dissabte, 9 de novembre de 2019

Construcció d'una colònia artificial de cria per a l'oreneta de ribera a l'estany d'Ivars i Vila-sana

L'oreneta de ribera (Riparia riparia), com la resta d'orenetes, és una espècie de vol àgil que s'alimenta caçant insectes en vol. Es diferència de l'oreneta comuna (Hirundo rustica) i de l'oreneta cuablanca (Delichon urbicum) per ser de tons brunencs, amb la part inferior clara amb un collaret marró. A diferència de l'oreneta comuna i de l'oreneta cuablanca, que són característiques dels indrets humanitzats, l'oreneta de ribera és una espècie que viu en rius i aiguamolls. Com les orenetes comuna i cuablanca, l'oreneta de ribera passa l'hivern a l'Àfrica subsahariana, observant-se a Catalunya entre mitjans d’abril i primers d'octubre. A diferència dels seus congèneres, que construeixen els nius amb boles de fang i palla, l'oreneta de ribera excava el niu, un túnel horitzontal, en talussos sorrencs. L'escassetat d'aquests suports fan que l'oreneta de ribera sigui una espècie colonial, a vegades amb agrupacions de fins alguns centenars de parelles en un mateix tallat.

   
Parella d'orenetes de ribera a entrant al niu per alimentar els polls amb el bec ple d'insectes. Bellpuig. Gravera d'Arenes Bellpuig. 18/06/2014. (c) Joan Estrada Bonell.

   
L'oreneta de ribera aprofita les betes de sorra per tal de poder excavar-hi el niu. Balaguer. Gravera d'Àrids Daniel. 24/05/2007. (c) Joan Estrada Bonell.

L'oreneta de ribera a Catalunya nidifica bàsicament seguint el curs dels rius Segre i Ebre i a les graveres de la Plana de Lleida. Localitats on ha criat l'oreneta de ribera a Catalunya entre els anys 2019 i 2019. Font Orntitho.cat.

L’oreneta de ribera i les graveres
La canalització de molts trams de riu i el control de les avingudes ha eliminat molts dels talussos on antigament criava l’oreneta de ribera. Per això, actualment bona part de les orenetes de ribera de Catalunya crien en graveres, on aprofiten els fronts d’explotació inactius en sectors sorrencs i secundàriament els acopis de sorra. 

L'oreneta de ribera és una espècie de cria colonial, que a vegades forma colònies nombroses de fins alguns centenars de parelles. Bellpuig. Gravera d'Arenes Bellpuig. 02/06/2009. (c) Joan Estrada Bonell.

La manca de talussos adequats fa que una part molt important de les orenetes de ribera de Catalunya actualment nidifiquin als talussos de les graveres. Bellpuig, Gravera d'Arenes Bellpuig. 02/06/2009. (c) Joan Estrada Bonell.

L'oreneta de ribera també pot excavar els nius als acopis de sorra de les extractives d'àrids. Balaguer. Gravera de Sorigué. 16/05/2006. (c) Joan Estrada Bonell.

L'oreneta de ribera i l'estany d'Ivars i Vila-sana
L’oreneta de ribera és molt abundant a l’estany d’Ivars i Vila-sana durant els períodes migratoris, quan passen per l'estany grups nombrosos d'ocells que crien als paisos del centre i nord d'Europa. Al període reproductor és una espècie que s'observa regularment a l'estany, però que no hi pot criar per manca d'indrets adequats. Els ocells que llavors s'observen alimentant-se a l'estany són els que nidifiquen a les graveres de Bellpuig, que en línia recta es troben a poc més de 5 km. 

L'oreneta de ribera és una espècie que puntualment durant els períodes migratoris pot ser molt abundant a l'estany d'Ivars i Vila-sana. 22/07/2007. (c) Joan Estrada Bonell.

Ocasionalment algunes parelles d'oreneta de ribera han intentat criar en piles d'àrids a l'estany, de forma infructuosa però per la poca entitat de les mateixes. 26/07/2012. (c) Joan Estrada Bonell.

Problemàtica de les colònies d'oreneta de ribera
Un dels problemes que tenen les colònies de cria de l'oreneta de ribera és la seva inestabilitat. En efecte, els talussos sorrencs han de ser prou tous per a que l'oreneta de ribera hi pugi excavar el niu, però com a contrapartida s'erosionen també amb facilitat. Aquest fet comporta que en pocs anys el talús es desmunti o que estigui ple de xaragalls pels que serps i altres predadors terrestres s'enfilen amb facilitat, provocant l'abandonament de la colònia.


Els talussos sorrencs han de ser prou tous per tal que l'oreneta de ribera hi pugi construir els nius, doncs no disposa de cap estructura adaptada a l'excavació. Balaguer. Gravera de Sorigué. 15/05/2006. (c) Joan Estrada Bonell.

Les colònies d'oreneta de ribera sovint son abandonades en pocs anys per erosió del talús on es trobava. Antiga colònia creada aprofitant un talús de la carretera C-26 a Alfarràs. 24/3/2010. (c) Joan Estrada Bonell.

La colònia de cria artificial per oreneta de ribera a l'estany d'Ivars i Vila-sana
Atès el lligam que l'oreneta de ribera té amb les explotacions de graves, l'Associació Provincial de Fabricants d'Àrids i Formigons de Lleida ha decidit apadrinar aquesta espècie i construir una colònia de cria artificial per a les orenetes de ribera a l'estany, en col·laboració amb el Consorci de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Aquesta colònia artificial consta d'un mur de formigó amb forats, que fan d'entrada dels nius. Tot el darrere del mur està ple de sorra per tal que les orenetes de ribera hi pugin acabar d'excavar els nius. La part exterior ha estat construïda amb formigó per evitar que el talús es vagi desmuntant amb el pas del temps, i així dificultar l'accés i predació dels nius per part de fauna terrestre, i per ser, com la sorra, un material produït pels mateixos agremiats.


Colònia de cria construïda per a l'oreneta de ribera a l'estany d'Ivars i Vila-sana per l’Associació Provincial de Fabricants d’Àrids i Formigons de Lleida en col·laboració amb el Consorci de l'estany d'Ivars i Vila-sana. 13/08/2019. (c) Joan Estrada Bonell.

Plafó explicatiu de la colònia artificial de cria per a l'oreneta de ribera construït a l'estany d'Ivars i Vila-sana.

Ens agradaria que aquesta imatge es pogués veure molt aviat a l'entrada dels forats de la colònia de cria construïda a l'estany. Bellpuig. Gravera d'Arenes Bellpuig. 05/06/2014. (c) Joan Estrada Bonell.

dimarts, 5 de novembre de 2019

Resum del mes d'octubre de 2019


El mes d'octubre a continuat en la línia del mes de setembre, amb un nombre relativament baix d'espècies aquàtiques tot i trobar-nos en ple període migratori. Aquest fet s'ha tornat a donar per l'escàs pas de limícoles, amb només 7 espècies, encara una menys que el mes de setembre. Val a dir que no només hi ha hagut poques espècies sinó que, a més, el seu nombre ha tornat a ser extremadament baix. Només són destacables els 22 becadells comuns, doncs tot i haver-se observat fins a un centenar de fredelugues aquestes acostumen a estar associades als conreus de les rodalies. La resta d'espècies aquàtiques han mantingut un cert increment, lluny però encara de les xifres que s'haruien de donar en ple hivern. Entre els ànecs s'han observat xifres semblants a les del setembre, essent els fets més destacables l'obsrvació dels primers ànecs xiuladors i ànecs blancs. Son interessants també el nombre de xibecs, que a durant una temps ha continuat mantenint encara els 35 ocells delmes anterior, tot i que el seu nombre ha anat minvant a mesura que avançava el mes. 

En el cas dels cabussons emplomallats, tot i encara observar joves dependents ja s'observa una reducció important dels efectius, que quedaran reduïts a nombres residuals en ple hivern, quan una part important dels exemplars podria ser que es desplacin al litoral. Sobta però aquestes xifres encara altes quan el setembre i l'octubre de l'any anterior el màxim mensual no superava la desena d'exemplars. En aquest grup esmentar també l'observació d'un cabussó collnegre, espècie regular, tot i que sempre es presenta en molt petit nombre, fora del període reproductor.

Els corbs marins continuen incrementant lentament la seva població hivernal, amb 65 ocells, tot i que lluny de les xifres assolides el 2018, quan al mes de novembre ja es va arribar als vora 200 exemplars. El cas contrari és el dels esplugabous, amb la joca cada vegada més petita. El fet que es continuïn encara observant nombrosos esplugabous als conreus del pla d'Urgell ens fa pensar que està succeint com altres anys, que la joca principal s'ha desplaçat a altres localitzats fora de l'estany. Entre els ardeids destacar la quarantena de  bernats pescaires i els 15 agrons blancs, xifres molt altes pel que se sol observar habitualment a l'estany i que per tant ens fa pensar en l'aturada d'un o més grups d'ocells migrants. Nombres també molt alts de cigonyes, amb una observació de fins 379 exemplars en una mateixa jornada. Associada a les cigonyes blanques s'ha observat també a l'estany un parell de dies una cigonya negra. El pas d'aquests grans camallargs també ve donfirmat amb l'observació d'un parell de grups migrants de grues, un d'ells de fins un centenar d'exemplars.

Així com en algunes espècies sembla que el nombre d'ocells hivernants és encara escàs en el cas de l'arpella el seu nombre enguany és una mica superior al del 2018 en aquest mateix mes.

En el cas de les gavines encara es manté el gran nombre de gavines rialleres, amb el quart més consecutiu amb xifres que ronden o superen els 2.000 ocells. Si succeeix el mateix que l'hivern anterior es pot pensar que aquest grup pot ja romandre a l'estany fins la primavera vinent. Els gavians, desprès del mínim del mes de setembre, començarien a retornar lentament cap a Catalunya desprès de la seva estada al golf de Biscaia. El mes destacat en aquest grup d'espècies és l'observació d'un gavià argentat (Larus argentatus), espècie del nord d'Europa prou rara a Catalunya. Encara l'observació dels darrers fumarells, amb un pas molt escàs a la tardor a l'estany. 

Pel que fa als moixons i ocells de mida petita d'aiguamoll destacar l'observació de fins 7 blauets. També encara un parell de mallerengues de bigotis, en el que seria el 3er mes seguit amb la seva presència. A l'octubre se superposen els primers repicatalons amb les darreres boscarles de canyar.

Malgrat que, com anteriorment hem esmentat, en el cas dels ocells aquàtics aquest octubre no s'ha respirat un ambient encara hivernal aquest no ha estat el cas dels moixons no aquàtics, grup en el que tot i encara observar-se algunes espècies estival, com les orenetes, ja s'han observat algunes espècies plenament hivernals, algunes fins i tot prou rares a l'estany. Aquest és el cas per exemple d'espècies habituals a l'hivern a l'estany com l'alosa (Alauda arvensis), el cargolet (Troglodytes troglodytes), el pardal de bardissa (Prunella modularis) o el lluer (Spinus spinus), al costat d'espècies molt més rares com el pinsà mec (Fringilla montifringilla) o el durbec (Coccothraustes coccothraustes). També s'ha detectat una entrada important de grassets de muntanya (Anthus spinoletta) i teixidors (Remiz pendulinus) els primers que utilitzen el canyissar per ajocar-s'hi i els segons com a zona d'alimentació. Molt abundant ha esdevingut també a l'octubre el mosquiter comú (Phylloscoùs collytita), associat al qual s'ha detectat fins a 3 dies el molt més rar mosquiter de doble ratlla (Phylloscopus inornatus).

Pel que fa a altres grups faunístics destacar que a l'octubre s'ha continuat observant papallones tigre (Danaus chrysippusa l'estany, en el que està essent un any excepcional per aquesta espècie.

Màxims per espècie detectats el mes d'octubre a l'estany d'Ivars i Vila-sana
espècie10/2019
Cigne (Cygnus olor)
Oca riallera grossa (Anser albifrons)
Oca (Anser anser)1
Oca  de galta blanca (Branta leucopsis)
Ànec blanc (Tadorna tadorna)5
Ànec canyella (Tadorna ferruginea)
Ànec mut (Cairina moschata)
Ànec carolí (Aix sponsa)
Ànec mandarí (Aix galericulata)
Ànec xiulador (Anas penelope)2
Xarxet (Anas crecca)35
Ànec collverd (Anas platyrhynchos)358
Anec cuallarg (Anas acuta)
Ànec cullerot (Anas clypeata)250
Ànec griset (Anas strepera)1
Ànec domèstic 
Xarrasclet (Anas querquedula)
Anas híbrid
Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris)
Xibec (Netta rufina)35
Morell cap-roig (Aythya ferina)21
Morell xocolater (Aythya nyroca)
Morell de plomall (Aythya fuligula)
Aythya hibrid
Bec de serrà mitjà (Mergus serrator)
Cabusset (Tachybaptus ruficollis)10
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)42
Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis)1
Cabussó oerllut (Podiceps auritus)
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)65
Pelicà (Pelecanus onocrotalus)
Bitó (Botaurus stellaris)
Martinet menut (Ixobrychus minutus)
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)
Martinet ros (Ardeola ralloides)
Esplugabous (Bubulcus ibis)180
Martinet blanc (Egretta garzetta)7
Egretta garcetta X Egretta gularis
Agró blanc (Egretta alba)15
Bernat pescaire (Ardea cinerea)40
Agró roig (Ardea purpurea)
Cigonya negra (Ciconia nigra)1
Cigonya (Ciconia ciconia)379
Capó reial (Plegadis falcinellus)
Ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus)
Becplaner (Platalea leucorodia)
Flamenc (Phoenicopterus ruber)
Arpella (Circus aeruginosus)74
Àguila pescadora (Pandion haliaetus)
Rascló (Rallus aquaticus)11
Polla pintada (Porzana porzana)
Rascletó (Porzana parva)
Rasclet (Porzana pusilla)
Polla d'aigua (Gallinula chloropus)13
Polla blava (Porphyrio porphyrio)13
Fotja (Fulica atra)20
Fotja banyuda (Fulica cristata)
Grua (Grus grus)100
Garsa de mar (Haematopus ostralegus)
Camallarga (Himantopus himantopus)
Bec d'alena (Recurvirostra avosetta)
Perdiu de mar (Glareola pratincola)
Corriol petit (Charadrius dubius)
Corriol gros (Charadrius hiaticula)
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
Corriol pit-roig (Charadrius morinellus)
Daurada (Pluvialis apricaria)
Pigre gris (Pluvialis squatarola)
Fredeluga (Vanellus vanellus)105
Fredeluga gregària (Vanellus gregaria)
Territ gros (Calidris canutus)
Territ de tres dits (Calidris alba)
Territ menut (Calidris minuta)
Territ de Temminck (Calidris temminckii)
Territ becllarg (Calidris ferruginea)
Territ variant (Calidris alpina)1
Territ pectoral (Calidris melanotos)
Batallaire (Philomachus pugnax)
Becadell sord (Lymnocriptes minimus)
Becadell (Gallinago gallinago)22
Becadell gros (Gallinago media)
Becada (Scolopax rusticola)
Tetolet becllarg (Limnodromus scolopaceus)
Tètol cuanegre (Limosa limosa)
Tètol cuabarrat (Limosa lapponica)
Pòlit (Numenius phaeopus)
Becut (Numenius arquata)
Gamba roja pintada (Tringa erythropus)2
Gamba roja (Tringa totanus)
Siseta (Tringa stagnatilis)
Gamba verda (Tringa nebularia)1
Xivita (Tringa ochropus)2
Valona (Tringa glareola)
Xivitona (Actitis hypoleucos)1
Remena-rocs (Arenaria interpres)
Escuraflascons bec-fi (Phalaropus lobatus)
Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
Gavina menuda (Hydrocoloeus minutus)
Gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus)2600
Gavina corsa (Larus audouinii)
Gavina cendrosa (Larus canus)
Gavià fosc (Larus fuscus)22
Gavià argentat (Larus argentatus)
Gavià (Larus michahellis)200
Gavià caspi (Larus cachinnans)1
Gavinot polar (Larus glaucoides)
Gavineta de tres dits (Rissa tridactyla)
Curroc (Gelochelidon nilotica)
Xatrac gros (Sterna caspia)
Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)
Xatrac bengalí (Sterna bengalensis)
Xatrac (Sterna hirundo)
Xatrac menut (Sternula albifrons)
Fumarell carablanc (Chlidonias hybrida)1
Fumarell negre (Chlidonias niger)1
Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus)
Blauet (Alcedo atthis)7
Boscaler (Locustella luscinioides)
Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)*
Balquer (Acrocephalus arundinaceus)
Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon)
Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus)2
Repicatalons (Emberiza schoeniclus)*

La gran majoria dels mascles d'ànec collverd a l'octubre ja han tornat a adquirir el plomatge nupcial. 19/10/2019. (c) Joaquim Bonfill.

Els mascles d'ànec collverd eclipsats ja són molt rars al mes d'octubre. En aquest cas un mascle acabant l'eclipsi al costat d'un mascle ja mudat i d'una femella d'ànec cullerot. 11/10/2019. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Entre els collverds observats el mes d'octubre s'ha detectat a l'estany un mascle (se li aprecien les plomes recaragolades de la cua i el bec groc)  aparentment albí o  leucístic. 14/10/2019. (c) Joan Estrada.

Parell de mascles de cullerot amb plomatge nupcial. 19/10/2019. (c) Joaquim Bonfill.

A diferència dels ànecs collverds, són molts encara els mascles de cullerot que a l'octubre presenten el plomatge encara eclipsat. 19/10/2019. (c) Joaquim Bonfill.

Un dels elements distintius de la femella de xarxet, al marge de la seva petita mida, és el color verd metàl·lic del mirall. 3/10/2019. (c) Joan Estrada.

Mascle morell cap-roig en plomatge nupcial i mascle en eclipsi. 19/10/2019. (c) Joaquim Bonfill.

Grup format per mascles i femelles de xibec. 3/10/2019. (c) Joan Estrada.

Grup nombrós de bernats pescaires i agrons blancs descansant a l'estany. 14/10/2019. (c) Joan Estrada.

Agró blanc en vol, en el que s'aprecia el llarg coll plegat i el bec groc hivernal. 14/10/2019. (c) Joan Estrada.


El martinet blanc es diferència de l¡agró blanc, al marge de per la seva menor mida, per tenir les potes negres amb els peus grocs així com el bec negre. 11/10/2019. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Fins i tot en vol s'observa clarament els peus grocs del martinet blanc, tret que ens ajuda també a diferenciar-lo de l'esplugabous. 19/10/2019. (c) Joaquim Bonfill.

 
El bon nombre de cigonyes que s'observen en aquest temps per les rodalies de l'estany fa que les cigonyes locals es passin un bon nombre d'hores al niu per evitar que altres cigonyes els hi prenguin. 3/10/2019. (c) Joan Estrada.

Juntament amb les cigonyes blanques, a l'octubre s'ha observat una cigonya negra en un parell d'ocasions, 15/10/2019. (c) Quim Minoves.

Els corbs marins poc a poc van incrementant els seus efectius hivernals, malgrat que encara clarament per sota als de la tardor anterior. 14/10/2019. (c) Joan Estrada.

A 'octubre encara s'ha observat un bon nombre de cabussons emplomallats amb polls. 3/10/2019. (c) Joan Estrada.

Aquest és un mes en el que es pot observar multitud de plomatges diferents en el cas del cabussó emplomallat. Adult en plomatge nupcial. 3/10/2019. (c) Joan Estrada.

Jove de l'any amb el plomatge encara de poll al cap. 19/10/2019. (c) Joaquim Bonfill.

Exemplar amb plomatge hivernal.. 19/10/2019. (c) Joaquim Bonfill.

Els crancs de riu americans són una presa molt consumida per cabussons i cabussets, com és aquest cas. 3/10/2019. (c) Joan Estrada.

La fotja és una especialista en alimentar-se de vegetació submergida, que afafa capbussant-se. 3/10/2019. (c) Joan Estrada.

Enguany la polla blava es pot observar en altres indrets amb bova fora del sector de cal Aragonés, 3/10/2019. (c) Joan Estrada.

Entre les poques limícoles observades l'octubre de 2019 a l'estany esmentar un exemplar juvenil de territ variant. 14/9/2019. (c) Joan Estrada.

Una altra de les limícoles observades en molt petit nombre ha . estat la gamba roja pintada. 11/10/2019. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez. 

Els becadells són l'única limícola, amb un nombre significatiu d'exemplars tot el mes d'octubre. 3/10/2019. (c) Joan Estrada. 

Es freqüent veure els becadells descansant al sector de cal Aragonés. 11/10/2019. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Adult de gavìà en el que s'observa be el mantell gris clar que contrasta amb la punta de l'ala negra. 14/10/2019. (c) Joan Estrada Bonell.

Adult de gavià fosc, amb poc contrast entre el gris del dors i el negre de la punta de l'ala. També es distintiu el barrat fosc de cap i coll. 11/10/2019 (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Grup nombrós de gavines rialleres descansant a l'estany. 3/10/2019. (c) Joan Estrada.

Jove de gavina riallera en vol, reconeixible per la franja terminal fosca de la cua. 19/10/2019. (c) Joaquim Bonfill.

Arpella, segurament un jove de l'any, sobrevolant l'estany d'Ivars i Vila-sana.  19/10/2019. (c) Joaquim Bonfill.

La tórtora turca és una de les espècies que pot criar pràcticament tot l'any. En aquest cas un mascle cantant. 19/10/2019. (c) Joaquim Bonfill.

Entre els passeriformes esmentar l'observació a l'octubre de encara alguns grupets d'oreneta comuna i oreneta de ribera. 11/10/2019. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

El mosquiter comú ha estat una de les espècies amb una entrada d'exemplars més notable durant el mes de novembre, 19/10/2019. (c) Joaquim Bonfill.

divendres, 25 d’octubre de 2019

Alta mortalitat de carpes a l'estany d'Ivars i Vila-sana

El 19 d'octubre va sortir publicat a la premsa que s'havia detectat una gran mortalitat de carpes a l'estany d'Ivars i Vila-sana. En concret, els Agents Rurals van retirar més de 200 carpes de gran mida que flotaven mortes per les vores de l'estany. Ràpidament, en diferents mitjans, es va especular sobre si podien haver mort intoxicades per algun abocament clandestí de purins o algun tòxic que s'hagués tirat a l'estany. Una altra alternativa que es comentava és que haguessin mort asfixiades per falta d'oxigen a l'aigua. De ben segur que no ha estat cap d'aquestes causes, doncs tot i haver-hi diverses espècies de peixos a l'estany, l'única de la que s'han detectat exemplars morts és de carpa, malgrat ser una de les espècies més tolerants a la contaminació. A més, la mort dels peixos ha estat progressiva, doncs el dia 14 ja es van detectar una quarantena de carpes mortes i altres amb tots els símptomes d'estar malaltes, amb una natació deficient, sense en cap cas detectar carpes boquejant a la superfície de l'aigua que pugés fer pensar en falta d'oxigen. També sobtaria que precisament és produís una manca d'oxigen en un moment en que la temperatura de l'aigua comença a disminuir, i per tant en el que a priori és més difícil que es produeixin processos d'anòxia. Destacar que tampoc no es va detectar ocells o altra fauna morta que s'hagués pogut veure afectada per algun tipus d'intoxicació.

Aquest seguit d'observacions, només mort de carpes, no observar peixos boquejant, aigües una mica més fredes...  ens fa pensar que el més probable és que la mort sigui deguda a algun procés infecciós.  Entre les diferents possibilitats, Rafel Rocaspana, expert en peixos, indica que podria tractar-se d'una infecció per l'herpesvirus KOI, virus que només afecta a les carpes i que provoca una mortalitat massiva. Aquest virus s'activa amb una temperatura de 17-25 graus. Precisament la baixada de la temperatura de l'aigua coincidint amb la tardor, juntament amb hipotètica mala qualitat de l'aigua, que fes més vulnerables a les carpes, serien un important caldo de cultiu per afavorir la ràpida expansió d'aquesta epidèmia entre les carpes.

Caldrà seguir amb atenció com evoluciona aquest brot de mortalitat i intentar confirmar que la mortalitat ha estat provocada per aquest virus i que no ha afectat a la resta d'espècies de peixos presents a l'estany.


 
Carpes mortes a l'estany, aparentment per l'acció de l'herpesvirus KOI. 19/10/2019. (c) Cos d'Agents Rurals.