Durant l’octubre s’ha continuat detectat un nombre molt elevat d’espècies aquàtiques a l’estany. En efecte, tot i que cada vegada són més minsos els efectius de les espècies estrictament estivals, moltes de les quals acaben per desaparèixer de l’estany a mesura que avança el mes, ja han arribat en major o menor nombre la pràctica totalitat de les espècies estrictament hivernants. Al marge de les espècies aquàtiques, aquesta arribada d’espècies hivernats ha estat especialment evident en molts dels moixons no aquàtics. Així veiem que tot i que encara s’hagin detectat les darreres orenetes, amb encara fins un miler d’exemplars a primers de mes, durant l’octubre han arribat ja, entre molts altres, els pinsans, tords, titelles, grassets de muntanya, aloses, pit-roigs... Fins i tot ja s’ha detectat a l’estany ocells escassos o poc habituals com el pinsà mec, el durbec o el lluer.
Com en el mes anterior, però, en molts cassos s’ha detectat fortes oscil·lacions en el nombre d’individus, cosa que posa de manifest que molts dels ocells no són encara estrictament hivernants sinó que estan encara en pas. En altres casos però aquestes variacions poden reflectir un cert nomadisme, en funció dels recursos presents. Un exemple d’aquest cas podria ser la fotja, que el setembre havia assolit un nombre que feia anys no es veia i que a primers d’octubre encara mantenia un grup de 102 exemplars. Aquest grup però ràpidament va minvar i es va quedar reduït a una desena d’ocells a finals de més. En aquest cas cal pensar que la causa de la seva desaparició ha estat l’exhauriment del recurs del que s’alimentaven, principalment macròfits, dels quals hi hauria hagut un petit repunt enguany però que ja s’hauria acabat. Oscil·lacions molt importants també s’han observat en el cas del gavià, el nombre del qual s’ha disparat des dels 264 exemplars del setembre fins als 1.880 de finals d’octubre pel retorn d’ocells del golf de Biscaia.
En el cas dels ànecs, a l’octubre s’han detectat xifres semblants al mes anterior, i el mateix nombre d’espècies,
amb només una petita reducció del nombre de cullerots. Continuen però els més
de 1.000 collverds. Els primers dies d’octubre encara es van observar els dos
ànecs canyella, que sembla que posteriorment van abandonar l’estany. L’única novetat respecte al setembre és l’observació
dels dos primers ànecs xiulaires i la no observació de cap morell xocolater. En
el cas dels cabussons encara xifres altres duran el mes, amb fins 40 exemplars,
tot i que amb una certa tendència regressiva, com és normal en una espècie prou
escassa en ple hivern. Per contra, els cabussets han continuat incrementant la
bona xifra del mes anterior, fins arribar als 16 exemplars.
En el cas de les espècies que
formen joques a l’estany s’observen tendències dispars. Així, mentre el gavià
ja hem comentat que ha arribat a xifres rècords, l’esplugabous ha fet just el contrari
i ha passat dels vora 2.000 individus del setembre a desaparèixer l’octubre,
amb només un màxim de 70 ocells. En aquest cas una part important dels ocells possiblement
s’han desplaçat a altres joques fora de l’estany, doncs s’ha continuat observant
exemplars en conreus de les rodalies, sobretot als rostolls de panís que
aquests dies s’estan segant. Casos intermedis són els de la gavina riallera,
que ha baixat dels 2500 exemplars del setembre a 950 de l’octubre, i el corb
marí gros, que ha seguit un camí invers hi ha passat dels 50 ocells del
setembre als 110 de l’octubre. Xifres també molt altes de cigonyes, amb fins
300 individus, un bon nombre dels quals ocells centreeuropeus (sovint anellats)
que es barregen amb les parelles residents, que es mantenen fidels als seus
nius. Per contra nombres modestos d’ardeids, entre els quals el més destacable
són els 11 agrons blancs. Més rars, tot i que més espectaculars, són els
flamencs, de presencia molt irregular a l’estany, dels quals s’ha observat fins
4 exemplars aquest octubre.
Dins les gavines, al marge de les
ja comentades xifres de gavià i gavina riallera, destacar la gavina menuda, que
fidel a les seva cita tardoral a l’estany ens ha reportat l’observació d’un
exemplar. També una trentena de gavians foscos.
Tot i la baixada del nivell de l’aigua,
i per tant que han quedat al descobert nombroses platges de fang, presència
molt escassa de limícoles. En efecte, malgrat les 10 espècies observades, el
mateix nombre que el mes anterior, rarament les espècies han superat els 2-3
exemplars. Entre les més singulars a destacar un bec d’alena i 4 territs
variants. Les úniques xifres si se’n pot dir remarcables, al marge de les
fredelugues, són els 31 becadells, malgrat que aquesta ser una xifra que entra
dins la normalitat dels darrers anys.
Com al mes de setembre, les
arpelles han tornat a superar el centenar d’exemplars a la joca. El nombre segurament
pot variar entre dies, doncs part dels exemplars possiblement siguin ocells en
migració. Altra vegada també una àguila pescadora en migració.
Els blauets han pujat fins els 6
exemplars, de ben segur afavorits per la gran abundància de gambúsia. En el cas
dels passeriformes destacar l’observació d’un mínim de 3 mallerengues de
bigotis espècie amenaçada de presencia més o menys regular a l’estany a la
tardor-hivern i que algun any fins i tot ha arribat a criar. De la resta de
moixons recordar el ja descrit al principi, la gran arribada de tot tipus de
passeriformes, alguns associats a l’estany però molts altres lligats als bosc
de ribera del costat de cal Aragonès i als marges i erms de l’entorn de l’estany.
Entre les espècies aquàtiques pròpiament dites, a l’octubre encara s’ha
detectat algunes boscarles de canyar, tot i que ja no cap balquer, però per
contra ja han començat a arribar els primers repicatalons.
Màxims per espècie detectats el mes d'octubre de 2020 a l'estany d'Ivars i Vila-sana
Cigne (Cygnus olor)
Oca riallera grossa (Anser albifrons)
Oca (Anser anser) 1
Oca de galta blanca (Branta leucopsis)
Ànec blanc (Tadorna tadorna) 1
Ànec canyella (Tadorna ferruginea) 2
Ànec mut (Cairina moschata)
Ànec carolí (Aix sponsa)
Ànec mandarí (Aix galericulata)
Ànec xiulador (Anas penelope) 2
Xarxet (Anas crecca) 40
Ànec collverd (Anas platyrhynchos) 1212
Anec cuallarg (Anas acuta) 2
Ànec cullerot (Anas clypeata) 330
Ànec griset (Anas strepera) 3
Ànec domèstic
Xarrasclet (Anas querquedula) 1
Anas híbrid
Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris)
Xibec (Netta rufina) 9
Morell cap-roig (Aythya ferina) 9
Morell xocolater (Aythya nyroca)
Morell de plomall (Aythya fuligula)
Aythya hibrid
Bec de serrà mitjà (Mergus serrator)
Cabusset (Tachybaptus ruficollis) 16
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) 40
Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis)
Cabussó oerllut (Podiceps auritus)
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) 110
Pelicà (Pelecanus onocrotalus)
Bitó (Botaurus stellaris)
Martinet menut (Ixobrychus minutus) 1
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) 5
Martinet ros (Ardeola ralloides)
Esplugabous (Bubulcus ibis) 70
Martinet blanc (Egretta garzetta) 9
Egretta garcetta X Egretta gularis
Agró blanc (Egretta alba) 11
Bernat pescaire (Ardea cinerea) 17
Agró roig (Ardea purpurea) 1
Cigonya negra (Ciconia nigra)
Cigonya (Ciconia ciconia) 300
Capó reial (Plegadis falcinellus)
Ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus)
Becplaner (Platalea leucorodia)
Flamenc (Phoenicopterus roseus) 4
Arpella (Circus aeruginosus) 104
Àguila pescadora (Pandion haliaetus) 1
Rascló (Rallus aquaticus) 6
Polla pintada (Porzana porzana)
Rascletó (Porzana parva)
Rasclet (Porzana pusilla)
Polla d'aigua (Gallinula chloropus) 20
Polla blava (Porphyrio porphyrio) 9
Fotja (Fulica atra) 102
Fotja banyuda (Fulica cristata)
Grua (Grus grus)
Garsa de mar (Haematopus ostralegus)
Camallarga (Himantopus himantopus)
Bec d'alena (Recurvirostra avosetta) 1
Perdiu de mar (Glareola pratincola)
Corriol petit (Charadrius dubius)
Corriol gros (Charadrius hiaticula)
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
Corriol pit-roig (Charadrius morinellus)
Daurada (Pluvialis apricaria)
Pigre gris (Pluvialis squatarola)
Fredeluga (Vanellus vanellus) 35
Fredeluga gregària (Vanellus gregaria)
Territ gros (Calidris canutus)
Territ de tres dits (Calidris alba)
Territ menut (Calidris minuta)
Territ de Temminck (Calidris temminckii)
Territ becllarg (Calidris ferruginea)
Territ variant (Calidris alpina) 4
Territ pectoral (Calidris melanotos)
Batallaire (Philomachus pugnax)
Becadell sord (Lymnocryptes minimus) 1
Becadell (Gallinago gallinago) 31
Becadell gros (Gallinago media)
Becada (Scolopax rusticola)
Tetolet becllarg (Limnodromus scolopaceus)
Tètol cuanegre (Limosa limosa)
Tètol cuabarrat (Limosa lapponica)
Pòlit (Numenius phaeopus)
Becut (Numenius arquata)
Gamba roja pintada (Tringa erythropus) 1
Gamba roja (Tringa totanus) 1
Siseta (Tringa stagnatilis)
Gamba verda (Tringa nebularia) 3
Xivita (Tringa ochropus) 3
Valona (Tringa glareola)
Xivitona (Actitis hypoleucos) 2
Remena-rocs (Arenaria interpres)
Escuraflascons bec-fi (Phalaropus lobatus)
Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
Gavina menuda (Hydrocoloeus minutus) 1
Gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus) 950
Gavina corsa (Larus audouinii)
Gavina cendrosa (Larus canus)
Gavià fosc (Larus fuscus) 30
Gavià argentat (Larus argentatus) 1
Gavià (Larus michahellis) 1880
Gavià caspi (Larus cachinnans)
Gavinot polar (Larus glaucoides)
Gavineta de tres dits (Rissa tridactyla)
Curroc (Gelochelidon nilotica)
Xatrac gros (Sterna caspia)
Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)
Xatrac bengalí (Sterna bengalensis)
Xatrac (Sterna hirundo)
Xatrac menut (Sternula albifrons)
Fumarell carablanc (Chlidonias hybrida)
Fumarell negre (Chlidonias niger)
Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus)
Blauet (Alcedo atthis) 6
Boscaler (Locustella luscinioides)
Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) 8
Balquer (Acrocephalus arundinaceus)
Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon)
Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus) 3
Repicatalons (Emberiza schoeniclus) *
Tot i que sempre en petit nombre, l'ànec blanc s'observa amb una certa regularitat a l'estany. 29/10/2020. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
Durant tot l'octubre s'han mantingut xifres altes d'ànec collverd, que alguns dies han superat els 1.200 exemplars. 14/10/2020. (c) Enric Morera.
Es regular veure a l'estany algun ànec collverd hibridat amb un ànec domèstic, com és el cas del mascle de l'esquerra de formes menys esveltes i amb més blanc al coll. 29/10/2020. (c) Joan Estrada Bonell.
Durant el dia és freqüent veure descansar els ànecs, en aquest cas cullerots. Cal recordar que els ànecs sovint despleguen el màxim de la seva activitat a la nit. 29/10/2020. (c) Joan Estrada Bonell.
Tot i que els mascles dels ànecs collverds ja mostren el plomatge nupcial en el cas dels cullerots, com el de la foto, encara van molt endarrerits i molts mascles presenten encara plomatges d'eclipsi bigarrats. 17/10/2020. Joaquim Bonfill.
D'entre els ànecs corrents, el xarxet (una femella a la fotografia) és el que presenta els nombres menors, sense superar cap dia els 40 exemplars. 29/10/2020. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
Encara pocs morells cap-roig a l'estany, amb un màxim de 9 exemplars, quan a lhivern sovint supera les dues desenes. 14/10/2020. (c) Enric Morera.
Bernats pescaires descansant sobre la bova. Malgrat ser una espècie present tot l'any de la qual crien varies parelles a l'estany, rarament supera la vintena d'individus. 29/10/2020. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
A diferència de l'esplugabous, que és una espècie sovint molt gregària, el martinet blanc sol ser relativament solitari. 8/10/2020. (c) Joan Estrada Bonell.
El bec de color groc a l'hivern i la mida, com la del bernat pescaire, permeten distingir amb facilitat el martinet blanc de l'algró blanc, en aquest cas en actitud de pesca. 29/10/2020. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
Durant l'octubre encara s'han observat alguns martinets de nit (un adult a l'esquerra i un jove a la dreta) que compartien posador als arbres morts amb la resta d'ardeids i corbs marins. 8/10/2020. (c) Joan Estrada Bonell.
La major part de les parelles que crien a l'estany continuen regentant els nius on han criat, als que retornen cada dia a dormir. 29/10/2020. (c) Joan Estrada Bonell.
Al marge de les cigonyes locals són ombrosos els individus hivernants procedents de centreeuropa que es concentren a l'estany a descansar i dormir aprofitant les illes emergides amb la baixada de nivell. 29/10/2020. (c) Joan Estrada Bonell.
Cigonyes descansant en una de les illes emergides. 14/10/2020. (c) Enric Morera.
El nombre de corbs marins grossos s'ha incrementat sensiblement durant l'octubre fins arribar als 110 exemplars, xifra que ja es comença a costar a la població hivernant. 8/10/2020. (c) Joan Estrada Bonell.
No tots els ocells pescadors tenen aspectes ni mides semblants. En aquest cas sembla com si corb marí gros i blauet es retessin de quin és el millor pescador dels dos. 29/10/2020. (c) Joan Estrada Bonell.
Els cabussons emplomallats a l'hivern perden el plomatge nupcial. A la foto superior encara el manté pràcticament tot (8/10/2020) mentre que l'exemplar de la foto inferior ja comença a tenir part del plomatge hivernal (29/10/2020). (c) Joan Estrada Bonell.
Les polles blaves estan sempre molt lligades a la bova, de la qual s'acostumen a allunyar poc. 17/10/2020. (c) Joaquim Bonfill.
El bec d'alena és una de les limícoles poc habituals que s'ha deixat observar aquest octubre a l'estany. 25/10/2020. (c) Enric Morera.
Les platges sorgides per la baixada de nivell de l'estany han ofert sectors favorables per les limícoles, tot i que el seu us ha estat molt reduït. 14/10/2020 (c) Enric Morera.
El territ variant és un visitant irregular a l'estany, doncs és molt més freqüent en aiguamolls litorals que no pas de l'interior. 25/10/2020. (c) Enric Morera.
La gamba verda és de les limícoles regulars a l'estany, tot i que pràcticament sempre es presenta de forma aïllada. 14/10/2020. (c) Enric Morera.
Gamba verda i becadell en un sector on ha baixat el nivell de l'aigua. 17/10/2020. (c) Joaquim Bonfill
Malgrat el nombre de gavines rialleres s'ha reduït sensiblement respecte el mes anterior, els grups que descansen continuen cobrint amplis sectors de l'estany. 28/10/2020. (c) Joan Estrada Bonell.
Malgrat la vistositat del seu plomatge, quan el blauet resta immòbil aturat sobre una branca pot passar altament desapercebut. 14/10/2020. (c) Enric Morera.
La baixada del nivell que ha deixat al descobert platges de fang permet detectar rastres al fang, com en aquest cas de rata d'aigua (Avicola sapidus). 14/10/2020. (c) Enric Morera.
Els rèptils, com aquesta sargantana iberoprovençal (Podarcis liolepis) aprofiten els darrers dies de sol d'octubre abans no entrin en letàrgia. 14/10/2020. (c) Enric Morera.
La colonització de l'estany per part de la gambúsia (Gambusia holbrooki) de ben segur que ha afavorit la presència del blauet, que troba en aquest peix un recurs important. 8/10/2020. (c) Joan Estrada Bonell.
La gambusia és una espècie prolífica que s'ha estès de forma molt important per la perifèria de l'estany on pot arribar a ser extremadament abundant. 8/10/2020. (c) Joan Estrada Bonell.
Una de les erugues més vistoses i grosses és la del borinot de la mort, o esfinx de la calavera, (Acherontia atropos), en aquest cas un exemplar que ja està a punt d'enterrar-se per fer la crisalida. 14/10/2020. (c) Enric Morera.
