dijous, 8 d’abril de 2021

Seguiment de l'avifauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Any 2020.

Al següent enllaç es pot descarregar l'informe del seguiment dels ocells de l'estany d'Ivars i Vila-sana referent a l'any 2020. En ell s'analitzen les dades de l'any i les tendències de les principals espècies, tant reproductores, com hivernants o només en pas, des que es va iniciar la recuperació l'any 2005.

Com a fets rellevants, destacar que malgrat a la tardor es va iniciar un buidat parcial de l'estany, per tal de realitzar una renovació important de l'aigua que permeti reduir els nombre de nutrients i la conseqüent eutròfia, els seus efectes amb prou feines han estat visibles. En efecte, al novembre i desembre ja no hi havia pas d'espècies migrants i els pocs ocells que s'han vist afavorits pels baixos nivells d'inundació bàsicament han estat algunes limícoles hivernants, entre les quals la fredeluga o cogullada marina (Vanellus vanellus) i la daurada (Pluvialis apricaria). Si que cal destacar que les importants precipitacions de l'hivern 2019-20 i primavera de 2020 possiblement van afavorir una petita millora de la qualitat de l'aigua, fet que va permetre al cap de l'any nombres una mica superiors als dels darrers anys en espècies com la fotja o el cabusset. Tot i que no es va veure una millora significativa durant el període reproductor la impressió general és que com a mínim es va aturar la tendència regressiva observada els darrers anys.

Ara caldrà veure si el buidat parcial té efectes significatius sobre la fauna aquest 2021, un cop l'estany torni a recuperar part del seu nivell habitual d'inundació.



dilluns, 8 de març de 2021

Resum del mes de febrer de 2021

El nivell d’inundació durant el mes de febrer continua essent molt baix. En efecte, durant el febrer encara no està en marxa la temporada del reg i, per tant, només es disposa d’aigua els dies que baixa aigua al canal per donar servei als pobles i granges. És per això que continuen mantenint-se una part important de de les platges generades amb el buidat parcial.

Com els mesos anteriors aquestes platges i sectors amb aigües molt somes, han afavorit la presència de nombres elevats d’algunes espècies de limícoles inusuals a l’estany, com és el cas de les observacions regulars de grups de fins 500 daurades. Malauradament, aquestes espècies han patit constants molèsties per part de les nombroses persones que, malgrat la prohibició, es colaven a dins la cubeta, cosa que ha fet que algunes espècies acabessin per abandonar l’estany. Amb tot, el nombre d’espècies total observades, malgrat el febrer encara no ser un mes de fort pas migratori, ha estat de 15. A tall de comparació, esmentar que el febrer de 2020 només es van observar 5 espècies de limícoles diferents, i que el màxim entre gener i agost va ser de 9 espècies el mes de març, en ple pas de limícoles. Fins i tot, aquestes dades són superiors a les del període setembre-desembre, ja amb el buidat parcial, i es van observar entre 9 i 12 espècies. Com a observacions més destacables es esmentar-ne alguna de molt primerenca, com la del primer camallarga. També destacar la detecció dels primers corriols petits i corriols grossos, així com 3 becs d’alena. Com a la tardor passada, altra vegada s’ha detectat un pigre gris i també fins a 5 tètols cuanegres i un becut. Tot i que ja de baixada, com a espècie estrictament hivernals que és, aquest febrer encara s’ha observat fins un miler de fredelugues (o cogullades marines).

Entre els ànecs, encara totes les espècies hivernals, fins i tot les més escasses com l’ànec blanc o el xiulador. Si que algunes espècies, com els xarxets, han començat a reduir els seus efectius, però l’ànec collverd i cullerot encara mantenen xifres semblants a les del mes de gener. Per contra, els ànecs cabussadors han continuat amb nombres molt baixos, i tot i que s’han observat morells cap-roig, morells de plomall i xibecs entre tots ells mai s’han superat els 21 ocells. Els corbs marins grossos també han mantingut xifres baixes, amb un màxim de 40 exemplars. Al marge que amb la baixada del nivell puguin quedar menys peixos a l’estany, aquesta espècie està veient però com, els darrers anys, es produeix una regressió constant dels efectius hivernants a la Plana de Lleida, i per tant aquest no és un fet atribuïble a l’estany. En efecte, els 798 corbs marins grossos censats el gener de 2021 al conjunt de la província de Lleida (Bonfil 2021) queden molt lluny dels fins 3.000 exemplars habituals fa uns anys enrere.

La fotja continua absent de l’estany, amb només la visita ocasional d’algun exemplar. Cal esperar a veure si a mesura que puja el nivell de l’aigua tornen les fotges. Per contra, les polles blaves i les polles d’aigua, malgrat el que pensàvem en un prinicpi, mantenen efectius semblants als dels mesos anteriors.

Com el mes de gener, malgrat que ara ja en menor nombre, les cigonyes continuen aprofitat els nivells baixos per utilitzar l’estany com a joca. Val a dir però que els ocells locals ja estan tots als nius  i molts dels ocells exclusivament hivernals ja estan retornant a les zones de cria del centre i nord d’Europa. Com al gener, alguns dies s’hi ha tornat a observar la cigonya negra. Encara també algun grup de grues en pas. 

Tot i que dèiem que al gener havien desaparegut cabussets i cabussons de l’estany, el petit increment del nivell d’aigua i el fet que ja anem de cara a la primavera ha permès que poc a poc vagin retornant els primers cabussets i cabussons emplomallats, que en aquest darrer cas ja arriben fins als 13 exemplars els últims dies del mes.

Tot i que ha minvat una mica la joca de gavines i gavians, aquestes espècies han continuat mantenint nombres importants, amb fins 1810 gavines rialleres i 899 gavians. També 90 gavians foscos i 3 gavians argentats europeus, en un hivern especialment favorable per aquesta darrera espècie, potser perquè es fa un esforç més important per a la seva detecció. Com ve essent regular, una altra vegada s’ha observat un mínim de dues gavines menudes i s’ha detectat també la primera gavina capnegra, possiblement sondejant el territori per veure que faran les gavines rialleres.

Entre els moixons i ocells més petits, el blauet ha continuat amb els baixos nombre del desembre i gener, amb un únic exemplar detectat. Com els mesos anteriors, no s’ha tornat a contactat però cap boscarla mostatxuda ni mallerenga de bigotis, malgrat el canyissar no s’ha vist gairebé afectat.

Bonfil (2021). Cens d'ocells aquàtics hivernants a Lleida. DTS. Informe inèdit


Màxims per espècie detectats el mes de febrere de 2021 a l'estany d'Ivars i Vila-sana

espècie 02/2021

Cigne (Cygnus olor)

Cigne petit (Cygnus columbianus)

Oca riallera grossa (Anser albifrons)

Oca (Anser anser) 1

Oca  de galta blanca (Branta leucopsis)

Ànec blanc (Tadorna tadorna) 8

Ànec canyella (Tadorna ferruginea)

Ànec mut (Cairina moschata)

Ànec carolí (Aix sponsa)

Ànec mandarí (Aix galericulata)

Ànec xiulador (Anas penelope) 3

Xarxet (Anas crecca) 116

Ànec collverd (Anas platyrhynchos) 1360

Anec cuallarg (Anas acuta) 2

Ànec cullerot (Anas clypeata) 235

Ànec griset (Anas strepera) 14

Ànec domèstic

Xarrasclet (Anas querquedula)

Anas híbrid

Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris)

Xibec (Netta rufina) 4

Morell cap-roig (Aythya ferina) 14

Morell xocolater (Aythya nyroca)

Morell de plomall (Aythya fuligula) 3

Aythya hibrid

Bec de serrà mitjà (Mergus serrator)

Cabusset (Tachybaptus ruficollis) 3

Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) 13

Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis)

Cabussó oerllut (Podiceps auritus)

Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) 43

Pelicà (Pelecanus onocrotalus)

Bitó (Botaurus stellaris)

Martinet menut (Ixobrychus minutus)

Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)

Martinet ros (Ardeola ralloides)

Esplugabous (Bubulcus ibis) 10

Martinet blanc (Egretta garzetta)

Egretta garcetta X Egretta gularis

Agró blanc (Egretta alba) 3

Bernat pescaire (Ardea cinerea) 16

Agró roig (Ardea purpurea)

Cigonya negra (Ciconia nigra) 1

Cigonya (Ciconia ciconia) 68

Capó reial (Plegadis falcinellus)

Ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus)

Becplaner (Platalea leucorodia)

Flamenc (Phoenicopterus roseus)

Arpella (Circus aeruginosus) 32

Àguila pescadora (Pandion haliaetus)

Rascló (Rallus aquaticus) 4

Polla pintada (Porzana porzana)

Rascletó (Porzana parva)

Rasclet (Porzana pusilla)

Polla d'aigua (Gallinula chloropus) 16

Polla blava (Porphyrio porphyrio) 18

Fotja (Fulica atra) 1

Fotja banyuda (Fulica cristata)

Grua (Grus grus) 31

Garsa de mar (Haematopus ostralegus)

Camallarga (Himantopus himantopus) 1

Bec d'alena (Recurvirostra avosetta) 3

Perdiu de mar (Glareola pratincola)

Corriol petit (Charadrius dubius) 9

Corriol gros (Charadrius hiaticula) 2

Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)

Corriol pit-roig (Charadrius morinellus)

Daurada (Pluvialis apricaria) 502

Pigre gris (Pluvialis squatarola) 1

Fredeluga (Vanellus vanellus) 1000

Fredeluga gregària (Vanellus gregaria)

Territ gros (Calidris canutus)

Territ de tres dits (Calidris alba)

Territ menut (Calidris minuta)

Territ de Temminck (Calidris temminckii)

Territ becllarg (Calidris ferruginea)

Territ variant (Calidris alpina) 6

Territ pectoral (Calidris melanotos)

Batallaire (Philomachus pugnax)

Becadell sord (Lymnocryptes minimus) 3

Becadell (Gallinago gallinago) 50

Becadell gros (Gallinago media)

Becada (Scolopax rusticola)

Tetolet becllarg (Limnodromus scolopaceus)

Tètol cuanegre (Limosa limosa) 5

Tètol cuabarrat (Limosa lapponica)

Pòlit (Numenius phaeopus)

Becut (Numenius arquata) 1

Gamba roja pintada (Tringa erythropus)

Gamba roja (Tringa totanus) 5

Siseta (Tringa stagnatilis)

Gamba verda (Tringa nebularia) 1

Xivita (Tringa ochropus) 6

Valona (Tringa glareola)

Xivitona (Actitis hypoleucos)

Remena-rocs (Arenaria interpres)

Escuraflascons bec-fi (Phalaropus lobatus)

Gavina capnegra (Larus melanocephalus) 1

Gavina menuda (Hydrocoloeus minutus) 2

Gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus) 1810

Gavina corsa (Larus audouinii)

Gavina cendrosa (Larus canus)

Gavià fosc (Larus fuscus) 90

Gavià argentat europeu (Larus argentatus) 3

Gavià (Larus michahellis) 899

Gavià caspi (Larus cachinnans)

Gavinot polar (Larus glaucoides)

Gavineta de tres dits (Rissa tridactyla)

Curroc (Gelochelidon nilotica)

Xatrac gros (Sterna caspia)

Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)

Xatrac bengalí (Sterna bengalensis)

Xatrac (Sterna hirundo)

Xatrac menut (Sternula albifrons)

Fumarell carablanc (Chlidonias hybrida)

Fumarell negre (Chlidonias niger)

Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus)

Blauet (Alcedo atthis) 1

Boscaler (Locustella luscinioides)

Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)

Balquer (Acrocephalus arundinaceus)

Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon)

Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus)

Repicatalons (Emberiza schoeniclus) *


Tot i que poc a poc torna a entrar una mica d'aigua a l'estany encara es mantenen força sectors molt soms, cosa que afavoreix la presència de limícoles. 24/2/2021. (c) Joan Estrada Bonell.

Les estones que no són molestades per la gent que es cola a l'interior de l'estany es produeixen grans concentracions de limícoles i gavines als sectors soms de l'estany. 23/2/2021. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Una de les limicoles més destacades del mes de febrer han estat les daurades, amb presencia continuada d'alguns centenars d'exemplars. 23/2/2021. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Els baixos nivells d'inundació han permès la presència continuada a l'estany, des del mes d'octubre, d'un petit grupet de territs variants.  24/2/2021. (c) Joan Estrada Bonell.

Entre les observacions primerenques d'altres limícoles d'aquest mes de febrer esmentar l'0bservació de diferents corriols petits. 24/2/2021. (c) Joan Estrada Bonell.

El bec d'alena és també una de les limícoles escasses a l'estany que s'han observat aquest mes de febrer. 23/2/2021. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Grupet de becs d'alena alimentant-se a l'estany. Es necessari la utilització de prismàtics o telescopis terrestres per tal de poder observar la fauna sense molestar-la. 18/2/2021. (c) Enric Morera.

Entre els ànecs durant el febrer s'ha continuat detectat a l'estany un grupet d'ànecs blancs sovint observats menjant en grup. 24/2/2021. (c) Joan Estrada Bonell.

Continua l'oca solitària a l'estany. La no arribada d'exemplars hivernants els darrers anys fa presagiar que enguany continuarà sense aparellar-se. 23/2/2021. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Malgrat sovint les diferents espècies de gavines es mantenen en grups independents en alguns casos es poden detectar algunes agrupacions on es barregen diverses espècies, en aquest cas gavines rialleres, gavians i gavians foscos. 23/2/2021. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Alguns adults de gavina riallera ja comencen a lluir el plomatge nupcial amb el cap fosc i un to rosat al pit. 23/2/2021. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Adult de gavià en vol. 23/2/2021. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

La propera arribada de la primavera la posen en evidència els bernats pescaires que ja s'estan instal·lant a la colonia de cria i ja s'ha observat la construcció dels primers nius. 23/2/2021. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Mascle adult de arpella volant baix per sobre l'estany en direcció cap a la joca. 23/2/2021. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Entre els moixonets característics de l'estany a l'hivern hi trobem el repicatalons que forma joques als rodals de canyissar o boba. 23/2/2021. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Malgrat no ser una espècie de canyissar, el tallarol de casquet, talment com fan altres espècies, sovint se'ls veu a les rodalies en busca d'algun insecte que aprofita la mica de microclima que es crea al costat de l'aigua. 23/2/2021. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

dimecres, 17 de febrer de 2021

Resum del mes de gener de 2021

Durant el mes de gener el nivell d’inundació de l’estany ha continuat essent molt baix com a conseqüència del buidat parcial a que actualment s’està sotmetent l’estany, amb importants sectors en el que el fons de la cubeta quedava al descobert o l’aigua era testimonial. Aquest fet a limitat la presència d’algunes espècies, com els ocells cabussadors, i n’ha afavorit altres, com les limícoles. La concentració dels peixos en uns pocs bassals va fer que durant els mesos previs es concentressin en aquests un bon nombre d’ocells que se s’alimentaven dels peixos. És possible però que la pesca intensa que van fer aquestes espècies hagi reduït la densitat dels peixos, si més no els de la mida que podien consumir, fet que ha comportant una disminució dels efectius d’aquests ocells piscívors. Globalment es considera, però, que el buidat parcial, amb la conseqüent baixada de nivell, ha beneficiat més als ocells que no pas els ha perjudicat.

En el cas dels ànecs, tot i una petita davallada, els collverds han continuat mantenint xifres molt altes, amb encara 1.479 exemplars aquest gener, i els cullerots també s’han mantingut per sobre els 230 exemplars, una xifra inferior a la dels hiverns anteriors però encara prou significativa. Per contra, el xarxet durant el gener ha assolit el seu màxim hivernal, amb 446 individus. Aquestes variacions dins el mateix hivern posen de manifest la mobilitat d’aquestes espècies, amb desplaçaments que possiblement ni tan sols són d’àmbit estrictament local sinó que poden ser de llarga distància, com fa anys van evidenciar les recuperacions d’ocells anellats (Calvet et al., 2004). Entre les espècies més escasses, un hivern més, només s’ha detectat l’oca solitària que roman tot l’any a l’estany, cosa que evidencia la tendència global d’aquesta espècie a hivernar cada cop més al nord, com a conseqüència del canvi climàtic. Entre els ànecs cabussadors, tot i haver arribat fins als 16 xibecs, 12 morells cap-roig i 4 morells de plomall, la realitat és que molts dies no s’ha detectat cap exemplar a l’estany i que possiblement aquests el que han fet ha estar anar i venir des d’alguns pantanets de les rodalies. En la línia dels mesos anteriors, s’ha continuat observant també alguns ànecs blancs, xiuladors, cuallargs i grisets, sempre però en nombre reduït, com és l’habitual a l’estany. Com a fet més destacable, esmentar l’observació durant el cens de gener d’un parell de cignes petits, espècie extremadament rara a l’hivern a Catalunya que no havia estat detectada fins ara al recuperat estany.

Com el mes anterior, les cigonyes han aprofitat els nivells baixos per utilitzar l’estany com a joca, amb un grup que sovint superava el centenar d’individus. Entre aquests, alguns dies s’hi ha observat una cigonya negra, espècie molt escassa en migració i encara més rara a l’hivern. També algun grup de grues en pas, tot i que tal com ve essent habitual aquests darrers anys tampoc s’ha aturat.  Els que si han reduït de forma substancial els seus efectius durant el mes de gener han estat els corbs marins, en quedar-se sense joca per restar en sec amb la baixada del nivell de l’aigua els arbres que utilitzaven per a dormir. És per aquesta raó que molts dels corbs marins que durant el dia es veuen pescant a l’estany al capvespre marxen a ajocar-se fora d’aquest.

Tal com ja s’esmentava al mes de desembre, la forta baixada del nivell i la manca de vegetació submergida a ocasionat la pràctica total desaparició de la fotja, de la qual s’ha detectat un màxim de 5 ocells, tot i que molts dies no s’ha aconseguit contactar amb ni un sol exemplar. Sorprenentment però, contràriament al que la baixada del nivell d’aigua feia presagiar, les polles blaves continuen a l’estany, malgrat que en aquest cas bona part dels exemplars s’han desplaçat cap a l’illa central, on troben major refugi per estar envoltada d’aigua.

Entre les espècies afectades per la baixada de nivell, i que la làmina d’aigua hagi quedat allunyada del canyissar en el que buscar refugi, trobem el cabusset, del que no s’ha detectat ni un sol exemplar al gener. L’observació d’un únic cabussó emplomallat entra però dins la normalitat per una espècie, que a l’hivern acostuma a marxar de l’estany, estigui ple o buit.

Com al desembre, la gran superfície de platges ha permès que es mantinguin nombres importants de limícoles, amb fins 10 espècies diferents, xifra elevada per al període hivernal. Esmentar la presencia constant de grans nombres de fredelugues (o cogullades marines), amb fins 4.000 exemplars  i fins 141 daurades (o piulots). També, encara, alguns territs variants i menuts, prou rars a l’interior a l’hivern, i alguns becadells i becadells sords, tot i que en aquest cas sí regulars a l’hivern a l’estany.

La joca de gavines i gavians han mantingut nombres importants,  amb fins 4.000 ocells en el cas de la gavina riallera i més de 1.000 en el cas del gavià. L’increment del nombre de gavines rialleres respecte al desembre pot ser indicatiu ja d’alguns moviments prenupcials, d’ocells que es comencen a concentrar per retornar a les seves àrees de cria dels centre i est d’Europa. Esmentar també l’observació de 4 exemplars de gavià argentat i 1 gavià caspi, espècies difícils d’identificar i que fàcilment passen desapercebudes entre els molt més abundants gavians de potes grogues locals. Entre les gavines escasses però regulars esmentar altra vegada l’observació d’un parell de gavines menudes. Val a dir, però, que, contràriament a altres anys, aquest hivern no s’ha vist ni una sola gavina cendrosa.

Entre els moixons i ocells més petits, el blauet ha continuat amb els baixos nombre del desembre, amb un únic exemplar detectat. No s’ha contactat però cap boscarla mostatxuda ni mallerenga de bigotis, malgrat que aquestes espècies no es veuen afectades per la baixada del nivell d’aigua, atès que estan lligades a les zones de canyissar, en especial el canyissar de depuració.

El baix nivell d’inundació continua afavorint l’incivisme d’algunes persones, que malgrat la prohibició continuen entrant a dins la cubeta, amb les conseqüents molèsties que aquest fet comporta sobre els ocells. Igualment preocupant és la constatació que algunes màfies de pescadors que operen furtivament en alguns punts de la Plana de Lleida s’han tornat a detectar a l’estany. En aquest punt destacar, però, labona feina feta pels Agents Rurals perseguint aquestes conductes delictives que a més poden tenir també impacte sobre la salut humana doncs aquests peixos sovint es treuen a la venda desprès d'haver estat conservats en condicions molt deficients.

Calvet, J., Estrada, J., Mañosa, S., Moncasí, F., & Solans, J. (2004). Els ocells de la Plana de Lleida. Pagès editors.

 espècie 01/2021

Cigne (Cygnus olor)

Cigne petit (Cygnus columbianus) 2

Oca riallera grossa (Anser albifrons)

Oca (Anser anser) 1

Oca  de galta blanca (Branta leucopsis)

Ànec blanc (Tadorna tadorna) 8

Ànec canyella (Tadorna ferruginea)

Ànec mut (Cairina moschata)

Ànec carolí (Aix sponsa)

Ànec mandarí (Aix galericulata)

Ànec xiulador (Anas penelope) 10

Xarxet (Anas crecca) 446

Ànec collverd (Anas platyrhynchos) 1479

Anec cuallarg (Anas acuta) 5

Ànec cullerot (Anas clypeata) 232

Ànec griset (Anas strepera) 20

Ànec domèstic

Xarrasclet (Anas querquedula)

Anas híbrid

Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris)

Xibec (Netta rufina) 16

Morell cap-roig (Aythya ferina) 12

Morell xocolater (Aythya nyroca)

Morell de plomall (Aythya fuligula) 4

Aythya hibrid

Bec de serrà mitjà (Mergus serrator)

Cabusset (Tachybaptus ruficollis)

Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) 1

Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis)

Cabussó oerllut (Podiceps auritus)

Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) 80

Pelicà (Pelecanus onocrotalus)

Bitó (Botaurus stellaris)

Martinet menut (Ixobrychus minutus)

Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)

Martinet ros (Ardeola ralloides)

Esplugabous (Bubulcus ibis) 4

Martinet blanc (Egretta garzetta) 1

Egretta garcetta X Egretta gularis

Agró blanc (Egretta alba) 7

Bernat pescaire (Ardea cinerea) 15

Agró roig (Ardea purpurea)

Cigonya negra (Ciconia nigra) 1

Cigonya (Ciconia ciconia) 140

Capó reial (Plegadis falcinellus)

Ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus)

Becplaner (Platalea leucorodia)

Flamenc (Phoenicopterus roseus)

Arpella (Circus aeruginosus) 194

Àguila pescadora (Pandion haliaetus)

Rascló (Rallus aquaticus) 3

Polla pintada (Porzana porzana)

Rascletó (Porzana parva)

Rasclet (Porzana pusilla)

Polla d'aigua (Gallinula chloropus) 16

Polla blava (Porphyrio porphyrio) 21

Fotja (Fulica atra) 5

Fotja banyuda (Fulica cristata)

Grua (Grus grus) 9

Garsa de mar (Haematopus ostralegus)

Camallarga (Himantopus himantopus)

Bec d'alena (Recurvirostra avosetta)

Perdiu de mar (Glareola pratincola)

Corriol petit (Charadrius dubius)

Corriol gros (Charadrius hiaticula)

Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)

Corriol pit-roig (Charadrius morinellus)

Daurada (Pluvialis apricaria) 141

Pigre gris (Pluvialis squatarola)

Fredeluga (Vanellus vanellus) 4000

Fredeluga gregària (Vanellus gregaria)

Territ gros (Calidris canutus)

Territ de tres dits (Calidris alba)

Territ menut (Calidris minuta) 3

Territ de Temminck (Calidris temminckii)

Territ becllarg (Calidris ferruginea)

Territ variant (Calidris alpina) 10

Territ pectoral (Calidris melanotos)

Batallaire (Philomachus pugnax)

Becadell sord (Lymnocryptes minimus) 6

Becadell (Gallinago gallinago) 21

Becadell gros (Gallinago media)

Becada (Scolopax rusticola)

Tetolet becllarg (Limnodromus scolopaceus)

Tètol cuanegre (Limosa limosa) 1

Tètol cuabarrat (Limosa lapponica)

Pòlit (Numenius phaeopus)

Becut (Numenius arquata)

Gamba roja pintada (Tringa erythropus)

Gamba roja (Tringa totanus)

Siseta (Tringa stagnatilis)

Gamba verda (Tringa nebularia) 1

Xivita (Tringa ochropus) 5

Valona (Tringa glareola)

Xivitona (Actitis hypoleucos) 3

Remena-rocs (Arenaria interpres)

Escuraflascons bec-fi (Phalaropus lobatus)

Gavina capnegra (Larus melanocephalus)

Gavina menuda (Hydrocoloeus minutus) 2

Gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus) 4000

Gavina corsa (Larus audouinii)

Gavina cendrosa (Larus canus)

Gavià fosc (Larus fuscus) 56

Gavià argentat europeu (Larus argentatus) 4

Gavià (Larus michahellis) 1053

Gavià caspi (Larus cachinnans) 1

Gavinot polar (Larus glaucoides)

Gavineta de tres dits (Rissa tridactyla)

Curroc (Gelochelidon nilotica)

Xatrac gros (Sterna caspia)

Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)

Xatrac bengalí (Sterna bengalensis)

Xatrac (Sterna hirundo)

Xatrac menut (Sternula albifrons)

Fumarell carablanc (Chlidonias hybrida)

Fumarell negre (Chlidonias niger)

Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus)

Blauet (Alcedo atthis) 1

Boscaler (Locustella luscinioides)

Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)

Balquer (Acrocephalus arundinaceus)

Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon)

Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus)

Repicatalons (Emberiza schoeniclus) *


Tot i haver començat recuperar una mica el nivell d'inundació, aquest gener era encara molta la superfície de fangs i llims que quedava al descobert. 15/12/2021. (c) Joan Estrada Bonell.

El nombre d'ànecs observat durant el gener a l'estany d'Ivars i Vila-sana es pot considerar relativament elevat si el comparem amb els darrers anys. 16/12/2021. (c) Joan Estrada Bonell.

D'entre les diferents espècies d'ànecs la més abundant és el collverd. En aquest cas un grup descansant en un sector emergit. 16/12/2021. (c) Joan Estrada Bonell.

Ànecs cullerots i collverds descansant en un banc de fang. 16/12/2021. (c) Joan Estrada Bonell.

Els bancs de fang i sectors amb aigües molt somes són aprofitats per grups nombrosos de fredelugues i daurades tant per alimentar-se com per descansar. 31/1/2021. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Entre les limícoles més inusuals destacar aquest tètol cuanegre que comparteix illeta amb un grup de collverds endormiscats. 31/1/2021. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez. 

Grup de gavines rialleres en primer pla, ànecs blancs alimentant-se en segon pla i corbs marins grossos al fons, descansant sobre les restes de l'antic cobert habitualment colgat per l'aigua. 15/12/2021. (c) Joan Estrada Bonell.

Sovint quan els grups de gavines i fredelugues són molestats es produeix l'envol de cop de tots ells. 31/1/2021. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Els baixos nivells d'inundació han permès que al capvespre s'aplegui un bon nombre de cigonyes a dormir a l'estany. 31/1/2021. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Al marge de les cigonyes hivernants, moltes originaries del centre d'Europa, a l'estany també s'observen els ocells locals que es mantenen fidels al niu tot l'any. 16/12/2021. (c) Joan Estrada Bonell

Tot i no ser gaire habituals en ple hivern, aquest gener s'ha tornat a veure algun grupet de grues sobrevolant l'estany. 31/1/2021. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

El nombre d'arpelles que a l'hivern s'ajoquen a l'estany s'ha anat incrementant de forma constant des que es va recuperar aquest espai, fins aquest gener arribar a vora els 200 individus. 31/1/2021. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Mascle d'arpella que entra al capvespre a la joca amb el pap ben ple. 31/1/2021. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.

Continuen donant-se comportaments incívics de persones que, malgrat la prohibició, entren a l'interior de la cubeta i fan envolar tots els ocells, amb les molèsties que aquest fet els comop tal com s'observa a la fotografia superior.

dilluns, 15 de febrer de 2021

Cens d'ocells aquàtics hivernants a l'estany d'Ivars i Vila-sana. Gener 2021

Com cada any al mes de gener, en motiu el cens d'ocells aquàtics hivernants a a Catalunya, els dies 15 i 16 de gener es van comptar els ocells hivernals de l'estany. El dia 15 al vespre es van comptar els joques dels ocells que s'apleguen al vesper a dormir a l'estany, entre els quals trobem les gavines i les arpelles, i el dia 16 al matí és van comptar la resta d'espècies, entre les quals les més importants són els ànecs. 

Aquest cens, es realitza de forma més o menys simultània al conjunt de Catalunya, sota els auspicis del DTiS, i s'emmarca dins l'International Waterbrid Counts coordinat per Wetlands International. Aquest projecte, iniciat a mitjans dels anys 60, promou el cens dels ocells aquàtics de les principals zones humides d’arreu d’Europa, Àsia i Nord d’Àfrica durant el mes de gener. Les dades obtingudes permeten avaluar l’estat de conservació de les espècies aquàtiques i estudiar, a escala local, la capacitat d’acollida de cada una de les zones humides. 

En el cas de l'estany d'Ivars i Vila-sana aquest cens el ve realitzant EGRELL, en coordinació amb el Consorci de l'Estany, des de la recuperació d'aquest espai. Aquests és un dels diversos seguiments que realitza EGRELL per avaluar l'estat de conservació de l'estany d'Ivars i Vila-sana i estudiar la seva evolució al llarg dels anys. 

Com a fets destacables esmentar que aquest més de gener l'estany presenta uns nivells excepcionalment baixos com a conseqüència del buidat parcial realitzat durant aquesta tardor-hivern. Malgrat això cal destacar els bons nombres d'ànecs de superfície detectats durant el cens. Aquest no ha estat però el cas dels pocs ànecs cabussadors i fotges que els darrers anys hivernen a l'estany i que s'han vist afectats pels baixos nivells d'inundació. Un cas semblant s'ha observat amb els corbs marins, que els arbres que utilitzaven com a joca han quedat en sec, i per tant no els oferien protecció. Per contra, altres espècies que no semblen haver-se vist afectades són les gavines i les arpelles. Com a cosa singular esmentar l'observació de dos cignes petits, detectats ja prèviament aquest mateix hivern en altres punts de la plana de Lleida. Aquesta és una espècie excepcional a l'hiven que no havia estat detectada en temps recents a l'estany.

Cens d'ocells aquàtics a l'estany d'Ivars i Vila-sana dels dies 15 i 16 gener  

Cigne petit (Cygnus columbianus) 2
Oca (Anser anser) 1
Ànec blanc (Tadorna tadorna) 7
Ànec mandarí (Aix galericulata)
Ànec xiulador (Anas penelope) 5
Ànec griset (Anas strepera) 7
Xarxet (Anas crecca) 358
Ànec collverd (Anas plathyrynchos) 1112
Xarrasclet (Anas querquedula)
Ànec cuallarg (Anas acuta)
Ànec cullerot (Anas clypeata) 225
Total ànecs de superficie 1715
Morell cap-roig (Aythya ferina) 1
Morell de plomall (Aythya fuligula)
Morell xocolater (Aythya nyroca)
Xibec (Netta rufina)
Aythya nyroca x Aythya ferina
Cabusset (Tachybaptus ruficollis)
Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis)
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)
Fotja (Fulica atra)
Total ànecs cabussadors, cabussons i fotges 1
Rascló (Rallus aquaticus) 3
Polla d'aigua (Gallinula clhoropus) 16
Polla blava (Porphyrio porphyrio) 21
Total ràl·lids sense la fotja 40
Bitò (Botaurus stellaris)
Esplugabous (Bubulcus ibis)
Martinet blanc (Egretta garcetta)
Agró blanc (Egretta alba) 5
Bernat pescaire (Ardea cinerea) 15
Grua (Grus grus)
Cigonya (Ciconia ciconia) 64
Total ardeids i afins 84
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) 41
Total corb marins 41
Territ variant (Calidris alpina) 6
Gamba verda (Tringa nebularia)
Xivita (Tringa ochropus) 5
Xivitona (Actitis hypoleucos)
Becadell (Gallinago gallinago) 12
Becadell sord (Lymnocriptes minimus)
Becut (Numenius arquata)
Total limícoles sense fredeluga i daurada grossa 17
Fredeluga (Vanellus vanellus) 880
Daurada (Pluvialis apricaria) 4
Total fredeluga i daurada grossa 884
Arpella (Circus aeruginosus) 194
Arpella pàl·lida (Circus cyaneus)
Total arpelles 194
Gavina menuda (Hydrocoloeus minutus)
Gavina cendrosa (Larus canus)
Gavià fosc (Larus fuscus) 56
Gavià (Larus michaellis) 1053
Gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus) 3500
Total làrids 4609


Malgrat els baixos nivells d'inundació els ànecs de superfície, en especial el collverd han mostrat nombres elevats en referència els dos anys anteriors.

Dins les fortes fluctuacions anuals, els nombre de gavina riallera i gavià detectats aquest gener a l'estany se situen dins la banda alta.

La fotja, que havia estat una de les espècies més abundants a l'antic estany i important objecte de caça , ha vist com ha viscut una forta tendència regressiva des que es va tornar a colonitzar l'estany desprès de la seva recuperació. La total desaparició durant el dens de gener, té a veure però en els baixos nivells d'inundació, talment com ha passat amb els ànecs cabussadors.

El corb marí gros, desprès del gran pic dels primers anys, com a conseqüència del boom dels peixos de l'estany, ha vist com el gener del 2021 ha arribat al seu mínim. Aquest fet ha estat ocasionat sobretot pel fet que els baixos nivells d'inundació han deixat els arbres que utilitzaven com a joca en sec i per tant els ocells s'han vist obligats a buscar altres localitats alternatives.

L'arpella comuna és un rapinyaire que cria i que forma joques als canyissars. Aquesta és una espècie que cria a la cubeta de l'estany des de ja abans de la seva recuperació, però que a l'hivern veu reforçada la joca d'aquest espai amb un bon nombre d'ocells forasters que van que el nombre d'arpelles que s'apleguen a l'estany al mes de gener cada any sigui superior.