El cabussó orellut, nova espècie d'ocell a l'estany d'Ivars i Vila-sana

El dissabte 17 de novembre Sergi Sales va observar 4 cabussons orelluts (Podicpes auritus) a l'estany d'Ivars i Vila-sana. Aquesta és una espècies força rara a Catalunya que només s'acostuma a veure amb conta-gotes alguns hiverns al litoral, sobretot al delta de l'Ebre. El més excepcional d'aquesta observació no és només que és la primera observació documentada a l'estany d'Ivars i Vila-sana i a tot l'interior de Catalunya sinó el nombre, doncs els pocs exemplars que s'observen sempre solen ser ocells solitaris. Malauradament sembla que només s'hi van aturar a descansar unes hores per tornar a marxar poc desprès.

Cabussons orelluts descansant entre diverses espècies d'ànecs. 17/11/2018. (c) Sergi Sales

L'arpella a l'estany d'Ivars i Vila-sana

L'arpella (Circus aeruginosus) és un rapinyaire característic de les zones humides, que com la resta d'espècies del gènere Circus es caracterítza per bastir el niu a terra, en aquest cas la major part de les vegades a l'interior del canyissar ("siscar").

L'arpella cria a l'estany d'Ivars i vila-sana des que es va iniciar la seva recuperació, doncs des d'un primer moment ja disposava del canyissar de la basseta o "estanyet" del costat de cal Aragonès. La població reproductora, aquests darrers anys, oscil·la entre les 6 i les 9 parelles. Tot i que es pot observat tot l'any, no tenim però informació de si la població és resident o realitza alguns moviments migratoris fora del període reproductor, doncs no es té cap exemplar marcat. Si que sabem però que a l'hivern hi ha una important entrada d'ocells forasters, que ha anat incrementant-se de forma important any rere anys, fins arribar a les 147 arpelles que es van observar a la joca de l'estany el gener del 2018, xifra clarament molt superior al que hauria de ser la vintena d'ocells locals. Val a dir però que aquestes arpelles no romanen tot el dia a l'estany sinó que s'escampen pels conreus de les rodalies en busca de rates i altres preses i a la nit s'apleguen a dormir al canyissar de l'estany. 

L'arpella és una espècie bàsicament estival al centre i nord d'Europa i resident i hivernal a la meitat sud, amb alguns ocells que llavors arriben al nord d'Àfrica i fins i tot al sud del Sahel.

L'observació a l'estany d'una femella d'arpella amb una anella de lectura a distància durant els tres darrers hiverns (vegeu la taula) ens ha aportat una sorpresa. En efecte, aquesta femella d'arpella que com a mínim aquests darrers anys ens visita amb fidelitat i sembla passar tot l'hivern a la zona de l'estany (com a mínim entre octubre i gener, tal com es veu a la taula) no és un ocell que ens visita des del nord d'Europa sinó des de l'interior de la mateixa península Ibèrica, en concret des de Paredes de Nava, a Palència, a 480 km en línia recta. Es a dir que el desplaçament que efectua no és nord-sud sinó oest-est (vegeu el mapa). Tenint en compte que l'arpella sembla una espècie filopàtrica a les zones de cria cal pensar que cada any fa el viatge d'anada i tornada entre la seva zona de cria a la Tierra de Campos i la seva zona d'hivernada al Pla d'Urgell. Potser és que els grans secans de l'interior de la Península a l'hivern són massa pobres, o massa freds? González (1991) ja esmenta el cas d'una població que cria a la zona de Guadalajara que (en base 60 d'ocells marcats amb bandes alars, tant adults com polls)  només era estival en aquesta localitat i que hivernava a la zona de les maresmes del Guadalquivir, essent substituïda a les zones de cria per una petita població hivernal d'origen desconegut. Encara ens falta molt per saber de les arpelles de l'estany, com per exemple si la població reproductora també marxa a l'hivern com sembla passa en altres llocs de la península, però com a mínim ja sabem que alguns dels ocells presents a l'hivern crien a la Meseta castellana.

Femella d'arpella  l'arpella 06U que ha passat aquests darrers hiverns a l'estany d'Ivars i Vila-sana. 26/10/2018 (c) Joan Padró

Taula. Observacions disponibles de la femella d'arpella 06U

Període reproductor 2011

10/06/11 Anellada com a poll a la Toja del Pescador, Paredes de Nava (Palència) per Fernando Jubete

Hivern 2016-17

14/11/16: Llegida a l'estany d'Ivars i Vila-sana per Roger Guillem

Hivern de 2017-2018

24/10/17: Llegida a l'estany d'Ivars i Vila-sana per Roger Guillem

13/12/17: Llegida a l'estany d'Ivars i Vila-sana per Roger Guillem

17/01/18: Llegida a l'estany d'Ivars i Vila-sana per Roger Guillem

Hivern de 2018-2019

26/10/18: Llegida a l'estany d'Ivars i Vila-sana per Joan Padró 

Localitat on cria l'arpella 06U que hiverna a l'estany d'Ivars i Vila-sana

González, J-L. 1991. El aguilucho lagunero en España: situación, biología de la reproducción, alimentación y consevación. ICONA. Madrid

Resum del mes d'octubre de 2018

A mesura que avança la tardor ja van acabant de marxar els darrers exemplars de les espècies estrictament estivals. Així els primers dies d'octubre encara es van veure les darreres orenetes (Hirundo rustica, Delichon urbica i Riparia riparia), boscarles de canyar i boscalers, espècies totes elles que ja han desaparegut però per complet els darrers dies del mes. Per contra, ja van arribant els primers ocells estrictament hivernals com el pinsà (Fringilla coelebs), el grasset (Anthus spinoletta) o el repicatalons i fins i tot s'ha produït la observació d'algunes espècies més rares com el pinsà mec (Fringilla montifringilla). El mateix passa amb els ànecs i la resta d'espècies aquàtiques. Mentre que els cabussons emplomallats han esdevingut prou rar, el nombre d'ànecs cullerot i de xarxets va incrementant-se lentament, amb fins als destacats 481 exemplars en el cas del cullerot, així com s'han observat els primers xiuladors. Els corbs marins grossos també han pujat molt fins al punt que han assolit el màxim anual, superant els nombres del mes de gener i febrer passats, potser coincidint amb un pas d'exemplars part dels quals continuïn més cap al sud. En el cas dels anàtids destacar, desprès de molt temps, l'observació d'una segona oca que se suma a la que es ve observat regularment els darrers anys.

Tal com ha passat tota la tardor, presència molt escadussera de limícoles, tan pel que fa al nombre d'espècies com a les xifres totals. Només esmentar l'observació regular dels becadells, amb un màxim puntual de 15 exemplars, i la minsa arribada de les primeres fredelugues. Si que és mantenen però xifres molt altes de gavina riallera i el nombre de gavians s'ha recuperat desprès de la reducció estival. En el grup de les gavines esmentar també, al marge dels habituals gavians foscos, l'observació d'una gavina menuda, regular en migració any rere any, i de la primera gavina cendrosa de l'hivern, en el que també és una de les localitats tradicionals de Catalunya per aquesta espècie. Encara també s'han observat un fumarell carablanc i un fumarell negre, en el que ja són dades una mica tardanes per aquestes dues espècies.

Dades interessants són l'observació d'una vintena de grues o de tres boscarles mostatxudes, espècies escadusseres a l'estany.

Entre les espècies que no aixequen el cap comentar el cas de la polla d'aigua i la fotja que ja porten un quants anys sota mínims.

Altres canvis observats com la disminució de la joca d'esplugabous, amb només una seixantena d'ocells a finals de mes, i gralles, semblen ocasionats pel desplaçament de la joca cap a altres indrets, com pot ser sectors arbrats de la ciutat de Mollerussa on les condicions tèrmiques són més favorables.

Màxims per espècie detectats a l'estany d'Ivars i Vila-sana l'octubre de 2018

espècie	10/2018
Cigne (Cygnus olor)
Oca riallera grossa (Anser albifrons)
Oca (Anser anser)	2
Oca  de galta blanca (Branta leucopsis)
Ànec blanc (Tadorna tadorna)
Ànec canyella (Tadorna ferruginea)
Ànec mut (Cairina moschata)
Ànec carolí (Aix sponsa)
Ànec mandarí (Aix galericulata)
Ànec xiulador (Anas penelope)	8
Xarxet (Anas crecca)	75
Ànec collverd (Anas platyrhynchos)	750
Anec cuallarg (Anas acuta)
Ànec cullerot (Anas clypeata)	481
Ànec griset (Anas strepera)	1
Ànec domèstic
Xarrasclet (Anas querquedula)
Anas híbrid
Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris)
Xibec (Netta rufina)	12
Morell cap roig (Aythya ferina)	3
Morell xocolater (Aythya nyroca)
Morell de plomall (Aythya fuligula)
Aythya hibrid
Bec de serrà mitjà (Mergus serrator)
Cabusset (Tachybaptus ruficollis)	3
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)	5
Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis)
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)	197
Pelicà (Pelecanus onocrotalus)
Bitó (Botaurus stellaris)	1
Martinet menut (Ixobrychus minutus)
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)
Martinet ros (Ardeola ralloides)
Esplugabous (Bubulcus ibis)	435
Martinet blanc (Egretta garzetta)	5
Egretta garcetta X Egretta gularis
Agró blanc (Egretta alba)	7
Bernat pescaire (Ardea cinerea)	16
Agró roig (Ardea purpurea)
Cigonya negra (Ciconia nigra)
Cigonya (Ciconia ciconia)	200
Capó reial (Plegadis falcinellus)
Ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus)
Becplaner (Platalea leucorodia)
Flamenc (Phoenicopterus ruber)
Arpella (Circus aeruginosus)	45
Àguila pescadora (Pandion haliaetus)
Rascló (Rallus aquaticus)	5
Polla pintada (Porzana porzana)
Rascletó (Porzana parva)
Rasclet (Porzana pusilla)
Polla d'aigua (Gallinula chloropus)	11
Polla blava (Porphyrio porphyrio)	8
Fotja (Fulica atra)	20
Fotja banyuda (Fulica cristata)
Grua (Grus grus)	20
Garsa de mar (Haematopus ostralegus)
Camallarga (Himantopus himantopus)
Bec d'alena (Recurvirostra avosetta)
Perdiu de mar (Glareola pratincola)
Corriol petit (Charadrius dubius)
Corriol gros (Charadrius hiaticula)
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
Corriol pit-roig (Charadrius morinellus)
Daurada (Pluvialis apricaria)
Pigre gris (Pluvialis squatarola)
Fredeluga (Vanellus vanellus)	29
Fredeluga gregària (Vanellus gregaria)
Territ gros (Calidris canutus)
Territ de tres dits (Calidris alba)
Territ menut (Calidris minuta)
Territ de Temminck (Calidris temminckii)
Territ becllarg (Calidris ferruginea)
Territ variant (Calidris alpina)
Territ pectoral (Calidris melanotos)
Batallaire (Philomachus pugnax)
Becadell sord (Lymnocriptes minimus)
Becadell (Gallinago gallinago)	15
Becadell gros (Gallinago media)
Becada (Scolopax rusticola)
Tetolet becllarg (Limnodromus scolopaceus)
Tètol cuanegre (Limosa limosa)
Tètol cuabarrat (Limosa lapponica)
Pòlit (Numenius phaeopus)
Becut (Numenius arquata)
Gamba roja pintada (Tringa erythropus)
Gamba roja (Tringa totanus)
Siseta (Tringa stagnatilis)
Gamba verda (Tringa nebularia)
Xivita (Tringa ochropus)	1
Valona (Tringa glareola)	1
Xivitona (Actitis hypoleucos)
Remena-rocs (Arenaria interpres)
Escuraflascons bec-fi (Phalaropus lobatus)
Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
Gavina menuda (Hydrocoloeus minutus)	1
Gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus)	1550
Gavina corsa (Larus audouinii)
Gavina cendrosa (Larus canus)	1
Gavià fosc (Larus fuscus)	16
Gavià argentat (Larus argentatus)
Gavià (Larus michahellis)	750
Gavineta de tres dits (Rissa tridactyla)
Curroc (Gelochelidon nilotica)
Xatrac gros (Sterna caspia)
Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)
Xatrac bengalí (Sterna bengalensis)
Xatrac (Sterna hirundo)
Xatrac menut (Sternula albifrons)
Fumarell carablanc (Chlidonias hybrida)	1
Fumarell negre (Chlidonias niger)	1
Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus)
Blauet (Alcedo atthis)	5
Boscaler (Locustella luscinioides)	1
Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)	4
Balquer (Acrocephalus arundinaceus)
Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon)	3
Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus)
Repicatalons (Emberiza schoeniclus)	*

Corb marí gros a la joca de l'estany amb una anella metàl·lica que no es va poder llegir. 29/10/2018. (c) Joan Rodríguez & Anna Varea

Grup molt gran de cigonyes aturades al sector som de cal Aragonès. 29/10/2018. (c) Joan Rodríguez & Anna Varea

Els pocs cabussons emplomallats observats al mes d'octubre tots es mostraven en plomatge d'hivern. 29/10/2018. (c) Joan Rodríguez & Anna Varea

Jove de primer any de gavina cendrosa aturada entremig de les abundants gavines rialleres.  29/10/2018. (c) Joan Rodríguez & Anna Varea

Els gossos deslligats i la tortuga d'estany a l'estany d'Ivars i Vila-sana

La tortuga d'estany (Emys orbicularis) és una tortuga d'aigua dolça molt amenaçada a Catalunya, raó per la qual s'ha realitzat un projecte per a la seva reintroducció a l'estany d'Ivars i Vila-sana, on a partir de 2011 s'hi van començar a alliberar alguns exemplars. Tot i que lentament, l'espècie sembla que es va implantant a l'estany i ja s'han observat alguns episodis reproductors. Per aquesta raó, cada nova observació d'aquesta espècie és motiu de satisfacció. I això és que vam sentir en un primer moment quan ens van passar la foto d'aquest exemplar. En mirar la foto amb detall, però, ens va cridar l'atenció unes marques a la closca que presentava aquesta tortuga. Per aquesta raó vam enviar la fotografia a l'Albert Bertolero, un expert en tortugues, que ens ha respost que aquestes marques semblaven mossegades de gos. En ser una tortuga adulta sembla que el gos no li va fer excessiu mal però de ben segur un exemplar jove no se n'hagués sortit tant ben parat.

Val a dir que tot i que es obligat portar els gossos lligats a l'estany malauradament molt poca gent respecta aquesta obligació i molts gossos van i venen deslligats, amb el perill que aquest fet suposa per a la fauna de l'estany. Encara que no siguin gossos meixants han d'anar lligats i vigilats doncs encara que només sigui per jugar poden fer força mal a altres animals.

Tortuga d'estany amb marques a la closca atribuïbles a mossegades d'un gos. 01/10/2018. (c) Jordi Bas Casas