divendres, 26 de setembre del 2014

Dia mundial dels ocells a l'estany d'Ivars i Vila-sana

Els propers 4 i 5 d'octubre se celebrarà el dia mundial dels ocells a l'estany d'Ivars i Vila-sana, amb observació d'ocells el dia 4 a la tarda-vespre al costat de Vila-sana (mirador de Vallmajor) i jornada de portes obertes d'anellament el diumenge al matí al canyissar de depuració del costat d'Ivars.


dilluns, 15 de setembre del 2014

La mixomatosi i els conills a l'estany d'Ivars i Vila-sana

A l'estany d'Ivars i Vila-sana, des de la seva recuperació i conseqüent restricció de la caça i el manteniment de zones ermes a tot el seu voltant, s'hi ha desenvolupat una bona població de conills.  Aquests són la base alimentaria de nombrosos rapinyaires, com els astors que regularment es veuen a la zona però també els aligots o les 6 parelles d'arpella que crien a l'estany, i per tant un element clau en aquest ecosistema. Malauradament, cada any a finals d'estiu fa aparició la mixomatosi, enfermetat vírica altament contagiosa entre els conills. Aquesta enfermetat, introduïda els anys 50 il·legalment a Europa, afecta tant els conills domèstics com els salvatges i en pocs dies liquida una bona part de la població, doncs provoca mortalitats superiors al 90%. Aquests setembre han començat a observar-se tot al voltant de l'estany múltiples conills amb els ulls inflats, que ens indica el seu enmalaltiment, preludi del que serà la dràstica reducció dels seus efectius i que deixarà l'estany una mica més pobre, sense un dels elements claus de la piràmide tròfica.


Els ulls plorosos i inflats és el primer símptoma de la mixomatosi en els conills. 09/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

dijous, 11 de setembre del 2014

Historia de la gavina capnegra 5046

La gavina capnegra (Larsus melanocephalus) és una espècie que cria fonamentalment entorn el Mar Negre, amb algunes petites poblacions més disperses que a partir de mitjans del segle passat van anar colonitzant algunes localitats d'Europa occidental. Mentre que a l'època de cria és una espècie bàsicament continental a l'hivern esdevé marina, amb el gruix de la població que es concentra al litoral mediterrani Ibèric.

A la península Ibèrica va començar a criar de forma irregular a finals del segle passat al delta de l'Ebre, tot i que no es fins aquest segle quan comença a criar amb una certa regularitat a l'albufera de València i altres localitats peninsulars. El 2007 s'estima la població reproductora de gavina capnegra a l'estat espanyol en poc més de 50 parelles, essent el primer any que crià també a l'estany d'Ivars i Vila-sana enmig de la colònia de gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus). A partir d'aquest moment la gavina capnegra ha esdevingut un reproductor regular en aquesta localitat, amb entre 3  i 7 parelles segons els anys. La gavina capnegra es present a l'estany entre els mesos de març i agost, marxant del mateix una vegada acabada l'època de cria (figura 1).

Figura 1. La gavina capnegra es present a l'estany d'Ivars i Vila-sana exclusivament durant el període reproductor, entre els mesos de març i juny, amb alguna observació escadussera durant els mesos de juliol i agost, que tant podria correspondre a ocells locals com a ocells dispersius procedents d'altres localitats.

En el marc de les campanyes d'anellament de la colònia de gavines a l'estany d'Ivars i Vila-sana s'han marcat també amb anelles de lectura a distància alguns dels polls de gavina capnegra nascuts a l'estany. Poc a poc s'ha començant a obtenir algunes lectures dels ocells nascuts a l'estany a les seves zones de dispersió i hivernada que han de permetre conèixer els moviments que fan i quines són les zones més importants per a l'espècie un cop abandonen l'estany. En aquest sentit ens va alegrar saber que la gavina capnegra 5046 que havia estat anellada com a poll a l'estany l'11/06/2013 havia estat observada al Port de Màlaga el 23/08/2014 en el que sembla una data i una localitat normal per al descrit per a aquesta espècie.

Localitats d'anellament i observació de la gavina capnegra 5046


La mala noticia va arribar però de la mateixa localitat el 06/09/2014 quan es torna a observar el mateix ocell amb un fil de nylon que li penjava de la boca (vegeu la fotografia) fet que fa pensar que es va empassar un ham, que molt possiblement li acabarà per causar la mort, en el que sembla un dels principals perills que pot tenir aquesta espècie a les zones d'hivernada.

Gavina capnegra 5046 al port de Màlaga el 06/09/2014 amb el fil de nylon d'un ham que li penja de la boca. (c) Salvador Garcia Barcelona.

dilluns, 8 de setembre del 2014

Resum del mes d'agost de 2014

L'agost, com el mes de juliol són mesos de poca activitat a l'estany, amb bona part dels estivals que ja estan marxant però encara no amb entrada important d'ocells de latituds més septentrionals. Aquest fet també es reflecteix en un menor nombre d'ornitòlegs que visiten l'estany i per tant amb un menor nombre de dades (és a dir es crea un cercle viciós negatiu). Com a elements destacables esmentar que, com els altres anys, els gavians argentats han marxat tots a mudar al Cantàbric (amb un màxim mensual de 4 ocells a l'estany) i que les gavines vulgars mantenen xifres molt altes (2400 ocells) producte de l'entrada d'ocells forasters, com ho constata l'observació aquest agost de dos ocells amb anelles, un marcat a França i un a Hongria. Un cas semblant es dóna amb els esplugabous, amb més de 2000 ocells producte de l'entrada d'ocells d'altres contrades.

De la resta d'espècies remarcar la presencia dels cabussons emplomallats, amb prop d'un centenar d'exemplars, amb nombroses parelles encara amb polls dependents.

Màxims del mes d'agost de 2014 a l'estany d'Ivars i Vila-sana
espècie 08/2014
Cigne mut (Cygnus olor)
Oca riallera grossa (Anser albifrons)
Oca vulgar (Anser anser)
Oca  de galta blanca (Branta leucopsis)
Ànec blanc (Tadorna tadorna)
Ànec mut (Cairina moschata)
ànec carolí (Aix sponsa)
Ànec mandarí (Aix galericulata)
Ànec xiulaire (Anas penelope)
Xarxet comú (Anas crecca)
Ànec coll-verd (Anas platyrhynchos) 130
Anec cuallarg (Anas acuta)
Ànec cullerot (Anas clypeata) 5
Ànec griset (Anas strepera)
Ànec domèstic 
Xarrasclet (Anas querquedula)
Anas híbrid
Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris)
Xibec (Netta rufina) 1
Morell cap-roig (Aythya ferina) 1
Morell xocolater (Aythya nyroca)
Morell de plomall (Aythya fuligula)
Aythya hibrid
Bec de serrà mitjà (Mergus serrator)
Cabusset (Tachybaptus ruficollis) 1
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) 98
Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis)
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)
Pelicà vulgar (Pelecanus onocrotalus)
Bitó comú (Botaurus stellaris)
Martinet menut (Ixobrychus minutus) 1
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) 10
Martinet ros (Ardeola ralloides)
Esplugabous (Bubulcus ibis) 2019
Martinet blanc (Egretta garzetta) 4
Egretta garcetta X Egretta gularis
Agró blanc (Egretta alba)
Bernat pescaire (Ardea cinerea) 10
Agró roig (Ardea purpurea) 1
Cigonya negra (Ciconia nigra)
Cigonya blanca (Ciconia ciconia) 8
Capó reial (Plegadis falcinellus) 1
Ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus)
Becplaner (Platalea leucorodia)
Flamenc (Phoenicopterus ruber)
Arpella vulgar (Circus aeruginosus) 2
Àguila pescadora (Pandion haliaetus)
Rascló (Rallus aquaticus) 1
Polla pintada (Porzana porzana)
Rascletó (Porzana parva)
Rasclet (Porzana pusilla)
Polla d'aigua (Gallinula chloropus) 5
Polla blava (Porphyrio porphyrio) 3
Fotja vulgar (Fulica atra) 12
Fotja banyuda (Fulica cristata)
Grua (Grus grus)
Garsa de mar (Haematopus ostralegus)
Cames llargues (Himantopus himantopus) 6
Bec d'alena (Recurvirostra avosetta)
Perdiu de mar (Glareola pratincola)
Corriol petit (Charadrius dubius) 1
Corriol gros (Charadrius hiaticula)
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
Corriol pit-roig (Charadrius morinellus)
Daurada grossa (Pluvialis apricaria)
Pigre gris (Pluvialis squatarola)
Fredeluga (Vanellus vanellus)
Fredeluga gregària (Vanellus gregaria)
Territ gros (Calidris canutus)
Territ tresdits (Calidris alba)
Territ menut (Calidris minuta)
Territ de Temminck (Calidris temminckii)
Territ becllarg (Calidris ferruginea)
Territ variant (Calidris alpina)
Territ pectoral (Calidris melanotos)
Batallaire (Philomachus pugnax)
Becadell sord (Lymnocriptes minimus)
Becadell comú (Gallinago gallinago)
Becadell gros (Gallinago media)
Becada (Scolopax rusticola)
Tetolet becllarg (Limnodromus scolopaceus)
Tètol cuanegre (Limosa limosa)
Tètol cuabarrat (Limosa lapponica)
Pòlit cantaire (Numenius phaeopus)
Becut (Numenius arquata)
Gamba roja pintada (Tringa erythropus)
Gamba roja vulgar (Tringa totanus)
Siseta (Tringa stagnatilis)
Gamba verda (Tringa nebularia)
Xivita (Tringa ochropus) 2
Valona (Tringa glareola)
Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos) 2
Remena-rocs (Arenaria interpres)
Escuraflascons bec-fi (Phalaropus lobatus)
Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
Gavina menuda (Larus minutus)
Gavina vulgar (Larus ridibundus) 2400
Gavina corsa (Larus audouinii)
Gavina cendrosa (Larus canus)
Gavià fosc (Larus fuscus)
Gavià argentat (Larus michahellis) 4
Gavineta de tres-dits (Rissa tridactyla)
Curroc (Gelochelidon nilotica)
Xatrac gros (Sterna caspia)
Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis)
Xatrac bengalí (Sterna bengalensis)
Xatrac comú (Sterna hirundo)
Xatrac menut (Sterna albifrons)
Fumarell carablanc (Chlidonias hybridus)
Fumarell negre (Chlidonias niger)
Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus)
Blauet (Alcedo atthis) 2
Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus)

L'agost és un dels dels períodes en que els esplugabous assoleixen els seus màxims a l'estany pel pas d'ocells d'altres latituds fins al punt que no caben tots els ocells a les joques dels arbres i part dels mateixos han de dormir a la boba. 19/08/2014 (c) Joan Estrada Bonell

L'observació de gavines anellades en altres localitats, com el cas d'aquesta gavina amb anella hongaresa, permet constatar l'entrada d'ocells forasters en aquest període. 19/08/2014 (c) Joan Estrada Bonell

A diferencia dels esplugabous, les gavines s'ajoquen a l'aigua. 19/08/2014. (c) Joan Estrada Bonell

A l'agost són ja força rars les limícoles estivals com els cames llargues però encara no es detecta una entrada important de les hivernals. 19/08/2014. (c) Joan Estrada Bonell

dimarts, 2 de setembre del 2014

Balanç de la temporada de cria de 2014 a l'estany d'Ivars i Vila-sana

L'estany d'Ivars i Vila-sana fa alguns anys que s'ha anat estabilitzant, deixant de patir els canvis importants dels primers anys, quan els nivells d'aigua eren molt més variables i generaven diversitat d'ambients.Aquesta estabilització ha comportat una simplificació de al comunitat d'ocells que niuen a l'estany, amb poques variacions d'un any a l'altre. És per això que les espècies i els efectius que han criat enguany a l'estany siguin molt semblants a les que van niar la temporada de cria de 2013. L'únic diferencia significativa ha estat el nombre de parelles de gavià argentat, que s'ha multiplicat per tres i pot haver arribat fins a les 50 parelles,. Aquest fet vindria a reflectir aquesta estabilització del medi doncs el gavià argentat és una de les espècies aquàtiques que vol menys variacions. Aquest increment del nombre de parelles de gavià argentat (la pràctica totalitat de les quals han esquerat 2-3 polls) ha provocat un baixàssim èxit reproductor de la resta de gavines, que en el cas de la gavina vulgar (amb prop de 300 parelles) pot haver arribat a ser nul, tot i que si semblen haver volat alguns polls de gavina cap-negra (amb 4-6 parelles). El fracàs sembla que, més que per predació directa, podria estar ocasionat per la total ocupació de l'illa per part dels gavians argentats, desplaçant les gavines vulgars a l'exterior de l'illa i generant constants interferències amb les parelles reproductores.

Pel que fa a la resta d'espècies esmentar que s'han tornat a detectar un mínim d'una llocada de xibec i una de morell de cap roig i 1-2 parelles de cullerot. En el cas dels ardeids, l'agró roig sembla haver-se mantingut en uns nivells semblants als dels anys anteriors, tot i que no s'ha pogut contar el nombre exacte de parelles, hi tornava a haver una possible parella de bernat pescaire i s'han observat repetidament martinets de nit, sense que es descarti la seva reproducció.

Les arpelles s'han mantingut en les 6 parelles de l'any anterior, (potser una més) i pel que fa als passeriformes podria haver tornat a haver a l'estany fins a 2 parelles de boscar-la mostatxuda i dues de mallerenga de bigotis, tot i que no es té constància que cap d'elles hagi criat amb èxit.

Nombre de parelles de les principals espècies aquàtiques presents a l'estany d'Ivars i Vila-sana la temporada de cria de 2014.
* indica espècies presents durant el període reproductor de 2014 però sense indicis de cria.
+ cria confirmada però amb efectius desconeguts

  • Cabusset (Tachybaptus ruficollis) 2-3 parelles
  • Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) 30-35 parelles
  • Martinet menut (Ixobrychus minutus) 1-2 parelles
  • Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) *
  • Martinet ros (Ardeola ralloides) *
  • Esplugabous (Bubulcus ibis) *
  • Martinet blanc (Egretta garcetta) *
  • Agró roig (Ardea purpurea) +5 parelles
  • Bernat pescaire (Ardea cinerea) 0-1 parelles
  • Cigonya vulgar (Ciconia ciconia) 4 parelles
  • Oca vulgar (Anser anser) 1
  • Ànec griset (Anas strepera) 0-1
  • Ànec coll-verd (Anas platyrhynchos) 20-30 parelles
  • Ànec cullerot (Anas clypeata) 1-2 parelles
  • Xibec (Netta rufina) 1-2 parelles
  • Morell cap-roig (Aythya ferina) 1-2 parella
  • Arpella vulgar (Circus aeruginosus) 6-7 parelles
  • Polla blava (Porphyrio porphyrio) 4-5 parelles
  • Polla d'aigua (Gallinula chloropus) 20-30 parelles
  • Rascló (Rallus aquaticus) +5 parelles
  • Fotja vulgar (Fulica atra) 2-3 parelles
  • Cames llargues (Himantopus himantopus) 0-4 parelles
  • Gavina capnegra (Larus melanocephalus) 4-6 parelles
  • Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) 260-300 parelles
  • Gavià argentat (Larus michaellis) 30-50 parelles
  • Fumarell carablanc (Chlidonias hybridus) *
  • Fumarell negre (Chlidonias niger) *
  • Balquer (Acrocephalus arundinaceus) + parelles
  • Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) + parelles
  • Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon) 0-2 parelles
  • Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus) 0-2 parelles
Dues femelles de collverd amb polls. 22/05/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Femella de xibec amb polls. 22/05/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Femella de morell cap-roig amb polls. 06/05/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Poll de polla blava acompanyat per un adult. 22/05/2014. (c) Joan Estrada Bonell

El 2014 s'ha instal·lat una nova parella de cigonya a l'estany, en aquest cas en un arbre mort. 27/05/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Les 2-3 parelles de fotja que han criat a l'estany sembla que enguany haurien tingut èxit i hauria arribat a volar algun poll. 27/05/2014. (c) Joan Estrada Bonell

El cabussó emplomallat (a la foto un adult amb els polls a l'esquena), és una de les espècies més abundants i amb un major èxit reproductor de l'estany, amb algunes parelles que continuen encara criant ben entrat l'estiu.12/06/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Tot i no haver pogut contar amb precisió el nombre de parelles d'agró roig es té constància de l'envol de polls en diversos nius, en aquest cas dos polls a punt de volar a la bassa de cal Aragonès.  24/07/2014. (c) Joan Estrada Bonell