El Clot de la Unilla, una visió de com podia haver estat l'antic estany d'Ivars i Vila-sana

L'estany d'Ivars i Vila-sana, en el seu origen, era un estany endorreic que durant els episodis de pluja recollia l'aigua d'una cubeta sense connexió a cap conca hidrogràfica, actuant com un petit mar interior. L'endorreisme era un fet freqüent a la Plana de Lleida, on les escasses precipitacions impedien que algunes conques interiors arribessin a obrir-se al mar. No cal dir que aquest estany era d'aigües temporals, sense peixos ni canyissars i alguns anys a l'estiu s'eixugava del tot, no restant més que una crosta de salobre. Amb la construcció el 1861 del canal d'Urgell la cosa va canviar de forma dràstica. En efecte, el reg de les finques de l'entorn va començar a produir un excedent d'aigua que s'acumulava al fons de la cubeta i que va ocasionar que l'estany deixés de ser temporal per esdevenir permanent. L'obertura de la sèquia de l'estany per aprofitar les seves aigües per al reg dels municipis del Poal i Bellvís va afavorir la circulació de l'aigua i la dulcificació de l'estany, cosa que va permetre la colonització del mateix per part dels peixos i que si desenvolupes el canyissar i altra vegetació aquàtica d'aigua dolça. El 1951, però es va procedir a la seva dessecació per guanyar terres de conreu. Sortosament, el record de l'estany va afavorir però que a partir del 1993 es planteges un projecte per a la seva recuperació, que finalment es va consumar el 2005 amb el retorn de l'aigua a a l'antiga cubeta. No cal dir que aquest projecte de recuperació es va emmirallar en l'estany artificialitat generat amb les aigües excedentàries del Canal d'Urgell i no en l'antic estany endorreic d'aigües temporals. Malauradament la història de l'estany d'Iivars i Vila-sana no és única i durant anys la pràctica totalitat de cubetes i llacunes endorreics van ser drenades i transformades en conreus, sovint no restant més que la toponímia que ens indica l'antiga presencia d'aquestes cubetes endorreiques actualment transformades per tota la plana de Lleida, amb nombroses partides que encara conserven el nom de la llacuna, el saladar, el clot de...

Sortosament encara ha arribat fins als nostres dies una d'aquestes conques amb prou feines transformada, en concret el Clot de la Unilla la darrera gran cubeta endorreica no drenada a Catalunya. El Clot de la Unilla se situa enmig del secà entre els municipis d'Almenar i Alguaire, i és una digna imatge del que devien ser aquests paisatges abans de la generalització del reg a casa nostra. Una part del Clot de la Unilla està conreada des de fa anys. Malgrat això, encara es continua embassant alguns anys amb importants episodis de pluja com enguany. Quan això passa, de forma immediata, s'hi desenvolupa una rica i singular comunitat vegetal a la cubeta, amb nombroses espècies aquàtiques adaptades a aquesta temporalitat, amb formes de resistència capaces de sobreviure anys de sequera i que acaben per desaparèixer en sectors amb aigües permanents, on no poden competir amb les espècies dels ambients estables. És per això que és de gran importància reivindicar i conservar el Clot de la Unilla i la seva temporalitat, sense peixos i sense canyissar, tant pel seu gran valor ecològic, amb espècies vegetals úniques a Catalunya i desenes d'espècies de limícoles força rares a l'interior els anys amb aigua, com per el valor històric que té. Fins i tot els anys que està sec, ens mostra com eren aquests paisatges abans de l'arribada de l'aigua dels canals, amb espècies també de gran valor ecològic com la xurra, el torlit o la calàndria.

No cal dir però que el Clot de la Unilla és un espai especialment fràgil que cal cuidar amb delicadesa. És per això que si el visitem ens hem d'abstenir sota cap concepte de sortir dels camins i impedir que els gossos entrin a l'aigua. 

Al següent enllaç es pot descarregar l'estudi que EGRELL va fer del clot de la Unilla el 1998 i en aquest l'estudi de la vegetació que van fer Salvat i altres el mateix any.

Vista del clot de la Unilla embassat. 10/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Vista del clot de la Unilla embassat. 10/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Vista del clot de la Unilla embassat. 10/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Vista del clot de la Unilla embassat. 10/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Vista del clot de la Unilla embassat. 10/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

El territ pectoral (Calidris melanotos) és una de les espècies estrella que ens ha visitat aquesta tardor des del NE de Sibèria. 25/09/2014. (c)  Joan Estrada Bonell

El corriol petit (Charadrius dubius) és una de les espècies que utilitza les zones amb fang del clot de la Unilla. 25/09/2014. (c)  Joan Estrada Bonell

El corriol gros (Charadrius hiaticula) és una altra de les espècies que utilitza les zones amb fang del clot de la Unilla. 25/09/2014. (c)  Joan Estrada Bonell

Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus) i fredelugues (Vanellus vanellus) al clot de la Unilla. 25/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

El batallaire (Philomachus pugnax), a l'esquerra ha estat l'espècie més abundant al Clot de la Unilla la tardor del 2014, amb molts dies amb més de 100 ocells. A la dreta una valona (Tringa glareola). 25/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Tètols cuanegres (Limosa limosa) i batallaires al Clot de la Unilla. 25/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Becut (Numenius arquata) al clot de la Unilla. 25/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Mascle adult de batallaire en plomatge hivernal al clot de la Unilla.  25/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Daurada grossa (Pluvialis apricaria) encara en plomatge d'estiu cal costat de fredelugues i gavines vulgars. 25/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell