dimecres, 22 de gener de 2020

Seguiment de la fauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2019


Ja està disponible l'informe del seguiment dels ocells de l'estany de l'any 2019 en el que s'analitzen les dades de l'any i s'analitzen les tendències de les principals espècies des que es va iniciar la recuperació del mateix l'any 2005.

Com a fets més rellevants esmentar que el 2019 no ha estat un bon any per a la majoria de les espècies aquàtiques nidificants. Així, no s'ha obtingut dades de reproductors recents com el morell cap-roig, el xibec, la gavina riallera o la gavina capnegra. A més, també s'ha constatat una disminució dels efectius d'espècies comunes com la polla d'aigua o l'ànec collverd. Pel que fa a la hivernada, el gener de 2019 ha estat també especialment fluix, amb xifres força per sota de l'habitual en el cas dels ànecs. Aquests baixos nombres no han estat però exclusius de l'estany sinó que en aquest cas han estat generals al conjunt de la plana de Lleida. Si que ha estat, en tots els casos, un mal any per a les limícoles, amb xifres molt baixes. Només la vintena de becadells hivernants semblen salvar una mica la papereta. Les gavines i gavians són l'únic grup amb xifres molt altes a l'hivern. Ardeids i corbs marins han mostrat xifres bones pel que acostuma a ser habitual en ells i l'arpella ha consolidat la joca hivernal per sobre els 100 exemplars.

En el següent enllaç us podeu descarregar l'informe complet



dimarts, 21 de gener de 2020

Resum del mes de desembre de 2019

Al desembre han continuat les oscil·lacions en el nombre d'ànecs, com si es produís un moviment entre diferents zones d'hivernada, dins la mateixa plana de Lleida o més possiblement amb fora d'aquesta. Val a dir, però, que els nombres màxims han estat baixos, en general menors que els del mes precedent, i molt lluny de les xifres observades en altres desembres anteriors, fet que fa preveure una hivernada fluixa. El fet més destacable és però l'observació de fins 8 espècies d'ànecs, entre les que es troben espècies escasses a l'hivern a l'estany com l'ànec cuallarg i nombres relativament alts de morell de plomall (8 exemplars) i morell cap-roig (39 ex.). Com moltes altres espècies, els nombre de corbs marins a la joca s'ha reduït fins als 165 exemplars, 110 menys que el mes precedent. Aquest fer pot se degut a que encara hi hagués un cert pas durant el mes de novembre:

Entre els cabussons, esmentar les xifres encara relativament altes de cabussó emplomallat, una espècie que normalment esdevé força rara a l'hivern. També xifres altes de cabusset pel que acostuma a ser habitual en aquesta espècie i presència d'un cabussó collnegre. En el cas dels ardeids, observació constant de bernat pescaire i d'agró blanc. Per contra, pocs esplugabous, amb una joca ocasional d'un màxim de 20 exemplars. Les cigonyes varien molt, amb els ocells locals que regenten els nius i alguns ocells forasters que poden dormir en sectors soms de l'estany o en torres de la llum properes. Encara algunes grues en migració.

Entre les espècies destacades esmentar el cas de l'arpella, que amb els seus 187 ocells censats al desembre a la joca de l'estany ha assolit un nou rècord a l'estany.

La polla blava, la polla d'aigua i el rascló, tot i que amb oscil·lacions, mantenen uns efectius semblants als de la resta de l'any. Per contra, la fotja, desprès de la petita entrada d'ocells forasters del novembre veu com part dels ocells tornaven a marxar de l'estany.

En el cas de les limícoles, només s'han observat, en la majoria de casos, alguns exemplars dispersos de fins 8 espècies. Entre totes en destaca l'observació d'una fredeluga gregària, espècie amenaçada que cria a l'Àsia central i que ocasionalment ens visita barrejada amb els estols de fredelugues. En el cas d'aquestes darreres esmentar l'observació regular a l'estany d'algunes volades que sumen vora 2.000 ocells. En la resta d'espècies de limícoles sovint les observacions corresponen a un únic individu. L'excepció és el becadell, que de forma persistent aquesta tardor-hivern es manté per sobre la vintena d'exemplars.

D'entre tots els grups, el mes nombrós pel que fa a individus és el de les gavines, amb fins 7 espècies. Entre aquestes destaquen les rares gavines menuda, cendrosa i gavià argentat. A aquestes caldria sumar-hi una nova observació d'un exemplar amb caràcters de gavià caspi.

Interessant és també l'observació de 3 mallerengues de bigotis, amb presència regular des del mes d'agost. Caldrà veure si només resten a l'estany a l'hivern o si decideixen quedar-se al període reproductor.

Màxims per espècie detectats al mes de desembre a l'estany d'Ivars i Vila-sana

espècie 12/2019
Cigne (Cygnus olor)
Oca riallera grossa (Anser albifrons)
Oca (Anser anser) 1
Oca  de galta blanca (Branta leucopsis)
Ànec blanc (Tadorna tadorna)
Ànec canyella (Tadorna ferruginea)
Ànec mut (Cairina moschata)
Ànec carolí (Aix sponsa)
Ànec mandarí (Aix galericulata)
Ànec xiulador (Anas penelope) 16
Xarxet (Anas crecca) 183
Ànec collverd (Anas platyrhynchos) 466
Anec cuallarg (Anas acuta) 2
Ànec cullerot (Anas clypeata) 248
Ànec griset (Anas strepera) 17
Ànec domèstic 
Xarrasclet (Anas querquedula)
Anas híbrid
Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris)
Xibec (Netta rufina) 6
Morell cap-roig (Aythya ferina) 39
Morell xocolater (Aythya nyroca)
Morell de plomall (Aythya fuligula) 8
Aythya hibrid
Bec de serrà mitjà (Mergus serrator)
Cabusset (Tachybaptus ruficollis) 11
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) 13
Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis) 1
Cabussó oerllut (Podiceps auritus)
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) 165
Pelicà (Pelecanus onocrotalus)
Bitó (Botaurus stellaris)
Martinet menut (Ixobrychus minutus)
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)
Martinet ros (Ardeola ralloides)
Esplugabous (Bubulcus ibis) 20
Martinet blanc (Egretta garzetta) 1
Egretta garcetta X Egretta gularis
Agró blanc (Egretta alba) 14
Bernat pescaire (Ardea cinerea) 22
Agró roig (Ardea purpurea)
Cigonya negra (Ciconia nigra)
Cigonya (Ciconia ciconia) 122
Capó reial (Plegadis falcinellus)
Ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus)
Becplaner (Platalea leucorodia)
Flamenc (Phoenicopterus ruber)
Arpella (Circus aeruginosus) 187
Àguila pescadora (Pandion haliaetus)
Rascló (Rallus aquaticus) 6
Polla pintada (Porzana porzana)
Rascletó (Porzana parva)
Rasclet (Porzana pusilla)
Polla d'aigua (Gallinula chloropus) 12
Polla blava (Porphyrio porphyrio) 6
Fotja (Fulica atra) 38
Fotja banyuda (Fulica cristata)
Grua (Grus grus) 30
Garsa de mar (Haematopus ostralegus)
Camallarga (Himantopus himantopus)
Bec d'alena (Recurvirostra avosetta)
Perdiu de mar (Glareola pratincola)
Corriol petit (Charadrius dubius)
Corriol gros (Charadrius hiaticula)
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
Corriol pit-roig (Charadrius morinellus)
Daurada (Pluvialis apricaria) 5
Pigre gris (Pluvialis squatarola)
Fredeluga (Vanellus vanellus) 1985
Fredeluga gregària (Vanellus gregaria) 1
Territ gros (Calidris canutus)
Territ de tres dits (Calidris alba)
Territ menut (Calidris minuta)
Territ de Temminck (Calidris temminckii)
Territ becllarg (Calidris ferruginea)
Territ variant (Calidris alpina)
Territ pectoral (Calidris melanotos)
Batallaire (Philomachus pugnax)
Becadell sord (Lymnocriptes minimus) 1
Becadell (Gallinago gallinago) 22
Becadell gros (Gallinago media)
Becada (Scolopax rusticola)
Tetolet becllarg (Limnodromus scolopaceus)
Tètol cuanegre (Limosa limosa)
Tètol cuabarrat (Limosa lapponica)
Pòlit (Numenius phaeopus)
Becut (Numenius arquata)
Gamba roja pintada (Tringa erythropus) 1
Gamba roja (Tringa totanus)
Siseta (Tringa stagnatilis)
Gamba verda (Tringa nebularia)
Xivita (Tringa ochropus) 1
Valona (Tringa glareola)
Xivitona (Actitis hypoleucos) 1
Remena-rocs (Arenaria interpres)
Escuraflascons bec-fi (Phalaropus lobatus)
Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
Gavina menuda (Hydrocoloeus minutus) 1
Gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus) 2500
Gavina corsa (Larus audouinii)
Gavina cendrosa (Larus canus) 2
Gavià fosc (Larus fuscus) 50
Gavià argentat (Larus argentatus) 1
Gavià (Larus michahellis) 1275
Gavià caspi (Larus cachinnans) 1
Gavinot polar (Larus glaucoides)
Gavineta de tres dits (Rissa tridactyla)
Curroc (Gelochelidon nilotica)
Xatrac gros (Sterna caspia)
Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)
Xatrac bengalí (Sterna bengalensis)
Xatrac (Sterna hirundo)
Xatrac menut (Sternula albifrons)
Fumarell carablanc (Chlidonias hybrida)
Fumarell negre (Chlidonias niger)
Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus)
Blauet (Alcedo atthis) 3
Boscaler (Locustella luscinioides)
Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
Balquer (Acrocephalus arundinaceus)
Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon)
Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus) 3
Repicatalons (Emberiza schoeniclus) *


El nombre d'ànecs cullerots l'hivern de 2019-2020 ha estat clarament inferior al dels anys precedents. 11/12/2019. (c) Joan Estrada Bonell.

Grupet d'ànecs cullerots amb diferents plomatges. 28/12/2019. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Contràriament al que acostumava a ser habitual altres hiverns, diversos cabussons emplomallats han restat a l'estany el mes de desembre. 7/12/2019. (c) Joaquin Bonfil.

Adult de bernat pescaire entrant al canyissar. 28/12/2019. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Les parelles de l'estany s'han mantingut aferrades al niu tota la tardor-hivern. 11/12/2019. (c) Joan Estrada Bonell.

Grup de corbs marins descansant i eixugant-se sobre una branca d'arbre. 28/12/2019. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

La caiguda dels arbres de l'interior de l'estany cada vegada deixa menys posadors que pugin servir de joca als corbs marins. 28/12/2019. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

El petit nombre de fotges present a l'estany fa que normalment s'observin exemplars solitaris, malgrat que el normal és que a l'hivern sigui una espècie gregària. 28/12/2019. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Polla blava volant entre la boira. 7/12/2019. (c) Joaquin Bonfil.

Els becadells són les úniques limícoles, al marge de les fredelugues, presents en un mínim nombre a la tardor-hivern a l'estany. 7/12/2019. (c) Joaquin Bonfil.

El mes normal és veure els becadells alimentant-se al fang als sectors soms del costat de cal Aragonès. 11/12/2019. (c) Joan Estrada Bonell.

Grupet de gavians adults entre la persistent boira del mes de desembre. 7/12/2019. (c) Joaquin Bonfil.

Un jove de gavià , amb el distintiu to brunenc, s'atura entre els corbs marins. 28/12/2019. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

dimecres, 8 de gener de 2020

Cens d'ocells aquàtics hivernats a l'estany d'Ivars i Vila-sana. 18 de gener de 2020

El proper dissabte dia 18 de gener es realitza a l'estany d'Ivars i Vila-sana el cens d'ocells aquàtics hivernants del mes de gener. Aquest és un dels diversos seguiments que realitza EGRELL per avaluar l'estat de conservació de l'estany d'Ivars i Vila-sana i estudiar la seva evolució al llarg dels anys. En aquest cas és una activitat oberta al públic, i per tant és una bona oportunitat per veure com es realitzen els comptatges de les diferents espècies.  Al cartell de sota hi trobareu tota la informació per participar al cens, que es divideix en dos. Una primera part durant el matí per intentar contar el màxim d'ànecs, cabussons i fotges i un segona part al vespre per comptar les joques de gavines, arpelles i corbs marins.

Aquest cens, es realitza de forma força simultània en el temps pel conjunt de Catalunya, coordinat pel DTiS, s'emmarca dins l'International Waterbrid Counts coordinat per Wetlands International, projecte en el que des de mitjans dels anys 60, durant el mes de gener, se censen les principals zones humides d’arreu d’Europa, Àsia i Nord d’Àfrica. Aquests seguiments permeten avaluar l’estat de conservació de les espècies aquàtiques i estudiar, a escala local, la capacitat d’acollida de cada una de les zones humides. El cens a l'estany el coordinen conjuntament EGRELL i el Consorci de l'Estany. 


dissabte, 21 de desembre de 2019

Resum del mes de novembre de 2019

El mes de novembre ja s'ha detectat una reducció del nombre d'espècies aquàtiques com a conseqüència d'un pas menor de limícoles i altres espècies bàsicament només presents en migració, com són també amb els fumarells. Això no vol dir però que s'hagi entrat en un període d'estabilitat. En efecte, durant el novembre s'han detectat grans oscil·lacions d'un dia a l'altre pel que fa als efectius d'algunes espècies com els ànecs, amb censos fets seguint la mateixa metodologia que poden duplicar els efectius d'un dia a l'altre o veure com desapareixen la meitat dels ocells el dia següent. Un cas semblant, o fins i tot més extrem, es dona també amb els corbs marins grossos, amb un màxim de 275 exemplars a la joca, quan molts dies no han superat els 100 ocells. Aquest fet evidencia que encara hi ha un pas important d'ocells que hivernen a l'estany però també més al sud i, possiblement també, a moviments de les espècies dins de l'àrea d'hivernada. Fruit d'aquests moviments s'ha arribat a les 69 fotges, xifra que no s'assolia des de 2015, tot i que no sembla que totes es quedessin a l'estany en dies posteriors.

En el cas dels esplugabous, la major part dels dies no s'ha format la joca i només ocasionalment hi han dormit unes poques desenes d'individus, quan era freqüent veure'ls durant el dia en conreus de les rodalies. En canvi, les gralles (Corvus monedula) si que sembla han mantingut amb regularitat la joca a l'estany, amb més d'un miler d'exemplars.

Pel que fa a les gavines,  el fet més destacable és la presencia d'un  immadur de gavià argentat durant diferents jornades i fins a 7 gavines menudes, en el que ve sent una presencia regular d'aquestes espècies a la tardor, molt rares a l'interior. També un jove de 1er any de gavina capnegra. Entre les espècies més freqüents xifres molt altes de gavina riallera, amb 3500 ocells, el màxim observat aquesta tardor-hivern, fet que denota que continuen entrant ocells, tot i que tenim constància per ocells anellats, que alguns també ja han marxat desprès d'una estada temporal a l'estany.  En el cas del gavià fosc, els 20 exemplars són una xifra semblants a la del mes anterior. Finalment el gavià va incrementant els efectius, desprès del mínim d'agost-setembre, amb el retorn de part del exemplars que van migrar al golf de Biscaia.

Observació de 9 espècies de rapinyaires. Al marge de la joca d'arpelles, que ja a plega a més de 160 ocells, observades també d'altres espècies menys freqüents com l'àguila cuabarrada (Aquila fasciata).

Dins del grup dels passeriformes ja hi ha totes les espècies hivernals, amb observacions d'espècies de ple hivern com el pinsà mec (Fringilla montifringilla), durbec (Coccothraustes coccothraustes) o griva cerdana (Turdus pilaris). Per això xoca encara veure alguna oreneta (Hirundo rustica) despistada fins a mitjans de mes. També alguns moixons migrants com el mosquiter de doble ratlla (Phylloscopus inornatus) o el roquerol (Ptyonoprogne rupestris). Entre els passeriformes aquàtics l'observació més destacada és la d'una boscar-la mostatxuda reproductor ocasional a l'estany i migrant i hivernant rar.

Tot i que sembla que la mortalitat de carpes (Cyprinus carpio) ja s'ha acabat en baixar més la temperatura de l'aigua encara alguns exemplars morts a primers de mes.

Màxims per espècie detectats al mes de novembre a l'estany d'Ivars i Vila-sana
espècie 11/2019
Cigne (Cygnus olor)
Oca riallera grossa (Anser albifrons)
Oca (Anser anser) 2
Oca  de galta blanca (Branta leucopsis)
Ànec blanc (Tadorna tadorna)
Ànec canyella (Tadorna ferruginea)
Ànec mut (Cairina moschata)
Ànec carolí (Aix sponsa)
Ànec mandarí (Aix galericulata)
Ànec xiulador (Anas penelope) 4
Xarxet (Anas crecca) 120
Ànec collverd (Anas platyrhynchos) 533
Anec cuallarg (Anas acuta) 9
Ànec cullerot (Anas clypeata) 400
Ànec griset (Anas strepera) 12
Ànec domèstic 
Xarrasclet (Anas querquedula)
Anas híbrid
Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris)
Xibec (Netta rufina) 17
Morell cap-roig (Aythya ferina) 18
Morell xocolater (Aythya nyroca)
Morell de plomall (Aythya fuligula)
Aythya hibrid
Bec de serrà mitjà (Mergus serrator)
Cabusset (Tachybaptus ruficollis) 8
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) 52
Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis) 2
Cabussó oerllut (Podiceps auritus)
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) 275
Pelicà (Pelecanus onocrotalus)
Bitó (Botaurus stellaris)
Martinet menut (Ixobrychus minutus)
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)
Martinet ros (Ardeola ralloides)
Esplugabous (Bubulcus ibis) 54
Martinet blanc (Egretta garzetta) 2
Egretta garcetta X Egretta gularis
Agró blanc (Egretta alba) 12
Bernat pescaire (Ardea cinerea) 10
Agró roig (Ardea purpurea)
Cigonya negra (Ciconia nigra)
Cigonya (Ciconia ciconia) 27
Capó reial (Plegadis falcinellus)
Ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus)
Becplaner (Platalea leucorodia)
Flamenc (Phoenicopterus ruber)
Arpella (Circus aeruginosus) 161
Àguila pescadora (Pandion haliaetus)
Rascló (Rallus aquaticus) 5
Polla pintada (Porzana porzana)
Rascletó (Porzana parva)
Rasclet (Porzana pusilla)
Polla d'aigua (Gallinula chloropus) 16
Polla blava (Porphyrio porphyrio) 7
Fotja (Fulica atra) 69
Fotja banyuda (Fulica cristata)
Grua (Grus grus) 22
Garsa de mar (Haematopus ostralegus)
Camallarga (Himantopus himantopus)
Bec d'alena (Recurvirostra avosetta)
Perdiu de mar (Glareola pratincola)
Corriol petit (Charadrius dubius)
Corriol gros (Charadrius hiaticula)
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
Corriol pit-roig (Charadrius morinellus)
Daurada (Pluvialis apricaria)
Pigre gris (Pluvialis squatarola)
Fredeluga (Vanellus vanellus) 800
Fredeluga gregària (Vanellus gregaria)
Territ gros (Calidris canutus)
Territ de tres dits (Calidris alba)
Territ menut (Calidris minuta)
Territ de Temminck (Calidris temminckii)
Territ becllarg (Calidris ferruginea)
Territ variant (Calidris alpina)
Territ pectoral (Calidris melanotos)
Batallaire (Philomachus pugnax)
Becadell sord (Lymnocriptes minimus) 3
Becadell (Gallinago gallinago) 25
Becadell gros (Gallinago media)
Becada (Scolopax rusticola)
Tetolet becllarg (Limnodromus scolopaceus)
Tètol cuanegre (Limosa limosa)
Tètol cuabarrat (Limosa lapponica)
Pòlit (Numenius phaeopus)
Becut (Numenius arquata)
Gamba roja pintada (Tringa erythropus)
Gamba roja (Tringa totanus)
Siseta (Tringa stagnatilis)
Gamba verda (Tringa nebularia)
Xivita (Tringa ochropus) 1
Valona (Tringa glareola)
Xivitona (Actitis hypoleucos) 1
Remena-rocs (Arenaria interpres)
Escuraflascons bec-fi (Phalaropus lobatus)
Gavina capnegra (Larus melanocephalus) 1
Gavina menuda (Hydrocoloeus minutus) 7
Gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus) 3500
Gavina corsa (Larus audouinii)
Gavina cendrosa (Larus canus)
Gavià fosc (Larus fuscus) 20
Gavià argentat (Larus argentatus) 1
Gavià (Larus michahellis) 550
Gavià caspi (Larus cachinnans)
Gavinot polar (Larus glaucoides)
Gavineta de tres dits (Rissa tridactyla)
Curroc (Gelochelidon nilotica)
Xatrac gros (Sterna caspia)
Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)
Xatrac bengalí (Sterna bengalensis)
Xatrac (Sterna hirundo)
Xatrac menut (Sternula albifrons)
Fumarell carablanc (Chlidonias hybrida)
Fumarell negre (Chlidonias niger)
Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus)
Blauet (Alcedo atthis) 3
Boscaler (Locustella luscinioides)
Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
Balquer (Acrocephalus arundinaceus)
Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon) 1
Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus)
Repicatalons (Emberiza schoeniclus) *
Els primers dies de novembre encara era posible veure algunes carpes mortes a l'estany. 1/11/2019. (c) Enric Morera)

Mascle d'ànec cullerot. 1/11/2019. (c) Enric Morera

L'ànec cullerot és una de les espècies que ha mostrat importants fluctuacions diàries pel que fa al nombre d'exemplars. 29/11/2019. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Els xibecs que el mes anterior encara estaven amb el plomatge parcialment eclipsat ara jo mostren alta vegada el seu màxim esplendor. 7/11/2019. (c) Joan Estrada Bonell.

Joca d'agró blanc. La seva gran mida i la longitud de coll i potes  ens permeten diferenciar-los amb facilitat de l'esplugabous i el martinet blanc. 29/11/2019. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Els becadells són l'única limícola que s'ha observat utilitzant l'estany amb un nombre mínim d'individus. 29/11/2019. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Tot i que al novembre ja s'observen fins alguns centenars de fredelugues sobrevolant de forma reiterada l'estany no hi troben zones òptimes per aturar-shi.  29/11/2019. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Al novembre s'ha detectat el màxim de gavines rialleres d'aquesta tardor, amb fins 3500 ocells. 29/11/2019. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Es freqüent veure un moviment constant durant tot el dia de grups de gavines rialleres que van i venen de l'estany a les zones d'alimentació. 29/11/2019. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Jove de gavina riallera, amb panells marrons a les ales, posada sobre una carpa morta que sura a l'estany. 1/11/2019. (c) Enric Morera.

A diferència de les gavines rialleres en les que els joves de 1er any ja tenen tota la regió ventral i coll balncs, en el gavià aquestes parts restaran brunenques durant els tres primers anys. 29/11/2019. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Mascle d'arpella entrant a la joca. tot i ser un exemplar fosc el color groc llimona de l'iris el delata. 29/11/2019. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Al novembre la joca de les arpelles ja arribat fins als 160 exemplars. En aquest cas és una femella la que sobrevola la joca. 29/11/2019. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Fins a mitjans de novembre encara es podien observar algunes orenetes despistades a l'estany, en aquest cas buscant el raser de cal Sinén. 1/11/2019. (c) Enric Morera.

Al novembre és un dels moments que els repicatalons assoleixen la màxima abundància a l'estany. 1/11/2019. (c) Enric Morera.

l'abundància de conill de la zona és una de les raons que explica l'elevat nombre de rapinyaires que s'observen a l'entorn de l'estany. 1/11/2019. (c) Enric Morera. 

dimarts, 26 de novembre de 2019

L'arpella 06U ens torna a visitar a l'estany

Aquest hivern tornem a tenir entre nosaltres la femella d'arpella amb anella de lectura a distància 06U que havia estat marcada el juny de 2011 a Paredes de Nava (Palència) i a la que vam dedicar una entrada en aquest mateix blog, És admirable la fidelitat que mostra aquesta femella a l'estany com a àrea d'hivernada.

L'arpella femella amb l'anella de lectura a distància 06U torna a estar aquest hivern a l'estany d'Ivars i Vila-sana. 21/11/2019. (c) Roger Guillem.

dissabte, 9 de novembre de 2019

Construcció d'una colònia artificial de cria per a l'oreneta de ribera a l'estany d'Ivars i Vila-sana

L'oreneta de ribera (Riparia riparia), com la resta d'orenetes, és una espècie de vol àgil que s'alimenta caçant insectes en vol. Es diferència de l'oreneta comuna (Hirundo rustica) i de l'oreneta cuablanca (Delichon urbicum) per ser de tons brunencs, amb la part inferior clara amb un collaret marró. A diferència de l'oreneta comuna i de l'oreneta cuablanca, que són característiques dels indrets humanitzats, l'oreneta de ribera és una espècie que viu en rius i aiguamolls. Com les orenetes comuna i cuablanca, l'oreneta de ribera passa l'hivern a l'Àfrica subsahariana, observant-se a Catalunya entre mitjans d’abril i primers d'octubre. A diferència dels seus congèneres, que construeixen els nius amb boles de fang i palla, l'oreneta de ribera excava el niu, un túnel horitzontal, en talussos sorrencs. L'escassetat d'aquests suports fan que l'oreneta de ribera sigui una espècie colonial, a vegades amb agrupacions de fins alguns centenars de parelles en un mateix tallat.

   
Parella d'orenetes de ribera a entrant al niu per alimentar els polls amb el bec ple d'insectes. Bellpuig. Gravera d'Arenes Bellpuig. 18/06/2014. (c) Joan Estrada Bonell.

   
L'oreneta de ribera aprofita les betes de sorra per tal de poder excavar-hi el niu. Balaguer. Gravera d'Àrids Daniel. 24/05/2007. (c) Joan Estrada Bonell.

L'oreneta de ribera a Catalunya nidifica bàsicament seguint el curs dels rius Segre i Ebre i a les graveres de la Plana de Lleida. Localitats on ha criat l'oreneta de ribera a Catalunya entre els anys 2019 i 2019. Font Orntitho.cat.

L’oreneta de ribera i les graveres
La canalització de molts trams de riu i el control de les avingudes ha eliminat molts dels talussos on antigament criava l’oreneta de ribera. Per això, actualment bona part de les orenetes de ribera de Catalunya crien en graveres, on aprofiten els fronts d’explotació inactius en sectors sorrencs i secundàriament els acopis de sorra. 

L'oreneta de ribera és una espècie de cria colonial, que a vegades forma colònies nombroses de fins alguns centenars de parelles. Bellpuig. Gravera d'Arenes Bellpuig. 02/06/2009. (c) Joan Estrada Bonell.

La manca de talussos adequats fa que una part molt important de les orenetes de ribera de Catalunya actualment nidifiquin als talussos de les graveres. Bellpuig, Gravera d'Arenes Bellpuig. 02/06/2009. (c) Joan Estrada Bonell.

L'oreneta de ribera també pot excavar els nius als acopis de sorra de les extractives d'àrids. Balaguer. Gravera de Sorigué. 16/05/2006. (c) Joan Estrada Bonell.

L'oreneta de ribera i l'estany d'Ivars i Vila-sana
L’oreneta de ribera és molt abundant a l’estany d’Ivars i Vila-sana durant els períodes migratoris, quan passen per l'estany grups nombrosos d'ocells que crien als paisos del centre i nord d'Europa. Al període reproductor és una espècie que s'observa regularment a l'estany, però que no hi pot criar per manca d'indrets adequats. Els ocells que llavors s'observen alimentant-se a l'estany són els que nidifiquen a les graveres de Bellpuig, que en línia recta es troben a poc més de 5 km. 

L'oreneta de ribera és una espècie que puntualment durant els períodes migratoris pot ser molt abundant a l'estany d'Ivars i Vila-sana. 22/07/2007. (c) Joan Estrada Bonell.

Ocasionalment algunes parelles d'oreneta de ribera han intentat criar en piles d'àrids a l'estany, de forma infructuosa però per la poca entitat de les mateixes. 26/07/2012. (c) Joan Estrada Bonell.

Problemàtica de les colònies d'oreneta de ribera
Un dels problemes que tenen les colònies de cria de l'oreneta de ribera és la seva inestabilitat. En efecte, els talussos sorrencs han de ser prou tous per a que l'oreneta de ribera hi pugi excavar el niu, però com a contrapartida s'erosionen també amb facilitat. Aquest fet comporta que en pocs anys el talús es desmunti o que estigui ple de xaragalls pels que serps i altres predadors terrestres s'enfilen amb facilitat, provocant l'abandonament de la colònia.


Els talussos sorrencs han de ser prou tous per tal que l'oreneta de ribera hi pugi construir els nius, doncs no disposa de cap estructura adaptada a l'excavació. Balaguer. Gravera de Sorigué. 15/05/2006. (c) Joan Estrada Bonell.

Les colònies d'oreneta de ribera sovint son abandonades en pocs anys per erosió del talús on es trobava. Antiga colònia creada aprofitant un talús de la carretera C-26 a Alfarràs. 24/3/2010. (c) Joan Estrada Bonell.

La colònia de cria artificial per oreneta de ribera a l'estany d'Ivars i Vila-sana
Atès el lligam que l'oreneta de ribera té amb les explotacions de graves, l'Associació Provincial de Fabricants d'Àrids i Formigons de Lleida ha decidit apadrinar aquesta espècie i construir una colònia de cria artificial per a les orenetes de ribera a l'estany, en col·laboració amb el Consorci de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Aquesta colònia artificial consta d'un mur de formigó amb forats, que fan d'entrada dels nius. Tot el darrere del mur està ple de sorra per tal que les orenetes de ribera hi pugin acabar d'excavar els nius. La part exterior ha estat construïda amb formigó per evitar que el talús es vagi desmuntant amb el pas del temps, i així dificultar l'accés i predació dels nius per part de fauna terrestre, i per ser, com la sorra, un material produït pels mateixos agremiats.


Colònia de cria construïda per a l'oreneta de ribera a l'estany d'Ivars i Vila-sana per l’Associació Provincial de Fabricants d’Àrids i Formigons de Lleida en col·laboració amb el Consorci de l'estany d'Ivars i Vila-sana. 13/08/2019. (c) Joan Estrada Bonell.

Plafó explicatiu de la colònia artificial de cria per a l'oreneta de ribera construït a l'estany d'Ivars i Vila-sana.

Ens agradaria que aquesta imatge es pogués veure molt aviat a l'entrada dels forats de la colònia de cria construïda a l'estany. Bellpuig. Gravera d'Arenes Bellpuig. 05/06/2014. (c) Joan Estrada Bonell.