Durant el mes de gener el nivell
d’inundació de l’estany ha continuat essent molt baix com a conseqüència del
buidat parcial a que actualment s’està sotmetent l’estany, amb importants
sectors en el que el fons de la cubeta quedava al descobert o l’aigua era
testimonial. Aquest fet a limitat la presència d’algunes espècies, com els
ocells cabussadors, i n’ha afavorit altres, com les limícoles. La concentració
dels peixos en uns pocs bassals va fer que durant els mesos previs es
concentressin en aquests un bon nombre d’ocells que se s’alimentaven dels
peixos. És possible però que la pesca intensa que van fer aquestes espècies
hagi reduït la densitat dels peixos, si més no els de la mida que podien
consumir, fet que ha comportant una disminució dels efectius d’aquests ocells
piscívors. Globalment es considera, però, que el buidat parcial, amb la
conseqüent baixada de nivell, ha beneficiat més als ocells que no pas els ha
perjudicat.
En el cas dels ànecs, tot i una
petita davallada, els collverds han continuat mantenint xifres molt altes, amb
encara 1.479 exemplars aquest gener, i els cullerots també s’han mantingut per
sobre els 230 exemplars, una xifra inferior a la dels hiverns anteriors però encara
prou significativa. Per contra, el xarxet durant el gener ha assolit el seu
màxim hivernal, amb 446 individus. Aquestes variacions dins el mateix hivern
posen de manifest la mobilitat d’aquestes espècies, amb desplaçaments que possiblement
ni tan sols són d’àmbit estrictament local sinó que poden ser de llarga
distància, com fa anys van evidenciar les recuperacions d’ocells anellats (Calvet et al., 2004). Entre les espècies més escasses, un hivern més,
només s’ha detectat l’oca solitària que roman tot l’any a l’estany, cosa que
evidencia la tendència global d’aquesta espècie a hivernar cada cop més al
nord, com a conseqüència del canvi climàtic. Entre els ànecs cabussadors, tot i
haver arribat fins als 16 xibecs, 12 morells cap-roig i 4 morells de plomall,
la realitat és que molts dies no s’ha detectat cap exemplar a l’estany i que
possiblement aquests el que han fet ha estar anar i venir des d’alguns
pantanets de les rodalies. En la línia dels mesos anteriors, s’ha continuat observant
també alguns ànecs blancs, xiuladors, cuallargs i grisets, sempre però en
nombre reduït, com és l’habitual a l’estany. Com a fet més destacable, esmentar
l’observació durant el cens de gener d’un parell de cignes petits, espècie
extremadament rara a l’hivern a Catalunya que no havia estat detectada fins ara
al recuperat estany.
Com el mes anterior, les cigonyes
han aprofitat els nivells baixos per utilitzar l’estany com a joca, amb un grup
que sovint superava el centenar d’individus. Entre aquests, alguns dies s’hi ha
observat una cigonya negra, espècie molt escassa en migració i encara més rara
a l’hivern. També algun grup de grues en pas, tot i que tal com ve essent
habitual aquests darrers anys tampoc s’ha aturat. Els que si han reduït de forma substancial
els seus efectius durant el mes de gener han estat els corbs marins, en
quedar-se sense joca per restar en sec amb la baixada del nivell de l’aigua els
arbres que utilitzaven per a dormir. És per aquesta raó que molts dels corbs
marins que durant el dia es veuen pescant a l’estany al capvespre marxen a
ajocar-se fora d’aquest.
Tal com ja s’esmentava al mes de
desembre, la forta baixada del nivell i la manca de vegetació submergida a
ocasionat la pràctica total desaparició de la fotja, de la qual s’ha detectat
un màxim de 5 ocells, tot i que molts dies no s’ha aconseguit contactar amb ni
un sol exemplar. Sorprenentment però, contràriament al que la baixada del
nivell d’aigua feia presagiar, les polles blaves continuen a l’estany, malgrat que
en aquest cas bona part dels exemplars s’han desplaçat cap a l’illa central, on
troben major refugi per estar envoltada d’aigua.
Entre les espècies afectades per
la baixada de nivell, i que la làmina d’aigua hagi quedat allunyada del
canyissar en el que buscar refugi, trobem el cabusset, del que no s’ha detectat
ni un sol exemplar al gener. L’observació d’un únic cabussó emplomallat entra
però dins la normalitat per una espècie, que a l’hivern acostuma a marxar de
l’estany, estigui ple o buit.
Com al desembre, la gran
superfície de platges ha permès que es mantinguin nombres importants de
limícoles, amb fins 10 espècies diferents, xifra elevada per al període
hivernal. Esmentar la presencia constant de grans nombres de fredelugues (o
cogullades marines), amb fins 4.000 exemplars
i fins 141 daurades (o piulots). També, encara, alguns territs variants
i menuts, prou rars a l’interior a l’hivern, i alguns becadells i becadells
sords, tot i que en aquest cas sí regulars a l’hivern a l’estany.
La joca de gavines i gavians han
mantingut nombres importants, amb fins
4.000 ocells en el cas de la gavina riallera i més de 1.000 en el cas del
gavià. L’increment del nombre de gavines rialleres respecte al desembre pot ser
indicatiu ja d’alguns moviments prenupcials, d’ocells que es comencen a
concentrar per retornar a les seves àrees de cria dels centre i est d’Europa.
Esmentar també l’observació de 4 exemplars de gavià argentat i 1 gavià caspi,
espècies difícils d’identificar i que fàcilment passen desapercebudes entre els
molt més abundants gavians de potes grogues locals. Entre les gavines escasses
però regulars esmentar altra vegada l’observació d’un parell de gavines
menudes. Val a dir, però, que, contràriament a altres anys, aquest hivern no
s’ha vist ni una sola gavina cendrosa.
Entre els moixons i ocells més
petits, el blauet ha continuat amb els baixos nombre del desembre, amb un únic
exemplar detectat. No s’ha contactat però cap boscarla mostatxuda ni mallerenga
de bigotis, malgrat que aquestes espècies no es veuen afectades per la baixada
del nivell d’aigua, atès que estan lligades a les zones de canyissar, en
especial el canyissar de depuració.
El baix nivell d’inundació
continua afavorint l’incivisme d’algunes persones, que malgrat la prohibició
continuen entrant a dins la cubeta, amb les conseqüents molèsties que aquest
fet comporta sobre els ocells. Igualment preocupant és la constatació que
algunes màfies de pescadors que operen furtivament en alguns punts de la Plana
de Lleida s’han tornat a detectar a l’estany. En aquest punt destacar, però, labona feina feta pels Agents Rurals perseguint aquestes conductes delictives que a més poden tenir també impacte sobre la salut humana doncs aquests peixos sovint es treuen a la venda desprès d'haver estat conservats en condicions molt deficients.
Calvet, J., Estrada, J.,
Mañosa, S., Moncasí, F., & Solans, J. (2004). Els ocells de la Plana de
Lleida. Pagès editors.
espècie 01/2021
Cigne (Cygnus olor)
Cigne petit (Cygnus columbianus) 2
Oca riallera grossa (Anser albifrons)
Oca (Anser anser) 1
Oca de galta blanca (Branta leucopsis)
Ànec blanc (Tadorna tadorna) 8
Ànec canyella (Tadorna ferruginea)
Ànec mut (Cairina moschata)
Ànec carolí (Aix sponsa)
Ànec mandarí (Aix galericulata)
Ànec xiulador (Anas penelope) 10
Xarxet (Anas crecca) 446
Ànec collverd (Anas platyrhynchos) 1479
Anec cuallarg (Anas acuta) 5
Ànec cullerot (Anas clypeata) 232
Ànec griset (Anas strepera) 20
Ànec domèstic
Xarrasclet (Anas querquedula)
Anas híbrid
Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris)
Xibec (Netta rufina) 16
Morell cap-roig (Aythya ferina) 12
Morell xocolater (Aythya nyroca)
Morell de plomall (Aythya fuligula) 4
Aythya hibrid
Bec de serrà mitjà (Mergus serrator)
Cabusset (Tachybaptus ruficollis)
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) 1
Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis)
Cabussó oerllut (Podiceps auritus)
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) 80
Pelicà (Pelecanus onocrotalus)
Bitó (Botaurus stellaris)
Martinet menut (Ixobrychus minutus)
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)
Martinet ros (Ardeola ralloides)
Esplugabous (Bubulcus ibis) 4
Martinet blanc (Egretta garzetta) 1
Egretta garcetta X Egretta gularis
Agró blanc (Egretta alba) 7
Bernat pescaire (Ardea cinerea) 15
Agró roig (Ardea purpurea)
Cigonya negra (Ciconia nigra) 1
Cigonya (Ciconia ciconia) 140
Capó reial (Plegadis falcinellus)
Ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus)
Becplaner (Platalea leucorodia)
Flamenc (Phoenicopterus roseus)
Arpella (Circus aeruginosus) 194
Àguila pescadora (Pandion haliaetus)
Rascló (Rallus aquaticus) 3
Polla pintada (Porzana porzana)
Rascletó (Porzana parva)
Rasclet (Porzana pusilla)
Polla d'aigua (Gallinula chloropus) 16
Polla blava (Porphyrio porphyrio) 21
Fotja (Fulica atra) 5
Fotja banyuda (Fulica cristata)
Grua (Grus grus) 9
Garsa de mar (Haematopus ostralegus)
Camallarga (Himantopus himantopus)
Bec d'alena (Recurvirostra avosetta)
Perdiu de mar (Glareola pratincola)
Corriol petit (Charadrius dubius)
Corriol gros (Charadrius hiaticula)
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
Corriol pit-roig (Charadrius morinellus)
Daurada (Pluvialis apricaria) 141
Pigre gris (Pluvialis squatarola)
Fredeluga (Vanellus vanellus) 4000
Fredeluga gregària (Vanellus gregaria)
Territ gros (Calidris canutus)
Territ de tres dits (Calidris alba)
Territ menut (Calidris minuta) 3
Territ de Temminck (Calidris temminckii)
Territ becllarg (Calidris ferruginea)
Territ variant (Calidris alpina) 10
Territ pectoral (Calidris melanotos)
Batallaire (Philomachus pugnax)
Becadell sord (Lymnocryptes minimus) 6
Becadell (Gallinago gallinago) 21
Becadell gros (Gallinago media)
Becada (Scolopax rusticola)
Tetolet becllarg (Limnodromus scolopaceus)
Tètol cuanegre (Limosa limosa) 1
Tètol cuabarrat (Limosa lapponica)
Pòlit (Numenius phaeopus)
Becut (Numenius arquata)
Gamba roja pintada (Tringa erythropus)
Gamba roja (Tringa totanus)
Siseta (Tringa stagnatilis)
Gamba verda (Tringa nebularia) 1
Xivita (Tringa ochropus) 5
Valona (Tringa glareola)
Xivitona (Actitis hypoleucos) 3
Remena-rocs (Arenaria interpres)
Escuraflascons bec-fi (Phalaropus lobatus)
Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
Gavina menuda (Hydrocoloeus minutus) 2
Gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus) 4000
Gavina corsa (Larus audouinii)
Gavina cendrosa (Larus canus)
Gavià fosc (Larus fuscus) 56
Gavià argentat europeu (Larus argentatus) 4
Gavià (Larus michahellis) 1053
Gavià caspi (Larus cachinnans) 1
Gavinot polar (Larus glaucoides)
Gavineta de tres dits (Rissa tridactyla)
Curroc (Gelochelidon nilotica)
Xatrac gros (Sterna caspia)
Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)
Xatrac bengalí (Sterna bengalensis)
Xatrac (Sterna hirundo)
Xatrac menut (Sternula albifrons)
Fumarell carablanc (Chlidonias hybrida)
Fumarell negre (Chlidonias niger)
Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus)
Blauet (Alcedo atthis) 1
Boscaler (Locustella luscinioides)
Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
Balquer (Acrocephalus arundinaceus)
Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon)
Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus)
Repicatalons (Emberiza schoeniclus) *
Tot i haver començat recuperar una mica el nivell d'inundació, aquest gener era encara molta la superfície de fangs i llims que quedava al descobert. 15/12/2021. (c) Joan Estrada Bonell.
El nombre d'ànecs observat durant el gener a l'estany d'Ivars i Vila-sana es pot considerar relativament elevat si el comparem amb els darrers anys. 16/12/2021. (c) Joan Estrada Bonell.
D'entre les diferents espècies d'ànecs la més abundant és el collverd. En aquest cas un grup descansant en un sector emergit. 16/12/2021. (c) Joan Estrada Bonell.
Ànecs cullerots i collverds descansant en un banc de fang. 16/12/2021. (c) Joan Estrada Bonell.
Els bancs de fang i sectors amb aigües molt somes són aprofitats per grups nombrosos de fredelugues i daurades tant per alimentar-se com per descansar. 31/1/2021. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
Entre les limícoles més inusuals destacar aquest tètol cuanegre que comparteix illeta amb un grup de collverds endormiscats. 31/1/2021. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
Grup de gavines rialleres en primer pla, ànecs blancs alimentant-se en segon pla i corbs marins grossos al fons, descansant sobre les restes de l'antic cobert habitualment colgat per l'aigua. 15/12/2021. (c) Joan Estrada Bonell.
Sovint quan els grups de gavines i fredelugues són molestats es produeix l'envol de cop de tots ells. 31/1/2021. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
Els baixos nivells d'inundació han permès que al capvespre s'aplegui un bon nombre de cigonyes a dormir a l'estany. 31/1/2021. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
Al marge de les cigonyes hivernants, moltes originaries del centre d'Europa, a l'estany també s'observen els ocells locals que es mantenen fidels al niu tot l'any. 16/12/2021. (c) Joan Estrada Bonell
Tot i no ser gaire habituals en ple hivern, aquest gener s'ha tornat a veure algun grupet de grues sobrevolant l'estany. 31/1/2021. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
El nombre d'arpelles que a l'hivern s'ajoquen a l'estany s'ha anat incrementant de forma constant des que es va recuperar aquest espai, fins aquest gener arribar a vora els 200 individus. 31/1/2021. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
Mascle d'arpella que entra al capvespre a la joca amb el pap ben ple. 31/1/2021. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
Continuen donant-se comportaments incívics de persones que, malgrat la prohibició, entren a l'interior de la cubeta i fan envolar tots els ocells, amb les molèsties que aquest fet els comop tal com s'observa a la fotografia superior.
