dilluns, 22 de desembre del 2014

El bernat pescaire a l'estany d'Ivars i Vila-sana

El bernat pescaire es un hivernant regular a la plana de Lleida i un reproductor local, amb algunes colònies importants a l'aiguabarreig del Segre-Cinca, embassament d'Utxesa, Sot del Fuster i embassament de Sant Llorenç de Montgai. A l'estany d'Ivars i Vila-sana sembla hauria intentat criar alguna parella el període 2012-2014 però amb un resultat incert. 

A l'estany el bernat pescaire és una espècie que es pot observar tot l'any, tot i que no de forma homogènia. En efecte, si analitzem les dades del gràfic 1 veiem que es produeix un mínim els mesos de maig i juny, en ple període reproductor, quan només quedarien a l'estany els pocs ocells que han intentat criar més algun ocell no reproductor.

Gràfica 1. Mitjana mensual de bernats pescaires a l'estany d'Ivars i Vila-sana el període 2010-2014

A partir dels mesos de juliol es produeix un cert repunt que s'accentua durant el mes de setembre, per iniciar el descens durant els mesos de febrer i març. Per interpretar que passa en aquest període disposem d'algunes lectures de bernats pescaires anellats amb anelles de lectura a distància a les colònies de la plana de Lleida. Així, tenim el cas del bernat pescaire amb anella 5TL (vegeu la fotografia 1) que va se anellat com a poll el 06/04/2006 a l'embassament d'Utxesa (fet que ens indica que els adults devien fer la posta com a molt tard el mes de febrer). Aquest bernat, que només sabem on va néixer però no on està criant, ha estat observat a l'estany en 16 ocasions entre els anys 2007 i 2014 (gràfic 2). De les dades obtingudes es dedueix que apareix a l'estany un cop acabada la temporada de cria, amb un màxim d'observacions al període juliol-setembre i podria ser que a partir del mes d'octubre vagi a hivernar a alguna altra localitat. La dada del mes de gener podria correspondre a una dada de pas durant el retorn cap a la zona de cria en alguna de les colònies de la plana de Lleida.

Gràfic 2. Nombre d'observacions mensuals del bernat pescaire 5TL a l'estany d'Ivars i Vila-sana

Bernat pescaire amb anella 5TL a l'estany el 22/09/2009. (c) Joan Estrada Bonell

Localitat de naixement del bernat pescaire 5TL en referència a l'estany d'Ivars i Vila-sana

Un altre cas que ens aportaria unes dades semblants seria el del bernat pescaire amb anella F07 que va ser anellat com a poll a l'Illa dels Martinets, a la Granja d'Escarp-Mequinença, el 12/06/2008 i que amb posterioritat ha esta observat criant al Sot del Fuster, a Vilanova de la Barca, el 19/05/2012 i com a post-reproductor a l'estany (13/07/2011), en el que sembla un moviment de dispersió semblant al de l'ocell amb anella 5TL. 

Localitats de naixement i reproducció del bernat pescaire amb anella F07 en relació a l'estany d'Ivars i Vila-sana


D'on son doncs els ocells que es veuen entre setembre i març? Doncs molt possiblement es tracta d'ocells que ens visiten a l'hivern des del centre i nord d'Europa. En efecte, al nord d'Europa el bernat pescaire és una espècie de reproducció més tardana, d'aquí la presencia d'ocells fins el mes de març a l'estany, i l'arribada també  més tardana. En resum que a l'estany d'Ivars i Vila-sana, tot i ser el bernat pescaire una espècie present tot l'any, hi coincideixen diferents poblacions. En concret una petita població estival amb algun intent de cria a la que a partir del mes de juliol s'hi sumaria alguns ocells que han criat en altres colònies properes de la plana de Lleida. Aquest ocells podria molt ben ser que marxessin de l'estany a partir del mes d'octubre, coincidint amb l'arribada del flux de bernats pescaires nascuts al nord i centre d'Europa, que romandrien a l'estany fins al mes de març, quan ja fa dies que els bernats de les colònies de la plana de Lleida ja estan criant.

dimarts, 9 de desembre del 2014

Resum del mes de novembre de 2014

El mes de novembre ha estat encara un mes de transició a l'estany d'Ivars i Vila-sana, força semblant al mes anterior. En efecte, el nombre d'ànecs s'ha mantingut en uns nivells semblants (poc per sobre els miler d'ocells), amb l'única diferencia de l'increment dels xarxets i l'entrada d'un petit nombre de ànecs xiulaires. Si que es pot destacar la reducció del nombre de cabussons emplomallats, tot i que molt menys que anys anteriors, quan l'espècie era pràcticament absent a l'estany al mes de novembre, amb 36 ocells enguany enfront els 7 o 3 dels anys 2013 i 2012. Per contra, altres espècie com els corbs marins grossos i les fredelugues, tot i que sense assolir xifres plenament hivernals, si han incrementat els seus efectius. Un cas semblant es dóna amb les gavines i gavians, amb xifres que també es comencen a acostar a les hivernals. En aquest grup destacar la detecció a finals de novembre d'un grupet de 3 gavines menudes, en el que ve essent un fet regular a l'hivern a l'estany, tot i que no ens deixa de sorprendre atès que aquesta és una espècie que nidifica al Nord-Est d'Europa i que a l'hivern es comporta com un ocell marí que viu al mar lluny de terra ferma. Les limícoles, al marge de les fredelugues, han continuat presentant nombres baixos. Només són dignes d'esmentar els 12 becadells sords, xifra molt alta per una espècies força escassa a Catalunya. En el cas de les arpelles la joca que es forma a l'estany ja es de gran importància, amb 55 ocells a meitat de mes. 

Si que es digna d'esmentar aquest novembre a l'estany l'observació regular al sector de cal Aragonès de fins un parell de bitons, ardèid molt discret i escàs a Catalunya que ens visita molt de tard en tard a l'estany. Altres espècies singulars com la mallerenga de bigotis, detectada novament a partir de l'octubre, s'ha continuat observant de manera regular durant el més de novembre, amb un màxim de 11 ocells diferents. El fet que el mes de novembre ha estat encara un mes de transició es corrobora amb l'observació encara d'algunes espècies estivals com l'oreneta vulgar o la cuereta groga que se solapen amb els grups hivernals de repicatalons (Emberiza schoeniclus) i l'entrada dels primers lluers (Carduelis spinus).

Màxims del mes de novembre a l'estany d'Ivars i Vila-sana

espècie
11/2014
Cigne mut (Cygnus olor)
Oca riallera grossa (Anser albifrons)
Oca vulgar (Anser anser) 2
Oca  de galta blanca (Branta leucopsis)
Ànec blanc (Tadorna tadorna)
Ànec mut (Cairina moschata)
ànec carolí (Aix sponsa) 1
Ànec mandarí (Aix galericulata)
Ànec xiulaire (Anas penelope) 10
Xarxet comú (Anas crecca) 180
Ànec coll-verd (Anas platyrhynchos) 590
Anec cuallarg (Anas acuta)
Ànec cullerot (Anas clypeata) 400
Ànec griset (Anas strepera) 6
Ànec domèstic 
Xarrasclet (Anas querquedula)
Anas híbrid
Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris)
Xibec (Netta rufina) 1
Morell cap-roig (Aythya ferina) 10
Morell xocolater (Aythya nyroca)
Morell de plomall (Aythya fuligula)
Aythya hibrid
Bec de serrà mitjà (Mergus serrator)
Cabusset (Tachybaptus ruficollis) 3
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) 36
Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis)
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) 132
Pelicà vulgar (Pelecanus onocrotalus)
Bitó comú (Botaurus stellaris) 2
Martinet menut (Ixobrychus minutus)
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) 1
Martinet ros (Ardeola ralloides)
Esplugabous (Bubulcus ibis) 1000
Martinet blanc (Egretta garzetta) 2
Egretta garcetta X Egretta gularis
Agró blanc (Egretta alba) 4
Bernat pescaire (Ardea cinerea) 22
Agró roig (Ardea purpurea)
Cigonya negra (Ciconia nigra)
Cigonya blanca (Ciconia ciconia) 280
Capó reial (Plegadis falcinellus)
Ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus)
Becplaner (Platalea leucorodia)
Flamenc (Phoenicopterus ruber)
Arpella vulgar (Circus aeruginosus) 55
Àguila pescadora (Pandion haliaetus)
Rascló (Rallus aquaticus) 6
Polla pintada (Porzana porzana)
Rascletó (Porzana parva)
Rasclet (Porzana pusilla)
Polla d'aigua (Gallinula chloropus) 21
Polla blava (Porphyrio porphyrio) 8
Fotja vulgar (Fulica atra) 34
Fotja banyuda (Fulica cristata)
Grua (Grus grus)
Garsa de mar (Haematopus ostralegus)
Cames llargues (Himantopus himantopus)
Bec d'alena (Recurvirostra avosetta) 1
Perdiu de mar (Glareola pratincola)
Corriol petit (Charadrius dubius)
Corriol gros (Charadrius hiaticula)
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
Corriol pit-roig (Charadrius morinellus)
Daurada grossa (Pluvialis apricaria) 4
Pigre gris (Pluvialis squatarola)
Fredeluga (Vanellus vanellus) 400
Fredeluga gregària (Vanellus gregaria)
Territ gros (Calidris canutus)
Territ tresdits (Calidris alba)
Territ menut (Calidris minuta)
Territ de Temminck (Calidris temminckii)
Territ becllarg (Calidris ferruginea)
Territ variant (Calidris alpina)
Territ pectoral (Calidris melanotos)
Batallaire (Philomachus pugnax)
Becadell sord (Lymnocriptes minimus) 12
Becadell comú (Gallinago gallinago) 40
Becadell gros (Gallinago media)
Becada (Scolopax rusticola)
Tetolet becllarg (Limnodromus scolopaceus)
Tètol cuanegre (Limosa limosa) 1
Tètol cuabarrat (Limosa lapponica)
Pòlit cantaire (Numenius phaeopus)
Becut (Numenius arquata) 1
Gamba roja pintada (Tringa erythropus) 3
Gamba roja vulgar (Tringa totanus) 1
Siseta (Tringa stagnatilis)
Gamba verda (Tringa nebularia) 2
Xivita (Tringa ochropus) 4
Valona (Tringa glareola)
Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos) 3
Remena-rocs (Arenaria interpres)
Escuraflascons bec-fi (Phalaropus lobatus)
Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
Gavina menuda (Hydrocoloeus minutus) 3
Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) 1300
Gavina corsa (Larus audouinii)
Gavina cendrosa (Larus canus)
Gavià fosc (Larus fuscus) 37
Gavià argentat (Larus michahellis) 830
Gavineta de tres-dits (Rissa tridactyla)
Curroc (Gelochelidon nilotica)
Xatrac gros (Sterna caspia)
Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis)
Xatrac bengalí (Sterna bengalensis)
Xatrac comú (Sterna hirundo)
Xatrac menut (Sterna albifrons)
Fumarell carablanc (Chlidonias hybrida)
Fumarell negre (Chlidonias niger)
Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus)
Blauet (Alcedo atthis) 4
Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus) 11


El bitó ha estat una de les espècies estrella observada aquest novembre a l'estany d'Ivars i Vila-sana. 26/11/2014. (c) Roger Sanmartí/Photologistics

El nombre de becadells sords observats aquest novembre a l'estany és molt alt en el context català, havent-se realitzat, a més, algunes captures per al seu anellament. 25/11/2014. (c) Sergi Sales Asensio. 

Contrariament a l'observat en anys anteriors el blauet ha esdevingut força regular la tardor de 2014. 26/11/2014. (c) Sergi Sales Asensio

La mallerenga de bigotis s'ha observat regularment a l'estany al llarg de tot el mes de novembre. 26/11/2014. (c) Joan Estrada Bonell

El corb marí gros és una de les espècies habituals als arbres secs, que utilitza com a joca, dels costat de Vila-sana. 26/11/2014. (c) Joan Estrada Bonell

La polla blava i els collverds son dues de les espècies que no acostumen a fallar en una visita a l'estany. 26/11/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Desprès dels baixos nombres de l'octubre la gavina vulgara s'ha recuperat sensiblement fins superar el miler d'ocells. 27/11/2014. (c) Joan Estrada Bonell

El canyissar i la bova, per les seves millors condicions tèrmiques, són utilitzats com a joca per un important nombre d'ocells, com en aquest cas els repicatalons. 27/11/2014. (c) Joan Estrada Bonell

divendres, 21 de novembre del 2014

La mallerenga de bigotis visita novament l'estany d'Ivars i Vila-sana

La mallerenga de bigotis (Panurus birarmicus) és un ocell extremadament rar i amenaçat a Catalunya, on els darrers anys ha desaparegut de les principals zones humides del país, com el delta de l'Ebre o els Aiguamolls de l'Empordà, i no subsisteix més que una petita població reproductora al veí embassament d'Utxesa. A l'estany d'Ivars i Vila-sana hi va nidificar de forma excepcional el 2012. Des de llavors però no hi ha tornat a criar més i no ha estat més que un visitant hivernal irregular. El retorn aquest hivern d'uns quants exemplars que s'estan deixant veure amb una certa facilitat per l'estany d'Ivars i Vila-sana és, per tant, una bona noticia per l'estany i un reclam pels ornitòlegs que el visiten i obre l'esperança de si es poden tornar a quedar a criar la primavera vinent.

Mascle de mallerenga de bigotis alimentant-se de les llavors d'un "puro" de bova. 11/11/2014. (c) Anna Varea Polo

Mascle de mallerenga de bigotis alimentant-se de les llavors d'un "puro" de bova. 11/11/2014. (c) Anna Varea Polo




dilluns, 10 de novembre del 2014

Resum del mes d'octubre de 2014

Durant l'octubre hi ha hagut pocs canvis respecte al mes anterior. En efecte, les espècies i els seus nombres han estat semblants als del setembre. Entre les poques variacions destacar l'increment dels ànecs cullerots, que han passat del 140 del setembre als 470 de l'octubre, xifra ja plenament hivernal. Interessant és destacar els canvis pel que fa a les gavines. Així mentre que les gavines vulgars han reduït notablement el seu nombre (de 1600 a 200), possiblement perquè els ocells locals ja estan a les seves àrees d'hivernada i no s'ha establert una població plenament hivernal, en el cas dels gavians argentats a finals de mes s'ha produït una entrada molt important d'ocells, que possiblement han retornat de les seves àrees de muda al Cantàbric. Així s'ha passat del màxim de 33 gavians del mes de setembre i principis d'octubre als 450 de finals de mes. Pel que fa a les limícoles s'ha continuat mantenint nombres baixos, amb només alguns canvis entre espècies i un petit increment del nombre de becadells comuns. Entre els ocells estivals a l'estany s'ha continuat mantenint un bon nombre de cabussons emplomallats i entre els hivernals el corb marí gros ha incrementat sensiblement els seus efectius (75 ocells), tot i que mantenint nombre baixos comparats amb anys anteriors, símptoma que el nombre de peixos de mides intermitges a l'estany es baix. 

De la resta d'espècies, els únics elements destacables són l'observació de les primeres mallerengues de bigotis de la tardor, desprès d'haver desaparegut durant la temporada de cria, i l'observació d'un mosquiter de doble ratlla, en el que suposa la primera cita a l'estany d'Ivars i Vila-sana d'aquesta espècie.

Màxims del mes d'octubre a l'estany d'Ivars i Vila-sana
espècie 10/2014
Cigne mut (Cygnus olor)
Oca riallera grossa (Anser albifrons)
Oca vulgar (Anser anser) 2
Oca  de galta blanca (Branta leucopsis)
Ànec blanc (Tadorna tadorna)
Ànec mut (Cairina moschata)
ànec carolí (Aix sponsa)
Ànec mandarí (Aix galericulata)
Ànec xiulaire (Anas penelope)
Xarxet comú (Anas crecca) 52
Ànec coll-verd (Anas platyrhynchos) 468
Anec cuallarg (Anas acuta)
Ànec cullerot (Anas clypeata) 470
Ànec griset (Anas strepera) 2
Ànec domèstic 
Xarrasclet (Anas querquedula)
Anas híbrid
Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris)
Xibec (Netta rufina) 1
Morell cap-roig (Aythya ferina) 10
Morell xocolater (Aythya nyroca)
Morell de plomall (Aythya fuligula)
Aythya hibrid
Bec de serrà mitjà (Mergus serrator)
Cabusset (Tachybaptus ruficollis) 3
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) 73
Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis)
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) 75
Pelicà vulgar (Pelecanus onocrotalus)
Bitó comú (Botaurus stellaris)
Martinet menut (Ixobrychus minutus)
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) 4
Martinet ros (Ardeola ralloides)
Esplugabous (Bubulcus ibis) 2000
Martinet blanc (Egretta garzetta) 5
Egretta garcetta X Egretta gularis
Agró blanc (Egretta alba) 8
Bernat pescaire (Ardea cinerea) 23
Agró roig (Ardea purpurea)
Cigonya negra (Ciconia nigra)
Cigonya blanca (Ciconia ciconia) 200
Capó reial (Plegadis falcinellus) 1
Ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus)
Becplaner (Platalea leucorodia) 1
Flamenc (Phoenicopterus ruber)
Arpella vulgar (Circus aeruginosus) 13
Àguila pescadora (Pandion haliaetus)
Rascló (Rallus aquaticus) 4
Polla pintada (Porzana porzana)
Rascletó (Porzana parva)
Rasclet (Porzana pusilla)
Polla d'aigua (Gallinula chloropus) 17
Polla blava (Porphyrio porphyrio) 6
Fotja vulgar (Fulica atra) 25
Fotja banyuda (Fulica cristata)
Grua (Grus grus)
Garsa de mar (Haematopus ostralegus)
Cames llargues (Himantopus himantopus) 2
Bec d'alena (Recurvirostra avosetta)
Perdiu de mar (Glareola pratincola)
Corriol petit (Charadrius dubius)
Corriol gros (Charadrius hiaticula) 1
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
Corriol pit-roig (Charadrius morinellus)
Daurada grossa (Pluvialis apricaria) 1
Pigre gris (Pluvialis squatarola)
Fredeluga (Vanellus vanellus) 50
Fredeluga gregària (Vanellus gregaria)
Territ gros (Calidris canutus)
Territ tresdits (Calidris alba)
Territ menut (Calidris minuta) 1
Territ de Temminck (Calidris temminckii)
Territ becllarg (Calidris ferruginea)
Territ variant (Calidris alpina) 7
Territ pectoral (Calidris melanotos)
Batallaire (Philomachus pugnax) 3
Becadell sord (Lymnocriptes minimus)
Becadell comú (Gallinago gallinago) 37
Becadell gros (Gallinago media)
Becada (Scolopax rusticola)
Tetolet becllarg (Limnodromus scolopaceus)
Tètol cuanegre (Limosa limosa)
Tètol cuabarrat (Limosa lapponica)
Pòlit cantaire (Numenius phaeopus)
Becut (Numenius arquata)
Gamba roja pintada (Tringa erythropus)
Gamba roja vulgar (Tringa totanus) 1
Siseta (Tringa stagnatilis)
Gamba verda (Tringa nebularia) 2
Xivita (Tringa ochropus) 9
Valona (Tringa glareola) 1
Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos) 2
Remena-rocs (Arenaria interpres)
Escuraflascons bec-fi (Phalaropus lobatus)
Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
Gavina menuda (Larus minutus)
Gavina vulgar (Larus ridibundus) 200
Gavina corsa (Larus audouinii)
Gavina cendrosa (Larus canus)
Gavià fosc (Larus fuscus) 2
Gavià argentat (Larus michahellis) 450
Gavineta de tres-dits (Rissa tridactyla)
Curroc (Gelochelidon nilotica)
Xatrac gros (Sterna caspia)
Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis)
Xatrac bengalí (Sterna bengalensis)
Xatrac comú (Sterna hirundo)
Xatrac menut (Sterna albifrons)
Fumarell carablanc (Chlidonias hybridus)
Fumarell negre (Chlidonias niger) 1
Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus)
Blauet (Alcedo atthis) 5
Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus) 2

Durant el setembre s'ha mantingut l'important joca d'esplugabous de la tardor, amb fins 2000 ocells diaris que bàsicament dormen a la boba. 08/10/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Gralles i corbs marins grossos es disputen la joca dels arbres amb els esplugabous. 08/10/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Entre els ànecs, només el cullerot ha incrementat notablement els seus efectius durant l'octubre fins acostar-se als 500 exemplars. 28/10/2014. (c) Joan Estrada Bonell

El becadell comú és l'única limícola que ha augmentat de forma apreciable els seus efectius durant l'octubre. 28/10/2014. (c) Joan Estrada Bonell

divendres, 7 de novembre del 2014

Taller sobre micromamífers a l'Estany d'Ivars i Vila-sana

Vols conèixer els micromamífers? Vols aprendre com s'estudien? El Proper diumenge 16 de novembre el Consorci de l'Estany d'Ivars i Vila-sana conjuntament amb EGRELL i el CTFC, amb els suport d'altres entitats i institucions, organitza un taller per conèixer els micromamífers que viuen entorn de l'estany d'Ivars i Vila-sana.

divendres, 31 d’octubre del 2014

Història de la gavina capnegra HR93

El mes de setembre veiem la història de la gavina capnegra 5046 que havia nascut a l'estany d'Ivars i Vila-sana i que va anar a passar l'hivern al Sudest de la península Ibèrica, on segurament va tenir un un final tràgic en empassar-se un ham de pesca. En aquest cas veiem la història d'una gavina capnegra nascuda a Hongria que s'ha dedicat a viatjat una mica per Europa occidental. En efecte, aquesta gavina anellada com a poll el 16/06/2012 a Retzilas (Hongria) va ser observada el 12/08/2013 a Rosslare Harbourg (Irlanda), el 20/2014 a Faro (Portugal) i finalment el 08/07/2014 a l'estany d'Ivars i Vila-sana. No sabem si la seva aturada a l'estany coincideix amb la vista de possibles zones de cria (doncs era encara un subadult i per tant encara possiblement no reproductor) o si a la primavera havia retornat a la seva Hongria natal i en no criar havia decidit retornar aviat a la seva àrea d'hivernada del sud de la península Ibèrica. Caldrà estar atent la primavera de l'any vinent a veure si es decideix instal·lar a l'estany o va ser només un punt d'aturada durant el seu periple viatger atret per les gavines capnegres locals.


Gavina capnegra hongaresa (amb anella vermella) al costat de gavines vulgars a l'estany d'Ivars i Vila-sana. 08/07/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Moviments realitzats per la gavina capnegre HR93

divendres, 17 d’octubre del 2014

El Clot de la Unilla, una visió de com podia haver estat l'antic estany d'Ivars i Vila-sana

L'estany d'Ivars i Vila-sana, en el seu origen, era un estany endorreic que durant els episodis de pluja recollia l'aigua d'una cubeta sense connexió a cap conca hidrogràfica, actuant com un petit mar interior. L'endorreisme era un fet freqüent a la Plana de Lleida, on les escasses precipitacions impedien que algunes conques interiors arribessin a obrir-se al mar. No cal dir que aquest estany era d'aigües temporals, sense peixos ni canyissars i alguns anys a l'estiu s'eixugava del tot, no restant més que una crosta de salobre. Amb la construcció el 1861 del canal d'Urgell la cosa va canviar de forma dràstica. En efecte, el reg de les finques de l'entorn va començar a produir un excedent d'aigua que s'acumulava al fons de la cubeta i que va ocasionar que l'estany deixés de ser temporal per esdevenir permanent. L'obertura de la sèquia de l'estany per aprofitar les seves aigües per al reg dels municipis del Poal i Bellvís va afavorir la circulació de l'aigua i la dulcificació de l'estany, cosa que va permetre la colonització del mateix per part dels peixos i que si desenvolupes el canyissar i altra vegetació aquàtica d'aigua dolça. El 1951, però es va procedir a la seva dessecació per guanyar terres de conreu. Sortosament, el record de l'estany va afavorir però que a partir del 1993 es planteges un projecte per a la seva recuperació, que finalment es va consumar el 2005 amb el retorn de l'aigua a a l'antiga cubeta. No cal dir que aquest projecte de recuperació es va emmirallar en l'estany artificialitat generat amb les aigües excedentàries del Canal d'Urgell i no en l'antic estany endorreic d'aigües temporals. Malauradament la història de l'estany d'Iivars i Vila-sana no és única i durant anys la pràctica totalitat de cubetes i llacunes endorreics van ser drenades i transformades en conreus, sovint no restant més que la toponímia que ens indica l'antiga presencia d'aquestes cubetes endorreiques actualment transformades per tota la plana de Lleida, amb nombroses partides que encara conserven el nom de la llacuna, el saladar, el clot de...

Sortosament encara ha arribat fins als nostres dies una d'aquestes conques amb prou feines transformada, en concret el Clot de la Unilla la darrera gran cubeta endorreica no drenada a Catalunya. El Clot de la Unilla se situa enmig del secà entre els municipis d'Almenar i Alguaire, i és una digna imatge del que devien ser aquests paisatges abans de la generalització del reg a casa nostra. Una part del Clot de la Unilla està conreada des de fa anys. Malgrat això, encara es continua embassant alguns anys amb importants episodis de pluja com enguany. Quan això passa, de forma immediata, s'hi desenvolupa una rica i singular comunitat vegetal a la cubeta, amb nombroses espècies aquàtiques adaptades a aquesta temporalitat, amb formes de resistència capaces de sobreviure anys de sequera i que acaben per desaparèixer en sectors amb aigües permanents, on no poden competir amb les espècies dels ambients estables. És per això que és de gran importància reivindicar i conservar el Clot de la Unilla i la seva temporalitat, sense peixos i sense canyissar, tant pel seu gran valor ecològic, amb espècies vegetals úniques a Catalunya i desenes d'espècies de limícoles força rares a l'interior els anys amb aigua, com per el valor històric que té. Fins i tot els anys que està sec, ens mostra com eren aquests paisatges abans de l'arribada de l'aigua dels canals, amb espècies també de gran valor ecològic com la xurra, el torlit o la calàndria.

No cal dir però que el Clot de la Unilla és un espai especialment fràgil que cal cuidar amb delicadesa. És per això que si el visitem ens hem d'abstenir sota cap concepte de sortir dels camins i impedir que els gossos entrin a l'aigua. 

Al següent enllaç es pot descarregar l'estudi que EGRELL va fer del clot de la Unilla el 1998 i en aquest l'estudi de la vegetació que van fer Salvat i altres el mateix any.

Vista del clot de la Unilla embassat. 10/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Vista del clot de la Unilla embassat. 10/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Vista del clot de la Unilla embassat. 10/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Vista del clot de la Unilla embassat. 10/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Vista del clot de la Unilla embassat. 10/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

El territ pectoral (Calidris melanotos) és una de les espècies estrella que ens ha visitat aquesta tardor des del NE de Sibèria. 25/09/2014. (c)  Joan Estrada Bonell

El corriol petit (Charadrius dubius) és una de les espècies que utilitza les zones amb fang del clot de la Unilla. 25/09/2014. (c)  Joan Estrada Bonell

El corriol gros (Charadrius hiaticula) és una altra de les espècies que utilitza les zones amb fang del clot de la Unilla. 25/09/2014. (c)  Joan Estrada Bonell

Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus) i fredelugues (Vanellus vanellus) al clot de la Unilla. 25/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

El batallaire (Philomachus pugnax), a l'esquerra ha estat l'espècie més abundant al Clot de la Unilla la tardor del 2014, amb molts dies amb més de 100 ocells. A la dreta una valona (Tringa glareola). 25/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Tètols cuanegres (Limosa limosa) i batallaires al Clot de la Unilla. 25/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Becut (Numenius arquata) al clot de la Unilla. 25/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Mascle adult de batallaire en plomatge hivernal al clot de la Unilla.  25/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Daurada grossa (Pluvialis apricaria) encara en plomatge d'estiu cal costat de fredelugues i gavines vulgars. 25/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

divendres, 10 d’octubre del 2014

Resum del mes de setembre de 2014

Durant el mes de setembre s'ha produït una inflexió en els ocells de l'estany. La pràctica totalitat de les espècies han acabat l'època de cria i algunes espècies com els gavians argentats han marxat a mudar a altres localitats, assolint els mínims anuals. Paral·lelament però ja s'ha començat a detectar una important entrada d'ànecs hivernants. En efecte, al marge de la detecció de les espècies exclusivament migrants o hivernals, com és el cas de l'ànec cuallarg o el xarxet comú, les espècies presents tot l'any han multiplicat enormement els seus efectius. Així el collverd ha passat dels 130 ocells del mes d'agost als 500 del mes de setembre i el cullerot dels 5 del mes anterior als 140 del setembre. Destacar també el pas d'espècies més rares com, l'ànec blanc, el xarrasclet o el morell xocolater. Entre les espècies reproductores a la zona encara nombres molt alts de cabussons emplomallats, amb un bon nombre de parelles que encara tenen polls, i xifres elevades de gavina vulgar, tot i que molt possiblement el gruix dels ocells siguin ja forasters. La fotja vulgar ha incrementat lleugerament les seves magres xifres reproductores i ja es detecten els primers grups de corb marí gros que romandran tot l'hivern a l'estany.

Un esment apart mereixen les limícoles. La baixada del nivell d'aigua de l'estany coincidint amb el pas migratori de moltes d'aquestes espècies que nidifiquen a l'extrem Nord d'Europa ha permès l'observació a l'estany de fins 11 espècies diferents, que sobretot aprofiten els sectors més soms de les zones d'exclusió dels peixos del costat de cal Aragonès. Destacar també, coincidint amb el pas migratori, nombres molt alts de cigonya (amb fins 300 ocells junts) i d'esplugabous, amb més de 2.000 ocells dormint diàriament a la joca de l'estany. Altres espècies migratories rares detectades aquest setembre a l'estany han estat la cigonya negra i el fumarell alablanc.

Finalment comentar que la pedregada caiguda sobre l'estany el 14 de setembre, sense haver tingut els efectes tant desastrosos de la pedregada del juliol del 2012, també va provocar la mort i el trencament d'ales a alguns ocells.

Màxims del mes de setembre de 2014 a l'estany d'Ivars i Vila-sana
espècie 09/2014
Cigne mut (Cygnus olor)
Oca riallera grossa (Anser albifrons)
Oca vulgar (Anser anser)
Oca  de galta blanca (Branta leucopsis)
Ànec blanc (Tadorna tadorna) 1
Ànec mut (Cairina moschata)
ànec carolí (Aix sponsa)
Ànec mandarí (Aix galericulata)
Ànec xiulaire (Anas penelope)
Xarxet comú (Anas crecca) 35
Ànec coll-verd (Anas platyrhynchos) 500
Anec cuallarg (Anas acuta) 4
Ànec cullerot (Anas clypeata) 140
Ànec griset (Anas strepera)
Ànec domèstic 
Xarrasclet (Anas querquedula) 1
Anas híbrid
Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris)
Xibec (Netta rufina)
Morell cap-roig (Aythya ferina) 3
Morell xocolater (Aythya nyroca) 1
Morell de plomall (Aythya fuligula)
Aythya hibrid
Bec de serrà mitjà (Mergus serrator)
Cabusset (Tachybaptus ruficollis) 2
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) 90
Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis)
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) 25
Pelicà vulgar (Pelecanus onocrotalus)
Bitó comú (Botaurus stellaris)
Martinet menut (Ixobrychus minutus)
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) 7
Martinet ros (Ardeola ralloides)
Esplugabous (Bubulcus ibis) 2000
Martinet blanc (Egretta garzetta) 11
Egretta garcetta X Egretta gularis
Agró blanc (Egretta alba) 2
Bernat pescaire (Ardea cinerea) 15
Agró roig (Ardea purpurea)
Cigonya negra (Ciconia nigra) 1
Cigonya blanca (Ciconia ciconia) 300
Capó reial (Plegadis falcinellus) 4
Ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus)
Becplaner (Platalea leucorodia)
Flamenc (Phoenicopterus ruber)
Arpella vulgar (Circus aeruginosus) 7
Àguila pescadora (Pandion haliaetus)
Rascló (Rallus aquaticus) 5
Polla pintada (Porzana porzana)
Rascletó (Porzana parva)
Rasclet (Porzana pusilla)
Polla d'aigua (Gallinula chloropus) 13
Polla blava (Porphyrio porphyrio) 4
Fotja vulgar (Fulica atra) 32
Fotja banyuda (Fulica cristata)
Grua (Grus grus)
Garsa de mar (Haematopus ostralegus)
Cames llargues (Himantopus himantopus) 2
Bec d'alena (Recurvirostra avosetta)
Perdiu de mar (Glareola pratincola)
Corriol petit (Charadrius dubius)
Corriol gros (Charadrius hiaticula) 1
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
Corriol pit-roig (Charadrius morinellus)
Daurada grossa (Pluvialis apricaria)
Pigre gris (Pluvialis squatarola)
Fredeluga (Vanellus vanellus) 18
Fredeluga gregària (Vanellus gregaria)
Territ gros (Calidris canutus)
Territ tresdits (Calidris alba)
Territ menut (Calidris minuta)
Territ de Temminck (Calidris temminckii)
Territ becllarg (Calidris ferruginea) 1
Territ variant (Calidris alpina)
Territ pectoral (Calidris melanotos)
Batallaire (Philomachus pugnax) 11
Becadell sord (Lymnocriptes minimus)
Becadell comú (Gallinago gallinago) 18
Becadell gros (Gallinago media)
Becada (Scolopax rusticola)
Tetolet becllarg (Limnodromus scolopaceus)
Tètol cuanegre (Limosa limosa) 13
Tètol cuabarrat (Limosa lapponica)
Pòlit cantaire (Numenius phaeopus)
Becut (Numenius arquata)
Gamba roja pintada (Tringa erythropus) 5
Gamba roja vulgar (Tringa totanus) 1
Siseta (Tringa stagnatilis)
Gamba verda (Tringa nebularia) 4
Xivita (Tringa ochropus) 3
Valona (Tringa glareola) 1
Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos) 2
Remena-rocs (Arenaria interpres)
Escuraflascons bec-fi (Phalaropus lobatus)
Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
Gavina menuda (Larus minutus)
Gavina vulgar (Larus ridibundus) 1590
Gavina corsa (Larus audouinii)
Gavina cendrosa (Larus canus)
Gavià fosc (Larus fuscus) 1
Gavià argentat (Larus michahellis) 33
Gavineta de tres-dits (Rissa tridactyla)
Curroc (Gelochelidon nilotica)
Xatrac gros (Sterna caspia)
Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis)
Xatrac bengalí (Sterna bengalensis)
Xatrac comú (Sterna hirundo)
Xatrac menut (Sterna albifrons)
Fumarell carablanc (Chlidonias hybridus)
Fumarell negre (Chlidonias niger) 3
Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus) 1
Blauet (Alcedo atthis) 4
Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus)

un xarrasclet tipus femella entre tres xarxets. 09/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell
  
Un parell de capons reials entren a la joca barrejats amb els esplugabous. 09/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Una cigonya negra migrant arriba al vespre a l'estany. 09/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Les fotges, a la foto amb una polla blava a la zona d'exclusió de peixos del costat de cal Aragonès, han incrementat lleugerament els seus efectius reproductors. 09/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Durant el setembre encara s'han observat regularment els martinets de nit a l'estany, en aquest cas compartint posadors amb les gavines vulgars. 09/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Els corbs marins grossos ja han arribat a l'estany per passar-hi l'hivern. 09/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Els ànecs cullerots ja han esdevingut una espècia abundant el setembre a l'estany. 24/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Un corriol gros i un territ becllarg a la zona d'exclusió de peixos. 24/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Un ànec blanc amb un becadell i un batallaire a la zona d'exclusió de peixos. 24/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Nombroses cigonyes s'han aturat durant el setembre a l'estany a descansar, rentar-se i abeurar. 24/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Gran joca d'esplugabous i gavines vulgars des de l'aguait de Vila-sana. 24/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

El cabussó emplomallat és una de les poques espècies que al setembre encara mantenia el gruis dels efectius reproductors. 24/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

La pedregada esdevinguda a l'estany el 14/09/2014 va deixar diversos exemplars malferits, com aquesta gavina vulgar amb l'ala trencada. 24/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell