dimecres, 6 de gener de 2021
Resum del mes de desembre de 2020
dijous, 10 de desembre de 2020
Resum del mes de novembre de 2020
Com ja hem vist a l’entrada anterior, durant els mesos d’octubre i novembre s’ha estat realitzant un buidat parcial de l’estany d’Ivars i Vila-sana per compensar la falta d’oscil·lacions naturals i intentar reduir l’eutròfia de l’aigua. Aquest buidat parcial sens dubte ha comportat canvis molt importants en l’aspecte de l’estany, amb grans platges de llim i aigües molt més somes als llocs on aquesta es manté. Això ha comportat canvis radicals en els ocells de l’estany i hem vist com de cop i volta s’han establert a l’estany un grup molt nombrós de fredelugues (o cogullades marines), amb 2.700 ocells a finals de mes, que a diferència del que passava altres anys, enguany no es mouen de l’estany. Entre les fredelugues, tot i que en nombres moderats, finalment s’observa també altres espècies de limícoles, amb 12 espècies diferents, el nombre més alt observat al llarg de tot l’any malgrat no coincidir amb el fort del període migratori, quan de ben segur el nombre hagués estat encara superior. Entre les espècies més destacables esmentar el pigre gris i els territs variants, espècies que acostumen a ser més característiques del litoral. Així, ens hem de remuntar al 2005, el primer any que va començar a entrar aigua a l’estany i aquest tenia un aspecte semblant a l’actual, per superar els 11 territs variants d’aquest novembre. En el cas del pigre gris només havia estat observat 5 vegades des del 2005, entre els quals també els 2005. Prou rara a l’hivern és també la gamba roja pintada, amb presencia constant durant tot el mes. Els 69 becadells contats aquest novembre són així mateix una xifra poc habitual a l’estany.
En el cas dels ànecs ha continuat
la dinàmica del mes anterior, amb nombres alts de collverd, molt per sobre dels
valors dels darrers anys. Per contra, els cullerots es mantenen en nombre
modestos i els xarxets poc a poc van incrementant cap a les xifres hivernals.
També 8 ànecs blancs i xifres menors d’altres espècies, entre les quals val la
pena esmentar un morell de plomall i, especialment, un morell xocolater. La
presència un dia d’una parella d’ànecs mandarins pot tenir més a veure amb
ocells domèstics propers que no pas a una arribada natural. El descens del
nivell de l’aigua ha comportat que el canyissar hagi quedat en sec, per la qual
cosa els ànecs s’han desplaçat cap a la vora de l’aigua, fet que els fa molt
més visibles en estar més al descobert. El mateix fet està passant amb la polla
blava, que sempre restava força amagada dins del bovar, de la qual s’ha
observat fins 24 ocells. Cal pensar però a mesura que es vagi assecant el fang
i que la polla blava tingui més dificultats per desenterrar les parts
subterrànies de la bova una part important dels exemplars podria ser que es
dispersin cap a altres localitats. Un fet semblant, tot i que de menor
magnitud, també s’hauria produït en el cas de la polla d’aigua, en la que els
25 ocells del novembre suposen la xifra més altra observada de l’any. Continua
el nombre apreciable de cabussets i de cabussons emplomallats, tot i que
aquesta darrera espècie ja ha començat a reduir els efectius a finals de mes
com ve essent habitual a l’hivern.
En el cas de les espècies que
formen joques a l’estany, el gavià ha mostrat una tendència regressiva, com si
durant l’octubre hi hagués hagut una onada d’ocells en pas que ja està disminuït.
Per contra, les gavines rialleres ha retornat als 2.500 exemplars del setembre.
La joca de l’esplugabous ha desaparegut per complet de l’estany i ara, els
ocells que hi dormien s’observen dormint repartits en joques menors en grans
arbres a l’interior d’alguns pobles de les rodalies. El corb marí ha continuat
incrementant els efectius i enguany se
l’observa molt actiu durant tot el dia pescant en mola, a diferència d’altres
anys quan l’estany estava més ple i part dels ocells marxaven a pescar a
pantanets i al riu. Xifres també molt
altes de cigonyes, amb 250 individus, un bon nombre dels quals ocells
centreeuropeus (sovint anellats) que es barregen amb les parelles residents,
que es mantenen fidels als seus nius. Els nivells més baixos fa que hagi
incrementat el nombre d’alguns ardeids pescaires, doncs poden accedir a sectors
amb aigües somes a les que ara es concentren els peixos. Així els agrons blancs
han arribat fins als 21 exemplars i els bernats pescaires fins als 25.
Si entre els grans camallargs
l’observació més interesant a l’octubre van ser els flamencs, aquest novembre
els que s’emporten el premi han estat un bitó i una cigonya negra. També
diversos dies s’ha observat pas de grues, sense que s’arribin a parar però a
l’estany. Dins les gavines, al marge de les ja comentades xifres de gavià i
gavina riallera, destacar que per segon més consecutiu s’ha tornat a detectar
una gavina menuda, fidel a les seva cita tardoral a l’estany. En el cas de les
arpelles els nivells es mantenen relativament estables des del mes de setembre,
amb més d’un centenar d’ocells que s’ajoquen a l’estany. Un rapinyaire, en
aquest cas nocturn, que s’ha deixat observat a l’estany és el mussol emigrant (Asio flammeus), mussol que a l’hivern
sovint acostuma a estar lligat a les zones humides.
Entre els ocells no aquàtics
s’han consolidat les espècies estrictament hivernals, amb multitud de moixons
sovint associats al bosquet de ribera del costat de cal Aragonès. Val a dir
però que, a diferència d’altres anys quan al novembre encara es podia observar
alguna oreneta escadussera, enguany no s’han observat espècies estrictament estivals
durant el novembre, tot i haver estat un mes especialment càlid pel que seria
normal.
Pel que fa als moixons lligats
als ambients aquàtics s’han detectat fins a 8 blauets, per contra no s’ha
detectat cap mallerenga de bigotis i els repicatalons semblen ser més aviat
escassos, si ho comparem amb les altes xifres dels primers anys. Potser una de
les dades més interessants d’aquests novembre entre els passeriformes ha estat
l’observació d’una boscar-la mostatxuda, espècie que sembla està esdevenint
forçar rara a tota la seva àrea de distribució.
Màxims per espècie detectats el mes de novembre de 2020 a l'estany d'Ivars i Vila-sana
divendres, 27 de novembre de 2020
El buidat parcial de l'estany d'Ivars i Vila-sana
Des que el 2004 es va posar en marxa la recuperació de l’estany d’Ivars i Vila-sana, des d’EGRELL vam iniciar el seguiment de la fauna de la cubeta on havia estat l’antic estany. L’objectiu era estudiar com responia la fauna al retorn de l’aigua. El que vam veure es que els primers anys es va produir una ràpida colonització de l’estany per part de les espècies aquàtiques, algunes d’elles de gran interès per Catalunya, doncs només criaven al Delta de l’Ebre. Exemples en són el fumarell carablanc (Chlidonias hybrida), el cabussó collnegre (Podiceps nigricollis) o les gavines riallera (Chroicocephalus ridibundus) i capnegra (Larus melanocephalus). Al cap de poc temps, però, ja vam observar com l’estany va entrar en un procés d’estabilització i van deixar d’aparèixer espècies noves i el nombre d’exemplars de les existents va deixar de créixer. Finalment, a partir de 2015, es va iniciar una fase d’empobriment dels ocells, que va comportar la desaparició de les espècies més singulars i fins tot la reducció molt important en el nombre de parelles d’espècies ha havien de ser abundants, com és el cas de la fotja (Fulica atra). Més informació es pot trobar també a l'informe del seguiment de 2019.
Aquest empobriment de l’avifauna està molt lligat als alts
nivells d’eutròfia assolits a l’estany. Aquesta eutròfia es produïda per l’acumulació
d’un excés de nutrients, com si l’estany estigues adobat en excés, cosa que
comporta un augment de la terbolesa de l’aigua per una excessiva proliferació
del fitoplàncton, algues unicel·lulars que viuen en suspensió a l’aigua. Aquest
fitoplàncton, de coloració verdosa per la presencia de clorofil·la, impedeix l’entrada
de la llum fins al fons de l’estany, i per tant no s’hi pot desenvolupar la
vegetació aquàtica que viu submergida. Aquesta vegetació, bàsicament formada
per macròfits, és directament l’aliment de moltes espècies d’ànecs i fotges,
però també de nombrosos invertebrats que incrementen la biodiversitat de l’estany
i que a la vegada són també el principal aliment de fumarells, cabussons
collnegres i cabussets (Tachybaptus
ruficollis) entre altres.
Amb el buidat parcial el que es pretén és treure de l’estany
la màxima quantitat d’aquests nutrients, cosa que hauria de permetre no
eliminar però si reduir l’eutròfia de l’estany. Aquest fet s’ha de traduir en
una recuperació de la vegetació submergida i amb ella els invertebrats i els
ocells que se n’alimenten. A més, la reducció de l’eutròfia hauria de permetre
minimitzar els processos d’hipòxia, o reducció de l’oxigen dissolt a l’aigua,
que puntualment es poden produir a l’estany per un excés de consum d’oxigen quan
el fitoplàncton es mor i es descompon, moment en que l’aigua es torna marró. La
reducció d’aquests episodis amb baixos nivells d’oxigen a l’aigua redueixen a
la seva vegada la possibilitat que es produeixin brots de botulisme, provocat
per un bacteri anaeròbic (que viu en indrets sense oxigen) que genera
una toxina responsable de la mort de molts ocells aquàtics, a vegades en grans
quantitats. A més, la millora de la qualitat de l’aigua també evitarà la
possible mort de peixos per asfixia, i farà que aquests tinguin una millor salut, i que per tant siguin més resistents a l’aparició de malalties que en ocasions també poden provocar episodis de mortalitat. La baixada del nivell de l'aigua també ha permès que quedin al descobert algunes platges de fang, que ara en contacte amb l'aire podran oxidar-se i descomposar amb millors condicions la matèria orgànica que tinguin acumulada.
Ara caldrà veure com respon l’estany a aquest buidat parcial,
doncs malgrat podem controlar alguns paràmetres com són la sortida i entrada d’aigua,
i per tant els nutrients presents, hi ha elements com les carpes (Cyprinus carpio) o fins i tot el cranc
de riu americà (Procambarus clarkii),
que són en part responsables de l’eutrofització de l’estany, que continuen
presents al mateix. Val a dir però que durant aquest anys a l’estany també s’ha
produït altres fenòmens que en part poden contrarestar l’impacte d’aquestes
espècies, com l’aparició de predadors que poden controlar les seves poblacions.
Per tant, fins que el 2021 no tornem a recuperar el nivell de l’aigua no podrem
valorar amb precisió l’efecte d’aquestes importants variacions del nivell de l’estany
i la necessitat o no de la seva recurrència, com una forma més de recuperar la
seva naturalitat i evitar així que esdevingui un simple “pantà”. Mentre tant,
gaudim de la nova imatge que ens ofereix aquests mesos l’estany, amb platges de
fang plenes de limícoles com fa temps no es veien i bernats pescaires (Ardea cinerea), agrons blancs (Ardea alba), martinets blancs (Egretta garzetta) i corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) que aprofiten la menor profunditat de les zones amb aigua per pescar.