dijous, 10 de desembre del 2020

Resum del mes de novembre de 2020

Com ja hem vist a l’entrada anterior, durant els mesos d’octubre i novembre s’ha estat realitzant un buidat parcial de l’estany d’Ivars i Vila-sana per compensar la falta d’oscil·lacions naturals i intentar reduir l’eutròfia de l’aigua. Aquest buidat parcial sens dubte ha comportat canvis molt importants en l’aspecte de l’estany, amb grans platges de llim i aigües molt més somes als llocs on aquesta es manté. Això ha comportat canvis radicals en els ocells de l’estany i hem vist com de cop i volta s’han establert a l’estany un grup molt nombrós de fredelugues (o cogullades marines), amb 2.700 ocells a finals de mes, que a diferència del que passava altres anys, enguany no es mouen de l’estany. Entre les fredelugues, tot i que en nombres moderats, finalment s’observa també altres espècies de limícoles, amb 12 espècies diferents, el nombre més alt observat al llarg de tot l’any malgrat no coincidir amb el fort del període migratori, quan de ben segur el nombre hagués estat encara superior. Entre les espècies més destacables esmentar el pigre gris i els territs variants, espècies que acostumen a ser més característiques del litoral. Així, ens hem de remuntar al 2005, el primer any que va començar a entrar aigua a l’estany i aquest tenia un aspecte semblant a l’actual, per superar els 11 territs variants d’aquest novembre. En el cas del pigre gris només havia estat observat 5 vegades des del 2005, entre els quals també els 2005. Prou rara a l’hivern és també la gamba roja pintada, amb presencia constant durant tot el mes. Els 69 becadells contats aquest novembre són així mateix una xifra poc habitual a l’estany.

En el cas dels ànecs ha continuat la dinàmica del mes anterior, amb nombres alts de collverd, molt per sobre dels valors dels darrers anys. Per contra, els cullerots es mantenen en nombre modestos i els xarxets poc a poc van incrementant cap a les xifres hivernals. També 8 ànecs blancs i xifres menors d’altres espècies, entre les quals val la pena esmentar un morell de plomall i, especialment, un morell xocolater. La presència un dia d’una parella d’ànecs mandarins pot tenir més a veure amb ocells domèstics propers que no pas a una arribada natural. El descens del nivell de l’aigua ha comportat que el canyissar hagi quedat en sec, per la qual cosa els ànecs s’han desplaçat cap a la vora de l’aigua, fet que els fa molt més visibles en estar més al descobert. El mateix fet està passant amb la polla blava, que sempre restava força amagada dins del bovar, de la qual s’ha observat fins 24 ocells. Cal pensar però a mesura que es vagi assecant el fang i que la polla blava tingui més dificultats per desenterrar les parts subterrànies de la bova una part important dels exemplars podria ser que es dispersin cap a altres localitats. Un fet semblant, tot i que de menor magnitud, també s’hauria produït en el cas de la polla d’aigua, en la que els 25 ocells del novembre suposen la xifra més altra observada de l’any. Continua el nombre apreciable de cabussets i de cabussons emplomallats, tot i que aquesta darrera espècie ja ha començat a reduir els efectius a finals de mes com ve essent habitual a l’hivern.

En el cas de les espècies que formen joques a l’estany, el gavià ha mostrat una tendència regressiva, com si durant l’octubre hi hagués hagut una onada d’ocells en pas que ja està disminuït. Per contra, les gavines rialleres ha retornat als 2.500 exemplars del setembre. La joca de l’esplugabous ha desaparegut per complet de l’estany i ara, els ocells que hi dormien s’observen dormint repartits en joques menors en grans arbres a l’interior d’alguns pobles de les rodalies. El corb marí ha continuat incrementant els efectius  i enguany se l’observa molt actiu durant tot el dia pescant en mola, a diferència d’altres anys quan l’estany estava més ple i part dels ocells marxaven a pescar a pantanets i al riu.  Xifres també molt altes de cigonyes, amb 250 individus, un bon nombre dels quals ocells centreeuropeus (sovint anellats) que es barregen amb les parelles residents, que es mantenen fidels als seus nius. Els nivells més baixos fa que hagi incrementat el nombre d’alguns ardeids pescaires, doncs poden accedir a sectors amb aigües somes a les que ara es concentren els peixos. Així els agrons blancs han arribat fins als 21 exemplars i els bernats pescaires fins als 25.

Si entre els grans camallargs l’observació més interesant a l’octubre van ser els flamencs, aquest novembre els que s’emporten el premi han estat un bitó i una cigonya negra. També diversos dies s’ha observat pas de grues, sense que s’arribin a parar però a l’estany. Dins les gavines, al marge de les ja comentades xifres de gavià i gavina riallera, destacar que per segon més consecutiu s’ha tornat a detectar una gavina menuda, fidel a les seva cita tardoral a l’estany. En el cas de les arpelles els nivells es mantenen relativament estables des del mes de setembre, amb més d’un centenar d’ocells que s’ajoquen a l’estany. Un rapinyaire, en aquest cas nocturn, que s’ha deixat observat a l’estany és el mussol emigrant (Asio flammeus), mussol que a l’hivern sovint acostuma a estar lligat a les zones humides.

Entre els ocells no aquàtics s’han consolidat les espècies estrictament hivernals, amb multitud de moixons sovint associats al bosquet de ribera del costat de cal Aragonès. Val a dir però que, a diferència d’altres anys quan al novembre encara es podia observar alguna oreneta escadussera, enguany no s’han observat espècies estrictament estivals durant el novembre, tot i haver estat un mes especialment càlid pel que seria normal.

Pel que fa als moixons lligats als ambients aquàtics s’han detectat fins a 8 blauets, per contra no s’ha detectat cap mallerenga de bigotis i els repicatalons semblen ser més aviat escassos, si ho comparem amb les altes xifres dels primers anys. Potser una de les dades més interessants d’aquests novembre entre els passeriformes ha estat l’observació d’una boscar-la mostatxuda, espècie que sembla està esdevenint forçar rara a tota la seva àrea de distribució.

Màxims per espècie detectats el mes de novembre de 2020 a l'estany d'Ivars i Vila-sana

Cigne (Cygnus olor)
Oca riallera grossa (Anser albifrons)
Oca (Anser anser) 1
Oca  de galta blanca (Branta leucopsis)
Ànec blanc (Tadorna tadorna) 8
Ànec canyella (Tadorna ferruginea)
Ànec mut (Cairina moschata)
Ànec carolí (Aix sponsa)
Ànec mandarí (Aix galericulata) 2
Ànec xiulador (Anas penelope) 3
Xarxet (Anas crecca) 150
Ànec collverd (Anas platyrhynchos) 1362
Anec cuallarg (Anas acuta) 1
Ànec cullerot (Anas clypeata) 338
Ànec griset (Anas strepera) 9
Ànec domèstic
Xarrasclet (Anas querquedula)
Anas híbrid
Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris)
Xibec (Netta rufina) 2
Morell cap-roig (Aythya ferina) 12
Morell xocolater (Aythya nyroca) 1
Morell de plomall (Aythya fuligula) 1
Aythya hibrid
Bec de serrà mitjà (Mergus serrator)
Cabusset (Tachybaptus ruficollis) 14
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) 34
Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis)
Cabussó oerllut (Podiceps auritus)
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) 176
Pelicà (Pelecanus onocrotalus)
Bitó (Botaurus stellaris) 1
Martinet menut (Ixobrychus minutus)
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)
Martinet ros (Ardeola ralloides)
Esplugabous (Bubulcus ibis) 6
Martinet blanc (Egretta garzetta) 5
Egretta garcetta X Egretta gularis
Agró blanc (Egretta alba) 21
Bernat pescaire (Ardea cinerea) 25
Agró roig (Ardea purpurea)
Cigonya negra (Ciconia nigra) 1
Cigonya (Ciconia ciconia) 250
Capó reial (Plegadis falcinellus)
Ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus)
Becplaner (Platalea leucorodia)
Flamenc (Phoenicopterus roseus)
Arpella (Circus aeruginosus) 105
Àguila pescadora (Pandion haliaetus) 1
Rascló (Rallus aquaticus) 6
Polla pintada (Porzana porzana)
Rascletó (Porzana parva)
Rasclet (Porzana pusilla)
Polla d'aigua (Gallinula chloropus) 25
Polla blava (Porphyrio porphyrio) 24
Fotja (Fulica atra) 10
Fotja banyuda (Fulica cristata)
Grua (Grus grus) 49
Garsa de mar (Haematopus ostralegus)
Camallarga (Himantopus himantopus)
Bec d'alena (Recurvirostra avosetta)
Perdiu de mar (Glareola pratincola)
Corriol petit (Charadrius dubius)
Corriol gros (Charadrius hiaticula)
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
Corriol pit-roig (Charadrius morinellus)
Daurada (Pluvialis apricaria) 1
Pigre gris (Pluvialis squatarola) 1
Fredeluga (Vanellus vanellus) 2700
Fredeluga gregària (Vanellus gregaria)
Territ gros (Calidris canutus)
Territ de tres dits (Calidris alba)
Territ menut (Calidris minuta)
Territ de Temminck (Calidris temminckii)
Territ becllarg (Calidris ferruginea)
Territ variant (Calidris alpina) 12
Territ pectoral (Calidris melanotos)
Batallaire (Philomachus pugnax)
Becadell sord (Lymnocryptes minimus) 1
Becadell (Gallinago gallinago) 69
Becadell gros (Gallinago media)
Becada (Scolopax rusticola)
Tetolet becllarg (Limnodromus scolopaceus)
Tètol cuanegre (Limosa limosa)
Tètol cuabarrat (Limosa lapponica)
Pòlit (Numenius phaeopus)
Becut (Numenius arquata) 1
Gamba roja pintada (Tringa erythropus) 3
Gamba roja (Tringa totanus) 3
Siseta (Tringa stagnatilis)
Gamba verda (Tringa nebularia) 6
Xivita (Tringa ochropus) 3
Valona (Tringa glareola)
Xivitona (Actitis hypoleucos) 1
Remena-rocs (Arenaria interpres)
Escuraflascons bec-fi (Phalaropus lobatus)
Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
Gavina menuda (Hydrocoloeus minutus) 1
Gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus) 2500
Gavina corsa (Larus audouinii)
Gavina cendrosa (Larus canus)
Gavià fosc (Larus fuscus) 70
Gavià argentat (Larus argentatus) 1
Gavià (Larus michahellis) 834
Gavià caspi (Larus cachinnans)
Gavinot polar (Larus glaucoides)
Gavineta de tres dits (Rissa tridactyla)
Curroc (Gelochelidon nilotica)
Xatrac gros (Sterna caspia)
Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)
Xatrac bengalí (Sterna bengalensis)
Xatrac (Sterna hirundo)
Xatrac menut (Sternula albifrons)
Fumarell carablanc (Chlidonias hybrida)
Fumarell negre (Chlidonias niger)
Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus)
Blauet (Alcedo atthis) 8
Boscaler (Locustella luscinioides)
Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
Balquer (Acrocephalus arundinaceus)
Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon) 1
Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus)
Repicatalons (Emberiza schoeniclus) *


La baixada de nivell de l'aigua de l'estany ha generat múltiples sectors amb aigües somes que ràpidament s'han omplert de gavines i limícoles. 20/11/2020. (c) Joan Estrada Bonell.

La retirada de l'aigua ha comportat que algunes espècies ara surtin més als sectors oberts, com és el cas de l'oca. 25/11/2020. Anna Varea & Joan Rodríguez.

Mascle d'ànec cullerot, amb el plomatge ja tot nou, descasant tot i que a l'aguait. 16/11/2020. (c) Enric Morera.

La baixada del nivell de l'agiua ha deixat al descobert els antics camins, que ara són utilitzats com a zones de descans per nombroses espècies, entre les quals les cigonyes. 20/11/2020. (c) Joan Estrada Bonell

Els baixos nivells fa la una gran part de l'estany sigui accessible a ardeids que es dedicquen a pescar com el martinet blanc. 20/11/2020. (c) Joan Estrada Bonell

Un dels ardeids que ha esdevingut més corrent a l'estany al mes de novembre ha estat l'agró blanc, amb ocells que es veuen pescant arreu de la seva superficie. 25/11/2020. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Durant el novembre s'ha observat diversos dies pas de grues per sobre de l'estany, tot i que sense detectar que s'hi parin a descansar. 20/11/2020. (c) Joan Estrada Bonell

Si el dia 20 s'havia observat pas de grues per sobre l'estany el 21 es va tornar a detectar un grup encara més nombrós.  21/11/2020. (c) Enric Morera.

La baixada del nivell de l'aigua a deixat al descobert les restes del cobert que hi havia al mig de la cubeta, i que ara és utilitzat com a posador pels corbs marins. 20/11/2020. (c) Joan Estrada Bonell

Les gavines rialleres són una de les espècies més fàcils d'observar aturades a les platges de llim. 25/11/2020. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Les fredelugues o cogullades marines formen grans volades que, a diferencia d'altres anys quan marxaven a menjar als conreus de les rodalies, enguany es passen tot el dia a l'estany. 20/11/2020. (c) Joan Estrada Bonell

Diversos dies d'aquests novembre s'ha observat un pigre gris entre les fredelugues a l'estany, espècie de distribució bàsicament litoral.  21/11/2020. (c) Enric Morera.

Entre les limicoles poc habituals a l'estany observades aquest novembre trobem el becut. 13/11/2020. (c) Enric Morera.

Les polles blaves durant el novembre s'han fet molt més visibles de l'habitual. 25/11/2020. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Una de les espècies que durant el buidat està mantenint xifres altes és el cabusset, amb observacions de petits grupets, fet no gaire habitual en aquesta espècie. 20/11/2020. (c) Joan Estrada Bonell.

El gran moviment d'ocells porta també un significatiu nombre de predadors a darrere, en aquest cas un jove de falcó pelegrí.  16/11/2020. (c) Enric Morera.

El blauet, en aquest cas un exemplar capturat per a l'anellament manté xifres elevades en la tònica d'increment hivernal observat els darrers anys.  17/11/2020. (c) Enric Morera.

divendres, 27 de novembre del 2020

El buidat parcial de l'estany d'Ivars i Vila-sana

Des que el 2004 es va posar en marxa la recuperació de l’estany d’Ivars i Vila-sana, des d’EGRELL vam iniciar el seguiment de la fauna de la cubeta on havia estat l’antic estany. L’objectiu era estudiar com responia la fauna al retorn de l’aigua. El que vam veure es que els primers anys es va produir una ràpida colonització de l’estany per part de les espècies aquàtiques, algunes d’elles de gran interès per Catalunya, doncs només criaven al Delta de l’Ebre. Exemples en són el fumarell carablanc (Chlidonias hybrida), el cabussó collnegre (Podiceps nigricollis) o les gavines riallera (Chroicocephalus ridibundus) i capnegra (Larus melanocephalus). Al cap de poc temps, però, ja vam observar com l’estany va entrar en un procés d’estabilització i van deixar d’aparèixer espècies noves i el nombre d’exemplars de les existents va deixar de créixer. Finalment, a partir de 2015, es va iniciar una fase d’empobriment dels ocells, que va comportar la desaparició de les espècies més singulars i fins tot la reducció molt important en el nombre de parelles d’espècies ha havien de ser abundants, com és el cas de la fotja (Fulica atra). Més informació es pot trobar també a l'informe del seguiment de 2019.

Aquest empobriment de l’avifauna està molt lligat als alts nivells d’eutròfia assolits a l’estany. Aquesta eutròfia es produïda per l’acumulació d’un excés de nutrients, com si l’estany estigues adobat en excés, cosa que comporta un augment de la terbolesa de l’aigua per una excessiva proliferació del fitoplàncton, algues unicel·lulars que viuen en suspensió a l’aigua. Aquest fitoplàncton, de coloració verdosa per la presencia de clorofil·la, impedeix l’entrada de la llum fins al fons de l’estany, i per tant no s’hi pot desenvolupar la vegetació aquàtica que viu submergida. Aquesta vegetació, bàsicament formada per macròfits, és directament l’aliment de moltes espècies d’ànecs i fotges, però també de nombrosos invertebrats que incrementen la biodiversitat de l’estany i que a la vegada són també el principal aliment de fumarells, cabussons collnegres i cabussets (Tachybaptus ruficollis) entre altres.

Amb el buidat parcial el que es pretén és treure de l’estany la màxima quantitat d’aquests nutrients, cosa que hauria de permetre no eliminar però si reduir l’eutròfia de l’estany. Aquest fet s’ha de traduir en una recuperació de la vegetació submergida i amb ella els invertebrats i els ocells que se n’alimenten. A més, la reducció de l’eutròfia hauria de permetre minimitzar els processos d’hipòxia, o reducció de l’oxigen dissolt a l’aigua, que puntualment es poden produir a l’estany per un excés de consum d’oxigen quan el fitoplàncton es mor i es descompon, moment en que l’aigua es torna marró. La reducció d’aquests episodis amb baixos nivells d’oxigen a l’aigua redueixen a la seva vegada la possibilitat que es produeixin brots de botulisme, provocat per un bacteri anaeròbic (que viu en indrets sense oxigen) que genera una toxina responsable de la mort de molts ocells aquàtics, a vegades en grans quantitats. A més, la millora de la qualitat de l’aigua també evitarà la possible mort de peixos per asfixia, i farà que aquests tinguin una millor salut, i que per tant siguin més resistents a l’aparició de malalties que en ocasions també poden provocar episodis de mortalitat. La baixada del nivell de l'aigua també ha permès que quedin al descobert algunes platges de fang, que ara en contacte amb l'aire podran oxidar-se i descomposar amb millors condicions la matèria orgànica que tinguin acumulada.

Ara caldrà veure com respon l’estany a aquest buidat parcial, doncs malgrat podem controlar alguns paràmetres com són la sortida i entrada d’aigua, i per tant els nutrients presents, hi ha elements com les carpes (Cyprinus carpio) o fins i tot el cranc de riu americà (Procambarus clarkii), que són en part responsables de l’eutrofització de l’estany, que continuen presents al mateix. Val a dir però que durant aquest anys a l’estany també s’ha produït altres fenòmens que en part poden contrarestar l’impacte d’aquestes espècies, com l’aparició de predadors que poden controlar les seves poblacions. Per tant, fins que el 2021 no tornem a recuperar el nivell de l’aigua no podrem valorar amb precisió l’efecte d’aquestes importants variacions del nivell de l’estany i la necessitat o no de la seva recurrència, com una forma més de recuperar la seva naturalitat i evitar així que esdevingui un simple “pantà”. Mentre tant, gaudim de la nova imatge que ens ofereix aquests mesos l’estany, amb platges de fang plenes de limícoles com fa temps no es veien i bernats pescaires (Ardea cinerea), agrons blancs (Ardea alba), martinets blancs (Egretta garzetta) i corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) que aprofiten la menor profunditat de les zones amb aigua per pescar.

La baixada del nivell d'aigua s'ha fet més visible al costat oest, on la profunditat de l'estany és menor, i per tant ha permès que quedessin al descobert platges de fang on molts ocells hi poden buscar menjar.20/11/2020. (c) Joan Estrada Bonell

Les platges de fang han estat ràpidament ocupades per diferents espècies de limícoles  que hi busquen menjar, entre les quals la més abundant és la fredeluga o "cogullada marina" (Vanellus vanellus) però també són utlitzades com a lloc de descans per les gavines rialleres hivernants. 20/11/2020. (c) Joan Estrada Bonell.

La baixada de nivell també ha comportat que els ànecs i altres espècies que durant el dia sovint restaven amagades entre la vegetació ara surtin a l'exterior essent per tant més fàcil la seva observació. També és molt més freqüent observar bernats pescaires, agrons blancs i martinets blancs pescant als llocs soms, als que no tenien accés quan els nivells estaven més alts. 20/11/2020. (c) Joan Estrada Bonell.

divendres, 6 de novembre del 2020

Resum del mes d'octubre de 2020

Durant l’octubre s’ha continuat detectat un nombre molt elevat d’espècies aquàtiques a l’estany. En efecte, tot i que cada vegada són més minsos els efectius de les espècies estrictament estivals, moltes de les quals acaben per desaparèixer de l’estany a mesura que avança el mes, ja han arribat en major o menor nombre la pràctica totalitat de les espècies estrictament hivernants. Al marge de les espècies aquàtiques, aquesta arribada d’espècies hivernats ha estat especialment evident en molts dels moixons no aquàtics. Així veiem que tot i que encara s’hagin detectat les darreres orenetes, amb encara fins un miler d’exemplars a primers de mes, durant l’octubre han arribat ja, entre molts altres, els pinsans, tords, titelles, grassets de muntanya, aloses, pit-roigs... Fins i tot ja s’ha detectat a l’estany ocells escassos o poc habituals com el pinsà mec, el durbec o el lluer.

Com en el mes anterior, però, en molts cassos s’ha detectat fortes oscil·lacions en el nombre d’individus, cosa que posa de manifest que molts dels ocells no són encara estrictament hivernants sinó que estan encara en pas. En altres casos però aquestes variacions poden reflectir un cert nomadisme, en funció dels recursos presents. Un exemple d’aquest cas podria ser la fotja, que el setembre havia assolit un nombre que feia anys no es veia i que a primers d’octubre encara mantenia un grup de 102 exemplars. Aquest grup però ràpidament va minvar i es va quedar reduït a una desena d’ocells a finals de més. En aquest cas cal pensar que la causa de la seva desaparició ha estat l’exhauriment del recurs del que s’alimentaven, principalment macròfits, dels quals hi hauria hagut un petit repunt enguany però que ja s’hauria acabat. Oscil·lacions molt importants també s’han observat en el cas del gavià, el nombre del qual s’ha disparat des dels 264 exemplars del setembre fins als 1.880 de finals d’octubre pel retorn d’ocells del golf de Biscaia.

En el cas dels ànecs, a l’octubre s’han detectat xifres semblants al mes anterior, i el mateix nombre d’espècies, amb només una petita reducció del nombre de cullerots. Continuen però els més de 1.000 collverds. Els primers dies d’octubre encara es van observar els dos ànecs canyella, que sembla que posteriorment van abandonar l’estany. L’única  novetat respecte al setembre és l’observació dels dos primers ànecs xiulaires i la no observació de cap morell xocolater. En el cas dels cabussons encara xifres altres duran el mes, amb fins 40 exemplars, tot i que amb una certa tendència regressiva, com és normal en una espècie prou escassa en ple hivern. Per contra, els cabussets han continuat incrementant la bona xifra del mes anterior, fins arribar als 16 exemplars.

En el cas de les espècies que formen joques a l’estany s’observen tendències dispars. Així, mentre el gavià ja hem comentat que ha arribat a xifres rècords, l’esplugabous ha fet just el contrari i ha passat dels vora 2.000 individus del setembre a desaparèixer l’octubre, amb només un màxim de 70 ocells. En aquest cas una part important dels ocells possiblement s’han desplaçat a altres joques fora de l’estany, doncs s’ha continuat observant exemplars en conreus de les rodalies, sobretot als rostolls de panís que aquests dies s’estan segant. Casos intermedis són els de la gavina riallera, que ha baixat dels 2500 exemplars del setembre a 950 de l’octubre, i el corb marí gros, que ha seguit un camí invers hi ha passat dels 50 ocells del setembre als 110 de l’octubre. Xifres també molt altes de cigonyes, amb fins 300 individus, un bon nombre dels quals ocells centreeuropeus (sovint anellats) que es barregen amb les parelles residents, que es mantenen fidels als seus nius. Per contra nombres modestos d’ardeids, entre els quals el més destacable són els 11 agrons blancs. Més rars, tot i que més espectaculars, són els flamencs, de presencia molt irregular a l’estany, dels quals s’ha observat fins 4 exemplars aquest octubre.

Dins les gavines, al marge de les ja comentades xifres de gavià i gavina riallera, destacar la gavina menuda, que fidel a les seva cita tardoral a l’estany ens ha reportat l’observació d’un exemplar. També una trentena de gavians foscos.

Tot i la baixada del nivell de l’aigua, i per tant que han quedat al descobert nombroses platges de fang, presència molt escassa de limícoles. En efecte, malgrat les 10 espècies observades, el mateix nombre que el mes anterior, rarament les espècies han superat els 2-3 exemplars. Entre les més singulars a destacar un bec d’alena i 4 territs variants. Les úniques xifres si se’n pot dir remarcables, al marge de les fredelugues, són els 31 becadells, malgrat que aquesta ser una xifra que entra dins la normalitat dels darrers anys.

Com al mes de setembre, les arpelles han tornat a superar el centenar d’exemplars a la joca. El nombre segurament pot variar entre dies, doncs part dels exemplars possiblement siguin ocells en migració. Altra vegada també una àguila pescadora en migració.

Els blauets han pujat fins els 6 exemplars, de ben segur afavorits per la gran abundància de gambúsia. En el cas dels passeriformes destacar l’observació d’un mínim de 3 mallerengues de bigotis espècie amenaçada de presencia més o menys regular a l’estany a la tardor-hivern i que algun any fins i tot ha arribat a criar. De la resta de moixons recordar el ja descrit al principi, la gran arribada de tot tipus de passeriformes, alguns associats a l’estany però molts altres lligats als bosc de ribera del costat de cal Aragonès i als marges i erms de l’entorn de l’estany. Entre les espècies aquàtiques pròpiament dites, a l’octubre encara s’ha detectat algunes boscarles de canyar, tot i que ja no cap balquer, però per contra ja han començat a arribar els primers repicatalons.

Màxims per espècie detectats el mes d'octubre de 2020 a l'estany d'Ivars i Vila-sana

Cigne (Cygnus olor)

Oca riallera grossa (Anser albifrons)

Oca (Anser anser) 1

Oca  de galta blanca (Branta leucopsis)

Ànec blanc (Tadorna tadorna) 1

Ànec canyella (Tadorna ferruginea) 2

Ànec mut (Cairina moschata)

Ànec carolí (Aix sponsa)

Ànec mandarí (Aix galericulata)

Ànec xiulador (Anas penelope) 2

Xarxet (Anas crecca) 40

Ànec collverd (Anas platyrhynchos) 1212

Anec cuallarg (Anas acuta) 2

Ànec cullerot (Anas clypeata) 330

Ànec griset (Anas strepera) 3

Ànec domèstic

Xarrasclet (Anas querquedula) 1

Anas híbrid

Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris)

Xibec (Netta rufina) 9

Morell cap-roig (Aythya ferina) 9

Morell xocolater (Aythya nyroca)

Morell de plomall (Aythya fuligula)

Aythya hibrid

Bec de serrà mitjà (Mergus serrator)

Cabusset (Tachybaptus ruficollis) 16

Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) 40

Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis)

Cabussó oerllut (Podiceps auritus)

Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) 110

Pelicà (Pelecanus onocrotalus)

Bitó (Botaurus stellaris)

Martinet menut (Ixobrychus minutus) 1

Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) 5

Martinet ros (Ardeola ralloides)

Esplugabous (Bubulcus ibis) 70

Martinet blanc (Egretta garzetta) 9

Egretta garcetta X Egretta gularis

Agró blanc (Egretta alba) 11

Bernat pescaire (Ardea cinerea) 17

Agró roig (Ardea purpurea) 1

Cigonya negra (Ciconia nigra)

Cigonya (Ciconia ciconia) 300

Capó reial (Plegadis falcinellus)

Ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus)

Becplaner (Platalea leucorodia)

Flamenc (Phoenicopterus roseus) 4

Arpella (Circus aeruginosus) 104

Àguila pescadora (Pandion haliaetus) 1

Rascló (Rallus aquaticus) 6

Polla pintada (Porzana porzana)

Rascletó (Porzana parva)

Rasclet (Porzana pusilla)

Polla d'aigua (Gallinula chloropus) 20

Polla blava (Porphyrio porphyrio) 9

Fotja (Fulica atra) 102

Fotja banyuda (Fulica cristata)

Grua (Grus grus)

Garsa de mar (Haematopus ostralegus)

Camallarga (Himantopus himantopus)

Bec d'alena (Recurvirostra avosetta) 1

Perdiu de mar (Glareola pratincola)

Corriol petit (Charadrius dubius)

Corriol gros (Charadrius hiaticula)

Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)

Corriol pit-roig (Charadrius morinellus)

Daurada (Pluvialis apricaria)

Pigre gris (Pluvialis squatarola)

Fredeluga (Vanellus vanellus) 35

Fredeluga gregària (Vanellus gregaria)

Territ gros (Calidris canutus)

Territ de tres dits (Calidris alba)

Territ menut (Calidris minuta)

Territ de Temminck (Calidris temminckii)

Territ becllarg (Calidris ferruginea)

Territ variant (Calidris alpina) 4

Territ pectoral (Calidris melanotos)

Batallaire (Philomachus pugnax)

Becadell sord (Lymnocryptes minimus) 1

Becadell (Gallinago gallinago) 31

Becadell gros (Gallinago media)

Becada (Scolopax rusticola)

Tetolet becllarg (Limnodromus scolopaceus)

Tètol cuanegre (Limosa limosa)

Tètol cuabarrat (Limosa lapponica)

Pòlit (Numenius phaeopus)

Becut (Numenius arquata)

Gamba roja pintada (Tringa erythropus) 1

Gamba roja (Tringa totanus) 1

Siseta (Tringa stagnatilis)

Gamba verda (Tringa nebularia) 3

Xivita (Tringa ochropus) 3

Valona (Tringa glareola)

Xivitona (Actitis hypoleucos) 2

Remena-rocs (Arenaria interpres)

Escuraflascons bec-fi (Phalaropus lobatus)

Gavina capnegra (Larus melanocephalus)

Gavina menuda (Hydrocoloeus minutus) 1

Gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus) 950

Gavina corsa (Larus audouinii)

Gavina cendrosa (Larus canus)

Gavià fosc (Larus fuscus) 30

Gavià argentat (Larus argentatus) 1

Gavià (Larus michahellis) 1880

Gavià caspi (Larus cachinnans)

Gavinot polar (Larus glaucoides)

Gavineta de tres dits (Rissa tridactyla)

Curroc (Gelochelidon nilotica)

Xatrac gros (Sterna caspia)

Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)

Xatrac bengalí (Sterna bengalensis)

Xatrac (Sterna hirundo)

Xatrac menut (Sternula albifrons)

Fumarell carablanc (Chlidonias hybrida)

Fumarell negre (Chlidonias niger)

Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus)

Blauet (Alcedo atthis) 6

Boscaler (Locustella luscinioides)

Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) 8

Balquer (Acrocephalus arundinaceus)

Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon)

Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus) 3

Repicatalons (Emberiza schoeniclus) *


Tot i que sempre en petit nombre, l'ànec blanc s'observa amb una certa regularitat a l'estany. 29/10/2020. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Durant tot l'octubre s'han mantingut xifres altes d'ànec collverd, que alguns dies han superat els 1.200 exemplars. 14/10/2020. (c) Enric Morera.

Es regular veure a l'estany algun ànec collverd hibridat amb un ànec domèstic, com és el cas del mascle de l'esquerra de formes menys esveltes i amb més blanc al coll. 29/10/2020. (c) Joan Estrada Bonell.

Durant el dia és freqüent veure descansar els ànecs, en aquest cas cullerots. Cal recordar que els ànecs sovint despleguen el màxim de la seva activitat a la nit. 29/10/2020. (c) Joan Estrada Bonell.

Tot i que els mascles dels ànecs collverds ja mostren el plomatge nupcial en el cas dels cullerots, com el de la foto, encara van molt endarrerits i molts mascles presenten encara plomatges d'eclipsi bigarrats. 17/10/2020. Joaquim Bonfill.

D'entre els ànecs corrents, el xarxet (una femella a la fotografia) és el que presenta els nombres menors, sense superar cap dia els 40 exemplars. 29/10/2020. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Encara pocs morells cap-roig a l'estany, amb un màxim de 9 exemplars, quan a lhivern sovint supera les dues desenes. 14/10/2020. (c) Enric Morera.

Bernats pescaires descansant sobre la bova. Malgrat ser una espècie present tot l'any de la qual crien varies parelles a l'estany, rarament supera la vintena d'individus. 29/10/2020. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

A diferència de l'esplugabous, que és una espècie sovint molt gregària, el martinet blanc sol ser relativament solitari. 8/10/2020. (c) Joan Estrada Bonell.

El bec de color groc a l'hivern i la mida, com la del bernat pescaire, permeten distingir amb facilitat el martinet blanc de l'algró blanc, en aquest cas en actitud de pesca. 29/10/2020. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Durant l'octubre encara s'han observat alguns martinets de nit (un adult a l'esquerra i un jove a la dreta) que compartien posador als arbres morts amb la resta d'ardeids i corbs marins. 8/10/2020. (c) Joan Estrada Bonell.

La major part de les parelles que crien a l'estany continuen regentant els nius on han criat, als que retornen cada dia a dormir. 29/10/2020. (c) Joan Estrada Bonell.

Al marge de les cigonyes locals són ombrosos els individus hivernants procedents de centreeuropa que es concentren a l'estany a descansar i dormir aprofitant les illes emergides amb la baixada de nivell. 29/10/2020. (c) Joan Estrada Bonell.

Cigonyes descansant en una de les illes emergides. 14/10/2020. (c) Enric Morera.

El nombre de corbs marins grossos s'ha incrementat sensiblement durant l'octubre fins arribar als 110 exemplars, xifra que ja es comença a costar a la població hivernant. 8/10/2020. (c) Joan Estrada Bonell.

No tots els ocells pescadors tenen aspectes ni mides semblants. En aquest cas sembla com si corb marí gros i blauet es retessin de quin és el millor pescador dels dos. 29/10/2020. (c) Joan Estrada Bonell.

Els cabussons emplomallats a l'hivern perden el plomatge nupcial. A la foto superior encara el manté pràcticament tot (8/10/2020) mentre que l'exemplar de la foto inferior ja comença a tenir part del plomatge hivernal (29/10/2020). (c) Joan Estrada Bonell.

Les polles blaves estan sempre molt lligades a la bova, de la qual s'acostumen a allunyar poc. 17/10/2020. (c) Joaquim Bonfill.

El bec d'alena és una de les limícoles poc habituals que s'ha deixat observar aquest octubre a l'estany. 25/10/2020. (c) Enric Morera.

Les platges sorgides per la baixada de nivell de l'estany han ofert sectors favorables per les limícoles, tot i que el seu us ha estat molt reduït. 14/10/2020 (c) Enric Morera.

El territ variant és un visitant irregular a l'estany, doncs és molt més freqüent en aiguamolls litorals que no pas de l'interior. 25/10/2020. (c) Enric Morera.

La gamba verda és de les limícoles regulars a l'estany, tot i que pràcticament sempre es presenta de forma aïllada. 14/10/2020. (c) Enric Morera.

Gamba verda i becadell en un sector on ha baixat el nivell de l'aigua. 17/10/2020. (c) Joaquim Bonfill

Malgrat el nombre de gavines rialleres s'ha reduït sensiblement respecte el mes anterior, els grups que descansen continuen cobrint amplis sectors de l'estany. 28/10/2020. (c) Joan Estrada Bonell.

Malgrat la vistositat del seu plomatge, quan el blauet resta immòbil aturat sobre una branca pot passar altament desapercebut. 14/10/2020. (c) Enric Morera.

La baixada del nivell que ha deixat al descobert platges de fang permet detectar rastres al fang, com en aquest cas de rata d'aigua (Avicola sapidus). 14/10/2020. (c) Enric Morera.

Els rèptils, com aquesta sargantana iberoprovençal (Podarcis liolepis) aprofiten els darrers dies de sol d'octubre abans no entrin en letàrgia. 14/10/2020. (c) Enric Morera.

La colonització de l'estany per part de la gambúsia (Gambusia holbrooki) de ben segur que ha afavorit la presència del blauet, que troba en aquest peix un recurs important. 8/10/2020. (c) Joan Estrada Bonell.

La gambusia és una espècie prolífica que s'ha estès de forma molt important per la perifèria de l'estany on pot arribar a ser extremadament abundant. 8/10/2020. (c) Joan Estrada Bonell.

Una de les erugues més vistoses i grosses és la del borinot de la mort, o esfinx de la calavera, (Acherontia atropos), en aquest cas un exemplar que ja està a punt d'enterrar-se per fer la crisalida. 14/10/2020. (c) Enric Morera.