Des que el 2004 es va posar en marxa la recuperació de l’estany d’Ivars i Vila-sana, des d’EGRELL vam iniciar el seguiment de la fauna de la cubeta on havia estat l’antic estany. L’objectiu era estudiar com responia la fauna al retorn de l’aigua. El que vam veure es que els primers anys es va produir una ràpida colonització de l’estany per part de les espècies aquàtiques, algunes d’elles de gran interès per Catalunya, doncs només criaven al Delta de l’Ebre. Exemples en són el fumarell carablanc (Chlidonias hybrida), el cabussó collnegre (Podiceps nigricollis) o les gavines riallera (Chroicocephalus ridibundus) i capnegra (Larus melanocephalus). Al cap de poc temps, però, ja vam observar com l’estany va entrar en un procés d’estabilització i van deixar d’aparèixer espècies noves i el nombre d’exemplars de les existents va deixar de créixer. Finalment, a partir de 2015, es va iniciar una fase d’empobriment dels ocells, que va comportar la desaparició de les espècies més singulars i fins tot la reducció molt important en el nombre de parelles d’espècies ha havien de ser abundants, com és el cas de la fotja (Fulica atra). Més informació es pot trobar també a l'informe del seguiment de 2019.
Aquest empobriment de l’avifauna està molt lligat als alts
nivells d’eutròfia assolits a l’estany. Aquesta eutròfia es produïda per l’acumulació
d’un excés de nutrients, com si l’estany estigues adobat en excés, cosa que
comporta un augment de la terbolesa de l’aigua per una excessiva proliferació
del fitoplàncton, algues unicel·lulars que viuen en suspensió a l’aigua. Aquest
fitoplàncton, de coloració verdosa per la presencia de clorofil·la, impedeix l’entrada
de la llum fins al fons de l’estany, i per tant no s’hi pot desenvolupar la
vegetació aquàtica que viu submergida. Aquesta vegetació, bàsicament formada
per macròfits, és directament l’aliment de moltes espècies d’ànecs i fotges,
però també de nombrosos invertebrats que incrementen la biodiversitat de l’estany
i que a la vegada són també el principal aliment de fumarells, cabussons
collnegres i cabussets (Tachybaptus
ruficollis) entre altres.
Amb el buidat parcial el que es pretén és treure de l’estany
la màxima quantitat d’aquests nutrients, cosa que hauria de permetre no
eliminar però si reduir l’eutròfia de l’estany. Aquest fet s’ha de traduir en
una recuperació de la vegetació submergida i amb ella els invertebrats i els
ocells que se n’alimenten. A més, la reducció de l’eutròfia hauria de permetre
minimitzar els processos d’hipòxia, o reducció de l’oxigen dissolt a l’aigua,
que puntualment es poden produir a l’estany per un excés de consum d’oxigen quan
el fitoplàncton es mor i es descompon, moment en que l’aigua es torna marró. La
reducció d’aquests episodis amb baixos nivells d’oxigen a l’aigua redueixen a
la seva vegada la possibilitat que es produeixin brots de botulisme, provocat
per un bacteri anaeròbic (que viu en indrets sense oxigen) que genera
una toxina responsable de la mort de molts ocells aquàtics, a vegades en grans
quantitats. A més, la millora de la qualitat de l’aigua també evitarà la
possible mort de peixos per asfixia, i farà que aquests tinguin una millor salut, i que per tant siguin més resistents a l’aparició de malalties que en ocasions també poden provocar episodis de mortalitat. La baixada del nivell de l'aigua també ha permès que quedin al descobert algunes platges de fang, que ara en contacte amb l'aire podran oxidar-se i descomposar amb millors condicions la matèria orgànica que tinguin acumulada.
Ara caldrà veure com respon l’estany a aquest buidat parcial,
doncs malgrat podem controlar alguns paràmetres com són la sortida i entrada d’aigua,
i per tant els nutrients presents, hi ha elements com les carpes (Cyprinus carpio) o fins i tot el cranc
de riu americà (Procambarus clarkii),
que són en part responsables de l’eutrofització de l’estany, que continuen
presents al mateix. Val a dir però que durant aquest anys a l’estany també s’ha
produït altres fenòmens que en part poden contrarestar l’impacte d’aquestes
espècies, com l’aparició de predadors que poden controlar les seves poblacions.
Per tant, fins que el 2021 no tornem a recuperar el nivell de l’aigua no podrem
valorar amb precisió l’efecte d’aquestes importants variacions del nivell de l’estany
i la necessitat o no de la seva recurrència, com una forma més de recuperar la
seva naturalitat i evitar així que esdevingui un simple “pantà”. Mentre tant,
gaudim de la nova imatge que ens ofereix aquests mesos l’estany, amb platges de
fang plenes de limícoles com fa temps no es veien i bernats pescaires (Ardea cinerea), agrons blancs (Ardea alba), martinets blancs (Egretta garzetta) i corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) que aprofiten la menor profunditat de les zones amb aigua per pescar.
