dissabte, 5 d’abril de 2014

Les tortugues a l'estany d'Ivars i Vila-sana

A l'estany d'Ivars i Vila-sana des de 2012 es duu a terme un projecte per reintroduïr la tortuga d'estany (Emys orbicularis), tortuga d'aiguamoll molt amenaçada a casa nostra i actualment pràcticament desapareguda a la plana de Lleida. Així mateix, a l'estany també s'hi observen algunes tortugues de rierol (Mauremys leprosa) de la minsa població que encara sobreviu en alguns punts dels riu Corb i reguers adjacents. Malauradament, a l'estany encara s'hi continua detectant també regularment algunes tortugues d'aigua americanes (Trachemys scripta), sovint conegudes com a tortugues de Florida, tot i les campanyes que es realitzen des del Consorci de l'estany d'Ivars i Vila-sana per a la seva eradicació. Aquestes tortugues d'origen exòtic són alliberades per gent que s'ha cansat de tenir-les a casa seva. En efecte, les tortugues d'aigua americanes es compren de petites com a mascotes a les botigues d'animals i quan es fan grans (poden viure uns 40 anys) sovint esdevenen un problema que la gent es vol treure de sobre. Malauradament, la solució per la que opta molta gent (i la més perjudicial de totes) és alliberar-les a qualsevol bassa o estany, on esdevenen un greu problema ecològic. Això passa perquè són més grans i agressives que les nostres tortugues autòctones, a les que desplacen i sovint acaben per extingir, a part de ser unes ferotges predadores que poden acabar amb moltes postes d'espècies de fauna autòctones. Així, les poblacions de tortugues d'estany i de rierol, ja molt afectades per la introducció de peixos també exòtics com la perca americana (Micropterus salmoides) i la luciperca (Sander lucioperca) que preden sobre els nounats, es troben amb un nou competidor contra el que res poden fer. Per tant, el millor que podem fer és no comprar mai cap d'aquestes tortugues, que es poden escapar o que de grans no en sabrem que fer. En cas que en tinguem alguna i no ens en puguem fer càrrec el millor que es pot fer és dur-les al CRFS de Vallcalent, al CRARC o fins si tot sacrificar-les, però mai alliberar-les, doncs ràpidament s'adapten al medi natural. Al marge del greu impacte ecològic que tenen, el seu intent de control suposa un important cost econòmic que va en detriment d'altres mesures de conservació.

Tortuga d'aigua americana a l'estany d'Ivars i Vila-san. 04.04.2014. (c) Joan Rodriguez & Anna Varea

Tortugues de rierol a l'estany d'Ivars i Vila-sana. 05.03.2014. (c) Joan Estrada Bonell