Al gener és realitza el cens d'ocells aquàtics hivernants a nombroses localitats del mon. A l'estany el cens el vam realitzar els dies 11 i 12. Aquests censos serveixen per veure com evolucionen les diferents espècies al llarg dels anys, per detectar creixements o regressions de les poblacions, i com varia la seva àrea de distribució.
L'hivern del 2018-2019 ha estat en general fluix. La primera cosa que hem vist és que el nombre d'ànecs cabussons i fotges ha estat molt baix, el 3er més baix dels darrers 10 anys, amb menys de la meitat dels individus detectat el 2010. Les tres principals espècies d'ànecs (collverd, xarxet i cullerot) han patit disminucions significatives respecte al mes de gener del 2018, però d'entre les tres, la que ha viscut la davallada més forta ha estat l'ànec cullerot, que desprès d'anys d'un creixement més o menys sostingut, que el van portar a assolir els 870 ocells el gener de 2018, al cens de gener d'enguany s'ha quedat en 233 ocells. Com a contrapartida, tot i que en molt petit nombre, el gener del 2019 s'ha vist la majoria d'ànecs més escassos. Entre aquests esmentar l'ànec cuallarg, que només havia estat detectat fins ara uns altres dos censos de gener. Un altre exemple n'és l'ànec blanc, amb 4 exemplars. Nombres baixos igualment els han tingut els ànecs capbussadors, tot i que s'ha tornat a observar el morell de plomall, present els tres darrers hiverns consecutius. L'oca porta ja alguns anys sense que a l'hivern arribin exemplars forans a l'estany, no observant-se més que un únic ocell local que fa alguns anys havia criat aquí. Altres espècies detectades al gener però fora del cens han estat el xibec i el xiulador, ànec aquest darrer també amb una disminució dels efectius hivernals respecte als primers anys, aparentment per desplaçament de l'àrea d'hivernada més cap al nord, en un cas molt semblant al de la oca, fet que seria indicatiu del canvi climàtic.
Les fotges no s'han escapat de la davallada i el d'enguany ha estat el més dolent, juntament amb el 2013, per aquesta espècie a l'estany des que es va tornar a omplir. Altres espècies detectades en petit nombre han estat el cabusset i el cabussó collnegre, espècie aquesta darrera inhabitual a l'hivern.
Si que han mostrat un cert increment l'agró blanc i el bernat pescaire, aquest ja amb algunes parelles regentant niu, però continua absent la joca d'esplugabous que s'havia format els primers anys..
El corb marí gros, desprès de 4 anys estancat entorn els 120 ocells, el 2018 ha incrementat una mica la població fins als 144. Pel que fa a les limícoles, dins les sempre baixes xifres que acull l'estany, ha estat un any dins la franja alta per al becadell. Destacar així mateix l'observació d'una gamba verda, espècies inusual a l'hivern a l'estany. En aquest grup nombres molt baixos de fredelugues durant el cens, tot i que a finals de mes s'ha observat un grup de fins 3.000 ocells a les rodalies de l'estany. En el cas de les gavines que utilitzen l'estany com a joca esmentar que les magnituds d'enguany, amb 4.500 rialleres i 1.200 gavians, són semblants a les de l'any anterior, potser una mica més altes en el cas de la riallera. Com succeeix alguns hiverns, al cens de gener s'ha tornat a veure una gavina cendrosa a l'estany i fins 35 dels més abundant gavians foscos.
En el grup dels rapinyaires, l'arpella, desprès del continuat creixement aquests anys de la joca de l'estany, ha reduït una mica la població, retornant als nivells de 2017. Val a dir però que aquest no ha estat un fet aïllat de l'estany sinó que ha estat general de la plana de Lleida, amb reducció del nombre d'exemplars a les joques de les principals zones humides.
Entre les espècies de menor mida esmentar l'observació de fins a 6 blauets diferents i l'anellament d'una boscar-la mostatxuda, l'única boscarla que es pot observar a l'hivern a les nostres latituds i que es troba immersa en un important procés regressiu.
Màxims per espècie detectats a l'estany d'Ivars i Vila-sana el gener de 2019
| espècie | 01/2019 |
| Cigne (Cygnus olor) | |
| Oca riallera grossa (Anser albifrons) | |
| Oca (Anser anser) | 1 |
| Oca de galta blanca (Branta leucopsis) | |
| Ànec blanc (Tadorna tadorna) | 4 |
| Ànec canyella (Tadorna ferruginea) | |
| Ànec mut (Cairina moschata) | |
| Ànec carolí (Aix sponsa) | |
| Ànec mandarí (Aix galericulata) | |
| Ànec xiulador (Anas penelope) | 8 |
| Xarxet (Anas crecca) | 258 |
| Ànec collverd (Anas platyrhynchos) | 502 |
| Anec cuallarg (Anas acuta) | 8 |
| Ànec cullerot (Anas clypeata) | 262 |
| Ànec griset (Anas strepera) | 13 |
| Ànec domèstic | |
| Xarrasclet (Anas querquedula) | |
| Anas híbrid | |
| Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris) | |
| Xibec (Netta rufina) | 7 |
| Morell cap-roig (Aythya ferina) | 17 |
| Morell xocolater (Aythya nyroca) | |
| Morell de plomall (Aythya fuligula) | 3 |
| Aythya hibrid | |
| Bec de serrà mitjà (Mergus serrator) | |
| Cabusset (Tachybaptus ruficollis) | 10 |
| Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) | 3 |
| Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis) | 6 |
| Cabussó oerllut (Podiceps auritus) | |
| Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) | 144 |
| Pelicà (Pelecanus onocrotalus) | |
| Bitó (Botaurus stellaris) | |
| Martinet menut (Ixobrychus minutus) | |
| Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) | |
| Martinet ros (Ardeola ralloides) | |
| Esplugabous (Bubulcus ibis) | 96 |
| Martinet blanc (Egretta garzetta) | 1 |
| Egretta garcetta X Egretta gularis | |
| Agró blanc (Egretta alba) | 21 |
| Bernat pescaire (Ardea cinerea) | 14 |
| Agró roig (Ardea purpurea) | |
| Cigonya negra (Ciconia nigra) | |
| Cigonya (Ciconia ciconia) | 98 |
| Capó reial (Plegadis falcinellus) | |
| Ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus) | |
| Becplaner (Platalea leucorodia) | |
| Flamenc (Phoenicopterus ruber) | |
| Arpella (Circus aeruginosus) | 124 |
| Àguila pescadora (Pandion haliaetus) | |
| Rascló (Rallus aquaticus) | 10 |
| Polla pintada (Porzana porzana) | |
| Rascletó (Porzana parva) | |
| Rasclet (Porzana pusilla) | |
| Polla d'aigua (Gallinula chloropus) | 7 |
| Polla blava (Porphyrio porphyrio) | 5 |
| Fotja (Fulica atra) | 17 |
| Fotja banyuda (Fulica cristata) | |
| Grua (Grus grus) | 2 |
| Garsa de mar (Haematopus ostralegus) | |
| Camallarga (Himantopus himantopus) | |
| Bec d'alena (Recurvirostra avosetta) | |
| Perdiu de mar (Glareola pratincola) | |
| Corriol petit (Charadrius dubius) | |
| Corriol gros (Charadrius hiaticula) | |
| Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) | |
| Corriol pit-roig (Charadrius morinellus) | |
| Daurada (Pluvialis apricaria) | |
| Pigre gris (Pluvialis squatarola) | |
| Fredeluga (Vanellus vanellus) | 3000 |
| Fredeluga gregària (Vanellus gregaria) | |
| Territ gros (Calidris canutus) | |
| Territ de tres dits (Calidris alba) | |
| Territ menut (Calidris minuta) | |
| Territ de Temminck (Calidris temminckii) | |
| Territ becllarg (Calidris ferruginea) | |
| Territ variant (Calidris alpina) | |
| Territ pectoral (Calidris melanotos) | |
| Batallaire (Philomachus pugnax) | |
| Becadell sord (Lymnocriptes minimus) | 1 |
| Becadell (Gallinago gallinago) | 35 |
| Becadell gros (Gallinago media) | |
| Becada (Scolopax rusticola) | 1 |
| Tetolet becllarg (Limnodromus scolopaceus) | |
| Tètol cuanegre (Limosa limosa) | |
| Tètol cuabarrat (Limosa lapponica) | |
| Pòlit (Numenius phaeopus) | |
| Becut (Numenius arquata) | |
| Gamba roja pintada (Tringa erythropus) | |
| Gamba roja (Tringa totanus) | |
| Siseta (Tringa stagnatilis) | |
| Gamba verda (Tringa nebularia) | 1 |
| Xivita (Tringa ochropus) | 3 |
| Valona (Tringa glareola) | |
| Xivitona (Actitis hypoleucos) | 1 |
| Remena-rocs (Arenaria interpres) | |
| Escuraflascons bec-fi (Phalaropus lobatus) | |
| Gavina capnegra (Larus melanocephalus) | |
| Gavina menuda (Hydrocoloeus minutus) | |
| Gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus) | 4500 |
| Gavina corsa (Larus audouinii) | |
| Gavina cendrosa (Larus canus) | 1 |
| Gavià fosc (Larus fuscus) | 40 |
| Gavià argentat (Larus argentatus) | |
| Gavià (Larus michahellis) | 1310 |
| Gavinot polar (Larus glaucoides) | |
| Gavineta de tres dits (Rissa tridactyla) | |
| Curroc (Gelochelidon nilotica) | |
| Xatrac gros (Sterna caspia) | |
| Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis) | |
| Xatrac bengalí (Sterna bengalensis) | |
| Xatrac (Sterna hirundo) | |
| Xatrac menut (Sternula albifrons) | |
| Fumarell carablanc (Chlidonias hybrida) | |
| Fumarell negre (Chlidonias niger) | |
| Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus) | |
| Blauet (Alcedo atthis) | 6 |
| Boscaler (Locustella luscinioides) | |
| Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) | |
| Balquer (Acrocephalus arundinaceus) | |
| Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon) | 1 |
| Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus) | |
| Repicatalons (Emberiza schoeniclus) | * |
La totalitat del collverds presents a l'estany ja presenten el plomatge nupcila i de fet no és inusual ja observar parades nupcials i fins i tot còpules. 12/1/2019. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
El cuallarg és un ànec inhabitual en ple hivern a l'estany del que aquest gener s'han observat 8 ocells. 12/1/2019. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
Entre els ànecs que han vist davallar el seu nombre de forma més important respecte al cens del gener de 2018 trobem l'ànec cullerot, que ha passat dels 870 exemplars del dens de gener de 2018 a només 233 el cens de gener de 2019. 12/1/2019. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
El xarxet ha viscut també una reducció dels efectius importants el gener del 2019 respecte al mes de gener previ però és l'única de les espècies principals que s'ha mantingut per sobre la mitjana dels darrers anys. 12/1/2019. (c) Joan Estrada Bonell.
Cabusset en plomatge d'hivern al costat d'una parella de xarxets.12/1/2019. (c) Joan Estrada Bonell.
Una de les escasses fotges del gener del 2019 a l'estany entre un grup d'ànecs cullerots i xarxets. 12/1/2019. (c) Joan Estrada Bonell.
La polla blava és una de les espècies que és manté fidel al sector de bova del costat de cal Aragonès. 12/1/2019. (c) Joan Estrada Bonell.
A la nit es forma una petita joca d'agrons blancs a l'estany en la que alguna dia s'hi ha arribat a aplegar fins més de 20 exemplars. Molts dels ocells entren que pràcticament ja és negra nit. 25/1/2019. (c) Joan Estrada Bonell.
Tot i encara estar en ple hivern ja són moltes les espècies que iniciaran aviat la reproducció. Aquest és el cas d'aquesta parella de bernats pescaires defensant la plataforma del niu. 25/1/2019. (c) Joan Estrada Bonell.
Una altra espècie que ja fa temps que és localitza als nius amb paràdes nupcials és la cigonya. 12/1/2019. (c) Joan Estrada Bonell.
Cada vegada queden menys arbres secs dempeus per tal de ser utilitzats com a joca. Els corbs marins grossos i les gralles són els que actualment se'ls disputen. 25/1/2019. (c) Joan Estrada Bonell.
Tot i haver-se reduït el nombre d'arpelles que s'ajoquen a l'estany el gener de 2019 s'hi ha contat 124 exemplars. 25/1/2019. (c) Joan Estrada Bonell.
Tot i que no tenen llocs bons a l'estany per aturar-se sovint al capvespre es veuen volar grups baixos de fredelugues per sobre l'aigua. 25/1/2019. (c) Joan Estrada Bonell.
La mica de baixada del nivell d'embassament de l'estany ha permès que aquest hivern se sedimenti a l'estany un grupet de becadells. 11/1/2019 (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
La gamba verda, com la majoria de les limícoles, és una espècie esporàdica a l'hivern a l'estany. 11/1/2019. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
Els gavians sovint formen vols sorollosos per sobre l'estany. 12/1/2019. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
A diferència dels gavians, les gavines rialleres, acostumen a formar volades molt més compactes que a vegades es poden moure talment com si fossin estols d'estornells. 7/1/2019. (c) Roger Guillem Martí.
El blauet ha esdevingut una espècie permanentment present a l'hivern que es pot veure aturat a qualsevol punt del perímetre de l'estany atalaiant el pas d'algun peix. 12/1/2019. (c) Joan Estrada Bonell.
Alguns anys al capvespre es forma també alguna joca d'estornells als canyissars de l'estany, que en aquest cas es creuen amb una cigonya que també baixa a dormir a l'estany. 25/1/2019. (c) Joan Estrada Bonell.
Sovint al crepuscle es creuen els darrers ocells que entren a dormir a l'estany amb els ànecs collverds que llavors surten per alimentar-se en basses i reguers de les rodalies. 25/1/2019. (c) Joan Estrada Bonell.
