Resum del mes d'octubre de 2021

Poc a poc l’estany d’Ivars i Vila-sana ha recuperat la normalitat anterior al buidat parcial. Ara ja fa dies que l’estany es manté a una cota alta i per tant ja no queda ni rastre de platges, doncs o estan sota l’aigua o han estat colonitzades per sisques (canyissar) i tamarius. Amb la desaparició de les platges han desaparegut també les limícoles de l’estany.

Tot i que es va consolidant l’arribada d’ànecs hivernants, han desaparegut de l’estany la pràctica totalitat d’espècies aquàtiques estrictament estivals i la presencia de les espècies només present durant ambdós passos migratoris ha esdevingut vestigial. És per això que el nombre d’espècies d’ocells aquàtics presents a l’estany el mes d’octubre ha estat clarament inferior al del setembre, 41 espècies a l’octubre envers les 51 del setembre.  Un nombre força baix, clarament inferior al de l’octubre de l’any 2020. Val a dir però que l’octubre de l’any passa s’estava en ple procés de buidat i van començar a aparèixer les primeres platges, fet que va facilitat, per exemple, la sedimentació d’un nombre clarament superior de limícoles.

Si analitzem les dades per grups, veiem que els ànecs han viscut una forta pujada respecte al mes anterior, fins doblar el nombre d’exemplars. Així, han passat del 860 exemplars del setembre als 1.691 de l’octubre. En nombres absoluts, destaca per sobre de tot els 1.320 collverds, però també el 250 cullerots. Presència ja dels primers ànecs xiuladors i encara nombres elevats de xibec i una petita pujada dels morells cap-roig, espècies capbussadores les dues darreres. Val a dir que aquests vora 1.700 ànecs suposen una xifra semblant a la del 2020, quan havia començat el procés de buidat, però que multipliquem per 2,4 els ànecs censats l’octubre de 2019, abans del buidat parcial. Com a cosa destacable de l’octubre d’enguany, esmentar l’observació d’una femella de ànec carolí, espècie exòtica escapada de captivitats de la que hi ha algunes dades ocasionals a l’estany.

Pel que fa als cabussons emplomallats, tot i que el nombre de parelles ha estat inferior al del 2020, a l’octubre encara restaven a l’estany fins a 35 exemplars. Per contra, nombres menors de cabusset i cabussó collnegre, cosa que podria indicar un cert exhauriment dels recursos existents a l’estany. Una cosa semblant podria també indicar el nombre de fotges, que ha baixat dels 170 ocells del mes de setembre a només un centenar al mes d’octubre. La polla blava i la polla d’aigua també presenten nombres a la baixa, mentre que el rascló es manté a nivells del mes anterior. Els corbs marins grossos han fet una bona pujada, fins arribar als 143 ocells, un centenar més que el mes anterior. Malgrat el menor nombre de parelles de cabussó emplomallat, la bona xifra de corbs marins semblaria indicar que la població de peixos de l’estany s’ha recuperat força ràpidament desprès del buidat parcial de l’hivern anterior.

En el cas dels ardeids i afins comentar que aquest octubre ja no s’ha detectat cap espècie estrictament estival, com l’agró roig o el martinet menut. Per contra, encara 9 martinets de nit. La joca dels esplugabous va clarament a la baixa i està en fase de dissolució. De fet, el màxim observat han estat uns tristos 12 ocells. Nombres reduïts també de bernat pescaire, agró blanc i martinet blanc.  La cigonya encara ha mantingut una seixantena d’exemplars, la meitat del mes anterior. Com a contrapartida, s’ha començat a detectar el pas dels primers estols de grues en migració, amb un màxim d’un centenar d’individus.

Tal com s’ha comentat al principi, les limícoles no tornet a trobar sectors favorables a l’estany per tal d’aturar-se, d’aquí els baixos números. L’únic destacable d’aquest grup d’espècies ha estat l’observació de una desena de becadells i l’arribada de les primeres cogullades marines (o fredelugues) hivernants. Un fet sorprenent ha estat el de els gavines rialleres, que han abandonat de forma massiva l’estany, fins al punt que molts dies no s’ha observat més que unes poques desenes d’ocells, amb un màxim de 250 individus. El cas contrari és el del gavià, i amb ell els gavians foscos,  que poc a poc tornen a recuperar el nombre d’exemplars, fins a superar clarament els 400 exemplars.

La joca d’arpelles continua amb l’increment observat al setembre, i el 89 exemplars contats aquest octubre torna a doblar el nombre d’individus del mes anterior, tot i que són alguns menys que l’octubre de 2020.

Entre els moixons i altres ocells de mida més petita, destacar la ja comentada captura i anellament d’una boscarla de Blith. Entre els ocells més “normals” s’han detectat fins a 4 blauets, cosa que indica que es manté un cert pas per la zona.  També, encara 25 boscarles de canyar i un balquer així com altra vegada un boscaler i una boscarla mostatxuda, espècies majoritàriament detectades mercès la campanya d’anellament de la migració de tardor.  Ja han arribat els primers repicatalons i, com a bona noticia, s’han continuat observant fins a 5 mallerengues de bigotis.

Entre la resta d’espècies no lligades a les zones humides comentar que els primers dies d’octubre encara es detectaven a l’estany les darreres orenetes i altres espècies estrictament estivals però que a mesura que el mes avançava cada vegada tenien més pes les espècies estrictament hivernants, com el pardal de bardissa (Prunella modularis), el pinsà (Fringilla coelebs), el pinsà mec (Fringilla montifringilla), el durbec (Coccothraustes coccothraustes) o el lluer (Spinus spinus). Per contra, cada a mesura que avança el mes comencen a rarejar més els espiadimonis i papallones. Només en destaca una mica la presència regular de la Vanessa (Vanessa atalanta), de la qual han arribat un bon nombre d’individus del centre d’Europa que venen a hivernar a cada nostra.

Màxims per espècie detectats al mes d'octubre a l'estany d'Ivars i Vila-sana

espècie 10/2021

Cigne (Cygnus olor)

Cigne petit (Cygnus columbianus)

Oca riallera grossa (Anser albifrons)

Oca (Anser anser) 1

Oca  de galta blanca (Branta leucopsis)

Ànec blanc (Tadorna tadorna)

Ànec canyella (Tadorna ferruginea)

Ànec mut (Cairina moschata)

Ànec carolí (Aix sponsa) 1

Ànec mandarí (Aix galericulata)

Ànec xiulador (Anas penelope) 9

Xarxet (Anas crecca) 50

Ànec collverd (Anas platyrhynchos) 1320

Anec cuallarg (Anas acuta) 6

Ànec cullerot (Anas clypeata) 250

Ànec griset (Anas strepera) 2

Ànec domèstic

Xarrasclet (Anas querquedula)

Anas híbrid

Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris)

Xibec (Netta rufina) 38

Morell cap-roig (Aythya ferina) 15

Morell xocolater (Aythya nyroca)

Morell de plomall (Aythya fuligula)

Aythya hibrid

Bec de serrà mitjà (Mergus serrator)

Cabusset (Tachybaptus ruficollis) 7

Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) 35

Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis) 1

Cabussó oerllut (Podiceps auritus)

Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) 143

Pelicà (Pelecanus onocrotalus)

Bitó (Botaurus stellaris)

Martinet menut (Ixobrychus minutus)

Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) 9

Martinet ros (Ardeola ralloides)

Esplugabous (Bubulcus ibis) 12

Martinet blanc (Egretta garzetta) 2

Egretta garcetta X Egretta gularis

Agró blanc (Egretta alba) 5

Bernat pescaire (Ardea cinerea) 16

Agró roig (Ardea purpurea)

Cigonya negra (Ciconia nigra)

Cigonya (Ciconia ciconia) 60

Capó reial (Plegadis falcinellus)

Ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus)

Becplaner (Platalea leucorodia)

Flamenc (Phoenicopterus roseus)

Arpella (Circus aeruginosus) 89

Àguila pescadora (Pandion haliaetus)

Rascló (Rallus aquaticus) 6

Polla pintada (Porzana porzana)

Rascletó (Porzana parva)

Rasclet (Porzana pusilla)

Polla d'aigua (Gallinula chloropus) 9

Polla blava (Porphyrio porphyrio) 6

Fotja (Fulica atra) 100

Fotja banyuda (Fulica cristata)

Grua (Grus grus) 70

Garsa de mar (Haematopus ostralegus)

Camallarga (Himantopus himantopus)

Bec d'alena (Recurvirostra avosetta)

Perdiu de mar (Glareola pratincola)

Corriol petit (Charadrius dubius)

Corriol gros (Charadrius hiaticula) 1

Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)

Corriol pit-roig (Charadrius morinellus)

Daurada (Pluvialis apricaria)

Pigre gris (Pluvialis squatarola)

Fredeluga (Vanellus vanellus) 200

Fredeluga gregària (Vanellus gregaria)

Territ gros (Calidris canutus)

Territ de tres dits (Calidris alba)

Territ menut (Calidris minuta)

Territ de Temminck (Calidris temminckii)

Territ becllarg (Calidris ferruginea)

Territ variant (Calidris alpina)

Territ pectoral (Calidris melanotos)

Batallaire (Philomachus pugnax)

Becadell sord (Lymnocryptes minimus)

Becadell (Gallinago gallinago) 10

Becadell gros (Gallinago media)

Becada (Scolopax rusticola)

Tetolet becllarg (Limnodromus scolopaceus)

Tètol cuanegre (Limosa limosa)

Tètol cuabarrat (Limosa lapponica)

Pòlit (Numenius phaeopus)

Becut (Numenius arquata)

Gamba roja pintada (Tringa erythropus)

Gamba roja (Tringa totanus)

Siseta (Tringa stagnatilis)

Gamba verda (Tringa nebularia) 2

Xivita (Tringa ochropus) 1

Valona (Tringa glareola)

Xivitona (Actitis hypoleucos)

Remena-rocs (Arenaria interpres)

Escuraflascons bec-fi (Phalaropus lobatus)

Gavina capnegra (Larus melanocephalus)

Gavina menuda (Hydrocoloeus minutus)

Gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus) 250

Gavina corsa (Larus audouinii)

Gavina cendrosa (Larus canus)

Gavià fosc (Larus fuscus) 35

Gavià argentat europeu (Larus argentatus)

Gavià (Larus michahellis) 435

Gavià caspi (Larus cachinnans)

Gavinot polar (Larus glaucoides)

Gavineta de tres dits (Rissa tridactyla)

Curroc (Gelochelidon nilotica)

Xatrac gros (Sterna caspia)

Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)

Xatrac bengalí (Sterna bengalensis)

Xatrac (Sterna hirundo)

Xatrac menut (Sternula albifrons)

Fumarell carablanc (Chlidonias hybrida)

Fumarell negre (Chlidonias niger)

Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus)

Blauet (Alcedo atthis) 4

Boscaler (Locustella luscinioides) 1

Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) 25

Balquer (Acrocephalus arundinaceus) 1

Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon) 1

Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus) 5

Repicatalons (Emberiza schoeniclus) *

Aquest octubre l'estany s'ha omplert d'ànecs, fins arribar a vora 1.700 exemplars, majoritàriament collverds. 14/10/2021. (c) Joan Estrada Bonell.

No només les xifres son elevades sinó que també hi ha una certa diversitat d'espècies. A la foto de davant al fons, femella d'ànec collvers, mascle i femella de cullerot i mascle de xarxet. 28/10/2021. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

La practica totalitat dels mascles de collverd ja han recuperat el plomatge nupcial, desprès d'haver passat eclipsat els mesos d'estiu. 28/10/2021. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Tot i encara no ser ni tan sols l'hivern és corrent que molts ànecs ja s'aparellin ara i passi l'hivern la parella unida. 14/10/2021. (c) Joan Estrada Bonell.

Els ànecs cullerots van una mica més endarrerits i la major part de mascles encara no tenen el plomatge nupcial complet. 14/10/2021. (c) Joan Estrada Bonell.

Entre les espècies que poc a poc van incrementant els efectius hivernals a l'estany trobem el xarxet, en aquest cas un grup de femelles i mascles eclipsats descansant. 28/10/2021. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Malgrat ser una espècie present a l'estiu i en migració a l'estany, aquest octubre encara s'ha observat fins a 9 martinets de nit. A la foto un adult (a l'esquerra) amb un jove de primer any. 28/10/2021. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

El nombre de corbs marins observat a l'octubre s'ha incrementat de forma notable respecte el mes de setembre. 28/10/2021. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

En el moment que es volen aturar als arbres morts que utilitzen com a posadors es produeixen nombroses trifulgues per tal que no es pari cap exemplar al costa. 28/10/2021. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez. 

Els corbs marins grossos joves es caracteritzen per presentar la panxa de color blanc. 28/10/2021. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

A diferència dels ànecs que tan es poden observar enganxats a la bova com al mig de l'estany, les polles d'aigua mai s'allunyen de la vegetació de la riba, doncs aquesta els aporta protecció. 16/10/2021. Joaquim Bonfill.

El cabussó emplomallat és una espècie que tot i poder menjar crancs és bàsicament piscívora. que s'alimenta del juvenils de qualsevol espècie, en aquest cas el que sembla una carpa. 16/10/2021. Joaquim Bonfill.

A diferència dels ànecs que en aquest període ja comencen a engalanar-se, el cabussó emplomallat ara precisament està passant del plomatge nupcial al plomatge d'hivern. En pocs dies hauran perdut les darreres restes de cresta i de gorguera. 14/10/2021. (c) Joan Estrada Bonell.

Un cas semblant al del cabusso emplomallat és el del cabusset, que romandrà tot l'hivern amb un plomatge de tons marronosos, en comptes del color dominant negre amb la gola vermella. 14/10/2021. (c) Joan Estrada Bonell.

El cabussó collnegre, que havia cria el primer any posterior a la recuperació ara és només un visitant ocasional. Es diferencia del cabusset pel to grisenc, el bec prim i amb la punta lleugerament tirada cap amunt i per l'ull vermell. 14/10/2021. (c) Joan Estrada Bonell.

Malgrat ha minvat el nombre de fotges respecte el mes anterior a l'octubre encara se n'observaven grups dispersos. 14/10/2021. (c) Joan Estrada Bonell.

Un parell de fotges, fàcilment distingibles de la polla d'aigua pel bec i l'escudet de color blanc.16/10/2021. Joaquim Bonfill.

Sense arribar als nivells excepcionals del 2020, la joca hivernal d'arpelles incrementa el nombre d'ocells de forma sostinguda, fins superar la vuitantena d'exemplars a finals de mes. 16/10/2021. Joaquim Bonfill.

Malgrat la gavina riallera ha pràcticament desaparegut de l'estany. possiblement per un canvi de joca, el gavià lentament recupera els seus efectius un cop ha mudat al golf de Biscaia. 16/10/2021. Joaquim Bonfill.

La plantació de diferents espècies arbòries i arbustives entorn de l'estany ofereix refugi i aliment a nombroses espècies no lligades als medis aquàtics. En aquest cas una parella de tórtores turques s'alimenten dels aglans d'una alzina. 16/10/2021. Joaquim Bonfill.

La vanessa és una papallona que bàsicament es veu a la tador-hivern a les rodalies de l'estany, on hivernen exemplars nascuts en latituds més septentrionals. 28/10/2021. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Nova espècie a l’estany d’Ivars i Vila-sana: la boscarla de Blyth (Acrocephalus dumetorum)

L’estany sempre té guardada alguna sorpresa. Desprès de l’observacióal mes d’agost per primera vegada d’un ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus),espècie exòtica assilvestrada a Europa, ara ha tocat el torn d’un petit passeriforme la boscarla de Blyth (Acrocephalus dumetorum).

Quan un ornitòleg ha trobat una espècie extremadament rara, habitualment perquè esta molt lluny de la seva àrea de distribució, diu que ha vist una MEGAraresa. Això és el que va trobar el Sergi Sales el passat dia 23 d'octubre a l’estany. En concret, durant la campanya d’anellament que es fa per estudiar la migració de tardor a l’estany d’Ivars i Vila-sana, va capturar i anellar una boscarla de Blyth. Aquesta boscarla, molt difícil de diferenciar de la nostra més abundant boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) si no és en ma, cria en matollars i herbassars en clarianes de bosc de ribera i altres boscos humits de l’Àsia central, essent les poblacions més properes les que crien a Finlàndia i les repúbliques bàltiques. La zona d’hivernada se situa a les rodalies dels subcontinent indi, per tant molt lluny de casa nostra. Aquest fet fa que aquesta espècie sigui excepcional durant la migració, quan a algun exemplar molt despistat, al que la brúixola se li gira al revés, en compres de migrar en direcció SE ho fa en direcció SO. En aquest cas, com sovint passa amb els que es despisten, l’ocell anellat era un ocell nascut enguany. Aquest, tot i presentar el plomatge força desgastat, gaudia d’una bona condició física que li havia de permetre continuar el seu viatge migratori cap a algun lloc desconegut.

Àrea de cria (en groc) i d'hivernada (en blau) de la boscarla de Blith així com la seva ruta migratòria habitual. Mapa base extret de BirdLife International (2021) Fitxa informativa de l'espècie: Acrocephalus dumetorum . Descarregat de http://www.birdlife.org

Boscarla de Blith anellada a l'estany. 23/10/2021, (c) Sergi Sales

Resum del mes de setembre de 2021

Un any després d’haver iniciat el buidat parcial de l’estany aquest torna a estar ple. Tot i que no hi ha dades prèvies de la qualitat de l’aigua dels darrers anys a l’estany, i per tant no es pot fer una comparativa de l’abans i el després, si que s’han observat diferències importants. La més destacable és l’expansió dels macròfits (o vegetació aquàtica) per una important superfície de l’estany, que en molts punts afloren a la superfície. Aquest fet ha tingut una ràpida resposta per part d’algunes espècies. Així, s’ha arribat als 51 xibecs, ànec que cabussador, o 170 fotges, espècie que com l’anterior s’alimenta de vegetació submergida. Xifres molt importants són també els fins a 22 cabussets i 27 cabussons collnegres observats al setembre a l’estany. Aquestes són espècies que en bona part s’alimenten d’invertebrats aquàtics, de ben segur afavorits per l’increment de la vegetació aquàtica.

Malgrat el setembre ser un mes amb un pas important d’ocells migratoris, que viatgen des de les zones de cria del centre i nord d’Europa cap a la conca mediterrània i continent africà, el nombre d’espècies aquàtiques detectat a l’estany ha estat lleugerament inferior al del mes anterior. Així al setembre s’han detectat 51 espècies d’ocells aquàtics envers les 56 espècies de l’agost. La diferència ha estat conseqüència del menor nombre de limícoles, sense pràcticament hàbitat quan l’estany està ple del tot i desapareixen les platges. Així s’ha passat de les 14 espècies detectades a l’agost contra només 9 al setembre. A més de poques espècies, els nombres de les mateixes han estat també especialment baixos, essent només destacable un grup de 18 xivitones, que aprofiten esculleres i altres sectors sense llims per aturar-se. Nombres també significatius, tot i que menors, han estat les 9 gambes verdes i les 6 xivites.

En el cas dels anàtids, als ja esmentats 51 xibecs, cal ressaltar la entrada ja significativa de d’ànecs cullerot, amb ja fins 60 exemplars, i el xarxet, amb 25. També presencia d’alguns ànecs escassos en migració com el xarrasclet i el cuallarg. Altra vegada observada la femella d’ànec mandarí que s’ha detectat el darrer any a l’estany de forma discontinua. Els collverds es mantenen en magnituds semblants a les dels anteriors mesos, amb fins a 700 exemplars.

Pel que fa a cabussons i cabussets, ja s’ha comentat que la presència del macròfits ha afavorit de forma molt notable el cabusset i al cabussó collnegre. La xifra de cabussons emplomallats s’ha mantingut clarament per sota al dels anys anteriors. De totes maneres, el seu nombre s’ha incrementat de forma significativa respecte el mes anterior, doncs la presència dels alevins de peixos nascuts enguany ha permès que diverses parelles hagin criat a finals d’estiu, cosa que he comportat un increment del nombre d’exemplars. Els corbs marins, que també poden aprofitar part d’aquests alevins, veuen com poc a poc van arribant més ocells del centre i nord d’Europa, fins els 42 individus.

En el cas dels ardeids, la joca d’esplugabous ha començat a anar clarament de baixa, amb només 230 individus, cosa que podria fer pensar que està molt més atomitzada, doncs durant el dia es veuen esplugabous en diferents localitats de la plana de Lleida. La resta d’espècies es mantenen més o menys estables, encara amb pas de martinet de nit i martinet blanc, la presència d’un segon agró blanc i l’observació d’un martinet ros.  Només en el cas de l’agró roig s’observa una clara davallada, doncs la major part dels exemplars ja han marxat cap a l’Àfrica subsahariana on passaran l’hivern. 

Com el mes anterior, les 120 cigonyes localitzades a l’estany posen de manifest la presència d’un bon nombre d’ocells forasters. En aquest grup, esmentar també l’observació d’una cigonya negra i un capó reial.

Tal com ja s’esmentava a l’agost, la pujada del nivell de l’aigua i la colonització per part de la vegetació dels sectors que abans tenien aigües somes dificulta molt més l’observació de la polla blava i la polla d’aigua. Per aquesta raó els nombres són clarament inferiors als de primers d’any, quan el nombre d’exemplars detectats duplicava o triplicava els actuals. Tal com hem vist al principi, una de les espècies més beneficiades pel buidat parcial i l’aparició dels macròfits ha estat la fotja, amb una xifra que no es veia a l’estany des de 2009. 

En el grup de la gavines, s’ha mantingut l’entrada d’ocells transpirinencs ja observada el mes anterior, encara amb xifres molt altes de gavina riallera, amb 1.762 exemplars contats a la joca. Els gavians, com era d’esperar, han reduït de forma sensible el seu nombre, fins al mínim de l’any, amb un màxim mensual de 44 individus. També encara algun gavià fosc. Entre les gavines en pas destacar la primera gavina menuda de la tardor i encara un petit pas de fumarells, amb 2 fumarells carablancs i 3 negres.

La joca d’arpelles continua el seu increment i amb 47 exemplars ja dobla els individus comptats el mes anterior. També dues àligues pescadores en un període típic per observar aquesta espècie..

Entre els moixons i altres ocells de mida més petita, els blauets poc a poc incrementen el nombre d’exemplars, fins al 5. Encara pas important de boscarla de canyar. Per contra, el balquer ja ha esdevingut extremadament escàs i la pràctica totalitat dels efectius ja han marxat cap a les àrees d’hivernada. En aquest grup, d’estacar novament l’observació d’una boscarla mostatxuda i 5 mallerengues de bigotis, a les que cal sumar també un boscaler. Aquestes són, totes elles, espècies dependents de canyissars madurs i estan greument amenaçades a Catalunya.

Pel que fa a altres grups, com l’agost, el setembre continua essent un moment de l’any important per als odonats, amb nombroses espècies que tenen els seus màxims anuals aquest mes. Així, a les 8 espècies detectades el mes anterior cal sumar-hi al setembre 3 noves espècies, en concret:

Patge de copa (Enallagma cyathigerum)

Espiadimonis de fanal (Aeshna cyanea)

Pixaví nervat (Sympetrum fonscolombii)

Màxims per espècie detectats el mes de setembre a l'estany d'Ivars i Vila-sana

espècie 09/2021

Cigne (Cygnus olor)

Cigne petit (Cygnus columbianus)

Oca riallera grossa (Anser albifrons)

Oca (Anser anser)

Oca de galta blanca (Branta leucopsis)

Ànec blanc (Tadorna tadorna)

Ànec canyella (Tadorna ferruginea)

Ànec mut (Cairina moschata)

Ànec carolí (Aix sponsa)

Ànec mandarí (Aix galericulata) 1

Ànec xiulador (Anas penelope)

Xarxet (Anas crecca) 25

Ànec collverd (Anas platyrhynchos) 700

Anec cuallarg (Anas acuta) 1

Ànec cullerot (Anas clypeata) 70

Ànec griset (Anas strepera) 2

Ànec domèstic

Xarrasclet (Anas querquedula) 1

Anas híbrid

Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris)

Xibec (Netta rufina) 51

Morell cap-roig (Aythya ferina) 9

Morell xocolater (Aythya nyroca)

Morell de plomall (Aythya fuligula)

Aythya hibrid

Bec de serrà mitjà (Mergus serrator)

Cabusset (Tachybaptus ruficollis) 22

Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) 43

Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis) 27

Cabussó oerllut (Podiceps auritus)

Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) 42

Pelicà (Pelecanus onocrotalus)

Bitó (Botaurus stellaris)

Martinet menut (Ixobrychus minutus) 1

Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) 14

Martinet ros (Ardeola ralloides) 1

Esplugabous (Bubulcus ibis) 230

Martinet blanc (Egretta garzetta) 8

Egretta garcetta X Egretta gularis

Agró blanc (Egretta alba) 2

Bernat pescaire (Ardea cinerea) 11

Agró roig (Ardea purpurea) 2

Cigonya negra (Ciconia nigra) 1

Cigonya (Ciconia ciconia) 120

Capó reial (Plegadis falcinellus) 1

Ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus)

Becplaner (Platalea leucorodia)

Flamenc (Phoenicopterus roseus)

Arpella (Circus aeruginosus) 47

Àguila pescadora (Pandion haliaetus) 2

Rascló (Rallus aquaticus) 5

Polla pintada (Porzana porzana)

Rascletó (Porzana parva)

Rasclet (Porzana pusilla)

Polla d'aigua (Gallinula chloropus) 12

Polla blava (Porphyrio porphyrio) 8

Fotja (Fulica atra) 170

Fotja banyuda (Fulica cristata)

Grua (Grus grus)

Garsa de mar (Haematopus ostralegus)

Camallarga (Himantopus himantopus) 1

Bec d'alena (Recurvirostra avosetta)

Perdiu de mar (Glareola pratincola)

Corriol petit (Charadrius dubius) 1

Corriol gros (Charadrius hiaticula)

Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)

Corriol pit-roig (Charadrius morinellus)

Daurada (Pluvialis apricaria)

Pigre gris (Pluvialis squatarola)

Fredeluga (Vanellus vanellus) 7

Fredeluga gregària (Vanellus gregaria)

Territ gros (Calidris canutus)

Territ de tres dits (Calidris alba)

Territ menut (Calidris minuta)

Territ de Temminck (Calidris temminckii)

Territ becllarg (Calidris ferruginea)

Territ variant (Calidris alpina)

Territ pectoral (Calidris melanotos)

Batallaire (Philomachus pugnax) 1

Becadell sord (Lymnocryptes minimus)

Becadell (Gallinago gallinago) 5

Becadell gros (Gallinago media)

Becada (Scolopax rusticola)

Tetolet becllarg (Limnodromus scolopaceus)

Tètol cuanegre (Limosa limosa)

Tètol cuabarrat (Limosa lapponica)

Pòlit (Numenius phaeopus)

Becut (Numenius arquata)

Gamba roja pintada (Tringa erythropus)

Gamba roja (Tringa totanus) 1

Siseta (Tringa stagnatilis)

Gamba verda (Tringa nebularia) 9

Xivita (Tringa ochropus) 6

Valona (Tringa glareola)

Xivitona (Actitis hypoleucos) 18

Remena-rocs (Arenaria interpres)

Escuraflascons bec-fi (Phalaropus lobatus)

Gavina capnegra (Larus melanocephalus)

Gavina menuda (Hydrocoloeus minutus) 1

Gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus) 1762

Gavina corsa (Larus audouinii)

Gavina cendrosa (Larus canus)

Gavià fosc (Larus fuscus) 2

Gavià argentat europeu (Larus argentatus)

Gavià (Larus michahellis) 44

Gavià caspi (Larus cachinnans)

Gavinot polar (Larus glaucoides)

Gavineta de tres dits (Rissa tridactyla)

Curroc (Gelochelidon nilotica)

Xatrac gros (Sterna caspia)

Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)

Xatrac bengalí (Sterna bengalensis)

Xatrac (Sterna hirundo)

Xatrac menut (Sternula albifrons)

Fumarell carablanc (Chlidonias hybrida) 2

Fumarell negre (Chlidonias niger) 3

Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus)

Blauet (Alcedo atthis) 5

Boscaler (Locustella luscinioides) 1

Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) 25

Balquer (Acrocephalus arundinaceus) 1

Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon) 1

Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus) 5

Repicatalons (Emberiza schoeniclus)

La totalitat dels mascles d'ànec collverd observats durant el setembre a l'estany, degut a la muda, es trobaven en major o menor grau d'eclipsi. 18/9/2021. (c) Joaquim Bonfill.

L'ànec cuallarg (en primer terme a l'esquerra) és una espècie escassa en migració a l'estany i encara molt més rara en ple període hivernal. 23/9/2021. (c) Anna Vaera & Joan Rodríguez.

Durant el setembre ja s'ha observat una petita entrada de xarxets. 18/9/2021. (c) Joaquim Bonfill.

En el cas dels ànecs cullerots, ja s'ha arribat fins a la setantena d'exemplars. A l'igual que en el cas del collverd la totalitat dels mascles presenten el plomatge eclipsat. 19/9/2021. (c) Joan Estrada Bonell.

El xibec ha assolit xifres fins ara mai vistes a l'estany, amb fins 51 exs. el nombre més alt fins ara mai registrat. 18/9/2021. (c) Joaquim Bonfill.

Com a conseqüència de l'increment dels macròfits fotges i xibecs han esdevingut prou abundants aquest mes de setembre a l'estany. 23/9/2021, (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Fotges alimentant-se als sectors als que els macròfits pugen fins la superfície, que s'observen com una taca fosca a l'aigua. 19/9/2021. (c) Joan Estrada Bonell.

La fotja ha estat una de les espècies més clarament beneficiades per l'eclosió dels macròfits a l'estany. En aquest cas exemplar menjant una fulla de llapó fullat (Potamogeton crispus). 18/9/2021. (c) Joaquim Bonfill.

El cabussó emplomallat es molt dependent de la reproducció dels peixos i de la conseqüent presencia d'un major o menor nombre d'alevins. En aquest cas un adult ha pescat un juvenil de lucioperca (Sander lucioperca). 18/9/2021. (c) Joaquim Bonfill.

Com la fotja i el xibec, el cabusset és una de les espècies que més clarament s'ha vist beneficiada pel buidat parcial que es va realitzar l'hivern de 2020-21. 18/9/2021. (c) Joaquim Bonfill.

La joca d'esplugabous sovint actua com un atractiu per altres espècies que busquen la protecció del grup. En aquest cas s'hi barreja un bernat pescaire i un capó reial (fotografia superior) i un agró blanc (fotografia inferior). 7/9/2021. (c) Joan Estrada Bonell

A l'igual que el mes anterior, durant el setembre s'ha observat regularment el martinet blanc a l'estany, amb fins a 8 exemplars. 18/9/2021. (c) Joaquim Bonfill.

El martinet ros és un visitant escàs a l'estany d'Ivars i Vila-sana durant ambdós passos migratoris. pràcticament sempre en forma d'individus aïllats. 23/9/2021, (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Les cigonyes que han criat a l'estany regenten el niu durant tot l'any, per evitar la seva usurpació per part d'altres individus. 19/9/2021. (c) Joan Estrada Bonell.

La totalitat de les gavines rialleres que s'observen al setembre a l'estany presenten el plomatge d'hivern, amb el cap blanc i només una petita taca fosca darrere l'ull. 18/9/2021. (c) Joaquim Bonfill.

El nombre d'arpelles present a la joca de l'estany al setembre s'ha doblat en relació a les detectades el mes anterior. 18/9/2021. (c) Joaquim Bonfill.

Tot i no reproduir-se a l'estany, l'àguila calçada es un visitant regular a la tardor-hivern doncs aquí troba tant conills com ocells aquàtics. 23/9/2021, (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Tot i que el nombre de conills s'ha reduït una mica aquest any, continua sent molt important el nombre de rapinyaires presents a la zona que aprofiten aquest abundant recurs. En aquest cas un astor jove de l'any. 18/9/2021. (c) Joaquim Bonfill.

El setembre és un més on hi ha un pas important de migrants transaharians, es a dir espècies que crien al centre i nord d'Europa i que hivernen a l'Àfrica subsahariana. Un bon exemple n'és el mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus), ocell només present a Catalunya durant els passos migratoris.. 23/9/2021, (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

El llapó fullat (Potamogeton crispus) ha colonitzat diferents sectors de l'estany i sovint s'observen les mates que pujen fins la superfície . 19/9/2021. (c) Joan Estrada Bonell.

Coincidit amb el buidat parcial i la renovació de l'aigua s'ha observat a l'estany l'aparició d'un bon nombre d'invertebrats aquàtics. En aquest cas semblen dàfnies (Daphnia sp.), petits crustacis filtradors importants en la cadena tròfica de moltes espècies. 23/9/2021, (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

El setembre és un bon mes per a observar moltes espècies d'espiadimonis. A dalt ullviu petit (Erythroma viridulum), al mig mascle de patge de copa (Enallagma cyathigerum) i a baix femella de patge de copa (Enallagma cyathigerum). fotografia superior i mig 19/9/2021, (c) Joan Estrada Bonell, i fotografia inferior 23/9/2021, (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Entre els espiadimonis més comuns del mes de setembre trobem, de dalt a baix, el parot cuanegre (Orthetrum cancellatum), la pipa vinosa (Trithemis annulata) i el pixavins nervat (Sympetrum fonscolombii). En aquest darrer cas un tàndem realitzant la posta. 19/9/2021. (c) Joan Estrada Bonell.

L'emperador menor (Anax parthenope) té precisament la màxima presència a Catalunya durant el mes de setembre. 23/9/2021, (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Tot i no ser el període més favorable per a les papallones la realitat es que al setembre encara són freqüents algunes espècies comunes, que sovint es reactiven desprès d'una certa parada estival. De dalt a baix blanqueta perfumada (Pieris napi), bruna boscana (Pararge aegeria), blaveta estriada (Leptotes pirithous) i blaveta comuna (Polyommatus icarus). 23/9/2021, (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Al marge dels espiadimonis i papallones, encara són nombroses les espècies d'ortòpters que es poden detectar també al setembre a l'estany, en aquest cas una oedipoda dels secans (Oedipoda charpentieri). 19/9/2021. (c) Joan Estrada Bonell.

La llagosta d'ales llargues (Aiolopus puissanti) és una de les espècies més corrents als hebassars humits del Pla d'Urgell. 23/9/2021. (c) Anna Vaera & Joan Rodríguez.