divendres, 16 de febrer del 2018

Resum del mes de gener de 2018

El cens de gener ha oferit bons resultats per als ànecs, amb xifres molt altes de cullerot (870 exemplars) que és l'única espècie que sembla ha esdevingut abundant a l'hivern a l'estany, on s'han concentrat prop d'un 80% dels cullerots detectats aquests hivern a tota la província de Lleida. Per contra els 620 ànecs collverd del cens de gener (amb un màxim mensual poc superior de 712 exemplars) han suposat només un 11% del total. Bons nombres també per al xarxet (màxim de 374 ocells), amb nombres molt fluctuants entre anys. Dades destacables són la presència de 3 xibecs, 4 morells de plomall i 38 morells cap-roig, conjunt d'espècie, que tot i que escasses, han presentat a l'estany d'Ivars i Vila-sana aproximadament el 30% del total d'efectius lleidatans.

Per contra, nombres preocupantment baixos són els de polla d'aigua, que sembla reduir la seva població a l'estany de dia en dia, i en menor mesura de polla blava i fotja. Els ardeids tampoc han resultat ser especialment abundants, amb com a cosa més destacable 10 agrons blancs a la joca de l'estany. Per contra ni un sol esplugabous, com darrerament ve essent habitual a l'estany. lünic fet destacable és l'observació un sol dia d'un bitó.

Si són dignes d'esmentar però els nombre de gavines, amb 3170 gavines riallers i 1465 gavians argentats a la joca, fet que posa de manifest que tot i alimentar-se lluny de l'estany al capvespre s'hi concentren a dormir la pràctica totalitat d'ocells lleidatans. com ve essent habitual el punt de raresa el posen l'observació d'una gavina menuda i un mínim d'una gavina cendrosa. Entre les especies a destacar, una de les més significatives ha estat l'arpella, amb 147 ocells ajocant-se a l'estany, xifra mai assolida en cap any precedent i que denota el for increment que ha viscut, els darrers anys, aquesta espècie a la plana de Lleida.

Màxims del mes de gener a l'estany d'Ivars i Vila-sana
espècie 01/2018
Cigne mut (Cygnus olor)
Oca riallera grossa (Anser albifrons)
Oca vulgar (Anser anser) 1
Oca  de galta blanca (Branta leucopsis)
Ànec blanc (Tadorna tadorna) 1
Ànec canyella (Tadorna ferruginea)
Ànec mut (Cairina moschata)
ànec carolí (Aix sponsa)
Ànec mandarí (Aix galericulata)
Ànec xiulaire (Anas penelope) 2
Xarxet comú (Anas crecca) 374
Ànec collverd (Anas platyrhynchos) 712
Anec cuallarg (Anas acuta)
Ànec cullerot (Anas clypeata) 870
Ànec griset (Anas strepera) 10
Ànec domèstic 
Xarrasclet (Anas querquedula)
Anas híbrid
Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris)
Xibec (Netta rufina) 3
Morell de cap roig (Aythya ferina) 38
Morell xocolater (Aythya nyroca)
Morell de plomall (Aythya fuligula) 4
Aythya hibrid
Bec de serrà mitjà (Mergus serrator)
Cabusset (Tachybaptus ruficollis) 4
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) 5
Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis) 1
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) 128
Pelicà vulgar (Pelecanus onocrotalus)
Bitó comú (Botaurus stellaris) 1
Martinet menut (Ixobrychus minutus)
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)
Martinet ros (Ardeola ralloides)
Esplugabous (Bubulcus ibis)
Martinet blanc (Egretta garzetta) 2
Egretta garcetta X Egretta gularis
Agró blanc (Egretta alba) 10
Bernat pescaire (Ardea cinerea) 11
Agró roig (Ardea purpurea)
Cigonya negra (Ciconia nigra)
Cigonya blanca (Ciconia ciconia) 90
Capó reial (Plegadis falcinellus)
Ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus)
Becplaner (Platalea leucorodia)
Flamenc (Phoenicopterus ruber)
Arpella vulgar (Circus aeruginosus) 147
Àguila pescadora (Pandion haliaetus)
Rascló (Rallus aquaticus) 5
Polla pintada (Porzana porzana)
Rascletó (Porzana parva)
Rasclet (Porzana pusilla)
Polla d'aigua (Gallinula chloropus) 6
Polla blava (Porphyrio porphyrio) 6
Fotja vulgar (Fulica atra) 31
Fotja banyuda (Fulica cristata)
Grua (Grus grus)
Garsa de mar (Haematopus ostralegus)
Cames llargues (Himantopus himantopus)
Bec d'alena (Recurvirostra avosetta)
Perdiu de mar (Glareola pratincola)
Corriol petit (Charadrius dubius)
Corriol gros (Charadrius hiaticula)
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
Corriol pit-roig (Charadrius morinellus)
Daurada grossa (Pluvialis apricaria)
Pigre gris (Pluvialis squatarola)
Fredeluga (Vanellus vanellus) 300
Fredeluga gregària (Vanellus gregaria)
Territ gros (Calidris canutus)
Territ tresdits (Calidris alba)
Territ menut (Calidris minuta)
Territ de Temminck (Calidris temminckii)
Territ becllarg (Calidris ferruginea)
Territ variant (Calidris alpina)
Territ pectoral (Calidris melanotos)
Batallaire (Philomachus pugnax)
Becadell sord (Lymnocriptes minimus)
Becadell comú (Gallinago gallinago) 10
Becadell gros (Gallinago media)
Becada (Scolopax rusticola)
Tetolet becllarg (Limnodromus scolopaceus)
Tètol cuanegre (Limosa limosa)
Tètol cuabarrat (Limosa lapponica)
Pòlit cantaire (Numenius phaeopus)
Becut (Numenius arquata)
Gamba roja pintada (Tringa erythropus)
Gamba roja vulgar (Tringa totanus)
Siseta (Tringa stagnatilis)
Gamba verda (Tringa nebularia)
Xivita (Tringa ochropus) 1
Valona (Tringa glareola)
Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos)
Remena-rocs (Arenaria interpres)
Escuraflascons bec-fi (Phalaropus lobatus)
Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
Gavina menuda (Hydrocoloeus minutus) 1
Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) 3170
Gavina corsa (Larus audouinii)
Gavina cendrosa (Larus canus) 1
Gavià fosc (Larus fuscus) 49
Gavià argentat de potes roses (Larus argentatus)
Gavià argentat (Larus michahellis) 1465
Gavineta de tres-dits (Rissa tridactyla)
Curroc (Gelochelidon nilotica)
Xatrac gros (Sterna caspia)
Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)
Xatrac bengalí (Sterna bengalensis)
Xatrac comú (Sterna hirundo)
Xatrac menut (Sternula albifrons)
Fumarell carablanc (Chlidonias hybrida)
Fumarell negre (Chlidonias niger)
Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus)
Blauet (Alcedo atthis) 2
Boscaler comú (Locustella luscinioides)
Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
Balquer (Acrocephalus arundinaceus)
Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon)
Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus)



En tot l'hivern l'única oca detectada a l'Estany d'Ivars i Vila-sana és aquest exemplar present tot l'any. 13/1/2018. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez

Aquest gener l'ànec collverd a arribat a superar el 700 exemplars a l'Estany d'Ivars i Vila-sana. 29/1/2018. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez

Les parelles de cigonya de l'Estany d'Ivars i Vila-sana ja fa dies que defensen el niu davant les passavolants. 13/1/2018. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez


Com els darrers hiverns el blauet ha restat en petit nombre l'Estany d'Ivars i Vila-sana. 29/1/2018. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez

divendres, 2 de febrer del 2018

Seguiment de la fauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana 2017

EGRELL el 2017 ha continuat realitzant el seguiment de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana que ve fent des de l'any 2004, just abans de la seva recuperació. Al següent enllaç us podeu descarregar l'informe complet.

Com a coses més destacables esmentar que el 2017 s’ha detectat 5 espècies noves a l’estany, dos d’elles aquàtiques, una parcialment depenent de canyissar i dos forestals. De les cinc només una de les característiques dels medis forestals possiblement reproductora. Així en total des que el 2005 va tornar a començar a entrar aigua a la cubeta de l’estany s’han detectat 256 espècies d’ocells diferents, de les quals 117 estan lligades als medis aquàtics, 31 d’elles amb reproducció probable o segura

A l’època de cria, el 2017 l’espècie més abundant a l’estany d’Ivars i Vila-sana ha estat el gavià argentat, amb 40-60 parelles, seguida del cabussó emplomallat, amb 20-25 parelles. Les tres úniques espècies que han incrementat els efectius de fora continuada els darrers anys ha estat la cigonya, amb 9 parelles el 2017, l’arpella, amb 8 parelles el 2017, i l’esmentat gavià argentat, la cigonya i el gavià argentat força dependents a l’abocador de Castellnou de Seana, i l’arpella un rapinyaire que també caça fora de l’estany. Es a dir que d’entre les 4 espècies més significatives de l’estany 3 depenen de l’exterior. El 2017 hi ha indicis que van criar a l’estany 15 espècies aquàtiques. Val a dir però que aquesta no és una bona xifra doncs els darrers 3 anys es detecta un empobriment de l’estany pel que fa a les espècies aquàtiques (Figura 1). Val a dir que precisament diverses de les especies que han anat desapareixent han estat precisament les més valuoses, que quatre dels cassos a Catalunya només criaven a l’estany d’Ivars i Vila-sana fora del delta de l’Ebre. Aquest és el cas del fumarell carablanc, el cabussó collnegre, la gavina riallera i la gavina capnegra.

Figura 1 Evolució del nombre espècies aquàtiques reproductores a l’estany d’Ivars i Vila-sana

A l’hivern, l’estany acull una mitjana d’uns 1500 ànecs cabussons i fotges, aproximadament el 30% de tots els ànecs cabussons i fotges de la Plana de Lleida. L’espècie més abundant el 2017 va ser l’ànec collverd, amb 820 exemplars, seguida de l’ànec cullerot, amb 459 exemplars. La població hivernal sembla patir oscil·lacions marcades, però en general es detecta una tendència marcada a la disminució del nombre d’ànecs collverds i per contra un moderat increment dels cullerots (Figura 2). Més nombrosos són però encara les gavines riallers (1770 exemplars) i gavians argentats (1316 exemplars), espècies però que només utilitzen l’estany com a zona de descans o joca.

Figura 2: Evolució de l'ànec collverd i l'ànec cullerot a l'hivern a l'estany d'Ivars i Vila-sana

Si estudiem l’evolució de les espècies més característiques de l’antic estany com és el cas de la fotja (Figura 3), veiem que aquesta va irrompre a l’estany amb força tant bon punt va començar a omplir-se l’estany. La tendència, tot i que amb oscil·lacions és la d’esdevenir totalment testimonial.

Figura 3: Evolució del nombre de parelles reproductores i d'exemplars a l'hivern de fotja

Com a conclusions podem afirmar que: 
  • L’estany d’Ivars i Vila-sana és una de les principals zones humides de Catalunya i ella sola acull el 30% de la població d’ànecs, cabussons i fotges de la Plana de Lleida a l’hivern. 
  • Desprès d’una ràpida recolonització de l’estany per part dels ocells aquàtics, l’estany mostra símptomes d’esgotament o pèrdua de valor ecològic, fet que es fa més evident si s’analitza l’evolució de les espècies reproductores o de les espècies més sensibles com la fotja. 
  • Algunes de les espècies més abundants o en progressió a l’estany són espècies “poc” aquàtiques i que depenen de medis com els abocadors, cas del gavià argentat i la cigonya. 
  • Desprès d’uns anys de crisi econòmica i retallades, cal tornar a fer un esforç en la gestió de l’estany per tal de recuperar el seu valor ecològic que permeti el retorn de les espècies més sensibles desaparegudes aquests anys. 
  • Algunes de les causes de l’evolució negativa de les espècies més característiques de l’estany d’Ivars i Vila-sana potser que tingui raons externes, com pot ser la disminució de l’ànec collverd, però en altres cassos les raons són internes, com és la introducció de la carpa (espècie al·lòctona invasora), que ha estat la responsable de la desaparició dels fumarells i cabussons collnegres i la rarificació de la fotja, i es poden corregir amb la gestió, entre la qual trobaríem l’assecament temporal de l’estany.