dilluns, 28 d’abril del 2014

el capó reial (Plegadis falcinellus) a l'estany d'Ivars i Vila-sana

El capó reial (Plegadis falcinellus) és un parent de les cigonyes i becs planers que a Europa cria sobretot als aiguamolls de la meitat Nord de la Mediterrània i que hiverna sobretot als de la meitat Sud i al continent africà. A Catalunya aquests darrers anys ha experimentat un fort creixement, lligat a la colonització com a reproductor del delta de l'Ebre a partir del 1996. Malgrat aquest fet, el capó reial ha continuat essent una espècie molt rara a l'interior, amb una única observació a l'estany d'Ivars i Vila-sana el període 2010-2012. A partir de 2013 però es dóna un canvi important en la tendència d'aquesta espècie a l'estany i sembla està esdevenint una espècie regular durant les migracions. Així el 2013 va ser detectat en 7 dels 12 mesos de l'any, amb un màxim de 46 ocells el mes de setembre. Enguany sembla que continua aquesta regularitat amb observacions continues durant els mesos de març i abril, amb fins 11 ocells observats de forma reiterada. L'observació aquest mes d'abril d'un ocell anellat com a poll el 21/05/2013 a la Camarga, a França, on es també un colonitzador recent, ens fa pensar que possiblement part d'aquests ocells que ens han començat a visitar són ocells d'aquestes prosperes poblacions de l'oest d'Europa en els seus viatges d'anada i tornada cap al Sud de la península i el continent Africà. Es per això que cal creure que si la població francesa continua incrementant-se el nombre de capons reials en transit per l'estany d'Ivars i Vila-sana continuarà en augment.

Grup de capons reials alimentant-se a la zona d'exclusió de peixos. El segon ocell començant per l'esquerra és l'anellat com a poll a la Camarga. 01/04/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Grup de capons reials en vol per sobre l'estany d'Ivars i Vila-sana. 15/04/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Lloc de naixament del capó reial observat l'01/04/2014 a l'estany d'Ivars i Vila-sana

dijous, 17 d’abril del 2014

Resum del mes de març de 2014

Durant el mes de març s'ha començat a reduir de forma important el nombre d'ànecs a l'estany d'Ivars i Vila-sana i han desaparegut quasi per complert limícoles bàsicament hivernants com les fredelugues (Vanellus vanellus). Com a contrapartida han començat a arribar les primeres espècies estrictament estivals com l'agró roig (Ardea purpurea), la gavina capnegra (Larus melanocephala) o el cames llargues (Himantopus himantopus) i s'ha disparat el nombre de limícoles migrants (fins a 16 espècies diferents), algunes detectades en nombre significatiu per l'estany com és el cas del tètol cuanegre (Limosa limosa), amb 21 ocells junts el dia 5. Són destacables també el pas de grues (Grus grus), amb fins 128 ocells en un sol dia i novament l'observació d'11 capons reials (Plegadis falcinellus), espècie que va esdevenir regular la tardor de 2013, amb fins a 46 ocells el setembre passat, i que ateses les observacions regulars registrades durant el març podria ser-ho novament aquesta primavera. Altres elements d'interès han estat l'observació d'una cigonya negra (Ciconia nigra) amb una malformació al bec que ha passat l'hivern deambulant per diversos punts de la plana de Lleida i que el dia 18 va ajocar-se a l'estany.

Durant el març ja es detecta la proximitat de la primavera cosa que comporta que les espècies més primerenques iniciïn el període reproductor. Així les femelles de collverd (Anas platyrhynchos) van desapareixent, amagades als seus nius, els primers gavians argentats (Larus michahellis) ja es veuen covant i les arpelles (Circus aeruginosus) inicien les parades nupcials. També les tres parelles velles de cigonya (Ciconia ciconia) ja estan criant, a les que se suma una nova parella una mica més endarrerida.

De la resta de grups faunístics esmentar que els tortugues de rierol (Mauremis leprosa) han recuperat la seva activitat una vegada passada la letargia hivernal.

Màxims del mes de març de 2014 a l'estany d'Ivars i Vila-sana
espècie 03/2014
Cigne mut (Cygnus olor)
Oca riallera grossa (Anser albifrons)
Oca vulgar (Anser anser) 2
Oca  de galta blanca (Branta leucopsis)
Ànec blanc (Tadorna tadorna) 3
Ànec mut (Cairina moschata)
ànec carolí (Aix sponsa)
Ànec mandarí (Aix galericulata)
Ànec xiulaire (Anas penelope) 2
Xarxet comú (Anas crecca) 97
Ànec coll-verd (Anas platyrhynchos) 246
Anec cuallarg (Anas acuta) 1
Ànec cullerot (Anas clypeata) 165
Ànec griset (Anas strepera) 15
Ànec domèstic 
Xarrasclet (Anas querquedula) 4
Anas híbrid
Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris)
Xibec (Netta rufina) 2
Morell cap-roig (Aythya ferina) 5
Morell xocolater (Aythya nyroca)
Morell de plomall (Aythya fuligula)
Aythya hibrid
Bec de serrà mitjà (Mergus serrator)
Cabusset (Tachybaptus ruficollis) 5
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) 26
Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis) 1
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) 77
Pelicà vulgar (Pelecanus onocrotalus)
Bitó comú (Botaurus stellaris)
Martinet menut (Ixobrychus minutus)
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) 6
Martinet ros (Ardeola ralloides)
Esplugabous (Bubulcus ibis) 272
Martinet blanc (Egretta garzetta) 2
Egretta garcetta X Egretta gularis
Agró blanc (Egretta alba) 6
Bernat pescaire (Ardea cinerea) 13
Agró roig (Ardea purpurea) 2
Cigonya negra (Ciconia nigra) 1
Cigonya blanca (Ciconia ciconia) 43
Capó reial (Plegadis falcinellus) 11
Ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus)
Becplaner (Platalea leucorodia)
Flamenc (Phoenicopterus ruber)
Arpella vulgar (Circus aeruginosus) 20
Àguila pescadora (Pandion haliaetus)
Rascló (Rallus aquaticus) 6
Polla pintada (Porzana porzana) 1
Rascletó (Porzana parva)
Rasclet (Porzana pusilla)
Polla d'aigua (Gallinula chloropus) 26
Polla blava (Porphyrio porphyrio) 8
Fotja vulgar (Fulica atra) 32
Fotja banyuda (Fulica cristata)
Grua (Grus grus) 128
Garsa de mar (Haematopus ostralegus)
Cames llargues (Himantopus himantopus) 42
Bec d'alena (Recurvirostra avosetta) 1
Perdiu de mar (Glareola pratincola)
Corriol petit (Charadrius dubius) 1
Corriol gros (Charadrius hiaticula) 4
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
Corriol pit-roig (Charadrius morinellus)
Daurada grossa (Pluvialis apricaria)
Pigre gris (Pluvialis squatarola)
Fredeluga (Vanellus vanellus) 200
Fredeluga gregària (Vanellus gregaria)
Territ gros (Calidris canutus)
Territ tresdits (Calidris alba)
Territ menut (Calidris minuta)
Territ de Temminck (Calidris temminckii)
Territ becllarg (Calidris ferruginea)
Territ variant (Calidris alpina) 6
Territ pectoral (Calidris melanotos)
Batallaire (Philomachus pugnax) 10
Becadell sord (Lymnocriptes minimus) 1
Becadell comú (Gallinago gallinago) 45
Becadell gros (Gallinago media)
Becada (Scolopax rusticola)
Tetolet becllarg (Limnodromus scolopaceus)
Tètol cuanegre (Limosa limosa) 21
Tètol cuabarrat (Limosa lapponica)
Pòlit cantaire (Numenius phaeopus)
Becut (Numenius arquata)
Gamba roja pintada (Tringa erythropus) 3
Gamba roja vulgar (Tringa totanus) 2
Siseta (Tringa stagnatilis)
Gamba verda (Tringa nebularia) 1
Xivita (Tringa ochropus) 5
Valona (Tringa glareola) 2
Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos) 2
Remena-rocs (Arenaria interpres)
Escuraflascons bec-fi (Phalaropus lobatus)
Gavina capnegra (Larus melanocephalus) 3
Gavina menuda (Larus minutus) 1
Gavina vulgar (Larus ridibundus) 4200
Gavina corsa (Larus audouinii)
Gavina cendrosa (Larus canus)
Gavià fosc (Larus fuscus) 42
Gavià argentat (Larus michahellis) 380
Gavineta de tres-dits (Rissa tridactyla)
Curroc (Gelochelidon nilotica)
Xatrac gros (Sterna caspia)
Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis)
Xatrac bengalí (Sterna bengalensis)
Xatrac comú (Sterna hirundo)
Xatrac menut (Sterna albifrons)
Fumarell carablanc (Chlidonias hybridus)
Fumarell negre (Chlidonias niger)
Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus)
Blauet (Alcedo atthis) 1
Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus)


L'observació majoritària de mascles d'ànec collverd ens indica que bona part de les femelles ja estan amagades covant. 05.03.2014. (c) Joan Estrada Bonell

Les parelles velles de cigonya ja s'han posat a criar durant el mes de març 18.03.2014. (c) Joan Estrada Bonell

Aquest març s'ha instal·lat a l'estany una quarta parella de cigonya que tot just començava a construir niu quan la resta ja estaven covant. 05.03.2014. (c) Joan Estrada Bonell

Els nivells baixos d'aigua al sector de cal Aragonès ha facilitat molt l'aturada de limícoles i altres espècies migrants. 05.03.2014. (c) Joan Estrada Bonell

Entre les limícoles destacar la presència del tètol cuanegre, amb xifres elevades aquest març pel que és aquesta espècie. 05.03.2014. (c) Joan Estrada Bonell

Cigonya negra que ha passat bona part de l'hivern deambulant per la plana de Lleida ajocada a l'estany la nit del 18.03.2014. (c) Joan Estrada Bonell

Durant el març els arpelles, com aquest mascle adult, s'han mostrat molt actives amb constants vols sobre les zones de cria. 18.04.2014. (c) Joan Estrada Bonell

Dues gavines capnegra en plomatge nupcial, un xic més grosses, amb el bec més vermell i fàcilment identificables per la punta de l'ala totalment blanca, entre gavines vulgars nupcials. 18.03.2014. (c) Joan Estrada Bonell

dissabte, 5 d’abril del 2014

Les tortugues a l'estany d'Ivars i Vila-sana

A l'estany d'Ivars i Vila-sana des de 2012 es duu a terme un projecte per reintroduïr la tortuga d'estany (Emys orbicularis), tortuga d'aiguamoll molt amenaçada a casa nostra i actualment pràcticament desapareguda a la plana de Lleida. Així mateix, a l'estany també s'hi observen algunes tortugues de rierol (Mauremys leprosa) de la minsa població que encara sobreviu en alguns punts dels riu Corb i reguers adjacents. Malauradament, a l'estany encara s'hi continua detectant també regularment algunes tortugues d'aigua americanes (Trachemys scripta), sovint conegudes com a tortugues de Florida, tot i les campanyes que es realitzen des del Consorci de l'estany d'Ivars i Vila-sana per a la seva eradicació. Aquestes tortugues d'origen exòtic són alliberades per gent que s'ha cansat de tenir-les a casa seva. En efecte, les tortugues d'aigua americanes es compren de petites com a mascotes a les botigues d'animals i quan es fan grans (poden viure uns 40 anys) sovint esdevenen un problema que la gent es vol treure de sobre. Malauradament, la solució per la que opta molta gent (i la més perjudicial de totes) és alliberar-les a qualsevol bassa o estany, on esdevenen un greu problema ecològic. Això passa perquè són més grans i agressives que les nostres tortugues autòctones, a les que desplacen i sovint acaben per extingir, a part de ser unes ferotges predadores que poden acabar amb moltes postes d'espècies de fauna autòctones. Així, les poblacions de tortugues d'estany i de rierol, ja molt afectades per la introducció de peixos també exòtics com la perca americana (Micropterus salmoides) i la luciperca (Sander lucioperca) que preden sobre els nounats, es troben amb un nou competidor contra el que res poden fer. Per tant, el millor que podem fer és no comprar mai cap d'aquestes tortugues, que es poden escapar o que de grans no en sabrem que fer. En cas que en tinguem alguna i no ens en puguem fer càrrec el millor que es pot fer és dur-les al CRFS de Vallcalent, al CRARC o fins si tot sacrificar-les, però mai alliberar-les, doncs ràpidament s'adapten al medi natural. Al marge del greu impacte ecològic que tenen, el seu intent de control suposa un important cost econòmic que va en detriment d'altres mesures de conservació.

Tortuga d'aigua americana a l'estany d'Ivars i Vila-san. 04.04.2014. (c) Joan Rodriguez & Anna Varea

Tortugues de rierol a l'estany d'Ivars i Vila-sana. 05.03.2014. (c) Joan Estrada Bonell