EGRELL el 2017 ha continuat realitzant el seguiment de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana que ve fent des de l'any 2004, just abans de la seva recuperació. Al següent enllaç us podeu descarregar l'informe complet.
Com a coses més destacables esmentar que el 2017 s’ha detectat 5 espècies noves a l’estany, dos d’elles aquàtiques, una parcialment depenent de canyissar i dos forestals. De les cinc només una de les característiques dels medis forestals possiblement reproductora. Així en total des que el 2005 va tornar a començar a entrar aigua a la cubeta de l’estany s’han detectat 256 espècies d’ocells diferents, de les quals 117 estan lligades als medis aquàtics, 31 d’elles amb reproducció probable o segura
A l’època de cria, el 2017 l’espècie més abundant a l’estany d’Ivars i Vila-sana ha estat el gavià argentat, amb 40-60 parelles, seguida del cabussó emplomallat, amb 20-25 parelles. Les tres úniques espècies que han incrementat els efectius de fora continuada els darrers anys ha estat la cigonya, amb 9 parelles el 2017, l’arpella, amb 8 parelles el 2017, i l’esmentat gavià argentat, la cigonya i el gavià argentat força dependents a l’abocador de Castellnou de Seana, i l’arpella un rapinyaire que també caça fora de l’estany. Es a dir que d’entre les 4 espècies més significatives de l’estany 3 depenen de l’exterior. El 2017 hi ha indicis que van criar a l’estany 15 espècies aquàtiques. Val a dir però que aquesta no és una bona xifra doncs els darrers 3 anys es detecta un empobriment de l’estany pel que fa a les espècies aquàtiques (Figura 1). Val a dir que precisament diverses de les especies que han anat desapareixent han estat precisament les més valuoses, que quatre dels cassos a Catalunya només criaven a l’estany d’Ivars i Vila-sana fora del delta de l’Ebre. Aquest és el cas del fumarell carablanc, el cabussó collnegre, la gavina riallera i la gavina capnegra.
Figura 1 Evolució del nombre espècies aquàtiques reproductores a l’estany d’Ivars i Vila-sana
A l’hivern, l’estany acull una mitjana d’uns 1500 ànecs cabussons i fotges, aproximadament el 30% de tots els ànecs cabussons i fotges de la Plana de Lleida. L’espècie més abundant el 2017 va ser l’ànec collverd, amb 820 exemplars, seguida de l’ànec cullerot, amb 459 exemplars. La població hivernal sembla patir oscil·lacions marcades, però en general es detecta una tendència marcada a la disminució del nombre d’ànecs collverds i per contra un moderat increment dels cullerots (Figura 2). Més nombrosos són però encara les gavines riallers (1770 exemplars) i gavians argentats (1316 exemplars), espècies però que només utilitzen l’estany com a zona de descans o joca.
Figura 2: Evolució de l'ànec collverd i l'ànec cullerot a l'hivern a l'estany d'Ivars i Vila-sana
Si estudiem l’evolució de les espècies més característiques de l’antic estany com és el cas de la fotja (Figura 3), veiem que aquesta va irrompre a l’estany amb força tant bon punt va començar a omplir-se l’estany. La tendència, tot i que amb oscil·lacions és la d’esdevenir totalment testimonial.
Figura 3: Evolució del nombre de parelles reproductores i d'exemplars a l'hivern de fotja
Com a conclusions podem afirmar que:
- L’estany d’Ivars i Vila-sana és una de les principals zones humides de Catalunya i ella sola acull el 30% de la població d’ànecs, cabussons i fotges de la Plana de Lleida a l’hivern.
- Desprès d’una ràpida recolonització de l’estany per part dels ocells aquàtics, l’estany mostra símptomes d’esgotament o pèrdua de valor ecològic, fet que es fa més evident si s’analitza l’evolució de les espècies reproductores o de les espècies més sensibles com la fotja.
- Algunes de les espècies més abundants o en progressió a l’estany són espècies “poc” aquàtiques i que depenen de medis com els abocadors, cas del gavià argentat i la cigonya.
- Desprès d’uns anys de crisi econòmica i retallades, cal tornar a fer un esforç en la gestió de l’estany per tal de recuperar el seu valor ecològic que permeti el retorn de les espècies més sensibles desaparegudes aquests anys.
- Algunes de les causes de l’evolució negativa de les espècies més característiques de l’estany d’Ivars i Vila-sana potser que tingui raons externes, com pot ser la disminució de l’ànec collverd, però en altres cassos les raons són internes, com és la introducció de la carpa (espècie al·lòctona invasora), que ha estat la responsable de la desaparició dels fumarells i cabussons collnegres i la rarificació de la fotja, i es poden corregir amb la gestió, entre la qual trobaríem l’assecament temporal de l’estany.
