El buidat parcial de l’estany d’Ivars i Vila-sana aquesta tardor està comportant canvis importants en la fauna respecte a l’observat en anys anteriors en aquestes dates però també respecte als mesos previs. Cal esperar que aquests es continuaran produint durant els propers mesos, quan torni a començar a entrar novament aigua. En efecte, els nivells baixos d’aigua actuals han fet que els peixos es concentressin en sectors molt més soms, cosa que ha permès que els ocells piscívors com els bernats pescaires, els agrons blancs i els corb marins grossos s’hagin observat durant tot el desembre pescant de forma activa dins l’estany, en nombre clarament superior a l’habitual. Excepte en el cas de l’agró blanc, les xifres absolutes no són més altres que anys anteriors. De totes maneres, mentre els altres anys aquestes espècies sovint utilitzaven l’estany bàsicament com a joca i zona de descans, i durant el dia es desplaçaven a pantanets i reguers a pescar, enguany han desenvolupat l’activitat a l’estany durant tot el dia. Val a dir però que dóna la impressió que a finals de desembre es va començar a detectar una certa davallada d’aquestes espècies com a conseqüència de la “neteja” de peixos que han fet. Veurem si les dades de gener confirmen o rebutgen aquesta tendència. Els nivells baixos també han permès que les cigonyes hagin utilitzat l’estany amb molta més regularitat, i que fins i tot s’ajoquin dins de l’aigua. D’aquí l’observació de fins 320 exemplars aquest mes de desembre, entre mig de les quals altra vegada una cigonya negra. Com el mes d’octubre, diversos dies s’ha detectat pas de grues, amb fins 77 exemplars, tot i que com llavors tampoc s’han aturat.
En el cas dels ànecs es nota molta diferència entre els ànecs filtradors, com el cullerot, i les espècies més granívores o vegetarianes, com el collverd. En efecte, una de les coses que vol aconseguir el buidat parcial de l’estany és reduir l’eutròfia, que genera booms de matèria orgànica, sobretot de fitoplàncton que en morir i descomposar-se consumeix l’oxigen de l’aigua. L’evacuació d’aquest fitoplàncton de l’estany ha tingut com a conseqüència una reducció del nombre d’ànecs cullerots, que s’alimenten filtrant l’aigua. Així, el màxim de 413 exemplars observats el mes de setembre queda molt lluny dels 600-850 exemplars del període 2012-2018. Cal destacar però que aquest màxim del mes de setembre s’ha anat reduint progressivament, fins els 270 exemplars màxims del més de desembre, xifra que encara es va reduir més a finals de mes. Aquesta clara davallada del nombre exemplars sembla del tot lligada a la desaparició de la font d’aliment. En el cas de l’ànec collverd i el xarxet, que a diferència del cullerot són filtradors, veiem que les xifres no només es redueixen sinó que es mantenen força altes, a nivells semblants als dels primers anys de la recuperació de l’estany. La resta d’ànecs més rars s’han observat en nombres semblants als altres anys. Com a fets més destacables esmentar els 8 ànecs blancs i el bec de serra mitjà, ànec pescador observat uns pocs dies a primers de mes en el que és la segona observació d’aquesta rara espècie a l’estany des de la seva recuperació el 2005.
Espècies que també semblen haver-se vist afectades per l’exhauriment dels recursos, en aquest cas la vegetació submergida, és el de la fotja, que desprès d’una certa recuperació enguany, amb 131 exemplars el setembre, xifra que no es veia des d’abans del 2010, el mes de desembre la seva presència s’ha vist reduïda fins a nivells imperceptibles, amb només 2 ocells. Les polles d’aigua i les polles blaves continuen amb xifres altres, tot i que possiblement també amb una certa tendència regressiva respecte al mes anterior, per quedar els sectors amb canyís i bova secs i lluny de l’aigua. Una reducció semblant a la de la fotja l’ha viscut també el cabusset, amb un únic exemplar al desembre, sense que en coneguem ben be les causes. En el cas dels cabussons emplomallats, la forta davallada observada al desembre entra dins la normalitat anual de l’espècie, que sovint arriba a desaparèixer durant els mesos hivernals, quan part de la població possiblement es desplaça al litoral.
Tot i trobar-nos en ple hivern, la gran superfície de platges ha permès que es mantinguin nombres importants de limícoles, amb fins 9 espècies diferents, xifra elevada per al desembre, mes que se situa clarament fora del període migratori. Com a nombres més destacats esmentar les 3.800 fredelugues i les 152 daurades, quantitats que fa anys que no es veien a l’estany, i encara menys de forma sostinguda com és en aquest cas. Entre les espècies més destacables, esmentar que s’ha observat encara el pigre gris, 5 gambes roges pintades, 10 territs variants i 3 territs menuts, espècies prou escasses a l’estany, sobretot en ple hivern.
Les gavines rialleres han disminuït els efectius, fins els 1500 exemplars, possiblement perquè una part d’elles s’han desplaçat al litoral. Per contra, els gavians es mantenen per sobre els 800 ocells, com el mes anterior. Ressaltar l’observació de 3 gavines menudes juntes, malgrat que el nombre d’exemplars que han passat per l’estany ha estat superior, doncs els 3 ocells junts corresponien a adults i durant el desembre s’ha detectat també un mínim d’un exemplar amb plomatge juvenil. Més rellevant ha estat encara l’observació de fins 4 gavians argentats europeus, el màxim mai observat fins ara a l’estany per una espècie molt escassa a l’hivern a Catalunya..
De la resta d’espècies habituals a l’hivern el blauet ha reduït notablement els seus efectius. La retracció de la línia d’aigua ha deixat el canyís que utilitzava com a posador lluny de l’aigua. Les arpelles, tot i mantenir xifres altes, han vist també com es reduïa la mida de la joca fins als 76 ocells. És possible que el fet que els sectors de canyissar o bova en els que s’ajocaven hagin quedat en sec faci que hagin buscat altres joques alternatives per sentir-se menys segures davant els depredadors terrestres.
Tot i que es fa difícil quantificar, és possible que en la reducció dels efectius d’algunes espècie hi tingui també a veure el comportament incívic d’algunes persones que, tot i estar prohibit, aprofiten el baix d’aigua de l’estany per entrar dins la cubeta caminant o en bicicleta. Aquest fet comporta un impacte greu als ocells, molt més vulnerables en no estar protegits pel cinturó de canyís, que poden acabar per abandonar l’estany per les molèsties que els ocasiona aquesta entrada reiterada de persones.
espècie 12/2020
Cigne (Cygnus olor)
Oca riallera grossa (Anser albifrons)
Oca (Anser anser) 1
Oca de galta blanca (Branta leucopsis)
Ànec blanc (Tadorna tadorna) 8
Ànec canyella (Tadorna ferruginea)
Ànec mut (Cairina moschata)
Ànec carolí (Aix sponsa)
Ànec mandarí (Aix galericulata)
Ànec xiulador (Anas penelope) 8
Xarxet (Anas crecca) 390
Ànec collverd (Anas platyrhynchos) 1700
Anec cuallarg (Anas acuta) 2
Ànec cullerot (Anas clypeata) 270
Ànec griset (Anas strepera) 19
Ànec domèstic
Xarrasclet (Anas querquedula)
Anas híbrid
Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris)
Xibec (Netta rufina)
Morell cap-roig (Aythya ferina) 10
Morell xocolater (Aythya nyroca)
Morell de plomall (Aythya fuligula) 2
Aythya hibrid
Bec de serrà mitjà (Mergus serrator) 1
Cabusset (Tachybaptus ruficollis) 1
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) 4
Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis)
Cabussó oerllut (Podiceps auritus)
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) 200
Pelicà (Pelecanus onocrotalus)
Bitó (Botaurus stellaris)
Martinet menut (Ixobrychus minutus)
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) 1
Martinet ros (Ardeola ralloides)
Esplugabous (Bubulcus ibis) 14
Martinet blanc (Egretta garzetta) 3
Egretta garcetta X Egretta gularis
Agró blanc (Egretta alba) 26
Bernat pescaire (Ardea cinerea) 30
Agró roig (Ardea purpurea)
Cigonya negra (Ciconia nigra) 1
Cigonya (Ciconia ciconia) 320
Capó reial (Plegadis falcinellus)
Ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus)
Becplaner (Platalea leucorodia)
Flamenc (Phoenicopterus roseus)
Arpella (Circus aeruginosus) 76
Àguila pescadora (Pandion haliaetus)
Rascló (Rallus aquaticus) 3
Polla pintada (Porzana porzana)
Rascletó (Porzana parva)
Rasclet (Porzana pusilla)
Polla d'aigua (Gallinula chloropus) 14
Polla blava (Porphyrio porphyrio) 19
Fotja (Fulica atra) 2
Fotja banyuda (Fulica cristata)
Grua (Grus grus) 77
Garsa de mar (Haematopus ostralegus)
Camallarga (Himantopus himantopus)
Bec d'alena (Recurvirostra avosetta)
Perdiu de mar (Glareola pratincola)
Corriol petit (Charadrius dubius)
Corriol gros (Charadrius hiaticula)
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
Corriol pit-roig (Charadrius morinellus)
Daurada (Pluvialis apricaria) 152
Pigre gris (Pluvialis squatarola) 1
Fredeluga (Vanellus vanellus) 3800
Fredeluga gregària (Vanellus gregaria)
Territ gros (Calidris canutus)
Territ de tres dits (Calidris alba)
Territ menut (Calidris minuta) 3
Territ de Temminck (Calidris temminckii)
Territ becllarg (Calidris ferruginea)
Territ variant (Calidris alpina) 10
Territ pectoral (Calidris melanotos)
Batallaire (Philomachus pugnax)
Becadell sord (Lymnocryptes minimus)
Becadell (Gallinago gallinago) 40
Becadell gros (Gallinago media)
Becada (Scolopax rusticola)
Tetolet becllarg (Limnodromus scolopaceus)
Tètol cuanegre (Limosa limosa)
Tètol cuabarrat (Limosa lapponica)
Pòlit (Numenius phaeopus)
Becut (Numenius arquata)
Gamba roja pintada (Tringa erythropus) 5
Gamba roja (Tringa totanus)
Siseta (Tringa stagnatilis)
Gamba verda (Tringa nebularia)
Xivita (Tringa ochropus) 2
Valona (Tringa glareola)
Xivitona (Actitis hypoleucos) 2
Remena-rocs (Arenaria interpres)
Escuraflascons bec-fi (Phalaropus lobatus)
Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
Gavina menuda (Hydrocoloeus minutus) 3
Gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus) 1500
Gavina corsa (Larus audouinii)
Gavina cendrosa (Larus canus)
Gavià fosc (Larus fuscus) 34
Gavià argentat europeu (Larus argentatus) 4
Gavià (Larus michahellis) 889
Gavià caspi (Larus cachinnans)
Gavinot polar (Larus glaucoides)
Gavineta de tres dits (Rissa tridactyla)
Curroc (Gelochelidon nilotica)
Xatrac gros (Sterna caspia)
Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)
Xatrac bengalí (Sterna bengalensis)
Xatrac (Sterna hirundo)
Xatrac menut (Sternula albifrons)
Fumarell carablanc (Chlidonias hybrida)
Fumarell negre (Chlidonias niger)
Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus)
Blauet (Alcedo atthis) 1
Boscaler (Locustella luscinioides)
Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
Balquer (Acrocephalus arundinaceus)
Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon)
Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus)
Repicatalons (Emberiza schoeniclus) *
La baixada del nivell de l'aigua ha deixar el cinturó de canyissar i les taques de bova en sec. 3/12/2020. (c) Joan Estrada Bonell.
La baixada del nivell de l'aigua ha obligat a les polles blaves a sortir fora de els masses de bova a les que es refugiava, fent-se mol més visibles. 4/12/2020. (c) Francesc Moncasi Salvia.
Son nombroses les espècies aquàtiques que aprofiten els sectors soms i les zones que han quedat al descobert com a indrets d'alimentació i descans. 3/12/2020. (c) Joan Estrada Bonell.
Son nombroses les espècies aquàtiques que aprofiten els sectors soms i les zones que han quedat al descobert com a indrets d'alimentació i descans. 3/12/2020. (c) Joan Estrada Bonell.
Els baixos nivells d'aigua també fan que els ànecs, en aquest cas un grup de collverds, es facin molt més visibles en situar-se prop de l'aigua lluny del canyissar. 3/12/2020. (c) Joan Estrada Bonell.
.
Entre els ànecs escassos detectats al desembre trobem el morell cap-roig i el morell de plomall. 3/12/2020. (c) Joan Estrada Bonell.
Les grans platges generades amb la baixada del nivell de l'aigua són un medi molt favorable per a les limícoles. 3/12/2020. (c) Joan Estrada Bonell.
Les platges generades per la baixada de nivell aquest desembre han estat ocupades fins per aluns milers de fredelugues o "cogullades marines". 3/12/2020. (c) Joan Estrada Bonell.
Entre les volades de fredelugues també es poden observar algunes altres limícoles força més rares, com en aquest cas un pigre gris. 4/12/2020. (c) Francesc Moncasi Salvia.
Gavines rialleres i fredelugues es barregen als sectors amb dos dits d'aigua. 26/12/2020. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
Grup de gavines rialleres descansant en un sector parcialment embassat. 26/12/2020. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
Grup de gavines rialleres. 26/12/2020. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
Els gavians també aprofiten com a zones de descans algunes de les illes generades amb la baixada del nivell de l'aigua. 3/12/2020. (c) Joan Estrada Bonell.
Davant alguna molèstia els grans grups de fredelugues i gavines sovint s'enlairen de cop. 4/12/2020. (c) Francesc Moncasi Salvia.
Els grans enlairaments dels ocells sovint estant ocasionats pel, massa freqüent, comportament incívic d'algunes persones. Aquestes molèsties poden comportar que els ocells acabin abandonant l'estany per no sentir-se segurs.
Entre els ocells pescadors que aprofiten la concentració dels peixos ocasionada per la reducció del volum d'aigua trobem els agrons blancs i els corbs marins grossos. 3/12/2020. (c) Joan Estrada Bonell.
A diferència dels altres anys, en que els agrons blancs sovint només anaven a l'estany a dormir, aquest desembre se'ls ha vist durant tot el dia pescant, aprofitant el baix nivell d'inundació d'alguns sectors. 3/12/2020. (c) Joan Estrada Bonell.
Els corbs marins utilitzen qualsevol estructura que sobresurt de l'aigua, com aquest antic pou de desaigüe, com a zones de descans i per eixugar-se el plomatge. 3/12/2020. (c) Joan Estrada Bonell.
Atès que els arbres que utilitzaven com a joca actualment es troben en sec la joca dels corbs marins s'ha desplaçat cap a altres punts que es mantenen embassats, com les restes d'aquest antic cobert. 26/12/2020. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
Com el mes anterior, durant el desembre ha estat regular l'observació de grups de grues en pas per sobre l'estany. 26/12/2020. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
El picot verd, és una de les espècies que podem detectar al llarg de tot l'any al bosquet de ribera del costat de cal Aragonés. 26/12/2020. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
Entre els passeriformes que a l'hivern trobem alimentant-se al canyissar hi ha el mosquiter comú, que aprofita la petita bombolla tèrmica que es genera prop de l'aigua. 4/12/2020. (c) Francesc Moncasi Salvia.
