vanellus gregaria)
Territ gros (Calidris canutus)
Territ tresdits (Calidris alba)
Territ menut (Calidris minuta)
Territ de Temminck (Calidris temminckii)
Territ becllarg (Calidris ferruginea)
Territ variant (Calidris alpina)
Territ pectoral (Calidris melanotos)
Batallaire (Philomachus pugnax)
Becadell sord (Lymnocriptes minimus)
Becadell comú (Gallinago gallinago)
Becadell gros (Gallinago media)
Becada (Scolopax rusticola)
Tetolet becllarg (Limnodromus scolopaceus)
Tètol cuanegre (Limosa limosa)
Tètol cuabarrat (Limosa lapponica)
Pòlit cantaire (Numenius phaeopus)
Becut (Numenius arquata)
Gamba roja pintada (Tringa erythropus)
Gamba roja vulgar (Tringa totanus)
Siseta (Tringa stagnatilis)
Gamba verda (Tringa nebularia)
Xivita (Tringa ochropus)	2
Valona (Tringa glareola)
Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos)	2
Remena-rocs (Arenaria interpres)
Escuraflascons bec-fi (Phalaropus lobatus)
Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
Gavina menuda (Larus minutus)
Gavina vulgar (Larus ridibundus)	2400
Gavina corsa (Larus audouinii)
Gavina cendrosa (Larus canus)
Gavià fosc (Larus fuscus)
Gavià argentat (Larus michahellis)	4
Gavineta de tres-dits (Rissa tridactyla)
Curroc (Gelochelidon nilotica)
Xatrac gros (Sterna caspia)
Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis)
Xatrac bengalí (Sterna bengalensis)
Xatrac comú (Sterna hirundo)
Xatrac menut (Sterna albifrons)
Fumarell carablanc (Chlidonias hybridus)
Fumarell negre (Chlidonias niger)
Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus)
Blauet (Alcedo atthis)	2
Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus)

L'agost és un dels dels períodes en que els esplugabous assoleixen els seus màxims a l'estany pel pas d'ocells d'altres latituds fins al punt que no caben tots els ocells a les joques dels arbres i part dels mateixos han de dormir a la boba. 19/08/2014 (c) Joan Estrada Bonell

L'observació de gavines anellades en altres localitats, com el cas d'aquesta gavina amb anella hongaresa, permet constatar l'entrada d'ocells forasters en aquest període. 19/08/2014 (c) Joan Estrada Bonell

A diferencia dels esplugabous, les gavines s'ajoquen a l'aigua. 19/08/2014. (c) Joan Estrada Bonell

A l'agost són ja força rars les limícoles estivals com els cames llargues però encara no es detecta una entrada important de les hivernals. 19/08/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Balanç de la temporada de cria de 2014 a l'estany d'Ivars i Vila-sana

L'estany d'Ivars i Vila-sana fa alguns anys que s'ha anat estabilitzant, deixant de patir els canvis importants dels primers anys, quan els nivells d'aigua eren molt més variables i generaven diversitat d'ambients.Aquesta estabilització ha comportat una simplificació de al comunitat d'ocells que niuen a l'estany, amb poques variacions d'un any a l'altre. És per això que les espècies i els efectius que han criat enguany a l'estany siguin molt semblants a les que van niar la temporada de cria de 2013. L'únic diferencia significativa ha estat el nombre de parelles de gavià argentat, que s'ha multiplicat per tres i pot haver arribat fins a les 50 parelles,. Aquest fet vindria a reflectir aquesta estabilització del medi doncs el gavià argentat és una de les espècies aquàtiques que vol menys variacions. Aquest increment del nombre de parelles de gavià argentat (la pràctica totalitat de les quals han esquerat 2-3 polls) ha provocat un baixàssim èxit reproductor de la resta de gavines, que en el cas de la gavina vulgar (amb prop de 300 parelles) pot haver arribat a ser nul, tot i que si semblen haver volat alguns polls de gavina cap-negra (amb 4-6 parelles). El fracàs sembla que, més que per predació directa, podria estar ocasionat per la total ocupació de l'illa per part dels gavians argentats, desplaçant les gavines vulgars a l'exterior de l'illa i generant constants interferències amb les parelles reproductores.

Pel que fa a la resta d'espècies esmentar que s'han tornat a detectar un mínim d'una llocada de xibec i una de morell de cap roig i 1-2 parelles de cullerot. En el cas dels ardeids, l'agró roig sembla haver-se mantingut en uns nivells semblants als dels anys anteriors, tot i que no s'ha pogut contar el nombre exacte de parelles, hi tornava a haver una possible parella de bernat pescaire i s'han observat repetidament martinets de nit, sense que es descarti la seva reproducció.

Les arpelles s'han mantingut en les 6 parelles de l'any anterior, (potser una més) i pel que fa als passeriformes podria haver tornat a haver a l'estany fins a 2 parelles de boscar-la mostatxuda i dues de mallerenga de bigotis, tot i que no es té constància que cap d'elles hagi criat amb èxit.

Nombre de parelles de les principals espècies aquàtiques presents a l'estany d'Ivars i Vila-sana la temporada de cria de 2014.

* indica espècies presents durant el període reproductor de 2014 però sense indicis de cria.
+ cria confirmada però amb efectius desconeguts

• Cabusset (Tachybaptus ruficollis) 2-3 parelles
• Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) 30-35 parelles
• Martinet menut (Ixobrychus minutus) 1-2 parelles
• Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) *
• Martinet ros (Ardeola ralloides) *
• Esplugabous (Bubulcus ibis) *
• Martinet blanc (Egretta garcetta) *
• Agró roig (Ardea purpurea) +5 parelles
• Bernat pescaire (Ardea cinerea) 0-1 parelles
• Cigonya vulgar (Ciconia ciconia) 4 parelles
• Oca vulgar (Anser anser) 1
• Ànec griset (Anas strepera) 0-1
• Ànec coll-verd (Anas platyrhynchos) 20-30 parelles
• Ànec cullerot (Anas clypeata) 1-2 parelles
• Xibec (Netta rufina) 1-2 parelles
• Morell cap-roig (Aythya ferina) 1-2 parella
• Arpella vulgar (Circus aeruginosus) 6-7 parelles
• Polla blava (Porphyrio porphyrio) 4-5 parelles
• Polla d'aigua (Gallinula chloropus) 20-30 parelles
• Rascló (Rallus aquaticus) +5 parelles
• Fotja vulgar (Fulica atra) 2-3 parelles
• Cames llargues (Himantopus himantopus) 0-4 parelles
• Gavina capnegra (Larus melanocephalus) 4-6 parelles
• Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) 260-300 parelles
• Gavià argentat (Larus michaellis) 30-50 parelles
• Fumarell carablanc (Chlidonias hybridus) *
• Fumarell negre (Chlidonias niger) *
• Balquer (Acrocephalus arundinaceus) + parelles
• Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) + parelles
• Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon) 0-2 parelles
• Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus) 0-2 parelles

Dues femelles de collverd amb polls. 22/05/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Femella de xibec amb polls. 22/05/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Femella de morell cap-roig amb polls. 06/05/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Poll de polla blava acompanyat per un adult. 22/05/2014. (c) Joan Estrada Bonell

El 2014 s'ha instal·lat una nova parella de cigonya a l'estany, en aquest cas en un arbre mort. 27/05/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Les 2-3 parelles de fotja que han criat a l'estany sembla que enguany haurien tingut èxit i hauria arribat a volar algun poll. 27/05/2014. (c) Joan Estrada Bonell

El cabussó emplomallat (a la foto un adult amb els polls a l'esquena), és una de les espècies més abundants i amb un major èxit reproductor de l'estany, amb algunes parelles que continuen encara criant ben entrat l'estiu.12/06/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Tot i no haver pogut contar amb precisió el nombre de parelles d'agró roig es té constància de l'envol de polls en diversos nius, en aquest cas dos polls a punt de volar a la bassa de cal Aragonès.  24/07/2014. (c) Joan Estrada Bonell