dilluns, 23 de juliol del 2012

Projecte de reintroducció de la tortuga d'estany

La tortuga d'estany (Emys orbicularis) és una tortuga d'aigua dolça molt amenaçada a Catalunya. Malgrat que la seva distribució compren bona part de la província de Girona, localitats disperses del litoral i tota la vall del Segre-Ebre fins al delta, actualment, les úniques poblacions  amb una mínima entitat de Catalunya es troben al Delta de l’Ebre, als Aiguamolls de l’Empordà, al Baix Ter i al Pla de la Selva, tot i que només en aquest darrer indret es pot parlar d’una població en relatiu bon estat. En la resta de localitats, són poblacions amb un nombre molt baix d’exemplars i algunes, com les de Banyoles i el delta de l'Ebre, són objecte de projectes de conservació.

El Consorci de l’Estany d’Ivars i Vila-sana, la Fundació CatalunyaCaixa, la Diputació de Lleida, el Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC) i la Universitat de Lleida (UdL) col·laboren des del juliol de l’any 2010 en un projecte per introduir aquesta espècie a l’estany d’Ivars i Vila-sana, coma forma de reforçar les poblacionisn relictes de la vall de l'Ebre. En aquest context, el 2011 es van alliberar cinc exemplars en una bassa d'aclimatació a l'estany i, malgrat que s’ha comptabilitzat la baixa natural d’un exemplar, probablement per predació, l’adaptació de l’espècie a l’estany es pot valorar molt positivament. Així quatre exemplars han completat el seu cicle biològic anual amb normalitat i, fins i tot, s’ha constatat que hi hagut un aparellament, pel que es possible que enguany ja apareguin els primers animals nascuts a l’estany.
Com a continuació del projecte, aquest juliol s’han alliberat nou exemplars mes a l'estany d'Ivars i Vila-sana. Aquests individus estan dotats d'un emissor per poder-ne fer un radioseguiment, per part del Departament de Producció Animal de la Universitat de Lleida, que permeti valorar l’adaptació de l’espècie i conèixer els seus hàbits. Totes les tortugues introduïdes han estat criades en captivitatat al CRARC a partir d'animals seleccionats que genèticament pertanyessin a la població catalana. 

Més informació sobre el projecte de reintroducció de la tortuga d'estany a l'estany d'Ivars i Vila-sana és pot trobar en aquest article

En el següent enllaç es pot veure un video del marcatge i alliberament de les tortugues a l'estany


 Una de les tortugues d'estany alliberades a l'estany el 2011 desprès d'haver completat un cicle biològic anual. 08.05.12. (c) Joan Estrada Bonell

 Dos dels exemplas alliberats el 2012. 08.07.2012. (c) Consorci Estany d'Ivars i Vila-sana

 Un dels exemplas alliberats el 2012 al que s'observa l'emissor adherit a la closca. 08.07.2012. (c) Consorci Estany d'Ivars i Vila-sana

dijous, 19 de juliol del 2012

Es confirma la cria de la mallerenga de bigotis a l'estany d'Ivars i Vila-sana

Desprès d'un parell d'hiverns amb presencia regular de mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus) a l'estany d'Ivars i Vila-sana aquesta primavera s'hi ha pogut confirmar la seva reproducció. Així, el dia 11/6, en el marc de la campanya d'anellament que EGRELL realitza a l'estany,  va ser capturada una femella amb placa incubatriu, cosa que indicava que estava nidificant. El 26/6 es van detectar dos exemplars en punts diferents de l'estany,  que feien pensar en un mínim de dos territoris. El 5/7 és va anellar en aquest cas un mascle adult i, finalment, el 10/7 es va anellar un mascle jove de l'any. Aquest fet evidenciava no només la reproducció de la mallerenga de bigotis a l'estany d'Ivars i Vila-sana, sinó, a més, que aquesta ha estat exitosa. La mallerenga de bigotis és una espècie que viu en canyissars vells inundats molt amenaçada a Catalunya. Fins no fa molts anys era un reproductor localment comú al delta de l'Ebre i més escàs als Aiguamolls de l'Empordà. Actualment, la mallerenga de bigotis es dóna per extingida tant al delta de l'Ebre com als Aiguamolls de l'Empordà, essent la població d'Utxesa l'única coneguda a Catalunya. És per això que la reproducció de la mallerenga de bigotis a l'estany d'Ivars i Vila-sana posa de manifest la importància d'aquest espai i evidencia l'èxit de la seva gestió, amb el manteniment de amplies zones de canyissar embassat.

Mascle de mallerenga de bigotis anellat a l'estany d'Ivars i Vila-sana. 05/07/2012. (c) Sergi Sales Asensio

Jove de l'any de mallerenga de bigotis anellat a l'estany d'Ivars i Vila-sana. 10/07/2012. (c) Sergi Sales Asensio


dimarts, 17 de juliol del 2012

Efectes de la pedregada sobre els ocells de l'Estany

El passat 5 de juliol alguns sectors del Pla d'Urgell es van veure afectats per una important pedregada que va malmetre molts conreus i elements urbans. Els ocells tampoc no en van sortir indemnes i són molts els que van patir importants ferides o la mort per impacte de les pedres. Tot i que l'estany d'Ivars i Vila-sana i les seves rodalies no es van veure afectats de ple pel fort de la pedregada si que hi van caure algunes pedres de gran mida que van impactar sobre els ocells. Les espècies més afectades van ser els ocells que estaven en vol en iniciar-se la pedregada, sobretot la gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus), de la que en dies posteriors es van detectar un mínim d'11 exemplars morts a l'estany, i el gavià argentat (Larus michahellis), que van patir sobretot fractures d'ala. Altres espècies afectades sembla que van ser els cabussons emplomallats (Podiceps cristatus), amb moltes parelles amb polls que es trobaven enmig de l'estany en iniciar-se la tempesta, que haurien reduït el seu nombre de forma sensible. Per contra, les espècies que es van poder resguardar a l'interior del canyissar sembla que es van veure menys afectades. De resultes de la pedregada els dies posteriors s'han anat trobant nombrosos ocells morts i alguns de ferits, que han pogut ser ingressats al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Vallcalent. Entre aquests en destaca una gavina vulgar trobada ferida a les rodalies del Castell del Remei que havia esta anellada com a poll al mateix estany d'Ivars i Vila-sana el 2010 i que enguany havia tornat com adult a l'estany. Els ocells ingressats al CRFS de Vallcalent ferits per la pedregada, que no són més que una part molt petita dels afectats, són:

Mussol banyut (Asio otus): 2
Cigonya (Ciconia ciconia): 8
Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus): 4
Gavià argentat (Larus michahellis): 1
Aligot comú (Buteo buteo): 1
Xoriguer comú (Falco tinnunculus): 4


 Algunes de les pedres caigudes a l'estany i les seves rodalies eren de gran mida. 05.07.2012. (c) Joan Rodriguez & Anna Varea

 Gavià argentat (Larus michahellis) amb una ala trencada per l'impacte d'una pedra. 05.07.2012. (c) Joan Rodriguez & Anna Varea

Un parell de gavines vulgars (Larus ridibundus) suren mortes per l'impacte de les pedres a l'estany. 11.07.2012. (c) Joan Estrada Bonell

divendres, 13 de juliol del 2012

Balanç de la temporada de cria del 2012

Ja estem a les acaballes de la temporada de cria del 2012 i per per tant s'acosta el moment de fer balanç. Enguany cal destacar l'aparició d'algunes noves espècies reproductores respecte a anys anteriors, entre les que cal destacar la mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus) espècie considerada en perill d'extinció a Catalunya i de la qual aquests darrers anys només s'havien detectat indicis de cria a l'embassament d'Utxesa, donant-se per extingida al delta de l'Ebre i resta de principals zones humides de Catalunya. Una altra espècie nova de la que tampoc no es tenia cap indici de cria previ han estat el bernat pescaire (Ardea cinerea). Així mateix s'ha pogut confirmar la reproducció del morell de cap roig (Aythia ferina) i de l'ànec cullerot (Anas clypeata) espècies que se sospitava podien haver criat, en especial el segon, però de les quals no s'havia aconseguit trobar cap llocada. Pel que fa a altres elements destacats de l'estany com és el cas de les gavines vulgars (Larus ridibundus) i gavines capnegres (Larus melanocephalus) que tenen a l'estany l'única localitat de cria coneguda a Catalunya fora del Delta de l'Ebre esmentar que tot i que el nombre de parelles ha estat molt important l'èxit reproductor ha estat baix, possiblement per manca de suficient aliment a les rodalies de l'estany. 

Nombre de parelles de les principals espècies aquàtiques presents a l'estany la temporada de cria de 2012. * indica espècies presents durant el període reproductor sense però indicis de cria.

  • Cabusset (Tachybaptus ruficollis) 4 parelles
  • Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) 30-40 parelles
  • Martinet menut (Ixobrychus minutus) 3 parelles
  • Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) *
  • Martinet ros (Ardeola ralloides) *
  • Esplugabous (Bubulcus ibis) *
  • Martinet blanc (Egretta garcetta) *
  • Agró roig (Ardea purpurea) +10 parelles
  • Bernat pescaire (Ardea cinerea) 1-2 parelles
  • Cigonya vulgar (Ciconia ciconia) 2 parelles
  • Oca vulgar (Anser anser) *
  • Ànec griset (Anas strepera) *
  • Ànec coll-verd (Anas platyrhynchos) 25-40 parelles
  • Ànec cullerot (Anas clypeata) 2-4 parelles
  • Xibec (Netta rufina) 2-3 parelles
  • Morell cap-roig (Aythya ferina) 1 parella
  • Arpella vulgar (Circus aeruginosus) 3-4 parelles
  • Polla blava (Porphyrio porphyrio) 2 parelles
  • Polla d'aigua (Gallinula chloropus) 20-30 parelles
  • Rascló (Rallus aquaticus) 8-10 parelles
  • Fotja vulgar (Fulica atra) 2-3 parelles
  • Cames llargues (Himantopus himantopus) *
  • Gavina capnegra (Larus melanocephalus) 5-7 parelles
  • Gavina vulgar (Larus ridibundus) 250-300 parelles
  • Gavià argentat (Larus michaellis) 12-15 parelles
  • Gavià fosc (Larus fuscus) *
  • Fumarell carablanc (Chlidonias hybridus) *
  • Balquer (Acrocephalus arundinaceus) 30-50 parelles
  • Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) 80-100 parelles
  • Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon) 0-1 parella
  • Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus) 2 parelles
 femella de morell de cap roig amb polls. 21.06.2012. ©  Joan Estrada Bonell

 femella de xibec amb polls. 08.05.2012. ©  Joan Estrada Bonell

 immadur de martinet ros. 23.05.2012. ©  Joan Estrada Bonell

polls de cigonya apunt d'abandonar el niu. 11.07.2012. ©  Joan Estrada Bonell