Bones noticies per part de la boscarla mostatxuda, el boscaler comú i la mallerenga de bigotis a l'estany d'Ivars i Vila-sana

Desprès d'uns anys sense dades de cria a l'estany de la boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon), el boscaler comú (Locustella luscinioides) i la mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus), i fins i tot amb un nombre de dades molt escadusser, aquesta primavera i començament d'estiu ens està portant molt bones noticies per aquestes espècies, amb la presència, i fins i tot amb evidències de cria, de totes tres. 

Així, en el cas de boscaler comú la detecció d'un mascle cantant entre finals de maig i mitjans de juny al canyissar de depuració ens fa pensar en la possible cria enguany de l'espècie.

Pel que fa a la boscarla mostatxuda, el 14 de juliol el Sergi Sales ha capturat una femella amb placa incubatriu i un jove de l'any durant la campanya d'anellament que du a terme al sector del canyissar de depuració. Tot i que no és pot tenir la certesa que el jove hagi nascut a l'estany, doncs aquesta espècie pot començar a criar molt d'hora i els joves nascuts en altres localitats ja es podrien haver començat a dispersar, la captura de la femella amb placa incubatriu (i que per tant està covant o ho ha estat en temps molt recents) si és un clar indici que l'espècie podria efectivament estar criant a l'estany.

Finalment, en el cas de la mallerenga de bigotis, durant la mateixa jornada d'anellament del dia 14 de juliol, el Sales ha capturat també un mascle adult i una femella amb placa incubatriu activa, en el que seria la segona vegada que es comprova la reproducció d'aquesta espècie a l'estany.

De ben segur la presència de les tres espècies té a veure amb el fet que aquesta primavera s'ha pogut mantenir permanentment inundat el canyissar de depuració cosa clau per a les tres espècies. El fet que el canyissar es mantigui inundat, sobretot si hi ha rotlles de canyissar vell, al marge d'una major protecció aporta una quantitat molt més gran d'insectes que els serveixen d'aliment. Val a dir que aquestes tres espècies, juntament amb el repicatalons (Emberiza schoeniclus witherbyi), es troben entre els ocells més amenaçats de Catalunya.

Jove de l'any de boscarla mostatuxda anellat a l'estany. 14/7/2021. (c) Sergi Sales.

Mascle de mallerenga de bigotis anellat a l'estany. 14/7/2021. (c) Sergi Sales.

Femella de mallerenga de bigotis anellada a l'estany. 14/7/2021. (c) Sergi Sales.

La presència de placa incubatriu a la femella de la mallerenga de bigotis, necessària per a poder transmetre l'escalfor del cos als ous i per tant per a poder-los covar, evidencia la cria d'aquesta espècie per segona vegada a l'estany. 14/7/2021. (c) Sergi Sales.

El territ gros. Nova espècie a l'estany d'Ivars i Vila-sana

Com a conseqüència del buidat parcial realitzat a l’estany d’Ivars i Vila-sana la tardor hivern de 2020-21 s’han generat amplis sectors amb aigües somes i platges que han estat molt utilitzades per les limícoles. En efecte, entre el gener i el maig de 2021 s’ha observat a l’estany d’Ivars i Vila-sana fins 38 espècies diferents de limícoles, xifra espectacular molt poques vegades registrada a l’estany, suposant que mai s’hagi arribat a aquest nombre. En aquest context, entre el 15 i el 28 de maig es va observar a l’estany una espècie fins ara mai detectada en aquest espai, en concret el territ gros (Calidris canutus). Així, entre el 15 i el 28 de maig es van observar fins a 2 exemplars d’aquesta espècie.

El territ gros cria a l’àrtic i hiverna a les zones intermareals de la costa Atlàntica d’Europa i Àfrica, essent força rar a la Mediterrània, on només es detecta amb una certa regularitat al delta de l’Ebre. En pas és molt més escàs a l’interior que al litoral. 

Amb el territ gros s’arriba a les 261 espècies observades a la cubeta de l’estany des que el 2005 es va iniciar la seva recuperació, de les quals 122 les podem considerar lligades a les zones humides.

Parell de territs grossos a l'estany d'Ivars i Vila-sana. 28/5/2021. (c) Enric Morera.

La sargantana cuallarga a l'estany d'Ivars i Vila-sana

La sargantana cuallarga (Pasammodromus algirus) és una sargantana de mida gran, pròpia de brolles i bosquets mediterranis oberts. És present a la major part de Catalunya a excepció de la regió pirinenca. La intensificació del conreu a la plana de Lleida ha fet però que aquesta espècie hagi desaparegut de bona part de la mateixa, fins al punt que es considera pràcticament extingida al Pla d'Urgell, amb només unes escadusseres dades en zones ermes a la zona de la serra de Sidamont-Miralcamp. És per això que ha estat una sorpresa detectar la seva presència a l'estany d'Ivars i Vila-sana, on es possible que sobrevisqui també una petita població associada als marges no conreats que envolten l'estany.

Adult de sargantana cuallarga detectat a l'entorn de l'estany d'Ivars i Vila-sana. 10/08/2020. (c) Enric Morera.

Detectat el llagost tricolor (Paracinema tricolor) a l'estany d'Ivars i Vila-sana.

 Aquest mes d'agost s'ha detectat una femella de llagost tricolor (Paracinema tricolor) a l'estany d'Ivars i Vila-sana. Val a dir que aquest és un llagost característic de prats humits de vora rius i aiguamolls rar a Catalunya i en regressió, cosa que l'ha portat a estar catalogat com a Vulnerable. Així Olmo-Vidal (2006) a l'Atles dels Ortòpters de Catalunya només esmenta la seva presència en 12 quadrats, en la meitat dels quals les dades són anteriors 1970. De fet, les dades recents fins ara recollides a Onrnitho es concentraven exclusivament als Aiguamolls de l'Empordà. pel que ha estat una notable sorpresa la seva detecció a l'estany. Cal destacar que aquest agost s'ha observat també a l'estany un conèfal gros (Ruspolia nitidula) llagost també propi de zones humides amb molt poques dades a l'interior. Ambdues observacions posen de manifesta la importància que l'estany d'Ivars i Vila-sana no només per als ocells sinó també per algunes espècies d'invertebrats rars o amenaçats a Catalunya.

Llagost tricolor és una espècie caràcterisitca de prats humits de vora rius i zones humides. Estany d'Ivars i Vila-sana. 10/8/2020. (c) Enric Morera.

Concèfal gros es una espècie característica de sectors humits que sovint es detecta als canyissars. Estany d'Ivars i Vila-sana. 13/8/2020. (c) Enric Morera.

Distribució i estatus del llagost tricolor a Catalunya segons Olomo-Vidal (2006). l'Atles dels Ortopters de Catalunya i llibre vermell. Generalitat de Catalunya.

Localització de les observacions recents del llagost tricolor a Catalunya segons les dades publicades a Ornitho. De les 15 observacions totals, al marge de la d'aquest agost a l'estany les altres 14 corresponen als Aiguamolls de l'Empordà.

Seguiment de la fauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2019

Ja està disponible l'informe del seguiment dels ocells de l'estany de l'any 2019 en el que s'analitzen les dades de l'any i s'analitzen les tendències de les principals espècies des que es va iniciar la recuperació del mateix l'any 2005.

Com a fets més rellevants esmentar que el 2019 no ha estat un bon any per a la majoria de les espècies aquàtiques nidificants. Així, no s'ha obtingut dades de reproductors recents com el morell cap-roig, el xibec, la gavina riallera o la gavina capnegra. A més, també s'ha constatat una disminució dels efectius d'espècies comunes com la polla d'aigua o l'ànec collverd. Pel que fa a la hivernada, el gener de 2019 ha estat també especialment fluix, amb xifres força per sota de l'habitual en el cas dels ànecs. Aquests baixos nombres no han estat però exclusius de l'estany sinó que en aquest cas han estat generals al conjunt de la plana de Lleida. Si que ha estat, en tots els casos, un mal any per a les limícoles, amb xifres molt baixes. Només la vintena de becadells hivernants semblen salvar una mica la papereta. Les gavines i gavians són l'únic grup amb xifres molt altes a l'hivern. Ardeids i corbs marins han mostrat xifres bones pel que acostuma a ser habitual en ells i l'arpella ha consolidat la joca hivernal per sobre els 100 exemplars.

En el següent enllaç us podeu descarregar l'informe complet

Alliberat un cigne cantaire a l'estany d'Ivars i Vila-sana

El dia 5 de març es va alliberar a l'estany d'Ivars i Vila-sana un cigne cantaire (Cygnus cygnus) que  es va trobar exhaust el mes de gener a Barcelona i que va ser recuperat al centre de recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa, a Barcelona. Aquest exemplar va romandre fins el dia 7 a l'estany per posteriorment marxar, previsiblement de retorn cap a les seves àrees de cria a l'extrem nord del continent. En aquest enllaç es pot accedir a la noticia de Mollerussa TV.

El cigne cantaire és una espècie accidental a Catalunya que només havia estat detectat en dues ocasions anteriors, en concret al delta de l'Ebre. Atès que no s'ha tractat d'una arribada natural no és computa dins les espècies observades a l'estany.

Cigne cantaire al moment del seu alliberament. 5/3/2019. (c) Quim Minoves.

El gavià caspi nova espècie a l'estany d'Ivars i Vila-sana

No és gaire habitual a aquestes alçades de l'any anar per la segona espècie nova a l'estany d'Ivars i Vila-sana (el mes de gener és va detectar una àguila cridanera), doncs cada vegada és més llarga la llista d'espècies detectades i en resten menys de potencialment detectables. En efecte, des que el 2005 va començar a entrar aigua a l'estany ja s'han identificat en aquest espai 259 espècies.

L'espècie que fa la 259 és el gavià caspi (Larus cachinnans). Aquest és un gavià cosí germà del nostre gavià (Larus michahellis), doncs fins no fa massa anys eren considerats la mateixa espècie, que cria a l'est d'Europa, mar Negre i mar Caspi. A l'hivern part dels exemplars migren fins a l'est del Mediterrani, amb uns pocs ocells que s'escampen per aquest mar i arriben fins la península Ibèrica. A Catalunya és un visitant escàs que acostuma a observar-se associat a grans concentracions de gavians, entre els quals sovint passa desapercebut per la seva semblança amb el nostre gavià.

L'ocell detectat a l'estany per Quim Minoves el 16/3/2019 era un jove nascut el 2018, que el podem identificar pel cap més blanc i arrodonit que el del gavià, l'ull més petit i negre i el bec més llarg, amb el front menys angulós. El contrast entre l'esquena clara i les ales fosques també ens ajuda a diferenciar-lo dels joves de l'any anterior de gavià argentat.

Amb el gavià caspi ja són 11 les espècies de gavines detectades a l'estany d'Ivars i Vila-sana des de la seva recuperació.

Jove de 2on any calendari. 16/3/2019. (c) Quim Minoves.

L'àguila cridanera, nova espècie a l'estany d'Ivars i Vila-sana

Desprès d'un final d'any 2018, amb l'observació de dues espècies estrella noves a l'estany (cabussó orellut al novembre i gavinot polar al desembre), el gener del 2019 no s'ha volgut quedar endarrere i ens ha obsequiat novament amb una espècie fins ara mai registrada a l'estany d'Ivars i Vila-sana ni al Pla d'Urgell. En concret es tracta d'un jove d'àguila cridanera (Aquila clanga o Clanga clanga) observat per primera vegada el dia 22 per Lluís Culleré i retrobada el dia 28 per Enric Morera. Aquest exemplar és un jove nascut la primavera anterior que presenta el seu distintiu dors pigallat. L'àguila cridanera és una àguila compacta de cua curta. Cria des de l'extrem est d'Europa fins a Xina i hiverna en diferents regions del sud d'Àsia. Pel que fa a la petita població Europea el gruix hiverna a l'Orient Mitjà i península Aràbiga. Presenta però una petita població al Nord d'Europa que hiverna a la Mediterrània occidental, amb alguns ocells anellats a Estonia que cada any arriben fins al Fondo d'Elx, al sud del País Valencià. A Catalunya és una espècie ocasional i de presencia irregular, que només es veu de tan en tant algun hivern als principals aiguamolls litorals, essent molt més rara a l'interior.

Val a dir que l'àguila cridanera és una espècie amenaçada a nivell mundial, catalogada com a vulnerable per la UICN per la regressió que pateix, amb una població que potser no supera les 2000 parelles a tot el mon.

El fort pigallat del dors i "calces" és distintiu dels joves d'àliga cridanera. 28/01/2019.  (c) Enric Morera

L'àguila cridanera és una espècie força compacta amb ales amples i cua relativament curta. 28/01/2019.  (c) Enric Morera

Estatus i àrea de distribució de l'àguila cridanera segons la UICN.

Jove d'àguila cridanera molestada per una arpella (Circus aeruginosus). 28/01/2019.  (c) Enric Morera

Jove d'àguila cridanera sobrevolada per una gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus). 28/01/2019.  (c) Enric Morera

El gavinot polar, nova espècie d'ocell a l'estany d'Ivars i Vila-sana

Desprès de la sorpresa esdevinguda el mes passat, quan un grup de cabussons orelluts es van deixar veure per unes hores a l'estany, aquest mes de desembre ens ha sorprès de forma encara molt més inesperada l'observació d'un gavinot polar (Larus glaucoides). Només el nom ja ens indica que el seu origen és força llunyà. En efecte, aquesta és una espècie que nidifica a Groenlàndia i nord de Canadà, i que fora del període reproductor arriba fins al mar del Nord. No cal dir que a la península Ibèrica és una espècie accidental, que només s'observa de tant en tant a les costes cantàbriques i atlàntiques. A Catalunya és una espècie excepcional. A tall d'exemple aquesta seria la tercera observació acceptada al Principal i la primera que es realitza a l'interior de Catalunya. 

L'exemplar en qüestió, un ocell jove de 2on any, va ser observat per primera vegada per Sergi Sales el dia 17 de desembre. La seva alerta ha comportat una ràpida peregrinació d'ornitòlegs vinguts d'arreu de Catalunya davant l'excepcionalitat del fet i la possibilitat que pugin passar molts anys abans no se n'observi cap altre a casa nostra. 

Aquest exemplar podria ser el mateix que es va observar el dia 24 de novembre a l'embalse de Sotonera, a l'Aragó, que hagués continuat per la vall de l'Ebre seguint els gavians argentats i gavians foscos que en aquest moment es dirigeixen des del golf de Lleó cap al Mediterrani.

Gavinot polar (Larus glaucoides) de 2on any al costat d'un jove de gavià (Larus michahellis). 17/12/2018. (c) Sergi Sales

El immadur de gavinot polar (Larus glaucoides)  aturat al costa d'un adult de gavià (Larus michahellis), amb dors gris i bec molt més robust. 19/12/2018. (c) Daniel Roca

El gavinot polar (Larus glaucoides) descansa a l'estany entre un bon nombre de gavians. 19/12/2018. (c) Daniel Roca

El plomatge blanc del gavinot polar en vol destaca clarament davant els altres gavians de l'estany. 18/12/2018. (c) Enric Morera

Gavinot polar aturat a l'estany. 18/12/2018. (c) Francesc Moncasí

El cabussó orellut, nova espècie d'ocell a l'estany d'Ivars i Vila-sana

El dissabte 17 de novembre Sergi Sales va observar 4 cabussons orelluts (Podicpes auritus) a l'estany d'Ivars i Vila-sana. Aquesta és una espècies força rara a Catalunya que només s'acostuma a veure amb conta-gotes alguns hiverns al litoral, sobretot al delta de l'Ebre. El més excepcional d'aquesta observació no és només que és la primera observació documentada a l'estany d'Ivars i Vila-sana i a tot l'interior de Catalunya sinó el nombre, doncs els pocs exemplars que s'observen sempre solen ser ocells solitaris. Malauradament sembla que només s'hi van aturar a descansar unes hores per tornar a marxar poc desprès.

Cabussons orelluts descansant entre diverses espècies d'ànecs. 17/11/2018. (c) Sergi Sales

El pinsà borroner. Nova espècie per a l'estany d'Ivars i Vila-sana

Aquesta tardor ha aportat l'observació a l'estany de dues espècies noves. En efecte, desprès de l'observació l'octubre passat d'un repicatalons petit, aquest novembre ens ha regalat l'observació d'un pinsà borroner. En concret, el 18/10/2017 en Víctor Sanz Sánchez va detectar un mascle de pinsà borroner al bosquet de ribera.

Mascle de pinsà borroner a l'estany d'Ivars i Vila-sana. 18/11/2017. (c) Víctor Sanz Sánchez

Aquesta és una espècie característica de boscos caducifolis i boscos mixtos (sobretot fagedes i fagedes-avetoses o fagedes-pinedes de pi roig) que cria sobretot al centre i nord d'Europa i hiverna en petit nombre al sud del continent. A Catalunya és un reproductor regular a les comarques pirinenques i a la serralada Transversal, localitats on és bàsicament sedentària tot i que alguns ocells poden presentar un cert nomadisme hivernal. Llavors alguns exemplars arriben de forma molt escadussera a la plana de Lleida seguin els bosquets de ribera, com és el cas del pinsà borroner detectat a l'estany.

Repicatalons petit. Nova espècie a l'estany d'Ivars i Vila-sana

Desprès de l'observació l'agost d'enguany, per primera vegada a l'estany, d'un ànec canyella, aquesta tardor ha tornat a reportat la detecció d'una nova espècie a l'estany d'Ivars i Vila-sana, en concret el repicatalons petit (Emberiza pusilla). En efecte, el dia 12 d'octubre, en el transcurs de les campanyes d'anellament que es realitzen a l'estany, es va capturar 1 exemplar d'aquesta espècie (Sergi Sales/eBird). El repicatalons petit cria a l'extrem nord del continent i hiverna sobretot al sud-est asiàtic, amb uns pocs exemplars despistats que migren en direcció sud-oest. És per això que a Catalunya és una espècie extremadament rara a la tardor-hivern. Els pocs exemplars que ocasionalment s'observen sovint es detecten prop de zones humides, moltes vegades associats al molt més abundant repicatalons (Emberiza schoeniclus), amb el que normalment comparteix joca als canyissars. 

Amb el repicatalons petit són ja 255 espècies les detectades a l'entorn de l'estany d'Ivars i Vila-sana des que es va començar a fer el seguiment de la fauna el 2003 i 253 des que el 2005 es va iniciar la recuperació de l'estany.

Repicatalons petit anellat a l'estany d'Ivars i Vila-sana. 12/10/2017. (c) Sergi Sales/eBird