dimecres, 6 de gener de 2021

Resum del mes de desembre de 2020

 
El buidat parcial de l’estany d’Ivars i Vila-sana aquesta tardor està comportant canvis importants en la fauna respecte a l’observat en anys anteriors en aquestes dates però també respecte als mesos previs. Cal esperar que aquests es continuaran produint durant els propers mesos, quan torni a començar a entrar novament aigua. En efecte, els nivells baixos d’aigua actuals han fet que els peixos es concentressin en sectors molt més soms, cosa que ha permès que els ocells piscívors com els bernats pescaires, els agrons blancs i els corb marins grossos s’hagin observat durant tot el desembre pescant de forma activa dins l’estany, en nombre clarament superior a l’habitual. Excepte en el cas de l’agró blanc, les xifres absolutes no són més altres que anys anteriors. De totes maneres, mentre els altres anys aquestes espècies sovint utilitzaven l’estany bàsicament com a joca i zona de descans, i durant el dia es desplaçaven a pantanets i reguers a pescar, enguany han desenvolupat l’activitat a l’estany durant tot el dia. Val a dir però que dóna la impressió que a finals de desembre es va començar a detectar una certa davallada d’aquestes espècies com a conseqüència de la “neteja” de peixos que han fet. Veurem si les dades de gener confirmen o rebutgen aquesta tendència. Els nivells baixos també han permès que les cigonyes hagin utilitzat l’estany amb molta més regularitat, i que fins i tot s’ajoquin dins de l’aigua. D’aquí l’observació de fins 320 exemplars aquest mes de desembre, entre mig de les quals altra vegada una cigonya negra. Com el mes d’octubre, diversos dies s’ha detectat pas de grues, amb fins 77 exemplars, tot i que com llavors tampoc s’han aturat.

En el cas dels ànecs es nota molta diferència entre els ànecs filtradors, com el cullerot, i les espècies més granívores o vegetarianes, com el collverd. En efecte, una de les coses que vol aconseguir el buidat parcial de l’estany és reduir l’eutròfia, que genera booms de matèria orgànica, sobretot de fitoplàncton que en morir i descomposar-se consumeix l’oxigen de l’aigua. L’evacuació d’aquest fitoplàncton de l’estany ha tingut com a conseqüència una reducció del nombre d’ànecs cullerots, que s’alimenten filtrant l’aigua. Així, el màxim de 413 exemplars observats el mes de setembre queda molt lluny dels 600-850 exemplars del període 2012-2018. Cal destacar però que aquest màxim del mes de setembre s’ha anat reduint progressivament, fins els 270 exemplars màxims del més de desembre, xifra que encara es va reduir més a finals de mes. Aquesta clara davallada del nombre exemplars sembla del tot lligada a la desaparició de la font d’aliment. En el cas de l’ànec collverd i el xarxet, que a diferència del cullerot són filtradors, veiem que les xifres no només es redueixen sinó que es mantenen força altes, a nivells semblants als dels primers anys de la recuperació de l’estany. La resta d’ànecs més rars s’han observat en nombres semblants als altres anys. Com a fets més destacables esmentar els 8 ànecs blancs i el bec de serra mitjà, ànec pescador observat uns pocs dies a primers de mes en el que és la segona observació d’aquesta rara espècie a l’estany des de la seva recuperació el 2005. 

Espècies que també semblen haver-se vist afectades per l’exhauriment dels recursos, en aquest cas la vegetació submergida, és el de la fotja, que desprès d’una certa recuperació enguany, amb 131 exemplars el setembre, xifra que no es veia des d’abans del 2010, el mes de desembre la seva presència s’ha vist reduïda fins a nivells imperceptibles, amb només 2 ocells. Les polles d’aigua i les polles blaves continuen amb xifres altres, tot i que possiblement també amb una certa tendència regressiva respecte al mes anterior, per quedar els sectors amb canyís i bova secs i lluny de l’aigua. Una reducció semblant a la de la fotja l’ha viscut també el cabusset, amb un únic exemplar al desembre, sense que en coneguem ben be les causes. En el cas dels cabussons emplomallats, la forta davallada observada al desembre entra dins la normalitat anual de l’espècie, que sovint arriba a desaparèixer durant els mesos hivernals, quan part de la població possiblement es desplaça al litoral. 

Tot i trobar-nos en ple hivern, la gran superfície de platges ha permès que es mantinguin nombres importants de limícoles, amb fins 9 espècies diferents, xifra elevada per al desembre, mes que se situa clarament fora del període migratori. Com a nombres més destacats esmentar les 3.800 fredelugues i les 152 daurades, quantitats que fa anys que no es veien a l’estany, i encara menys de forma sostinguda com és en aquest cas. Entre les espècies més destacables, esmentar que s’ha observat encara el pigre gris, 5 gambes roges pintades, 10 territs variants i 3 territs menuts, espècies prou escasses a l’estany, sobretot en ple hivern. 

Les gavines rialleres han disminuït els efectius, fins els 1500 exemplars, possiblement perquè una part d’elles s’han desplaçat al litoral. Per contra, els gavians es mantenen per sobre els 800 ocells, com el mes anterior. Ressaltar l’observació de 3 gavines menudes juntes, malgrat que el nombre d’exemplars que han passat per l’estany ha estat superior, doncs els 3 ocells junts corresponien a adults i durant el desembre s’ha detectat també un mínim d’un exemplar amb plomatge juvenil. Més rellevant ha estat encara l’observació de fins 4 gavians argentats europeus, el màxim mai observat fins ara a l’estany per una espècie molt escassa a l’hivern a Catalunya.. 

De la resta d’espècies habituals a l’hivern el blauet ha reduït notablement els seus efectius. La retracció de la línia d’aigua ha deixat el canyís que utilitzava com a posador lluny de l’aigua. Les arpelles, tot i mantenir xifres altes, han vist també com es reduïa la mida de la joca fins als 76 ocells. És possible que el fet que els sectors de canyissar o bova en els que s’ajocaven hagin quedat en sec faci que hagin buscat altres joques alternatives per sentir-se menys segures davant els depredadors terrestres. 

Tot i que es fa difícil quantificar, és possible que en la reducció dels efectius d’algunes espècie hi tingui també a veure el comportament incívic d’algunes persones que, tot i estar prohibit, aprofiten el baix d’aigua de l’estany per entrar dins la cubeta caminant o en bicicleta. Aquest fet comporta un impacte greu als ocells, molt més vulnerables en no estar protegits pel cinturó de canyís, que poden acabar per abandonar l’estany per les molèsties que els ocasiona aquesta entrada reiterada de persones.

espècie 12/2020
Cigne (Cygnus olor)
Oca riallera grossa (Anser albifrons)
Oca (Anser anser) 1
Oca  de galta blanca (Branta leucopsis)
Ànec blanc (Tadorna tadorna) 8
Ànec canyella (Tadorna ferruginea)
Ànec mut (Cairina moschata)
Ànec carolí (Aix sponsa)
Ànec mandarí (Aix galericulata)
Ànec xiulador (Anas penelope) 8
Xarxet (Anas crecca) 390
Ànec collverd (Anas platyrhynchos) 1700
Anec cuallarg (Anas acuta) 2
Ànec cullerot (Anas clypeata) 270
Ànec griset (Anas strepera) 19
Ànec domèstic
Xarrasclet (Anas querquedula)
Anas híbrid
Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris)
Xibec (Netta rufina)
Morell cap-roig (Aythya ferina) 10
Morell xocolater (Aythya nyroca)
Morell de plomall (Aythya fuligula) 2
Aythya hibrid
Bec de serrà mitjà (Mergus serrator) 1
Cabusset (Tachybaptus ruficollis) 1
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) 4
Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis)
Cabussó oerllut (Podiceps auritus)
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) 200
Pelicà (Pelecanus onocrotalus)
Bitó (Botaurus stellaris)
Martinet menut (Ixobrychus minutus)
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) 1
Martinet ros (Ardeola ralloides)
Esplugabous (Bubulcus ibis) 14
Martinet blanc (Egretta garzetta) 3
Egretta garcetta X Egretta gularis
Agró blanc (Egretta alba) 26
Bernat pescaire (Ardea cinerea) 30
Agró roig (Ardea purpurea)
Cigonya negra (Ciconia nigra) 1
Cigonya (Ciconia ciconia) 320
Capó reial (Plegadis falcinellus)
Ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus)
Becplaner (Platalea leucorodia)
Flamenc (Phoenicopterus roseus)
Arpella (Circus aeruginosus) 76
Àguila pescadora (Pandion haliaetus)
Rascló (Rallus aquaticus) 3
Polla pintada (Porzana porzana)
Rascletó (Porzana parva)
Rasclet (Porzana pusilla)
Polla d'aigua (Gallinula chloropus) 14
Polla blava (Porphyrio porphyrio) 19
Fotja (Fulica atra) 2
Fotja banyuda (Fulica cristata)
Grua (Grus grus) 77
Garsa de mar (Haematopus ostralegus)
Camallarga (Himantopus himantopus)
Bec d'alena (Recurvirostra avosetta)
Perdiu de mar (Glareola pratincola)
Corriol petit (Charadrius dubius)
Corriol gros (Charadrius hiaticula)
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
Corriol pit-roig (Charadrius morinellus)
Daurada (Pluvialis apricaria) 152
Pigre gris (Pluvialis squatarola) 1
Fredeluga (Vanellus vanellus) 3800
Fredeluga gregària (Vanellus gregaria)
Territ gros (Calidris canutus)
Territ de tres dits (Calidris alba)
Territ menut (Calidris minuta) 3
Territ de Temminck (Calidris temminckii)
Territ becllarg (Calidris ferruginea)
Territ variant (Calidris alpina) 10
Territ pectoral (Calidris melanotos)
Batallaire (Philomachus pugnax)
Becadell sord (Lymnocryptes minimus)
Becadell (Gallinago gallinago) 40
Becadell gros (Gallinago media)
Becada (Scolopax rusticola)
Tetolet becllarg (Limnodromus scolopaceus)
Tètol cuanegre (Limosa limosa)
Tètol cuabarrat (Limosa lapponica)
Pòlit (Numenius phaeopus)
Becut (Numenius arquata)
Gamba roja pintada (Tringa erythropus) 5
Gamba roja (Tringa totanus)
Siseta (Tringa stagnatilis)
Gamba verda (Tringa nebularia)
Xivita (Tringa ochropus) 2
Valona (Tringa glareola)
Xivitona (Actitis hypoleucos) 2
Remena-rocs (Arenaria interpres)
Escuraflascons bec-fi (Phalaropus lobatus)
Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
Gavina menuda (Hydrocoloeus minutus) 3
Gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus) 1500
Gavina corsa (Larus audouinii)
Gavina cendrosa (Larus canus)
Gavià fosc (Larus fuscus) 34
Gavià argentat europeu (Larus argentatus) 4
Gavià (Larus michahellis) 889
Gavià caspi (Larus cachinnans)
Gavinot polar (Larus glaucoides)
Gavineta de tres dits (Rissa tridactyla)
Curroc (Gelochelidon nilotica)
Xatrac gros (Sterna caspia)
Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)
Xatrac bengalí (Sterna bengalensis)
Xatrac (Sterna hirundo)
Xatrac menut (Sternula albifrons)
Fumarell carablanc (Chlidonias hybrida)
Fumarell negre (Chlidonias niger)
Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus)
Blauet (Alcedo atthis) 1
Boscaler (Locustella luscinioides)
Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
Balquer (Acrocephalus arundinaceus)
Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon)
Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus)
Repicatalons (Emberiza schoeniclus) *

La baixada del nivell de l'aigua ha deixar el cinturó de canyissar i les taques de bova en sec. 3/12/2020. (c) Joan Estrada Bonell.

La baixada del nivell de l'aigua ha obligat a les polles blaves a sortir fora de els masses de bova a les que es refugiava, fent-se mol més visibles. 4/12/2020. (c) Francesc Moncasi Salvia.

Son nombroses les espècies aquàtiques que aprofiten els sectors soms i les zones que han quedat al descobert com a indrets d'alimentació i descans. 3/12/2020. (c) Joan Estrada Bonell.

Son nombroses les espècies aquàtiques que aprofiten els sectors soms i les zones que han quedat al descobert com a indrets d'alimentació i descans. 3/12/2020. (c) Joan Estrada Bonell.

Els baixos nivells d'aigua també fan que els ànecs, en aquest cas un grup de collverds, es facin molt més visibles en situar-se prop de l'aigua lluny del canyissar. 3/12/2020. (c) Joan Estrada Bonell.
.
Entre els ànecs escassos detectats al desembre trobem el morell cap-roig i el morell de plomall. 3/12/2020. (c) Joan Estrada Bonell.

Les grans platges generades amb la baixada del nivell de l'aigua són un medi molt favorable per a les limícoles. 3/12/2020. (c) Joan Estrada Bonell.

Les platges generades per la baixada de nivell aquest desembre han estat ocupades fins per aluns milers de fredelugues o "cogullades marines".  3/12/2020. (c) Joan Estrada Bonell.

Entre les volades de fredelugues també es poden observar algunes altres limícoles força més rares, com en aquest cas un pigre gris. 4/12/2020. (c) Francesc Moncasi Salvia.

Gavines rialleres i fredelugues es barregen als sectors amb dos dits d'aigua. 26/12/2020. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Grup de gavines rialleres descansant en un sector parcialment embassat. 26/12/2020. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Grup de gavines rialleres. 26/12/2020. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Els gavians també aprofiten com a zones de descans algunes de les illes generades amb la baixada del nivell de l'aigua. 3/12/2020. (c) Joan Estrada Bonell.

Davant alguna molèstia els grans grups de fredelugues i gavines sovint s'enlairen de cop. 4/12/2020. (c) Francesc Moncasi Salvia.

Els grans enlairaments dels ocells sovint estant ocasionats pel, massa freqüent, comportament incívic d'algunes persones. Aquestes molèsties poden comportar que els ocells acabin abandonant l'estany per no sentir-se segurs.

Entre els ocells pescadors que aprofiten la concentració dels peixos ocasionada per la reducció del volum d'aigua trobem els agrons blancs i els corbs marins grossos. 3/12/2020. (c) Joan Estrada Bonell.

A diferència dels altres anys, en que els agrons blancs sovint només anaven a l'estany a dormir, aquest desembre se'ls ha vist durant tot el dia pescant, aprofitant el baix nivell d'inundació d'alguns sectors. 3/12/2020. (c) Joan Estrada Bonell.

Els corbs marins utilitzen qualsevol estructura que sobresurt de l'aigua, com aquest antic pou de desaigüe, com a zones de descans i per eixugar-se el plomatge. 3/12/2020. (c) Joan Estrada Bonell.

Atès que els arbres que utilitzaven com a joca actualment es troben en sec la joca dels corbs marins s'ha desplaçat cap a altres punts que es mantenen embassats, com les restes d'aquest antic cobert. 26/12/2020. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Com el mes anterior, durant el desembre ha estat regular l'observació de grups de grues en pas per sobre l'estany. 26/12/2020. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

El picot verd, és una de les espècies que podem detectar al llarg de tot l'any al bosquet de ribera del costat de cal Aragonés. 26/12/2020. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Entre els passeriformes que a l'hivern trobem alimentant-se al canyissar hi ha el mosquiter comú, que aprofita la petita bombolla tèrmica que es genera prop de l'aigua. 4/12/2020. (c) Francesc Moncasi Salvia.

dijous, 10 de desembre de 2020

Resum del mes de novembre de 2020

Com ja hem vist a l’entrada anterior, durant els mesos d’octubre i novembre s’ha estat realitzant un buidat parcial de l’estany d’Ivars i Vila-sana per compensar la falta d’oscil·lacions naturals i intentar reduir l’eutròfia de l’aigua. Aquest buidat parcial sens dubte ha comportat canvis molt importants en l’aspecte de l’estany, amb grans platges de llim i aigües molt més somes als llocs on aquesta es manté. Això ha comportat canvis radicals en els ocells de l’estany i hem vist com de cop i volta s’han establert a l’estany un grup molt nombrós de fredelugues (o cogullades marines), amb 2.700 ocells a finals de mes, que a diferència del que passava altres anys, enguany no es mouen de l’estany. Entre les fredelugues, tot i que en nombres moderats, finalment s’observa també altres espècies de limícoles, amb 12 espècies diferents, el nombre més alt observat al llarg de tot l’any malgrat no coincidir amb el fort del període migratori, quan de ben segur el nombre hagués estat encara superior. Entre les espècies més destacables esmentar el pigre gris i els territs variants, espècies que acostumen a ser més característiques del litoral. Així, ens hem de remuntar al 2005, el primer any que va començar a entrar aigua a l’estany i aquest tenia un aspecte semblant a l’actual, per superar els 11 territs variants d’aquest novembre. En el cas del pigre gris només havia estat observat 5 vegades des del 2005, entre els quals també els 2005. Prou rara a l’hivern és també la gamba roja pintada, amb presencia constant durant tot el mes. Els 69 becadells contats aquest novembre són així mateix una xifra poc habitual a l’estany.

En el cas dels ànecs ha continuat la dinàmica del mes anterior, amb nombres alts de collverd, molt per sobre dels valors dels darrers anys. Per contra, els cullerots es mantenen en nombre modestos i els xarxets poc a poc van incrementant cap a les xifres hivernals. També 8 ànecs blancs i xifres menors d’altres espècies, entre les quals val la pena esmentar un morell de plomall i, especialment, un morell xocolater. La presència un dia d’una parella d’ànecs mandarins pot tenir més a veure amb ocells domèstics propers que no pas a una arribada natural. El descens del nivell de l’aigua ha comportat que el canyissar hagi quedat en sec, per la qual cosa els ànecs s’han desplaçat cap a la vora de l’aigua, fet que els fa molt més visibles en estar més al descobert. El mateix fet està passant amb la polla blava, que sempre restava força amagada dins del bovar, de la qual s’ha observat fins 24 ocells. Cal pensar però a mesura que es vagi assecant el fang i que la polla blava tingui més dificultats per desenterrar les parts subterrànies de la bova una part important dels exemplars podria ser que es dispersin cap a altres localitats. Un fet semblant, tot i que de menor magnitud, també s’hauria produït en el cas de la polla d’aigua, en la que els 25 ocells del novembre suposen la xifra més altra observada de l’any. Continua el nombre apreciable de cabussets i de cabussons emplomallats, tot i que aquesta darrera espècie ja ha començat a reduir els efectius a finals de mes com ve essent habitual a l’hivern.

En el cas de les espècies que formen joques a l’estany, el gavià ha mostrat una tendència regressiva, com si durant l’octubre hi hagués hagut una onada d’ocells en pas que ja està disminuït. Per contra, les gavines rialleres ha retornat als 2.500 exemplars del setembre. La joca de l’esplugabous ha desaparegut per complet de l’estany i ara, els ocells que hi dormien s’observen dormint repartits en joques menors en grans arbres a l’interior d’alguns pobles de les rodalies. El corb marí ha continuat incrementant els efectius  i enguany se l’observa molt actiu durant tot el dia pescant en mola, a diferència d’altres anys quan l’estany estava més ple i part dels ocells marxaven a pescar a pantanets i al riu.  Xifres també molt altes de cigonyes, amb 250 individus, un bon nombre dels quals ocells centreeuropeus (sovint anellats) que es barregen amb les parelles residents, que es mantenen fidels als seus nius. Els nivells més baixos fa que hagi incrementat el nombre d’alguns ardeids pescaires, doncs poden accedir a sectors amb aigües somes a les que ara es concentren els peixos. Així els agrons blancs han arribat fins als 21 exemplars i els bernats pescaires fins als 25.

Si entre els grans camallargs l’observació més interesant a l’octubre van ser els flamencs, aquest novembre els que s’emporten el premi han estat un bitó i una cigonya negra. També diversos dies s’ha observat pas de grues, sense que s’arribin a parar però a l’estany. Dins les gavines, al marge de les ja comentades xifres de gavià i gavina riallera, destacar que per segon més consecutiu s’ha tornat a detectar una gavina menuda, fidel a les seva cita tardoral a l’estany. En el cas de les arpelles els nivells es mantenen relativament estables des del mes de setembre, amb més d’un centenar d’ocells que s’ajoquen a l’estany. Un rapinyaire, en aquest cas nocturn, que s’ha deixat observat a l’estany és el mussol emigrant (Asio flammeus), mussol que a l’hivern sovint acostuma a estar lligat a les zones humides.

Entre els ocells no aquàtics s’han consolidat les espècies estrictament hivernals, amb multitud de moixons sovint associats al bosquet de ribera del costat de cal Aragonès. Val a dir però que, a diferència d’altres anys quan al novembre encara es podia observar alguna oreneta escadussera, enguany no s’han observat espècies estrictament estivals durant el novembre, tot i haver estat un mes especialment càlid pel que seria normal.

Pel que fa als moixons lligats als ambients aquàtics s’han detectat fins a 8 blauets, per contra no s’ha detectat cap mallerenga de bigotis i els repicatalons semblen ser més aviat escassos, si ho comparem amb les altes xifres dels primers anys. Potser una de les dades més interessants d’aquests novembre entre els passeriformes ha estat l’observació d’una boscar-la mostatxuda, espècie que sembla està esdevenint forçar rara a tota la seva àrea de distribució.

Màxims per espècie detectats el mes de novembre de 2020 a l'estany d'Ivars i Vila-sana

Cigne (Cygnus olor)
Oca riallera grossa (Anser albifrons)
Oca (Anser anser) 1
Oca  de galta blanca (Branta leucopsis)
Ànec blanc (Tadorna tadorna) 8
Ànec canyella (Tadorna ferruginea)
Ànec mut (Cairina moschata)
Ànec carolí (Aix sponsa)
Ànec mandarí (Aix galericulata) 2
Ànec xiulador (Anas penelope) 3
Xarxet (Anas crecca) 150
Ànec collverd (Anas platyrhynchos) 1362
Anec cuallarg (Anas acuta) 1
Ànec cullerot (Anas clypeata) 338
Ànec griset (Anas strepera) 9
Ànec domèstic
Xarrasclet (Anas querquedula)
Anas híbrid
Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris)
Xibec (Netta rufina) 2
Morell cap-roig (Aythya ferina) 12
Morell xocolater (Aythya nyroca) 1
Morell de plomall (Aythya fuligula) 1
Aythya hibrid
Bec de serrà mitjà (Mergus serrator)
Cabusset (Tachybaptus ruficollis) 14
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) 34
Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis)
Cabussó oerllut (Podiceps auritus)
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) 176
Pelicà (Pelecanus onocrotalus)
Bitó (Botaurus stellaris) 1
Martinet menut (Ixobrychus minutus)
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)
Martinet ros (Ardeola ralloides)
Esplugabous (Bubulcus ibis) 6
Martinet blanc (Egretta garzetta) 5
Egretta garcetta X Egretta gularis
Agró blanc (Egretta alba) 21
Bernat pescaire (Ardea cinerea) 25
Agró roig (Ardea purpurea)
Cigonya negra (Ciconia nigra) 1
Cigonya (Ciconia ciconia) 250
Capó reial (Plegadis falcinellus)
Ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus)
Becplaner (Platalea leucorodia)
Flamenc (Phoenicopterus roseus)
Arpella (Circus aeruginosus) 105
Àguila pescadora (Pandion haliaetus) 1
Rascló (Rallus aquaticus) 6
Polla pintada (Porzana porzana)
Rascletó (Porzana parva)
Rasclet (Porzana pusilla)
Polla d'aigua (Gallinula chloropus) 25
Polla blava (Porphyrio porphyrio) 24
Fotja (Fulica atra) 10
Fotja banyuda (Fulica cristata)
Grua (Grus grus) 49
Garsa de mar (Haematopus ostralegus)
Camallarga (Himantopus himantopus)
Bec d'alena (Recurvirostra avosetta)
Perdiu de mar (Glareola pratincola)
Corriol petit (Charadrius dubius)
Corriol gros (Charadrius hiaticula)
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
Corriol pit-roig (Charadrius morinellus)
Daurada (Pluvialis apricaria) 1
Pigre gris (Pluvialis squatarola) 1
Fredeluga (Vanellus vanellus) 2700
Fredeluga gregària (Vanellus gregaria)
Territ gros (Calidris canutus)
Territ de tres dits (Calidris alba)
Territ menut (Calidris minuta)
Territ de Temminck (Calidris temminckii)
Territ becllarg (Calidris ferruginea)
Territ variant (Calidris alpina) 12
Territ pectoral (Calidris melanotos)
Batallaire (Philomachus pugnax)
Becadell sord (Lymnocryptes minimus) 1
Becadell (Gallinago gallinago) 69
Becadell gros (Gallinago media)
Becada (Scolopax rusticola)
Tetolet becllarg (Limnodromus scolopaceus)
Tètol cuanegre (Limosa limosa)
Tètol cuabarrat (Limosa lapponica)
Pòlit (Numenius phaeopus)
Becut (Numenius arquata) 1
Gamba roja pintada (Tringa erythropus) 3
Gamba roja (Tringa totanus) 3
Siseta (Tringa stagnatilis)
Gamba verda (Tringa nebularia) 6
Xivita (Tringa ochropus) 3
Valona (Tringa glareola)
Xivitona (Actitis hypoleucos) 1
Remena-rocs (Arenaria interpres)
Escuraflascons bec-fi (Phalaropus lobatus)
Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
Gavina menuda (Hydrocoloeus minutus) 1
Gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus) 2500
Gavina corsa (Larus audouinii)
Gavina cendrosa (Larus canus)
Gavià fosc (Larus fuscus) 70
Gavià argentat (Larus argentatus) 1
Gavià (Larus michahellis) 834
Gavià caspi (Larus cachinnans)
Gavinot polar (Larus glaucoides)
Gavineta de tres dits (Rissa tridactyla)
Curroc (Gelochelidon nilotica)
Xatrac gros (Sterna caspia)
Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)
Xatrac bengalí (Sterna bengalensis)
Xatrac (Sterna hirundo)
Xatrac menut (Sternula albifrons)
Fumarell carablanc (Chlidonias hybrida)
Fumarell negre (Chlidonias niger)
Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus)
Blauet (Alcedo atthis) 8
Boscaler (Locustella luscinioides)
Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
Balquer (Acrocephalus arundinaceus)
Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon) 1
Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus)
Repicatalons (Emberiza schoeniclus) *


La baixada de nivell de l'aigua de l'estany ha generat múltiples sectors amb aigües somes que ràpidament s'han omplert de gavines i limícoles. 20/11/2020. (c) Joan Estrada Bonell.

La retirada de l'aigua ha comportat que algunes espècies ara surtin més als sectors oberts, com és el cas de l'oca. 25/11/2020. Anna Varea & Joan Rodríguez.

Mascle d'ànec cullerot, amb el plomatge ja tot nou, descasant tot i que a l'aguait. 16/11/2020. (c) Enric Morera.

La baixada del nivell de l'agiua ha deixat al descobert els antics camins, que ara són utilitzats com a zones de descans per nombroses espècies, entre les quals les cigonyes. 20/11/2020. (c) Joan Estrada Bonell

Els baixos nivells fa la una gran part de l'estany sigui accessible a ardeids que es dedicquen a pescar com el martinet blanc. 20/11/2020. (c) Joan Estrada Bonell

Un dels ardeids que ha esdevingut més corrent a l'estany al mes de novembre ha estat l'agró blanc, amb ocells que es veuen pescant arreu de la seva superficie. 25/11/2020. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Durant el novembre s'ha observat diversos dies pas de grues per sobre de l'estany, tot i que sense detectar que s'hi parin a descansar. 20/11/2020. (c) Joan Estrada Bonell

Si el dia 20 s'havia observat pas de grues per sobre l'estany el 21 es va tornar a detectar un grup encara més nombrós.  21/11/2020. (c) Enric Morera.

La baixada del nivell de l'aigua a deixat al descobert les restes del cobert que hi havia al mig de la cubeta, i que ara és utilitzat com a posador pels corbs marins. 20/11/2020. (c) Joan Estrada Bonell

Les gavines rialleres són una de les espècies més fàcils d'observar aturades a les platges de llim. 25/11/2020. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Les fredelugues o cogullades marines formen grans volades que, a diferencia d'altres anys quan marxaven a menjar als conreus de les rodalies, enguany es passen tot el dia a l'estany. 20/11/2020. (c) Joan Estrada Bonell

Diversos dies d'aquests novembre s'ha observat un pigre gris entre les fredelugues a l'estany, espècie de distribució bàsicament litoral.  21/11/2020. (c) Enric Morera.

Entre les limicoles poc habituals a l'estany observades aquest novembre trobem el becut. 13/11/2020. (c) Enric Morera.

Les polles blaves durant el novembre s'han fet molt més visibles de l'habitual. 25/11/2020. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Una de les espècies que durant el buidat està mantenint xifres altes és el cabusset, amb observacions de petits grupets, fet no gaire habitual en aquesta espècie. 20/11/2020. (c) Joan Estrada Bonell.

El gran moviment d'ocells porta també un significatiu nombre de predadors a darrere, en aquest cas un jove de falcó pelegrí.  16/11/2020. (c) Enric Morera.

El blauet, en aquest cas un exemplar capturat per a l'anellament manté xifres elevades en la tònica d'increment hivernal observat els darrers anys.  17/11/2020. (c) Enric Morera.

divendres, 27 de novembre de 2020

El buidat parcial de l'estany d'Ivars i Vila-sana

Des que el 2004 es va posar en marxa la recuperació de l’estany d’Ivars i Vila-sana, des d’EGRELL vam iniciar el seguiment de la fauna de la cubeta on havia estat l’antic estany. L’objectiu era estudiar com responia la fauna al retorn de l’aigua. El que vam veure es que els primers anys es va produir una ràpida colonització de l’estany per part de les espècies aquàtiques, algunes d’elles de gran interès per Catalunya, doncs només criaven al Delta de l’Ebre. Exemples en són el fumarell carablanc (Chlidonias hybrida), el cabussó collnegre (Podiceps nigricollis) o les gavines riallera (Chroicocephalus ridibundus) i capnegra (Larus melanocephalus). Al cap de poc temps, però, ja vam observar com l’estany va entrar en un procés d’estabilització i van deixar d’aparèixer espècies noves i el nombre d’exemplars de les existents va deixar de créixer. Finalment, a partir de 2015, es va iniciar una fase d’empobriment dels ocells, que va comportar la desaparició de les espècies més singulars i fins tot la reducció molt important en el nombre de parelles d’espècies ha havien de ser abundants, com és el cas de la fotja (Fulica atra). Més informació es pot trobar també a l'informe del seguiment de 2019.

Aquest empobriment de l’avifauna està molt lligat als alts nivells d’eutròfia assolits a l’estany. Aquesta eutròfia es produïda per l’acumulació d’un excés de nutrients, com si l’estany estigues adobat en excés, cosa que comporta un augment de la terbolesa de l’aigua per una excessiva proliferació del fitoplàncton, algues unicel·lulars que viuen en suspensió a l’aigua. Aquest fitoplàncton, de coloració verdosa per la presencia de clorofil·la, impedeix l’entrada de la llum fins al fons de l’estany, i per tant no s’hi pot desenvolupar la vegetació aquàtica que viu submergida. Aquesta vegetació, bàsicament formada per macròfits, és directament l’aliment de moltes espècies d’ànecs i fotges, però també de nombrosos invertebrats que incrementen la biodiversitat de l’estany i que a la vegada són també el principal aliment de fumarells, cabussons collnegres i cabussets (Tachybaptus ruficollis) entre altres.

Amb el buidat parcial el que es pretén és treure de l’estany la màxima quantitat d’aquests nutrients, cosa que hauria de permetre no eliminar però si reduir l’eutròfia de l’estany. Aquest fet s’ha de traduir en una recuperació de la vegetació submergida i amb ella els invertebrats i els ocells que se n’alimenten. A més, la reducció de l’eutròfia hauria de permetre minimitzar els processos d’hipòxia, o reducció de l’oxigen dissolt a l’aigua, que puntualment es poden produir a l’estany per un excés de consum d’oxigen quan el fitoplàncton es mor i es descompon, moment en que l’aigua es torna marró. La reducció d’aquests episodis amb baixos nivells d’oxigen a l’aigua redueixen a la seva vegada la possibilitat que es produeixin brots de botulisme, provocat per un bacteri anaeròbic (que viu en indrets sense oxigen) que genera una toxina responsable de la mort de molts ocells aquàtics, a vegades en grans quantitats. A més, la millora de la qualitat de l’aigua també evitarà la possible mort de peixos per asfixia, i farà que aquests tinguin una millor salut, i que per tant siguin més resistents a l’aparició de malalties que en ocasions també poden provocar episodis de mortalitat. La baixada del nivell de l'aigua també ha permès que quedin al descobert algunes platges de fang, que ara en contacte amb l'aire podran oxidar-se i descomposar amb millors condicions la matèria orgànica que tinguin acumulada.

Ara caldrà veure com respon l’estany a aquest buidat parcial, doncs malgrat podem controlar alguns paràmetres com són la sortida i entrada d’aigua, i per tant els nutrients presents, hi ha elements com les carpes (Cyprinus carpio) o fins i tot el cranc de riu americà (Procambarus clarkii), que són en part responsables de l’eutrofització de l’estany, que continuen presents al mateix. Val a dir però que durant aquest anys a l’estany també s’ha produït altres fenòmens que en part poden contrarestar l’impacte d’aquestes espècies, com l’aparició de predadors que poden controlar les seves poblacions. Per tant, fins que el 2021 no tornem a recuperar el nivell de l’aigua no podrem valorar amb precisió l’efecte d’aquestes importants variacions del nivell de l’estany i la necessitat o no de la seva recurrència, com una forma més de recuperar la seva naturalitat i evitar així que esdevingui un simple “pantà”. Mentre tant, gaudim de la nova imatge que ens ofereix aquests mesos l’estany, amb platges de fang plenes de limícoles com fa temps no es veien i bernats pescaires (Ardea cinerea), agrons blancs (Ardea alba), martinets blancs (Egretta garzetta) i corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) que aprofiten la menor profunditat de les zones amb aigua per pescar.

La baixada del nivell d'aigua s'ha fet més visible al costat oest, on la profunditat de l'estany és menor, i per tant ha permès que quedessin al descobert platges de fang on molts ocells hi poden buscar menjar.20/11/2020. (c) Joan Estrada Bonell

Les platges de fang han estat ràpidament ocupades per diferents espècies de limícoles  que hi busquen menjar, entre les quals la més abundant és la fredeluga o "cogullada marina" (Vanellus vanellus) però també són utlitzades com a lloc de descans per les gavines rialleres hivernants. 20/11/2020. (c) Joan Estrada Bonell.

La baixada de nivell també ha comportat que els ànecs i altres espècies que durant el dia sovint restaven amagades entre la vegetació ara surtin a l'exterior essent per tant més fàcil la seva observació. També és molt més freqüent observar bernats pescaires, agrons blancs i martinets blancs pescant als llocs soms, als que no tenien accés quan els nivells estaven més alts. 20/11/2020. (c) Joan Estrada Bonell.