el capó reial (Plegadis falcinellus) a l'estany d'Ivars i Vila-sana

El capó reial (Plegadis falcinellus) és un parent de les cigonyes i becs planers que a Europa cria sobretot als aiguamolls de la meitat Nord de la Mediterrània i que hiverna sobretot als de la meitat Sud i al continent africà. A Catalunya aquests darrers anys ha experimentat un fort creixement, lligat a la colonització com a reproductor del delta de l'Ebre a partir del 1996. Malgrat aquest fet, el capó reial ha continuat essent una espècie molt rara a l'interior, amb una única observació a l'estany d'Ivars i Vila-sana el període 2010-2012. A partir de 2013 però es dóna un canvi important en la tendència d'aquesta espècie a l'estany i sembla està esdevenint una espècie regular durant les migracions. Així el 2013 va ser detectat en 7 dels 12 mesos de l'any, amb un màxim de 46 ocells el mes de setembre. Enguany sembla que continua aquesta regularitat amb observacions continues durant els mesos de març i abril, amb fins 11 ocells observats de forma reiterada. L'observació aquest mes d'abril d'un ocell anellat com a poll el 21/05/2013 a la Camarga, a França, on es també un colonitzador recent, ens fa pensar que possiblement part d'aquests ocells que ens han començat a visitar són ocells d'aquestes prosperes poblacions de l'oest d'Europa en els seus viatges d'anada i tornada cap al Sud de la península i el continent Africà. Es per això que cal creure que si la població francesa continua incrementant-se el nombre de capons reials en transit per l'estany d'Ivars i Vila-sana continuarà en augment.

Grup de capons reials alimentant-se a la zona d'exclusió de peixos. El segon ocell començant per l'esquerra és l'anellat com a poll a la Camarga. 01/04/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Grup de capons reials en vol per sobre l'estany d'Ivars i Vila-sana. 15/04/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Lloc de naixament del capó reial observat l'01/04/2014 a l'estany d'Ivars i Vila-sana

Resum del mes de març de 2014

Durant el mes de març s'ha començat a reduir de forma important el nombre d'ànecs a l'estany d'Ivars i Vila-sana i han desaparegut quasi per complert limícoles bàsicament hivernants com les fredelugues (Vanellus vanellus). Com a contrapartida han començat a arribar les primeres espècies estrictament estivals com l'agró roig (Ardea purpurea), la gavina capnegra (Larus melanocephala) o el cames llargues (Himantopus himantopus) i s'ha disparat el nombre de limícoles migrants (fins a 16 espècies diferents), algunes detectades en nombre significatiu per l'estany com és el cas del tètol cuanegre (Limosa limosa), amb 21 ocells junts el dia 5. Són destacables també el pas de grues (Grus grus), amb fins 128 ocells en un sol dia i novament l'observació d'11 capons reials (Plegadis falcinellus), espècie que va esdevenir regular la tardor de 2013, amb fins a 46 ocells el setembre passat, i que ateses les observacions regulars registrades durant el març podria ser-ho novament aquesta primavera. Altres elements d'interès han estat l'observació d'una cigonya negra (Ciconia nigra) amb una malformació al bec que ha passat l'hivern deambulant per diversos punts de la plana de Lleida i que el dia 18 va ajocar-se a l'estany.

Durant el març ja es detecta la proximitat de la primavera cosa que comporta que les espècies més primerenques iniciïn el període reproductor. Així les femelles de collverd (Anas platyrhynchos) van desapareixent, amagades als seus nius, els primers gavians argentats (Larus michahellis) ja es veuen covant i les arpelles (Circus aeruginosus) inicien les parades nupcials. També les tres parelles velles de cigonya (Ciconia ciconia) ja estan criant, a les que se suma una nova parella una mica més endarrerida.

De la resta de grups faunístics esmentar que els tortugues de rierol (Mauremis leprosa) han recuperat la seva activitat una vegada passada la letargia hivernal.

Màxims del mes de març de 2014 a l'estany d'Ivars i Vila-sana

espècie	03/2014
Cigne mut (Cygnus olor)
Oca riallera grossa (Anser albifrons)
Oca vulgar (Anser anser)	2
Oca  de galta blanca (Branta leucopsis)
Ànec blanc (Tadorna tadorna)	3
Ànec mut (Cairina moschata)
ànec carolí (Aix sponsa)
Ànec mandarí (Aix galericulata)
Ànec xiulaire (Anas penelope)	2
Xarxet comú (Anas crecca)	97
Ànec coll-verd (Anas platyrhynchos)	246
Anec cuallarg (Anas acuta)	1
Ànec cullerot (Anas clypeata)	165
Ànec griset (Anas strepera)	15
Ànec domèstic
Xarrasclet (Anas querquedula)	4
Anas híbrid
Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris)
Xibec (Netta rufina)	2
Morell cap-roig (Aythya ferina)	5
Morell xocolater (Aythya nyroca)
Morell de plomall (Aythya fuligula)
Aythya hibrid
Bec de serrà mitjà (Mergus serrator)
Cabusset (Tachybaptus ruficollis)	5
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)	26
Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis)	1
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)	77
Pelicà vulgar (Pelecanus onocrotalus)
Bitó comú (Botaurus stellaris)
Martinet menut (Ixobrychus minutus)
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)	6
Martinet ros (Ardeola ralloides)
Esplugabous (Bubulcus ibis)	272
Martinet blanc (Egretta garzetta)	2
Egretta garcetta X Egretta gularis
Agró blanc (Egretta alba)	6
Bernat pescaire (Ardea cinerea)	13
Agró roig (Ardea purpurea)	2
Cigonya negra (Ciconia nigra)	1
Cigonya blanca (Ciconia ciconia)	43
Capó reial (Plegadis falcinellus)	11
Ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus)
Becplaner (Platalea leucorodia)
Flamenc (Phoenicopterus ruber)
Arpella vulgar (Circus aeruginosus)	20
Àguila pescadora (Pandion haliaetus)
Rascló (Rallus aquaticus)	6
Polla pintada (Porzana porzana)	1
Rascletó (Porzana parva)
Rasclet (Porzana pusilla)
Polla d'aigua (Gallinula chloropus)	26
Polla blava (Porphyrio porphyrio)	8
Fotja vulgar (Fulica atra)	32
Fotja banyuda (Fulica cristata)
Grua (Grus grus)	128
Garsa de mar (Haematopus ostralegus)
Cames llargues (Himantopus himantopus)	42
Bec d'alena (Recurvirostra avosetta)	1
Perdiu de mar (Glareola pratincola)
Corriol petit (Charadrius dubius)	1
Corriol gros (Charadrius hiaticula)	4
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
Corriol pit-roig (Charadrius morinellus)
Daurada grossa (Pluvialis apricaria)
Pigre gris (Pluvialis squatarola)
Fredeluga (Vanellus vanellus)	200
Fredeluga gregària (Vanellus gregaria)
Territ gros (Calidris canutus)
Territ tresdits (Calidris alba)
Territ menut (Calidris minuta)
Territ de Temminck (Calidris temminckii)
Territ becllarg (Calidris ferruginea)
Territ variant (Calidris alpina)	6
Territ pectoral (Calidris melanotos)
Batallaire (Philomachus pugnax)	10
Becadell sord (Lymnocriptes minimus)	1
Becadell comú (Gallinago gallinago)	45
Becadell gros (Gallinago media)
Becada (Scolopax rusticola)
Tetolet becllarg (Limnodromus scolopaceus)
Tètol cuanegre (Limosa limosa)	21
Tètol cuabarrat (Limosa lapponica)
Pòlit cantaire (Numenius phaeopus)
Becut (Numenius arquata)
Gamba roja pintada (Tringa erythropus)	3
Gamba roja vulgar (Tringa totanus)	2
Siseta (Tringa stagnatilis)
Gamba verda (Tringa nebularia)	1
Xivita (Tringa ochropus)	5
Valona (Tringa glareola)	2
Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos)	2
Remena-rocs (Arenaria interpres)
Escuraflascons bec-fi (Phalaropus lobatus)
Gavina capnegra (Larus melanocephalus)	3
Gavina menuda (Larus minutus)	1
Gavina vulgar (Larus ridibundus)	4200
Gavina corsa (Larus audouinii)
Gavina cendrosa (Larus canus)
Gavià fosc (Larus fuscus)	42
Gavià argentat (Larus michahellis)	380
Gavineta de tres-dits (Rissa tridactyla)
Curroc (Gelochelidon nilotica)
Xatrac gros (Sterna caspia)
Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis)
Xatrac bengalí (Sterna bengalensis)
Xatrac comú (Sterna hirundo)
Xatrac menut (Sterna albifrons)
Fumarell carablanc (Chlidonias hybridus)
Fumarell negre (Chlidonias niger)
Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus)
Blauet (Alcedo atthis)	1
Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus)

L'observació majoritària de mascles d'ànec collverd ens indica que bona part de les femelles ja estan amagades covant. 05.03.2014. (c) Joan Estrada Bonell

Les parelles velles de cigonya ja s'han posat a criar durant el mes de març 18.03.2014. (c) Joan Estrada Bonell

Aquest març s'ha instal·lat a l'estany una quarta parella de cigonya que tot just començava a construir niu quan la resta ja estaven covant. 05.03.2014. (c) Joan Estrada Bonell

Els nivells baixos d'aigua al sector de cal Aragonès ha facilitat molt l'aturada de limícoles i altres espècies migrants. 05.03.2014. (c) Joan Estrada Bonell

Entre les limícoles destacar la presència del tètol cuanegre, amb xifres elevades aquest març pel que és aquesta espècie. 05.03.2014. (c) Joan Estrada Bonell

Cigonya negra que ha passat bona part de l'hivern deambulant per la plana de Lleida ajocada a l'estany la nit del 18.03.2014. (c) Joan Estrada Bonell

Durant el març els arpelles, com aquest mascle adult, s'han mostrat molt actives amb constants vols sobre les zones de cria. 18.04.2014. (c) Joan Estrada Bonell

Dues gavines capnegra en plomatge nupcial, un xic més grosses, amb el bec més vermell i fàcilment identificables per la punta de l'ala totalment blanca, entre gavines vulgars nupcials. 18.03.2014. (c) Joan Estrada Bonell

Les tortugues a l'estany d'Ivars i Vila-sana

A l'estany d'Ivars i Vila-sana des de 2012 es duu a terme un projecte per reintroduïr la tortuga d'estany (Emys orbicularis), tortuga d'aiguamoll molt amenaçada a casa nostra i actualment pràcticament desapareguda a la plana de Lleida. Així mateix, a l'estany també s'hi observen algunes tortugues de rierol (Mauremys leprosa) de la minsa població que encara sobreviu en alguns punts dels riu Corb i reguers adjacents. Malauradament, a l'estany encara s'hi continua detectant també regularment algunes tortugues d'aigua americanes (Trachemys scripta), sovint conegudes com a tortugues de Florida, tot i les campanyes que es realitzen des del Consorci de l'estany d'Ivars i Vila-sana per a la seva eradicació. Aquestes tortugues d'origen exòtic són alliberades per gent que s'ha cansat de tenir-les a casa seva. En efecte, les tortugues d'aigua americanes es compren de petites com a mascotes a les botigues d'animals i quan es fan grans (poden viure uns 40 anys) sovint esdevenen un problema que la gent es vol treure de sobre. Malauradament, la solució per la que opta molta gent (i la més perjudicial de totes) és alliberar-les a qualsevol bassa o estany, on esdevenen un greu problema ecològic. Això passa perquè són més grans i agressives que les nostres tortugues autòctones, a les que desplacen i sovint acaben per extingir, a part de ser unes ferotges predadores que poden acabar amb moltes postes d'espècies de fauna autòctones. Així, les poblacions de tortugues d'estany i de rierol, ja molt afectades per la introducció de peixos també exòtics com la perca americana (Micropterus salmoides) i la luciperca (Sander lucioperca) que preden sobre els nounats, es troben amb un nou competidor contra el que res poden fer. Per tant, el millor que podem fer és no comprar mai cap d'aquestes tortugues, que es poden escapar o que de grans no en sabrem que fer. En cas que en tinguem alguna i no ens en puguem fer càrrec el millor que es pot fer és dur-les al CRFS de Vallcalent, al CRARC o fins si tot sacrificar-les, però mai alliberar-les, doncs ràpidament s'adapten al medi natural. Al marge del greu impacte ecològic que tenen, el seu intent de control suposa un important cost econòmic que va en detriment d'altres mesures de conservació.

Tortuga d'aigua americana a l'estany d'Ivars i Vila-san. 04.04.2014. (c) Joan Rodriguez & Anna Varea

Tortugues de rierol a l'estany d'Ivars i Vila-sana. 05.03.2014. (c) Joan Estrada Bonell

Resum del mes de febrer de 2014

El mes de febrer ha estat molt sembla al mes de gener ornitològicament parlant. L'únic element diferencial ha estat un inici de disminució de les poblacions d'algunes espècies bàsicament hivernants com és el cas dels ànecs, constatable de forma més clara a finals de mes. Encara no es detecta però pas de limícoles ni l'arribada d'espècies estrictament estivals. Com a únics elements destacables esmentar que ja es comença a detectar l'arribada dels cabussons emplomallats (Podiceps cristatus), la presència de fins un parell de xibecs (Netta rufina)  i l'observació novament d'una parella de mallerengues de bigotis (Panurus biarmicus) que havia estat anellada a la tardor. Entre els únics elements que ens indica la proximitat de l'època de cria trobem les parelles de cigonya (Ciconia ciconia), que ja regenten els tres nius de l'estany, i algunes gavines vulgars que comencen a adquirir el plomatge nupcial. Si que és digne de menció el cas de les polles blaves que han estat criant en ple hivern, encara amb un poll no volander durant el mes de febrer.

Entre la resta de vertebrats presents a l'estany d'Ivars i Vila-sana, destacar especialment que s'ha tornat a observar la llúdriga (Lutra lutra), fet que confirma la presència continuada de l'espècie a l'estany, i que l'estany continua essent una localitat amb bones poblacions de conill (Oryctolagus cuniculus), que de ben afavoreixen la presencia d'un bon nombre de rapinyaires.

Màxims del mes de febrer

espècie	02/2014
Cigne mut (Cygnus olor)
Oca riallera grossa (Anser albifrons)
Oca vulgar (Anser anser)	2
Oca  de galta blanca (Branta leucopsis)
Ànec blanc (Tadorna tadorna)	1
Ànec mut (Cairina moschata)
ànec carolí (Aix sponsa)
Ànec mandarí (Aix galericulata)
Ànec xiulaire (Anas penelope)	8
Xarxet comú (Anas crecca)	289
Ànec coll-verd (Anas platyrhynchos)	660
Anec cuallarg (Anas acuta)
Ànec cullerot (Anas clypeata)	437
Ànec griset (Anas strepera)	9
Ànec domèstic
Xarrasclet (Anas querquedula)
Anas híbrid
Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris)
Xibec (Netta rufina)	2
Morell cap-roig (Aythya ferina)	16
Morell xocolater (Aythya nyroca)
Morell de plomall (Aythya fuligula)
Aythya hibrid
Bec de serrà mitjà (Mergus serrator)
Cabusset (Tachybaptus ruficollis)	5
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)	17
Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis)
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)	97
Pelicà vulgar (Pelecanus onocrotalus)
Bitó comú (Botaurus stellaris)
Martinet menut (Ixobrychus minutus)
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)
Martinet ros (Ardeola ralloides)
Esplugabous (Bubulcus ibis)	2
Martinet blanc (Egretta garzetta)
Egretta garcetta X Egretta gularis
Agró blanc (Egretta alba)	12
Bernat pescaire (Ardea cinerea)	14
Agró roig (Ardea purpurea)
Cigonya negra (Ciconia nigra)
Cigonya blanca (Ciconia ciconia)	120
Capó reial (Plegadis falcinellus)
Ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus)
Becplaner (Platalea leucorodia)
Flamenc (Phoenicopterus ruber)
Arpella vulgar (Circus aeruginosus)	37
Àguila pescadora (Pandion haliaetus)
Rascló (Rallus aquaticus)	4
Polla pintada (Porzana porzana)
Rascletó (Porzana parva)
Rasclet (Porzana pusilla)
Polla d'aigua (Gallinula chloropus)	21
Polla blava (Porphyrio porphyrio)	10
Fotja vulgar (Fulica atra)	48
Fotja banyuda (Fulica cristata)
Grua (Grus grus)
Garsa de mar (Haematopus ostralegus)
Cames llargues (Himantopus himantopus)
Bec d'alena (Recurvirostra avosetta)
Perdiu de mar (Glareola pratincola)
Corriol petit (Charadrius dubius)
Corriol gros (Charadrius hiaticula)
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
Corriol pit-roig (Charadrius morinellus)
Daurada grossa (Pluvialis apricaria)
Pigre gris (Pluvialis squatarola)
Fredeluga (Vanellus vanellus)	850
Fredeluga gregària (Vanellus gregaria)
Territ gros (Calidris canutus)
Territ tresdits (Calidris alba)
Territ menut (Calidris minuta)
Territ de Temminck (Calidris temminckii)
Territ becllarg (Calidris ferruginea)
Territ variant (Calidris alpina)
Territ pectoral (Calidris melanotos)
Batallaire (Philomachus pugnax)
Becadell sord (Lymnocriptes minimus)	1
Becadell comú (Gallinago gallinago)	35
Becadell gros (Gallinago media)
Becada (Scolopax rusticola)
Tetolet becllarg (Limnodromus scolopaceus)
Tètol cuanegre (Limosa limosa)
Tètol cuabarrat (Limosa lapponica)
Pòlit cantaire (Numenius phaeopus)
Becut (Numenius arquata)
Gamba roja pintada (Tringa erythropus)
Gamba roja vulgar (Tringa totanus)
Siseta (Tringa stagnatilis)
Gamba verda (Tringa nebularia)
Xivita (Tringa ochropus)	5
Valona (Tringa glareola)
Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos)	5
Remena-rocs (Arenaria interpres)
Escuraflascons bec-fi (Phalaropus lobatus)
Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
Gavina menuda (Larus minutus)
Gavina vulgar (Larus ridibundus)	1500
Gavina corsa (Larus audouinii)
Gavina cendrosa (Larus canus)
Gavià fosc (Larus fuscus)	14
Gavià argentat (Larus michahellis)	380
Gavineta de tres-dits (Rissa tridactyla)
Curroc (Gelochelidon nilotica)
Xatrac gros (Sterna caspia)
Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis)
Xatrac bengalí (Sterna bengalensis)
Xatrac comú (Sterna hirundo)
Xatrac menut (Sterna albifrons)
Fumarell carablanc (Chlidonias hybridus)
Fumarell negre (Chlidonias niger)
Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus)
Blauet (Alcedo atthis)	2
Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus)	2

Durant el febrer encara s'han observat un important nombre d'ànecs hivernants, com els collverds de la foto. 05/02/2014 (c) Joan Estrada Bonell

Durant el febrer encara s'han observat un important nombre d'ànecs hivernants, a la foto parella de xarxets i parella de collverds. 18/02/2014 (c) Joan Estrada Bonell

Una de les espècies que durant el febrer ha continuat essent prou abundant ha estat el cullerot. Parella alimentant-se filtrant l'aigua 18/02/2014 (c) Joan Estrada Bonell

El nombre de gavines vulgars el mes de febrer ha estat semblant al del mes de gener, amb més de 1500 ocells. 05/02/2014. (c) Joan Estrada Bonell 

Alguns dies del mes de febrer s'han ajocat al vespre més de 100 ocells en sectors soms de l'estany 05/02/2014. (c) Joan Estrada Bonell 

Tot i la presencia d'ocells estrictament hivernants, les parelles de l'estany ja van començar a regentar el niu durant el mes de febrer. 18/02/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Durant tot el febrer s'han continuat observant amb facilitat les polles blaves en diferents punts de l'estany. 05/02/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Al febrer encara s'observa un poll no volander de polla blava a l'estany, fet que indicava que tot i ben petit, havia sobreviscut els rigors de l'hivern. 05/02/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Alguns corbs marins hivernants durant el febrer ja van començar a adquirir el plomatge nupcial. 18/02/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Durant el mes de febrer s'ha tornat a detectar una parella de mallerengues de bigotis a l'estany. 26/02/2014. (c) Anna Varea & Joan Rodriguez

Durant el mes de febrer s'ha tornat a detectar una parella de mallerengues de bigotis a l'estany. 26/02/2014. (c) Anna Varea & Joan Rodriguez

El conill ha continuat mantenint nombres destacables essent relativament senzilla la seva observació durant la realització de la ruta circular a l'estany. 18/02/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Continua la llúdriga a l'estany d'Ivars i Vila-sana

A primers de novembre de l'any passat una càmera de fototrampeig captava la presència de la llúdriga a l'estany d'Ivars i Vila-sana. Ara han sorgit noves evidències que confirmen que la llúdriga continua present a l'estany i les seves rodalies, cosa que fa pensar que ha arribat per quedar-s'hi. En efecte, el 25 de febrer l'Anna Varea i el Joan Rodriguez van poder observar i fotografiar un ex dins el mateix estany i Lluís Culleré va trobar rastres de llúdriga en un pantanet mig sec a menys de 500 metres de l'estany, on la llúdriga, com moltes altres espècies, devia acudir a capturar els peixos que es quedaven sense aigua.

Llúdriga a l'estany d'Ivars i Vila-sana. 25/02/2014. (c) Anna Varea i Joan Rodriguez

Llúdriga a l'estany  d'Ivars i Vila-sana. 25/02/2014. (c) Anna Varea i Joan Rodriguez

Rastre de llúdriga en una basseta mig seca al costat de l'estany. 05/03/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Importància de l'estany d'Ivars i Vila-sana a l'hivern

Des de la recuperació de l'estany d'Ivars i Vila-sana el 2006 aquest ha assolit una gran importància per a la hivernada dels ocells aquàtics a la plana de Lleida. Així, ja des del primer any, va esdevenir la principal zona humida per a la hivernada d'ànecs, cabussons i fotges de tota la plana de Lleida. En efecte, tal com es veu a la figura 1, l'estany d'Ivars i Vila-sana acull anualment, segons les dades del cens de gener coordinat pel DARPMN, entorn un 30 % del total d'efectius d'aquests grups que hivernen a la plana de Lleida. Destacar que, tot i l'increment net que hi ha hagut dels ocells aquàtics hivernants a la plana de Lleida, des de la recuperació de l'estany els nombres d'ocells als embassaments d'Utxesa i de Sant Llorenç de Montgai s'han mantingut especialment baixos, sense que hi hagi hagut una recuperació dels efectius en aquestes zones humides una vegada passada la redistribució inicial generada per la recuperació de l'estany (figura 2).

El nombre d'ànecs cabussons i fotges que anualment hivernen a l'estany d'Ivars i Vila-sana ronda els 2.000 exemplars, essent les espècies més abundants l'ànec collverd (Anas platyrhynchos) i el cullerot (Anas clypeata). 05.02.2013. (c) Joan Estrada Bonell

Figura 1: percentatge d'ànecs, cabussons i fotges que hivernen a l'estany d'Ivars i Vila-sana en relació al conjunt de la plana de Lleida en base les dades del cens de gener coordinat pel DARPMN

Figura 2: Evolució del nombre d'ànecs, cabussons i fotges a les diferents zones humides de la plana de Lleida en base les dades del cens de gener coordinat pel DARPMN

Resum del mes de gener de 2014

Les dades del mes de gener són força coincidents amb les del cens d'ocells aquàtics hivernants a l'estany d'Ivars i Vila-sana, havent-se assolit durant aquest cens els màxims de moltes de les espècies. Com a coses destacables no detectades durant el cens d'ocells aquàtics esmentar l'aparició esporàdica dels primers cabussons emplomallats i fluctuacions molt grans del nombre d'esplugabous, que alguns dies no van acudir a dormir a l'estany sinó que van concentrar la totalitat dels efectius a la joca urbana de Mollerussa. El cas contrari és el de les cigonyes blanques (Ciconia ciconia), que durant el cens de gener quasi  be no es van detectar a l'estany mentre que en altres dates s'han ajocat a l'estany fins 123 ocells. Un cas semblant és el de les fredelugues (Vanellus vanellus), espècie de la que es van contar van contar 1706 ocells el 30 de gener, tres vegades més que el dia del cens. Entre els ànecs només unes poques espècies van assolir màxims fora del cens de gener com és el cas del griset (Anas strepera), amb 17 ocells, i el morell de cap-roig (Aythya ferina), amb 28. El mateix succeeix amb el corb marí gros que fora del cens es van arribar a contar 107 ocells, uns pocs més que el dia del cens.

Màxims del mes de gener

espècie	01/2014
Cigne mut (Cygnus olor)
Oca riallera grossa (Anser albifrons)
Oca vulgar (Anser anser)	3
Oca  de galta blanca (Branta leucopsis)
Ànec blanc (Tadorna tadorna)	1
Ànec mut (Cairina moschata)
ànec carolí (Aix sponsa)
Ànec mandarí (Aix galericulata)
Ànec xiulaire (Anas penelope)	2
Xarxet comú (Anas crecca)	320
Ànec coll-verd (Anas platyrhynchos)	846
Anec cuallarg (Anas acuta)
Ànec cullerot (Anas clypeata)	687
Ànec griset (Anas strepera)	17
Ànec domèstic
Xarrasclet (Anas querquedula)
Anas híbrid
Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris)
Xibec (Netta rufina)
Morell cap-roig (Aythya ferina)	28
Morell xocolater (Aythya nyroca)
Morell de plomall (Aythya fuligula)
Aythya hibrid
Bec de serrà mitjà (Mergus serrator)
Cabusset (Tachybaptus ruficollis)	4
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)	4
Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis)
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)	107
Pelicà vulgar (Pelecanus onocrotalus)
Bitó comú (Botaurus stellaris)
Martinet menut (Ixobrychus minutus)
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)
Martinet ros (Ardeola ralloides)
Esplugabous (Bubulcus ibis)	285
Martinet blanc (Egretta garzetta)
Egretta garcetta X Egretta gularis
Agró blanc (Egretta alba)	17
Bernat pescaire (Ardea cinerea)	18
Agró roig (Ardea purpurea)
Cigonya negra (Ciconia nigra)
Cigonya blanca (Ciconia ciconia)	123
Capó reial (Plegadis falcinellus)
Ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus)
Becplaner (Platalea leucorodia)
Flamenc (Phoenicopterus ruber)
Arpella vulgar (Circus aeruginosus)	74
Àguila pescadora (Pandion haliaetus)
Rascló (Rallus aquaticus)	5
Polla pintada (Porzana porzana)
Rascletó (Porzana parva)
Rasclet (Porzana pusilla)
Polla d'aigua (Gallinula chloropus)	14
Polla blava (Porphyrio porphyrio)	9
Fotja vulgar (Fulica atra)	45
Fotja banyuda (Fulica cristata)
Grua (Grus grus)
Garsa de mar (Haematopus ostralegus)
Cames llargues (Himantopus himantopus)
Bec d'alena (Recurvirostra avosetta)
Perdiu de mar (Glareola pratincola)
Corriol petit (Charadrius dubius)
Corriol gros (Charadrius hiaticula)
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
Corriol pit-roig (Charadrius morinellus)
Daurada grossa (Pluvialis apricaria)
Pigre gris (Pluvialis squatarola)
Fredeluga (Vanellus vanellus)	1706
Fredeluga gregària (Vanellus gregaria)
Territ gros (Calidris canutus)
Territ tresdits (Calidris alba)
Territ menut (Calidris minuta)
Territ de Temminck (Calidris temminckii)
Territ becllarg (Calidris ferruginea)
Territ variant (Calidris alpina)
Territ pectoral (Calidris melanotos)
Batallaire (Philomachus pugnax)
Becadell sord (Lymnocriptes minimus)
Becadell comú (Gallinago gallinago)	25
Becadell gros (Gallinago media)
Becada (Scolopax rusticola)
Tetolet becllarg (Limnodromus scolopaceus)
Tètol cuanegre (Limosa limosa)
Tètol cuabarrat (Limosa lapponica)
Pòlit cantaire (Numenius phaeopus)
Becut (Numenius arquata)
Gamba roja pintada (Tringa erythropus)
Gamba roja vulgar (Tringa totanus)
Siseta (Tringa stagnatilis)
Gamba verda (Tringa nebularia)
Xivita (Tringa ochropus)	5
Valona (Tringa glareola)
Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos)	2
Remena-rocs (Arenaria interpres)
Escuraflascons bec-fi (Phalaropus lobatus)
Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
Gavina menuda (Larus minutus)
Gavina vulgar (Larus ridibundus)	1585
Gavina corsa (Larus audouinii)
Gavina cendrosa (Larus canus)
Gavià fosc (Larus fuscus)	20
Gavià argentat (Larus michahellis)	700
Gavineta de tres-dits (Rissa tridactyla)
Curroc (Gelochelidon nilotica)
Xatrac gros (Sterna caspia)
Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis)
Xatrac bengalí (Sterna bengalensis)
Xatrac comú (Sterna hirundo)
Xatrac menut (Sterna albifrons)
Fumarell carablanc (Chlidonias hybridus)
Fumarell negre (Chlidonias niger)
Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus)
Blauet (Alcedo atthis)	2
Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus)