dissabte, 23 de setembre de 2017

Impacte de les carpes a l'estany d'Ivars i Vila-sana

La carpa (Ciprinus carpio) és un peix exòtic a Catalunya, originari de l'est d'Europa i Àsia, que ja fa molts anys va ser introduïda a la península Ibèrica. Tot i que durant molt temps es va potenciar per a la seva pesca recreativa actualment està considerada com el que realment és una espècie invasora. En efecte, la carpa no és una espècie innòcua per als nostres rius i estany sinó que té uns efectes devastadors. Així, a diferencia d'altres espècies de peixos malauradament també introduïts a les nostres aigües, les carpes destrueixen per complet tota la vegetació  (els macròfits o senill) del fons dels rius i estanys, remouen el sediment i provoquen un canvi radical en el medi. Així, mentre algunes espècies només modifiquen la comunitat de peixos per predació o competència, la carpa modifica directament l'hàbitat, tant eliminant la vegetació submergida com incrementant la terbolesa de l'aigua, en remoure el fons, cosa que no permet que penetri la llum i no pugi arrelar nova vegetació. Aquests fets tenen implicacions molt greus en tot el sistema aquàtic i les seves comunitats associades (vegetació, invertebrats, peixos, ocells, mamífers...) empobrint-les o fins i tot, en molts cassos, fent-les desaparèixer. En efecte, darrera la introducció de els carpes hi ha associada, la desaparició de la vegetació aquàtica, sovint molt singular, i la rarificació o fins i tot extinció de fotges (Fulica atra) i morells cap roig (Aythya ferina), que s'alimenten de la vegetació submergida. També però afecta als cabussets (Tachybaptus ruficollis) i moltes altres espècies que s'alimenten dels invertebrats aquàtics. Val a dir que la carpa era un peix inexistent a l'antic estany, en el que sí hi havia anguiles (Anguila anguila), madrilles (Parachondrostoma miegii) i barbs (Luciobarbus graellsii), espècies que fins i tot eren objecte d'una explotació comercial. L'absència de carpes permetia però la coexistència dels peixos amb les abundants fotges i ànecs descrits a les cròniques de l'antic estany.

La introducció incontrolada de carpes a l'estany poc desprès de la seva recuperació per part d'un inconscient (o desaprensiu), aparentment per a la seva pescar, ha tingut un impacte catastròfic sobre aquest espai, que ha vist com les fotges, morells, cabussons de coll-negre (Podiceps nigricollis) i cabussets que ràpidament havien colonitzar l'estany el primer any amb aigua en poc temps es van quedar sense aliment. També es van veure afectades altres espècies com els fumarells carablancs (Chlydonias hybrida) que construïen els nius sobre les masses d'algues emergides que la carpa va fer desaparèixer. Val a dir que la carpa té un immens potencial invasor, doncs al marge de tolerar aigües amb un cert grau de contaminació i fins i tot pobres en oxigen, una sola femella adulta pot pondre més de 500.000 ous. En pocs dies en naixeran milers de carpetes que al final del primer any de vida ja mesuraran més de 15 cm i pesaran 100 gr, Aquest fet comportà que en un parell d'anys l'estany ja estigués infestat de carpes i la resta de fauna i flora en patís les greus conseqüències, fins arribar a l'empobriment general actual, en el que les fotges i fins i tot molts ànecs han esdevingut especialment rars a l'estany. A tall d'exemple, es va passar de les més de 100 parelles de fotges que van criar el 2006 a l'estany a les 2-3 que ja només van niar el 2011, xifra residual que s'ha mantingut amb poques variacions fins a l'actualitat. Al marge de la desaparició de els espècies més sensibles, fins i tot espècies corrents com l'ànec coll-verd, amb nombres molt baixos respecte els assolits els primers anys, sembla es poden haver vist afectades per la desaparició de la vegetació aquàtica. Alguns sectors han esgrimit la pesca esportiva com a mecanisme de control de les carpes sense tenir en compte que precisament aquesta ha estat la causa de la seva introducció i de les destrosses efectuades i que les carpes que es puguin pescar no li fan ni pessigolles als milers d'exemplars que hi ha dins l'estany.

Ara s'acaba de publicar un estudi realitzat a les llacunes de Zoñar i Medina, a Andalusia, on s'analitza amb precisió uns fets semblants, de com la presència de la carpa fa desaparèixer per complet els macròfits i de retruc les poblacions de fotja i morell de cap roig, provocant així mateix la desaparició o l'extrema rarefacció d'espècies amenaçades d'extinció com l'ànec cap blanc (Oxyura leucocephala) o la fotja banyuda (Fulica cristata).

En el següent enllaç us podeu descarregar l'article sobre l'impacte de les carpes a les llacunes andaluses (en anglès)


Aquests fets posen en evidència com la irresponsabilitat o la ignorància d'una sola persona pot produir un dany ecològic irreparable i ens ha d'alertar de la temptació d'alliberar al medi natural qualsevol peix, tortuga o altre animal domèstic, que pot ocasionar uns efectes devastadors sobre el medi natural. Si no hagués estat per l'insensat que va aviar la galletada de carpes a l'estany ara l'estany d'Ivarsi Vila-sana seria un estany molt més ple de vida que recordaria més l'estany ple de fotges i ànecs que van conèixer els nostres padrins i que nosaltres vam poder veure els primers moments desprès de la seva recuperació. Possiblement l'única solució que hi ha per recuperar aquest estany seria el seu eixugat, per eliminar totes les carpes i altres espècies foranes, i el nou reembassat, esperant que cap eixelebrat tingués la temptació de tornar-hi a alliberar cap carpa ni cap altra espècie al·lòctona.

El 2007 ja es van començar a veure regularment carpes a l'estany. 23/05/2007. (c) Joan Estrada Bonell

Les carpes en remoure el sediment provoquen la terbolesa de l'aigua i la mort de la vegetació submergida. 17/07/20007. (c) Joan Estrada Bonell

Les carpes poden viure en aigües amb poc oxigen, on no es rar veure-les boquejar a la superfície de l'aigua. 24/09/2007. (c) Joan Estrada Bonell

Nius de fumarell carablanc sobre les masses d'algues que van ocupar l'estany el primer any. 27/06/2006. (c) Joan Estrada Bonell

Les imatges amb fins alguns milers d'ànecs que es van veure els primers anys de la recuperació de l'estany ja no s'han tornat a veure en anys posteriors. 19/09/2006. (c) Joan Estrada Bonell

El cabusset és una de les espècies que s'han vist fortament afectades per la proliferació de carpes a l'estany, que han eliminat tots els invertebrats que els servien d'aliment. 08/07/2008. (c) Joan Estrada Bonell

La fotja és una de les espècies en les que s'ha fet més visible l'efecte de les carpes, fins al punt que aquests darrers anys poques vegades se supera la vintena d'ocells. 10/02/2010. (c) Joan Estrada Bonell

dilluns, 11 de setembre de 2017

Estudi de la colònia reproductora de gavina vulgar de l'estany d'Ivars i Vila-sana amb drons

Entre els anys 2006 i 2015 es va instal·lar en una de les illes de l'estany d'Ivars i Vila-sana una colònia de gavina vulgar (Chroicoceohalus ridibundus), que alguns anys ha arribar a aplegar més de 300 parelles. La dificultat de poder-ne fer un seguiment pertorbant el mínim possible els ocells de la colònia va fer que es plantegés dels del CTFC el seu seguiment a través d'un dron, cosa que permetia sobrevolar la colònia i gravar imatges de l'evolució d'aquesta i de l'estat dels nius sense necessitat d'haver-hi d'accedir per terra i per tant sense molestar les gavines.

Els drons es posen al servei de la recerca oferint una tecnologia que permet obtenir dades ecològiques de manera ràpida i acurada, a baix cost i sense interferir en el comportament de les espècies ni els seus hàbitats. La facilitat per arribar a llocs inaccessibles, el seu baix cost o la senzillesa en la seva operació estan convertint els drons en eines essencials pel desenvolupament d’estudis científics. En aquest cas el dron, de menys de 2 kg de pes, ha permès conèixer els factors que afecten la formació de colònies de gavina riallera, així com l’èxit de nidificació d’aquest ocell. Les colònies són agrupacions formades per desenes o centenars o fins i tot milers d’individus per nidificar. Estudiar la seva dinàmica i la supervivència dels nius que formen és important per tal d’aplicar mesures de conservació. Tot i així, la presa de dades en aquestes colònies no sempre resulta fàcil. “La presència humana pot pertorbar l’hàbitat o molestar les espècies que volem estudiar”, explica Francesc Sardà, investigador del CTFC i co-autor de l’article. “L’ús de drons no només evita aquestes molèsties, sinó que ens deixa arribar a llocs on d’altra manera seria molt difícil o impossible i ens aporta un conjunt de dades constant i precisa del procés”, afegeix. A més en destaca la “senzillesa i baix cost” de tota l’operació. L’estudi es va desenvolupar en una petita illa situada al centre de l’Estany d’Ivars i Vila-Sana, a Lleida. L’estany, de 165 hectàrees, a més de ser una atracció turística també és un punt important per a la conservació de l’avifauna. L’aparell va sobrevolar i fotografiar durant 13 setmanes l’illa. A partir de les imatges, d’alta resolució i georreferenciades, l’equip va poder analitzar el comportament dels individus durant el procés de creació de la colònia i va poder establir l’èxit d’eclosió d’uns 360 nius. Els resultats, publicats a la revista Journal of Avian Biology, mostren quins factors contribueixen a la presa de decisions de les gavines i com aquests afecten a l’èxit reproductiu, com ara el moment d’arribada dels ocells a la colònia o l’emplaçament del niu. Segons les dades, arribar abans i situar-se al centre de la colònia amb veïns propers fa augmentar la probabilitat d’èxit. A més del CTFC, en l’estudi també hi ha participat membres de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), del CREAF i del CSIC. 




Vista de la colònia de cria de gavina vulgar a una de les illes principals de l'estany d'Ivars i Vila-sana. 01/04/2008. (c) Joan Estrada Bonell

Els niu de gavina vulgar se situen al terra sovint mol pròxims els uns als altres. 23/06/2011. (c) Joan Estrada Bonell

Moment de l'enlairament del dron per l'equip del CTFC. 17/03/2010. (c) Joan Estrada Bonell

  Moment de l'enlairament del dron per l'equip del CFTC. 17/03/2010. (c) Joan Estrada Bonell

el dron, amb un motor elècric per a no fer soroll, va equipat en la seva part inferior amb una càmera fotogràfica d'altra resolució que georeferencia les fotografies realitzades. 17/03/2010. (c) Joan Estrada Bonell

Imatge captada amb un dron del canyissar de l'estany d'Ivars i Vila-sana on s'aprecien els nius de bernat bescaire i agró roig. 02/06/2010. (c) CTFC

Per obtenir una informació comparable a a la del Dron feia falta mobilitzar a l'illa un bon nombre de persones per tal de poder contar els nius de gavina vulgar i el seu estat. 23/06/2011. (c) Joan Estrada Bonell

Comptatge manual dels nius i ous de gavina vulgar 20/05/2008. (c) Joan Estrada Bonell

dilluns, 4 de setembre de 2017

Resum del mes d'agost de 2017

Tot i que el mes d'agost sembla un període a priori tranquil, la realitat és que moltes espècies aquàtiques que han criat al centre i nord d'Europa comencen els moviments dispersius cap al sud, i en alguns cassos fins i tot les autèntiques migracions de tardor. Aquest fet ha comportat que s'hagi produït un notable increment del nombre d'espècies observades a l'estany, sobretot d'ocells aquàtics però també d'alguns petits passeriformes, tant de canyissar com forestals. És molt destacable el cas de les limícoles, amb fins a 15 espècies diferents detectades. En aquest cas, els baixos nivells de l'estany, que han deixat alguns sectors de cal Aragonès pràcticament sense aigua, han afavorit notablement la sedimentació de moltes limícoles, fins i tot d'espècies de cames curtes com els territs i corriols. En aquest grup esmentar que al costat d'espècies bàsicament estivals a casa nostra com el cames llargues (amb fins a 26 ocells) o el corriol petit (amb fins a 15) s'han observat altres espècies exclusivament migrants, com el corriol gros o el batallaire, i fins i tot algunes de les que acabaran romandre tot l'hivern a l'estany, com el becadell comú.

Amb els ànecs passa un fet semblant, tot i que les xifres són relativament baixes, el nombre d'espècies és significatiu, amb 9 espècies diferents detectades a l'agost. Entre aquestes, cal destacar l'ànec canyella, el pas d'alguns xarrasclets, força rars a al tardor, i l'arribada dels primers hivernants com xarxets i cullerots. Tot i que la major part dels dies amb observacions el nombre de fotges no ha superat els 10 ocells, l'observació de fins 19 exemplars fa pensar que també hi ha hagut una certa entrada d'aquesta espècie, molt afectada per la presència de carpes a l'estany.

En el cas de les gavines vulgars, les xifres superen el miler d'ocells tot el mes, amb un màxim censat de més de 3.500. Aquests nombres indiquen una forta entrada d'ocells del centre i nord d'Europa, una part dels quals pot ser que ja es quedi a la plana de Lleida, però bona part d'ells encara continuaran viatge cap al sud de la Península. Per contra, els gavians argentats, com es normal en aquest període en que es desplacen a mudar al golf de Biscaia, presenta nombres molt més baixos, molts dies amb només unes poques desenes d'ocells. Entre els làrids i afins destacar encara alguns fumarells negres i carablancs així com un curroc. El fort moviment d'espècies l'evidencia també l'observació aquest més de capons reials un parell de cops, la detecció dels primers agrons blancs i el pas de cigonya, amb fins a 150 ocells. Així mateix, la joca dels esplugabous ja s'acosta al miler d'ocells i la de gralles, tot i que en aquest cas estar formada per ocells locals, arriba als 1.200 exemplars. 

Pel que fa als rapinyaires, a l'agost s'ha observat un parell de dies àguiles pescadores en pas per l'estany i es comença a formar la joca d'arpelles, la majoria per ara possiblement ocells locals de la mateixa plana de Lleida. 

Entre els moixonets, tal com ja s'ha esmentat, comença el pas dels migrants transaharians com boscaler comú (Locustella luscinioides), boscarla dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus), cotxa blava (Luscinia svecica) o el mosquiter de passa (Phylloscopus trochylus). Els ocells que han criat aquí i que hivernen també al sud del Sàhara, com el rossinyol comú (Luscinia megarhynchos) o la bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta), aprofiten també aquests dies per a obtenir les reserves que necessitaran per al viatge. Els blauets ja han normalitzat la seva presencia de tardor-hivern amb observacions regulars durant tot el mes.

En relació a la resta de grups faunístics, la vegetació natural que envolta l'estany afavoreix la presència de diverses espècies d'espiadimonis i papallones força rares o locals al Pla d'Urgell, molt mancat de sectors naturals. 

Màxims del mes d'agost a l'estany d'Ivars i Vila-sana
espècie 08/2017
Cigne mut (Cygnus olor)
Oca riallera grossa (Anser albifrons)
Oca vulgar (Anser anser) 1
Oca  de galta blanca (Branta leucopsis)
Ànec blanc (Tadorna tadorna) 1
Ànec canyella (Tadorna ferruginea) 1
Ànec mut (Cairina moschata)
ànec carolí (Aix sponsa)
Ànec mandarí (Aix galericulata)
Ànec xiulaire (Anas penelope)
Xarxet comú (Anas crecca) 10
Ànec collverd (Anas platyrhynchos) 99
Anec cuallarg (Anas acuta)
Ànec cullerot (Anas clypeata) 20
Ànec griset (Anas strepera)
Ànec domèstic 
Xarrasclet (Anas querquedula) 3
Anas híbrid
Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris)
Xibec (Netta rufina) 13
Morell de cap roig (Aythya ferina) 1
Morell xocolater (Aythya nyroca)
Morell de plomall (Aythya fuligula)
Aythya hibrid
Bec de serrà mitjà (Mergus serrator)
Cabusset (Tachybaptus ruficollis) 2
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) 84
Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis) 1
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) 4
Pelicà vulgar (Pelecanus onocrotalus)
Bitó comú (Botaurus stellaris)
Martinet menut (Ixobrychus minutus) 2
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) 5
Martinet ros (Ardeola ralloides)
Esplugabous (Bubulcus ibis) 925
Martinet blanc (Egretta garzetta) 10
Egretta garcetta X Egretta gularis
Agró blanc (Egretta alba) 2
Bernat pescaire (Ardea cinerea) 8
Agró roig (Ardea purpurea) 2
Cigonya negra (Ciconia nigra)
Cigonya blanca (Ciconia ciconia) 150
Capó reial (Plegadis falcinellus) 2
Ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus)
Becplaner (Platalea leucorodia)
Flamenc (Phoenicopterus ruber)
Arpella vulgar (Circus aeruginosus) 41
Àguila pescadora (Pandion haliaetus) 1
Rascló (Rallus aquaticus) 5
Polla pintada (Porzana porzana)
Rascletó (Porzana parva)
Rasclet (Porzana pusilla)
Polla d'aigua (Gallinula chloropus) 31
Polla blava (Porphyrio porphyrio) 10
Fotja vulgar (Fulica atra) 19
Fotja banyuda (Fulica cristata)
Grua (Grus grus)
Garsa de mar (Haematopus ostralegus)
Cames llargues (Himantopus himantopus) 26
Bec d'alena (Recurvirostra avosetta)
Perdiu de mar (Glareola pratincola)
Corriol petit (Charadrius dubius) 15
Corriol gros (Charadrius hiaticula) 2
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
Corriol pit-roig (Charadrius morinellus)
Daurada grossa (Pluvialis apricaria)
Pigre gris (Pluvialis squatarola)
Fredeluga (Vanellus vanellus) 2
Fredeluga gregària (Vanellus gregaria)
Territ gros (Calidris canutus)
Territ tresdits (Calidris alba)
Territ menut (Calidris minuta) 7
Territ de Temminck (Calidris temminckii)
Territ becllarg (Calidris ferruginea) 1
Territ variant (Calidris alpina) 3
Territ pectoral (Calidris melanotos)
Batallaire (Philomachus pugnax) 1
Becadell sord (Lymnocriptes minimus)
Becadell comú (Gallinago gallinago) 3
Becadell gros (Gallinago media)
Becada (Scolopax rusticola)
Tetolet becllarg (Limnodromus scolopaceus)
Tètol cuanegre (Limosa limosa)
Tètol cuabarrat (Limosa lapponica)
Pòlit cantaire (Numenius phaeopus)
Becut (Numenius arquata)
Gamba roja pintada (Tringa erythropus) 1
Gamba roja vulgar (Tringa totanus) 1
Siseta (Tringa stagnatilis)
Gamba verda (Tringa nebularia) 5
Xivita (Tringa ochropus) 5
Valona (Tringa glareola) 10
Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos) 10
Remena-rocs (Arenaria interpres)
Escuraflascons bec-fi (Phalaropus lobatus)
Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
Gavina menuda (Hydrocoloeus minutus)
Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) 3554
Gavina corsa (Larus audouinii)
Gavina cendrosa (Larus canus)
Gavià fosc (Larus fuscus) 2
Gavià argentat de potes roses (Larus argentatus)
Gavià argentat (Larus michahellis) 150
Gavineta de tres-dits (Rissa tridactyla)
Curroc (Gelochelidon nilotica) 1
Xatrac gros (Sterna caspia)
Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)
Xatrac bengalí (Sterna bengalensis)
Xatrac comú (Sterna hirundo)
Xatrac menut (Sternula albifrons)
Fumarell carablanc (Chlidonias hybrida) 2
Fumarell negre (Chlidonias niger) 2
Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus)
Blauet (Alcedo atthis) 2
Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus)


Un grupet de corriols petits i un territ menut aprofiten els sectors en els que ha baixat l'aigua a l'estany d'Ivars i Vila-sana, 10/08/2017.(c) Joan Estrada Bonell_001

A l'agost alguns dies s'han observat nombres significatius de limícoles com el cames llargues. 30/08/2017.  (c) Anna Varea & Joan Rodríguez

La xivita és una de les limícoles que s'observa a l'estany amb més regularitat al llarg de tot l'any. 30/08/2017. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez

Desprès d'un parell de mesos sense observacions de l'oca aquesta sembla haver tornat a l'estany aquest mes d'agost. 30/08/2017. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez

La fotja, de resultes de l'impacte que tenen les carpes sobre la vegetació de l'estany, continua essent una espècie força rara. 30/08/2017. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez

Durant l'agost s'ha tornat a formar la gran joca d'esplugabous a l'estany, amb ocells que en bona part deuen procedir del centre d'Europa. 30/08/2017. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez
  
Un cas semblant al dels esplugabous, tot i que en molt menor nombre és el del martinet blanc, que en aquest període acostuma a assolir els seus màxims anuals. 30/08/2017. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez

A l'agost, a les cigonyes locals, que continuen regentant el niu, se sumen un bon nombre de cigonyes transpirinenques que passaran la tardor i l'hivern a la conca mediterrània i algunes de les quals acabaran també per travessar el Sàhara. 10/08/2017. (c) Joan Estrada Bonell
  
Grup de gavines vulgars i ànecs coll-verds a l'estany. 30/08/2017. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez

Desprès d'un parell de mesos sense observacions, a l'agost s'ha tornat a detectar gavians foscos a l'estany. 30/08/2017. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez

Els fumarells negres que s'observen en pas de tardor ja comencen a presentar el plomatge d'hivern, fet que a vegades dificulta una mica més la seva identificació. 30/08/2017. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
 
A l'agost s'ha detectat el màxim de cabussons emplomallats. Aquest fet es degut a que als adults se solapen els joves de l'any, com el de la foto, amb el seu característic cap ratllat. 30/08/2017. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez

Alguns adults de cabussó emplomallat encara es troben en ple període de cria i continuen mantenint el plomatge nupcial. 30/08/2017. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez

Adult i jove de polla blava al sector de cal Aragonès, el més favorable de l'estany per aquesta espècie per l'abundància de boba. 30/08/2017. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez

Els passeriformes que han criat a l'estany que es preparen per a migrar cap a l'Àfrica transahariana, com aquest rossinyol comú, aprofiten l'abundància de mores de les rodalies de l'estany per acumular reserves. 30/08/2017. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez

Els sectors amb vegetació natural que envolten l'estany permeten la presència d'invertebrats escassos a la resta del Pla d'Urgell, com moltes papallones. Carcharodus alceae, estany d'Ivars i Vila-sana, 30/08/2017. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez

Entre els espiadimonis presents a l'estany Orthetrum cancellatum és un dels més freqüents30/08/2017. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez

Les espècies petites d'espiadimonis no sempre són fàcils d'identificar, podent-se en alguns casos produir possibles confusions entre espècies. En aquest cas l'exemplar sembla una Ischnura elegans. 30/08/2017. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez

diumenge, 13 d’agost de 2017

Ànec canyella. Nova espècie a l'estany d'Ivars i Vila-sana

El 8 d'agost el company Sergi Sales va detectar un ànec canyella (Tadorna ferruginea) a l'estany d'Ivars i Vila-sana, en el que és la primera observació d'aquesta espècie a l'estany d'un ocell que s'observa molt rarament a Catalunya, doncs la seva àrea de distribució natural se situa a la zona del Magrib i entorn de la mar Negra. Tot i que aquest és un ànec que sovint es troba en captivitat, i que per tant de tant en tant s'escapen exemplars, en anys secs al nord d'Àfrica alguns ocells poden volar a l'estiu cap al nord, arribant fins a la península Ibèrica. Aquest podria ser el cas de l'ocell observat a l'estany que encara hi romania com a mínim el dia 16.

Ànec canyella alimentant-se a l'estany. 10/08/2017. (c) Joan Estrada Bonell


Resum del mes de juliol de 2017

Continuem amb un mes amb poques dades d'ocells a l'estany. La poca activitat i visibilitat dels ocells a l'estiu, sovint enfrascats en mudar el plomatge  i preocupats en passar el mes desapercebuts possible un cop acabada la temporada de cria, comporta també una poca activitat dels ornitòlegs, fet que suposa un menor nombre de dades recollides. 

Com a fets més destacables d'aquest mes, esmentar un tímid increment del nombre de collverds que possiblement es concentren a mudar a l'estany, tot i que continuen els nombres baixos d'aquest ànec. Encara també alguns xibecs de la minsa població local. Al marge d'aquesta petita pujada dels collverds es comença a detectar una tímida entrada d'espècies dispersives o migratòries que passen per l'estany. Un clar exemple en són les 1.300 gavines vulgars, espècie relativament escassa a la primavera-estiu a l'estany des que el 2015 hi va deixar de criar. Altres exemples dels incipients moviment són l'observació dels primers corbs marins grossos, el nombre esplugabous que s'ajoquen a l'estany, que arriba fins als 590, i es detecten espècies com el capó reial presents només durant el període migratori.

Els baixos nivells d'aigua a l'estany d'aquest mes ha permès també que s'hi pugin sedimentar algunes limícoles. Així al juliol ja s'han detectat fins a 7 espècies, entre elles les primeres valones i gambes roges pintades, en viatge de retorn cap a l'Àfrica. També algun corriol petit i corriol gros, alguns dels darrers cames llargues i limícoles no tan temporals com, la xivitona i la xivita. Al marge de les limícoles comentar també la presència d'alguns fumarells carablancs i negres així com els primers blauets.

Màxims del mes de juliol de 2017 a l'estany d'Ivars i Vila-sana.

espècie 07/2017
Cigne mut (Cygnus olor)
Oca riallera grossa (Anser albifrons)
Oca vulgar (Anser anser)
Oca  de galta blanca (Branta leucopsis)
Ànec blanc (Tadorna tadorna)
Ànec mut (Cairina moschata)
ànec carolí (Aix sponsa)
Ànec mandarí (Aix galericulata)
Ànec xiulaire (Anas penelope)
Xarxet comú (Anas crecca)
Ànec collverd (Anas platyrhynchos) 148
Anec cuallarg (Anas acuta)
Ànec cullerot (Anas clypeata)
Ànec griset (Anas strepera)
Ànec domèstic 
Xarrasclet (Anas querquedula)
Anas híbrid
Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris)
Xibec (Netta rufina) 5
Morell de cap roig (Aythya ferina)
Morell xocolater (Aythya nyroca)
Morell de plomall (Aythya fuligula)
Aythya hibrid
Bec de serrà mitjà (Mergus serrator)
Cabusset (Tachybaptus ruficollis) 2
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) 42
Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis) 1
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) 3
Pelicà vulgar (Pelecanus onocrotalus)
Bitó comú (Botaurus stellaris)
Martinet menut (Ixobrychus minutus)
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) 8
Martinet ros (Ardeola ralloides)
Esplugabous (Bubulcus ibis) 590
Martinet blanc (Egretta garzetta) 2
Egretta garcetta X Egretta gularis
Agró blanc (Egretta alba)
Bernat pescaire (Ardea cinerea) 4
Agró roig (Ardea purpurea) 4
Cigonya negra (Ciconia nigra)
Cigonya blanca (Ciconia ciconia) 2
Capó reial (Plegadis falcinellus) 3
Ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus)
Becplaner (Platalea leucorodia)
Flamenc (Phoenicopterus ruber)
Arpella vulgar (Circus aeruginosus) 10
Àguila pescadora (Pandion haliaetus)
Rascló (Rallus aquaticus) 3
Polla pintada (Porzana porzana)
Rascletó (Porzana parva)
Rasclet (Porzana pusilla)
Polla d'aigua (Gallinula chloropus) 4
Polla blava (Porphyrio porphyrio) 5
Fotja vulgar (Fulica atra) 4
Fotja banyuda (Fulica cristata)
Grua (Grus grus)
Garsa de mar (Haematopus ostralegus)
Cames llargues (Himantopus himantopus) 5
Bec d'alena (Recurvirostra avosetta)
Perdiu de mar (Glareola pratincola)
Corriol petit (Charadrius dubius) 2
Corriol gros (Charadrius hiaticula) 1
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
Corriol pit-roig (Charadrius morinellus)
Daurada grossa (Pluvialis apricaria)
Pigre gris (Pluvialis squatarola)
Fredeluga (Vanellus vanellus)
Fredeluga gregària (Vanellus gregaria)
Territ gros (Calidris canutus)
Territ tresdits (Calidris alba)
Territ menut (Calidris minuta)
Territ de Temminck (Calidris temminckii)
Territ becllarg (Calidris ferruginea)
Territ variant (Calidris alpina)
Territ pectoral (Calidris melanotos)
Batallaire (Philomachus pugnax)
Becadell sord (Lymnocriptes minimus)
Becadell comú (Gallinago gallinago)
Becadell gros (Gallinago media)
Becada (Scolopax rusticola)
Tetolet becllarg (Limnodromus scolopaceus)
Tètol cuanegre (Limosa limosa)
Tètol cuabarrat (Limosa lapponica)
Pòlit cantaire (Numenius phaeopus)
Becut (Numenius arquata)
Gamba roja pintada (Tringa erythropus) 1
Gamba roja vulgar (Tringa totanus)
Siseta (Tringa stagnatilis)
Gamba verda (Tringa nebularia)
Xivita (Tringa ochropus) 2
Valona (Tringa glareola) 2
Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos) 7
Remena-rocs (Arenaria interpres)
Escuraflascons bec-fi (Phalaropus lobatus)
Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
Gavina menuda (Hydrocoloeus minutus)
Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) 1300
Gavina corsa (Larus audouinii)
Gavina cendrosa (Larus canus)
Gavià fosc (Larus fuscus)
Gavià argentat de potes roses (Larus argentatus) 300
Gavià argentat (Larus michahellis)
Gavineta de tres-dits (Rissa tridactyla)
Curroc (Gelochelidon nilotica)
Xatrac gros (Sterna caspia)
Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)
Xatrac bengalí (Sterna bengalensis)
Xatrac comú (Sterna hirundo)
Xatrac menut (Sternula albifrons)
Fumarell carablanc (Chlidonias hybrida) 1
Fumarell negre (Chlidonias niger) 1
Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus)
Blauet (Alcedo atthis) 1
Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus)


La demanda d'aigua per al reg ha comportat una reducció dels nivells d'aigua durant el mes de juliol. 27/07/2017 (c) Anna Varea Polo & Joan Rodríguez Rosario

La baixada del nivell ha permès que el sector de cal Aragonès pugi ser utilitzat per diverses espècies, entre les quals les limícoles, absents de l'estany quan els nivells són molt alts. 27/07/2017 (c) Anna Varea & Joan Rodríguez

Entre les limícoles detectades el mes de juliol a l'estany cal esmentar alguns grupets de cames. 
llargues. 27/07/2017 (c) Anna Varea & Joan Rodríguez
   
Una altra espècie detectada a l'estany, tot i que en aquest cas present exclusivament en migració ha estat el corriol gros, 27/07/2017 (c) Anna Varea & Joan Rodríguez

Un cas semblant, tot i que aquesta espècie havia criat a l'estany els primers anys de recuperació de l'estany, encara amb escassa inundació és el corriol petit. 27/07/2017 (c) Anna Varea & Joan Rodríguez

Els sectors amb fang també han estat aprofitats per grupets de xivitones. 27/07/2017 (c) Anna Varea & Joan Rodríguez

La polla blava és una de les espècies que sembla manté una població petita però relativament estable a l'estany. 27/07/2017 (c) Anna Varea & Joan Rodríguez

Tot i no arribar encara al màxim, la joca d'esplugabous de l'estany ja comença a ser força activa. 27/07/2017 (c) Anna Varea & Joan Rodríguez

Els baixos nivells d'aigua de l'estany afavoreix la pesca a espècies com el martinet blanc.  27/07/2017 (c) Anna Varea & Joan Rodríguez

Un cas semblant es dóna amb el martinet de nit. A la foto un adult al sector de cal Aragonès.  27/07/2017 (c) Anna Varea & Joan Rodríguez

En aquest cas l'exemplar que està a l'aguait d'algun peix és un jove de martinet de nit.  27/07/2017 (c) Anna Varea & Joan Rodríguez

Bernat pescaire a l'estany.  27/07/2017 (c) Anna Varea & Joan Rodríguez

Bona part de la població de cigonyes que crien a l'estany és resident i al capvespre retornen a l'estany a ajocar-se als nius.  27/07/2017 (c) Anna Varea & Joan Rodríguez