diumenge, 12 de maig del 2019

Resum del mes d'abril de 2019

A l'abril s'ha continuat amb la tendència del mes anterior d'un increment d'espècies aquàtiques a l'estany, fruit de solapar-se les espècies reproductores amb les exclusivament en pas i les darreres escurrialles de les hivernants. Així, al mes d'abril s'ha arribat fins a les 55 espècies aquàtiques detectades, enfront les 52 del març i molt lluny de les 38-40 dels mesos de gener-febrer. No cal dir que el grup més important que explica aquest increment és el de les limícoles, que inclou un bon nombre de migrants de llarga distància, amb fins a 15 espècies diferents.

L'abril és un mes de contrastos, doncs al costat dels esmentats darrers hivernant, de ben segur ocells que criaran a l'extrem nord del continent, encara amb condicions del tot desfavorables, trobem nombroses espècies que ja fa dies que estan criant a l'estany, com l'ànec collverd, l'arpella i la fotja i fins i tot algunes ja amb parelles que han esquerat els polls, com és el cas d'algunes de bernat pescaire.

Si analitzem per grups, veiem que encara s'ha detectat un bon nombre d'espècies d'ànecs, tot i que el número d'exemplars ha anat clarament a la baixa. Cal destacar l'observació d'un parell d'ànecs blancs, i, sobretot, l'observació d'un mascle de morell xocolater, espècie que semblava ser més regular els primers anys a l'estany. L'observació de mascles solitaris de morells cap-roig i de xibec fa pensar que enguany podrien aquestes espècies tornar a estar criant a l'estany o en pantanets de les rodalies.

Entre els cabussons un bon nombre de parelles de cabussó emplomallat, tot i que encara cap d'elles amb polls, potser a l'espera dels alevins de peixos d'enguany. Encara un exemplar de cabussó collnegre, espècie amb presència ininterrompuda des del gener. Els corbs marins grossos continuen marxant cap al nord però alguns dies encara s'han aplegat fins 24 ocells a la joca.

En el cas dels ardeids i afins esmentar que les parelles de cigonya de l'entorn de l'estany totes ja tenen polls petits i que en el cas dels bernats pescaires es combinen parelles amb polls que ja volen al costat de parelles encara covant, fet que indica un decalatge de uns dos mesos a l'hora de fer la posta entre les parelles més primerenques i les més tardanes. Els agrons rojos ja sembla que han arribat en la seva major part i els 8 exemplars detectats fan presagiar un bon nombre de parelles. També ja s'ha detectat el primer martinet menut. Encara però 6 agrons blancs, sense indicis de cria però. Una espècie que es present des del mes de febrer, i que porta un parell de mesos amb una presència més o menys nombrosa, és el capó reial, del qual hi ha més d'una vintena d'exemplars que es mouen de forma constant per l'estany i les seves rodalies. Esmentar la presència d'una grua que porta temps a l'estany i que tots els indicis farien pensar en que presenta algun problema de salut que l'hi ha impedit continuar la migració cap al nord.

En el cas de les limícoles, com a espècies majoritàriament en pas a les nostres latituds, els seu nombre ha estat molt variable d'un dia per l'altre, amb ocells que potser només s'aturaven un dia  a descansar a l'estany durant el viatge migratori. Així es podia passar d'un dia amb 25 valones al següent amb cap. Alguns dies més de 50 camallarges i fins 39 becadells. Altres espècies molt fluctuants han estat els fumarells, amb observacions de fins 41 fumarells carablancs i 20 fumarells negres. Juntament amb ells observat un xatrac comú. Encara xifres molt altes de gavina riallera, molts dies amb més e 1000 exemplars, una part dels quals però són ocells nascuts l'any passat que potser no crien, i que per tant no tenen cap pressa a retornar a les seves àrees de naixement. Un exemple d'aquest fet és l'observació d'una gavina riallera amb anella de lectura a distància nascuda la primavera passada a la regió del Loire, a França. Juntament amb les gavines rialleres unes quantes gavines capnegres, tant adultes com subadultes, que en aquest cas semblen més ocells en busca de territoris de cria que no pas en ocells autènticament migrants.

Finalment esmentar la ja arribada de boscarles de canyar i balquers i la detecció fins i tot d'un boscaler. 

Màxims per espècie detectats a l'estany d'Ivars i Vila-sana l'abril de 2019
espècie 04/2019
Cigne (Cygnus olor)
Oca riallera grossa (Anser albifrons)
Oca (Anser anser) 1
Oca  de galta blanca (Branta leucopsis)
Ànec blanc (Tadorna tadorna) 2
Ànec canyella (Tadorna ferruginea)
Ànec mut (Cairina moschata)
Ànec carolí (Aix sponsa)
Ànec mandarí (Aix galericulata)
Ànec xiulador (Anas penelope)
Xarxet (Anas crecca) 23
Ànec collverd (Anas platyrhynchos) 158
Anec cuallarg (Anas acuta)
Ànec cullerot (Anas clypeata) 54
Ànec griset (Anas strepera) 2
Ànec domèstic 
Xarrasclet (Anas querquedula)
Anas híbrid
Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris)
Xibec (Netta rufina) 6
Morell cap-roig (Aythya ferina) 5
Morell xocolater (Aythya nyroca) 1
Morell de plomall (Aythya fuligula)
Aythya hibrid
Bec de serrà mitjà (Mergus serrator)
Cabusset (Tachybaptus ruficollis) 6
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) 65
Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis) 1
Cabussó oerllut (Podiceps auritus)
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) 24
Pelicà (Pelecanus onocrotalus)
Bitó (Botaurus stellaris)
Martinet menut (Ixobrychus minutus) 1
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) 2
Martinet ros (Ardeola ralloides)
Esplugabous (Bubulcus ibis) 16
Martinet blanc (Egretta garzetta) 2
Egretta garcetta X Egretta gularis
Agró blanc (Egretta alba) 6
Bernat pescaire (Ardea cinerea) 9
Agró roig (Ardea purpurea) 8
Cigonya negra (Ciconia nigra)
Cigonya (Ciconia ciconia) 40
Capó reial (Plegadis falcinellus) 22
Ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus)
Becplaner (Platalea leucorodia)
Flamenc (Phoenicopterus ruber)
Arpella (Circus aeruginosus) 15
Àguila pescadora (Pandion haliaetus)
Rascló (Rallus aquaticus) 6
Polla pintada (Porzana porzana) 1
Rascletó (Porzana parva)
Rasclet (Porzana pusilla)
Polla d'aigua (Gallinula chloropus) 15
Polla blava (Porphyrio porphyrio) 6
Fotja (Fulica atra) 13
Fotja banyuda (Fulica cristata)
Grua (Grus grus) 1
Garsa de mar (Haematopus ostralegus)
Camallarga (Himantopus himantopus) 55
Bec d'alena (Recurvirostra avosetta) 1
Perdiu de mar (Glareola pratincola) 1
Corriol petit (Charadrius dubius) 1
Corriol gros (Charadrius hiaticula)
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
Corriol pit-roig (Charadrius morinellus)
Daurada (Pluvialis apricaria)
Pigre gris (Pluvialis squatarola)
Fredeluga (Vanellus vanellus)
Fredeluga gregària (Vanellus gregaria)
Territ gros (Calidris canutus)
Territ de tres dits (Calidris alba)
Territ menut (Calidris minuta)
Territ de Temminck (Calidris temminckii)
Territ becllarg (Calidris ferruginea)
Territ variant (Calidris alpina)
Territ pectoral (Calidris melanotos)
Batallaire (Philomachus pugnax) 4
Becadell sord (Lymnocriptes minimus) 2
Becadell (Gallinago gallinago) 39
Becadell gros (Gallinago media)
Becada (Scolopax rusticola)
Tetolet becllarg (Limnodromus scolopaceus)
Tètol cuanegre (Limosa limosa) 5
Tètol cuabarrat (Limosa lapponica)
Pòlit (Numenius phaeopus) 1
Becut (Numenius arquata)
Gamba roja pintada (Tringa erythropus) 4
Gamba roja (Tringa totanus) 5
Siseta (Tringa stagnatilis)
Gamba verda (Tringa nebularia) 4
Xivita (Tringa ochropus) 2
Valona (Tringa glareola) 25
Xivitona (Actitis hypoleucos) 2
Remena-rocs (Arenaria interpres)
Escuraflascons bec-fi (Phalaropus lobatus)
Gavina capnegra (Larus melanocephalus) 14
Gavina menuda (Hydrocoloeus minutus)
Gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus) 1850
Gavina corsa (Larus audouinii)
Gavina cendrosa (Larus canus)
Gavià fosc (Larus fuscus) 32
Gavià argentat (Larus argentatus)
Gavià (Larus michahellis) 350
Gavià caspi (Larus cachinnans)
Gavinot polar (Larus glaucoides)
Gavineta de tres dits (Rissa tridactyla)
Curroc (Gelochelidon nilotica)
Xatrac gros (Sterna caspia)
Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)
Xatrac bengalí (Sterna bengalensis)
Xatrac (Sterna hirundo) 1
Xatrac menut (Sternula albifrons)
Fumarell carablanc (Chlidonias hybrida) 41
Fumarell negre (Chlidonias niger) 20
Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus)
Blauet (Alcedo atthis) 1
Boscaler (Locustella luscinioides) 1
Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) 7
Balquer (Acrocephalus arundinaceus) 4
Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon)
Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus)
Repicatalons (Emberiza schoeniclus)

Bona part dels ànecs cullerots observats a l'abril són ja ocells aparellats, malgrat que possiblement criaran a l'extrem nord del continent. 10/4/2019. (c) Joan Estrada Bonell

Amb els xarxets passa un fet semblant al dels cullerots, que els pocs ocells que encara resten ja estan aparellats. 10/4/2019. (c) Joan Estrada Bonell

Tot i que la majoria dels collverds que s'observen són mascles, doncs la majoria de les femelles ja estan criant, encara es pot detectar alguna parella ocasional. 10/4/2019. (c) Joan Estrada Bonell

A l'abril ja es freqüent observar femelles de collverd amb la llocada. 29/4/2019. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez

Aquest abril s'ha observat regularment mascles de xibec, fet que podria fer pensar que pugi estar criant a l'estany o en pantanets de les rodalies. 11/5/2019. (c) Enric Morera.

Un cas semblant al del xibec és el del morell cap-roig, també amb l'observació d'alguns mascles a l'abril a l'estany. 10/4/2019. (c) Joan Estrada Bonell.

Totes les parelles de cigonyes de l'estany ja estan criant. 4/4/2019. (c) Joan Estrada Bonell.

Mentre alguns nius de bernat ja tenen els polls a punt de volar (o en alguns cassos ja han volat) en altres a l'abril tot just tenien ous. 10/4/2019. (c) Joan Estrada Bonell.

Malgrat els bernats de l'estany ja estan tots criant i els agrons rojos comencen a fer-ho a l'abril encara s'ha observat en diversos dies alguns agrons blancs. 8/4/2019. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Un parell de capons reials alimentant-se a les aigües somes del sector de cal Aragonés. 4/4/2019. (c) Joan Estrada Bonell.

Durant els mesos de març i abril hi ha hagut una presència constant de fins més de 20 capons reials a l'estany. 4/4/2019. (c) Joan Estrada Bonell.

L'observació repetida d'una grua a l'estany quan ja fa dies que hauria d'haver marxat fa pensar en que pot tenir algun problema de salut. 11/5/2019. (c) Enric Morera.

El sector som de cal Aragonés és on es concentra el major nombre de limícoles. 10/4/2019. (c) Joan Estrada Bonell.

La camallarga ha estat la limícola més abundant durant l'abril a l'estany d'Ivars i Vila-sana. 10/4/2019. (c) Joan Estrada Bonell.

Una de les limícoles detectada, tot i que en petit nombre, a l'estany el mes d'abril ha estat el batallaire. 4/4/2019. (c) Joan Estrada Bonell.

El tètol cuanegre és una de les limícoles de més gran mida que es poden observar a l'estany. 10/4/2019. (c) Joan Estrada Bonell.

El dia 8 es van observar fins 5 tètols cuanegres junts a l'estany. 8/4/2019. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Altres limícoles observades a l'abril en pas a l'estany han estat la gamba roja pintada (foto superior) i la gamba verda (foto inferior). 10/4/2019. (c) Joan Estrada Bonell.


Foto i video d'un grup mixt de gavines rialleres amb algunes gavines capnegres, tant adultes com subadultes. 11/5/2019. (c) Enric Morera.

Gavina riallera que havia estat anellada com a poll la primavera passada a la regió del Loire, a França. 10/4/2019. (c) Joan Estrada Bonell.

 

Foto i video d'un fumarell carablanc descansant a l'estany. 11/5/2019. (c) Enric Morera.

Tot i que són moltes les parelles de cabussons emplomallats detectades a l'estany, cap d'elles ho ha estat encara amb polls. 10/4/2019. (c) Joan Estrada Bonell.

Les parelles d'arpella de l'estany ja estan del tot enfrascades amb la cria. Seqüència del pas de presa del mascle a la femella que ha sortit del niu en veure l'arribada del mascle. 8/4/2019. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Tot i ser una espècie bàsicament hivernant a l'abril encara s'ha continuat observant alguns milans reials (Milvus milvus) a l'estany. 8/4/2019. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

El mussol banyut (Asio otus) és una de les espècies de l'estany que a l'abril ja ha completat el període de cria. A Dalt adult i a sota poll ja fora del niu. 11/5/2019. (c) Enric Morera.

A diferència del mussol banyut que es pot observar tot l'any a l'estany, el xot (Otus scops) és només una espècie estival a l'estany. 11/5/2019. (c) Enric Morera.

 
Molts dels passeriformes de l'estany també estan en ple període reproductor, com és el cas d'aquest mascle de teixidor amb el niu a punt de finalitzar. 8/4/2019. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

La primavera és també un període favorable per a la reproducció de molts mamífers com el conill, amb un llorigó a la foto inferior. 10/4/2019. (c) Joan Estrada Bonell.

La presència de peixos ha fet que desapareguin els amfibis de la cubeta principal de l'estany, per la qual cosa es veuen obligats a refugiar-se en bassetes exteriors, com la crea expressament per a ells. 11/5/2019. (c) Enric Morera.

dilluns, 6 de maig del 2019

La bavosa de riu nova espècie a l'estany d'Ivars i Vila-sana

En el marc d'un mostreig divulgatiu de peixos a l'estany realitzat el passat 2 maig per Rafel Rocaspana i Toni Costa amb amb els alumnes del col·legi Mª de Déu de l’Horta d'Ivars d'Urgell, entre altres espècies de peixos, es va detectat la presència de la bavosa de riu (Salaria fluviatilis). Es tracta d'un peix petit que no supera els 15 cm i està adaptat a moure's pel fons, motiu pel qual, té una forma peculiar que la fa inconfusible. La seva presència a l'estany hi és força interessant ja que és una espècie amenaçada a Catalunya que s'ha catalogat com a vulnerable (Aparicio et al., 2018). Les causes del seu estat precari en són la contaminació, la introducció d'espècies exòtiques i l'alteració dels seus hàbitats. Fins ara a l'estany s'hi tenien documentades 9 espècies de peixos, de les que només 2 eren autòctones (el barb de l'Ebre  i la bagra, ambdues de presència molt escassa i catalogades també com a vulnerables a Catalunya). Aquesta nova cita augmenta a 3 les espècies autòctones i a 10 les del total de l'estany.

Recentment la bavosa de riu s'ha citat en diversos reguers i sèquies del Pla d'Urgell (Rocaspana i Guillem, 2019), com el que passa al sud de Cal l'Aragonès. Això, juntament amb el fet que els exemplars capturats a l'estany mesuraven entre 5 i 8 cm (2-3 anys de vida), fa pensar que la seva població hi és present des de fa uns anys. 

El mostreig de peixos es va realitzar mitjançant pesca elèctrica des d'una barca i amb trampes parades al fons de l'estany, tècniques que no havien estat emprades fins ara a l'estany. De ben segur un estudi de la comunitat de peixos dins l'estany que combini tècniques de mostreig diverses: xarxes, trampes, pesca elèctrica des d'embarcació i ecosondeig aportaria un millor coneixement dels peixos de l'estany i possiblement alguna altra novetat piscícola.

Les espècies capturades durant el mostreig del dia 2 de maig amb els alumnes de del col·legi Mª de Déu de l’Horta d'Ivars d'Urgell van ser les següents.
  • Carpa (Cyprinus carpio). Al·lòctona
  • Carpí (Carassius sp.)  Al·lòctona
  • Sandra (Sander lucioperca)  Al·lòctona
  • Bavosa de riu (Salaria fluviatilis) Autòctona

Les espècies que fins ara havien estat citades a l'estany (Casals i al. 2017) són les següents:
  • Alburn (Alburnus alburnus) Al·lòctona
  • Carpí (Carasius sp.Al·lòctona
  • Carpa (Cyprinus carpioAl·lòctona
  • Gobi ibèric (Gobio lozanoiAl·lòctona
  • Rutil (Rutilus rutilusAl·lòctona
  • Sandra (Sander luciopercaAl·lòctona
  • Gardí (Scardinus erytthrophthalmusAl·lòctona
  • Barb de l'Ebre (Luciobarbus graellsiiAutòctona
  • Bagra (Squalis laietanusAutòctona


Una altra de les sorpreses de la prospecció va ser la localització d'una gran mata de Potamogeton crispus atès que, per manca de seguiment, no es tenen dades recents de la presència de macròfits a l'estany.

Bibliografia:
  • Aparicio, E., C. Alcaraz, G. Carmona-Catot, E. García-Berthou, Q. Pou-Rovira, R. Rocaspana, M.J. Vargas i D. Vinyoles. 2016. Peixos continentals de Catalunya. Ecologia, conservació i guia d'identificació. Lynx Edicions, Barcelna. 251 p.
  • Casals, F. Sánchez-González, JR. & Arbonés, A. 2017. L’Estany d’Ivars: A restored ecosystem with an invasive fish community. Jornadas sobre Calidad Ecológica y Estado de Conservación de las Aguas Continentales (pòster)
  • Rocaspana, R. i R. Guillem. 2019. Els peixos de la comarca del Pla d'Urgell. Mascançà. Revista d’estudis del Pla d’Urgell (en premsa).

Rafel Rocaspana explicant l'activitat de pesca que es durà a terme. 2/5/2019. (c) Toni Costa.

Rafel Rocaspana explicant les característiques de la carpa. 2/5/2019. (c) Toni Costa.

Revisant les trampes amb els nens i nenes del col·legi Mª de Déu de l’Horta d'Ivars d'Urgell. 2/5/2019. (c) Toni Costa.

Una de les bavoses de riu capturades durant el mostreig de l'estany. 2/5/2019. (c) Rafel Rocaspana.

Carpí capturat durant el mostreig de l'estany.  2/5/2019. (c) Rafel Rocaspana.

Carpa capturada durant el mostreig de l'estany.  2/5/2019. (c) Rafel Rocaspana.

Fragment de Potamogeton crispus trobat a l'estany durant la prospecció dels peixos. 2/5/2019. (c) Rafel Rocaspana.