El passat mes d'octubre es dugué a terme al museu de zoologia de Barcelona (Museu blau) el 1er Congrés d'Ornitologia de les Terres de Parla Catalana, amb un nombrós èxit de participació i amb ponències d'arreu dels Països Catalans de gran nivell, que evidenciaven els grans coneixements que es té de l'avifauna de les nostres terres. L'estany d'Ivars i Vila-sana no se'n va quedar al marge i EGRELL també hi va presentar la ponència que us podeu descarregar a sota.
dijous, 27 de desembre del 2018
L'estany d'Ivars i Vila-sana al 1er Congrés d'Ornitolgoia de les Terres de Parla Catalana
Etiquetes de comentaris:
divulgació,
història,
ocells,
publicacions
dilluns, 24 de desembre del 2018
El gavinot polar, nova espècie d'ocell a l'estany d'Ivars i Vila-sana
Desprès de la sorpresa esdevinguda el mes passat, quan un grup de cabussons orelluts es van deixar veure per unes hores a l'estany, aquest mes de desembre ens ha sorprès de forma encara molt més inesperada l'observació d'un gavinot polar (Larus glaucoides). Només el nom ja ens indica que el seu origen és força llunyà. En efecte, aquesta és una espècie que nidifica a Groenlàndia i nord de Canadà, i que fora del període reproductor arriba fins al mar del Nord. No cal dir que a la península Ibèrica és una espècie accidental, que només s'observa de tant en tant a les costes cantàbriques i atlàntiques. A Catalunya és una espècie excepcional. A tall d'exemple aquesta seria la tercera observació acceptada al Principal i la primera que es realitza a l'interior de Catalunya.
L'exemplar en qüestió, un ocell jove de 2on any, va ser observat per primera vegada per Sergi Sales el dia 17 de desembre. La seva alerta ha comportat una ràpida peregrinació d'ornitòlegs vinguts d'arreu de Catalunya davant l'excepcionalitat del fet i la possibilitat que pugin passar molts anys abans no se n'observi cap altre a casa nostra.
Aquest exemplar podria ser el mateix que es va observar el dia 24 de novembre a l'embalse de Sotonera, a l'Aragó, que hagués continuat per la vall de l'Ebre seguint els gavians argentats i gavians foscos que en aquest moment es dirigeixen des del golf de Lleó cap al Mediterrani.
Gavinot polar (Larus glaucoides) de 2on any al costat d'un jove de gavià (Larus michahellis). 17/12/2018. (c) Sergi Sales
El immadur de gavinot polar (Larus glaucoides) aturat al costa d'un adult de gavià (Larus michahellis), amb dors gris i bec molt més robust. 19/12/2018. (c) Daniel Roca
El gavinot polar (Larus glaucoides) descansa a l'estany entre un bon nombre de gavians. 19/12/2018. (c) Daniel Roca
El plomatge blanc del gavinot polar en vol destaca clarament davant els altres gavians de l'estany. 18/12/2018. (c) Enric Morera
Gavinot polar aturat a l'estany. 18/12/2018. (c) Francesc Moncasí
El Doctor Ramon Margalef i l'estany d'Ivars i Vila-sana
Poca gent sap que l'eminent Dr. Ramon Margalef (1919-2004), un dels més grans ecòlegs del mon, uns dels primers treballs que va realitzar va ser precisament l'estudi dels microorganismes de l'estany d'Ivars i Vila-sana abans del seu assecat als anys 50. En efecte, advertit pel Dr. Solé Sabarís sobre l'existència de l'estany i el seu possible assecat un jove Ramon Margalef, que encara ni tan sols havia acabat els seus estudis de Ciències Naturals, va realitzar una sèrie de campanyes entre 1946 i 1948 per tal d'inventariar els organismes aquàtics de les llacunes endorreiques del pla d'Urgell, entre les quals la més important era l'estany d'Ivars (o llacuna d'Utxafava) però també estudià el prèstems de Linyola, el Clot de la llacuna, entre Linyola i el Poal, i el Clot del Conill, a Vila-sana, els dos darrers actualment dessecats, i fins i tot colgat amb runes en el cas del Clot de la Llacuna. Aquests estudis, que van aportar una ingent informació sobre els sers vius d'aquestes cubetes endorreiques, amb algunes espècies molt desconegudes i de gran interès, van ser publicats en dos articles a la revista Ilerda. La dificultat de localitzar aquests números tant antics feia també que estudiosos que coneixien de la seva existència tinguessin dificultats per a consultar-los. Sortosament, des de fa poc temps, ambdós articles estan digitalitzats i es poden descarregar de la web del CSIC. A través dels enllaços de sota es pot accedir als articles en format PDF.
Margalef, R. 1945. Primera nota sobre la biología de las aguas estancadas del Bajo Urgel. Ilerda 5: 253-313
Margalef, R. 1949. Segunda nota sobre la biología de las aguas estancadas del Bajo Urgel. Ilerda 8: 331-379
Vista aèria de l'estany d'Ivars i Vila-sana el 1945, poc abans de ser visitat pel futur Dr. Ramon Margalef. (font ICGC)
Etiquetes de comentaris:
divulgació,
història,
insectes,
publicacions,
vegetació
dilluns, 10 de desembre del 2018
Resum del mes de novembre de 2018
Aquest novembre s'han detectat a l'estany nombres apreciables d'ànecs, amb 10 espècies diferents. Són destacables ja les xifres plenament hivernals de xarxet i d'ànec cullerot, i fins i tot les de collverd si el llindar que ens fixem és el dels darrers anys i no pas el dels primers desprès de la recuperació de l'estany, amb més del doble d'exemplars. Presència d'espècies no massa habituals com l'ànec xiulador, l'ànec cuallarg, l'ànec griset i el morell de plomall.
Al marge de l'observació de 4 cabussons orelluts, esmentar també l'arribada d'un bon nombre de cabussons emplomallats, amb fins 31 ocells, en un període en el que aquesta espècie té tendència a esdevenir força escassa. També un cabussó collnegre i els habituals cabussets, que fa que al novembre s'hagin vist les quatre espècies de podicipèdids possibles.
Els corbs marins grossos han assolit un dels màxims d'aquests darrers anys, potser coincidint amb un pas d'ocells que continuaran més cap al sud. Tot i que la joca d'esplugabous ha desaparegut de l'estany, cal esmentar una bona representació d'ardeids, entre els quals fins i tot un bitó, que s'observa a l'estany per segon mes consecutiu. Tot i la presència de grups importants de cigonyes hivernants les cigonyes locals estan totes defensant els nius a la vegada que ja s'han detectat algunes còpules i ocells en actitud de covar, malgrat que encara sembla una mica massa aviat per a que hagin realitzat la posta.
Sense ser cap novetat, continuen els nombre extremadament baixos de polla d'aigua i fotja. Per contra, esmentar l'arribada de les primeres xifres destacables de fredeluga, essent la resta de limícoles excepcionalment rares, doncs només podem esmentar una quinzena de becadells i un becadell sord. El fort pas de grues observat aquest mes de novembre arreu de Catalunya s'ha materialitzat en l'observació de fins una quarantena de grues a l'estany. Si en alguna cosa s'ha destacat aquest mes l'estany d'Ivars i Vila-sana ha estat però pel nombre de gavines, amb fins a 3.500 gavines rialleres i 2.000 gavians argentats. A aquestes espècies se suma els regulars gavians fosc i les molt més rares gavina menuda, gavina cendrosa i l'extemporània gavina capnegra.
Els bons nombres d'ànecs tudons, gavines i petits moixonets, però també l'abundància de conills, fa que els rapinyaires siguin molt abundants a l'entorn de l'estany, amb un mínim de 10 espècies diferents observades al novembre. D'estacar l'elevat nombre d'arpelles, que amb els 132 ocells censats a la joca aquest novembre s'acosta al màxim assolit el gener passat.
Pel que fa als moixons esmentar la forta entrada de petits passeriformes com el mosquiter comú, el repicatalons o el pinsà, però també la presència de pinsà mec, lluer, tord ala-roig... Per contra, constatar la desaparició de les boscarles de canyar i altres espècies estrictament estivals.
Entre els passeriformes, esmentar també l'anellament d'una cotxa blava de la subespècie namnetum, pròpia de l'oest de França, en el que seria el tercer anellament a l'estany i a tot Catalunya.
Entre els passeriformes, esmentar també l'anellament d'una cotxa blava de la subespècie namnetum, pròpia de l'oest de França, en el que seria el tercer anellament a l'estany i a tot Catalunya.
Màxims per espècie detectats a l'estany d'Ivars i Vila-sana el novembre de 2018
espècie | 11/2018 |
Cigne (Cygnus olor) | |
Oca riallera grossa (Anser albifrons) | |
Oca (Anser anser) | 1 |
Oca de galta blanca (Branta leucopsis) | |
Ànec blanc (Tadorna tadorna) | |
Ànec canyella (Tadorna ferruginea) | |
Ànec mut (Cairina moschata) | |
Ànec carolí (Aix sponsa) | |
Ànec mandarí (Aix galericulata) | |
Ànec xiulador (Anas penelope) | 13 |
Xarxet (Anas crecca) | 230 |
Ànec collverd (Anas platyrhynchos) | 700 |
Anec cuallarg (Anas acuta) | 6 |
Ànec cullerot (Anas clypeata) | 514 |
Ànec griset (Anas strepera) | 12 |
Ànec domèstic | |
Xarrasclet (Anas querquedula) | |
Anas híbrid | |
Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris) | |
Xibec (Netta rufina) | 6 |
Morell cap roig (Aythya ferina) | 26 |
Morell xocolater (Aythya nyroca) | |
Morell de plomall (Aythya fuligula) | 7 |
Aythya hibrid | |
Bec de serrà mitjà (Mergus serrator) | |
Cabusset (Tachybaptus ruficollis) | 5 |
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) | 31 |
Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis) | 1 |
Cabussó oerllut (Podiceps auritus) | 4 |
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) | 268 |
Pelicà (Pelecanus onocrotalus) | |
Bitó (Botaurus stellaris) | 1 |
Martinet menut (Ixobrychus minutus) | 1 |
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) | 1 |
Martinet ros (Ardeola ralloides) | |
Esplugabous (Bubulcus ibis) | 13 |
Martinet blanc (Egretta garzetta) | 3 |
Egretta garcetta X Egretta gularis | |
Agró blanc (Egretta alba) | 9 |
Bernat pescaire (Ardea cinerea) | 14 |
Agró roig (Ardea purpurea) | |
Cigonya negra (Ciconia nigra) | |
Cigonya (Ciconia ciconia) | 200 |
Capó reial (Plegadis falcinellus) | 1 |
Ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus) | |
Becplaner (Platalea leucorodia) | |
Flamenc (Phoenicopterus ruber) | |
Arpella (Circus aeruginosus) | 132 |
Àguila pescadora (Pandion haliaetus) | |
Rascló (Rallus aquaticus) | 6 |
Polla pintada (Porzana porzana) | |
Rascletó (Porzana parva) | |
Rasclet (Porzana pusilla) | |
Polla d'aigua (Gallinula chloropus) | 11 |
Polla blava (Porphyrio porphyrio) | 7 |
Fotja (Fulica atra) | 15 |
Fotja banyuda (Fulica cristata) | |
Grua (Grus grus) | 40 |
Garsa de mar (Haematopus ostralegus) | |
Camallarga (Himantopus himantopus) | |
Bec d'alena (Recurvirostra avosetta) | |
Perdiu de mar (Glareola pratincola) | |
Corriol petit (Charadrius dubius) | |
Corriol gros (Charadrius hiaticula) | |
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) | |
Corriol pit-roig (Charadrius morinellus) | |
Daurada (Pluvialis apricaria) | |
Pigre gris (Pluvialis squatarola) | |
Fredeluga (Vanellus vanellus) | 600 |
Fredeluga gregària (Vanellus gregaria) | |
Territ gros (Calidris canutus) | |
Territ de tres dits (Calidris alba) | |
Territ menut (Calidris minuta) | |
Territ de Temminck (Calidris temminckii) | |
Territ becllarg (Calidris ferruginea) | |
Territ variant (Calidris alpina) | |
Territ pectoral (Calidris melanotos) | |
Batallaire (Philomachus pugnax) | |
Becadell sord (Lymnocriptes minimus) | 1 |
Becadell (Gallinago gallinago) | 15 |
Becadell gros (Gallinago media) | |
Becada (Scolopax rusticola) | |
Tetolet becllarg (Limnodromus scolopaceus) | |
Tètol cuanegre (Limosa limosa) | |
Tètol cuabarrat (Limosa lapponica) | |
Pòlit (Numenius phaeopus) | |
Becut (Numenius arquata) | |
Gamba roja pintada (Tringa erythropus) | |
Gamba roja (Tringa totanus) | |
Siseta (Tringa stagnatilis) | |
Gamba verda (Tringa nebularia) | |
Xivita (Tringa ochropus) | |
Valona (Tringa glareola) | |
Xivitona (Actitis hypoleucos) | |
Remena-rocs (Arenaria interpres) | |
Escuraflascons bec-fi (Phalaropus lobatus) | |
Gavina capnegra (Larus melanocephalus) | 1 |
Gavina menuda (Hydrocoloeus minutus) | 1 |
Gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus) | 3500 |
Gavina corsa (Larus audouinii) | |
Gavina cendrosa (Larus canus) | 1 |
Gavià fosc (Larus fuscus) | 60 |
Gavià argentat (Larus argentatus) | 1 |
Gavià (Larus michahellis) | 2000 |
Gavineta de tres dits (Rissa tridactyla) | |
Curroc (Gelochelidon nilotica) | |
Xatrac gros (Sterna caspia) | |
Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis) | |
Xatrac bengalí (Sterna bengalensis) | |
Xatrac (Sterna hirundo) | |
Xatrac menut (Sternula albifrons) | |
Fumarell carablanc (Chlidonias hybrida) | |
Fumarell negre (Chlidonias niger) | |
Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus) | |
Blauet (Alcedo atthis) | 4 |
Boscaler (Locustella luscinioides) | |
Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) | |
Balquer (Acrocephalus arundinaceus) | |
Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon) | |
Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus) | 4 |
Repicatalons (Emberiza schoeniclus) | * |
Desprès dels 2 exemplars observats el mes d'octubre, al novembre només s'ha tornat a observar un exemplar solitari d'oca. 28/11/2018 (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
Femelles i macles, ja en plomatge nupcial, d'ànec collverd. 28/11/2018 (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
Parella d'ànecs collverd amb el distintiu mirall morat emmarcat per dues franges blanques. 28/11/2018 (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
Grupet de grisets, una de les espècies que tot i poder-se observar tot l'any sempre és de presència irregular. 28/11/2018 (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
Mascle adult d'ànec cullerot en plomatge nupcial. 22/11/2018. (c) Joan Estrada
Al novembre els ànecs cullerots ja han assolit xifres importants a l'estany, on és freqüent veure'ls durant tot el dia filtrant l'aigua per alimentar-se. 22/11/2018 (c) Joan Estrada
Parella d'ànecs xiuladors, una de les espècies més escasses a l'estany. 28/11/2018 (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
Com la major part dels anys, a la tardor l'estany acull un petit grup de morells cap-roig. 28/11/2018 (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
Les fotges continuen sota mínims a l'estany, amb un màxim de 15 exemplars al mes de novembre. 22/11/2018. (c) Joan Estrada
Desprès d'un període amb nombres molt baixos, al novembre s'ha produït una entrada de cabussons emplomallats a l'estany. Falta veure si tal com han arribat tornaran a marxar o si, per contra, es quedaran una temporada. 28/11/2018 (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
El cabusset, tot i que sempre en petit nombre, es present tot l'any a l'estany. 22/11/2018. (c) Joan Estrada
Tots els nius de cigonya de l'estany estan defensats per la parella reproductora. 22/11/2018 (c) Joan Estrada
Algunes cigonyes ja s'han observat en actitud de covar tot i que es desconeix si alguna pot ja tenir ous. 22/11/2018. (c) Joan Estrada
No es rar veure diferents espècies barrejades. En aquest cas ànec cullerot, collverd. corb marí gros i bernat pescaire. 28/11/2018 (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
La joca de corbs marins grossos alguns dies ha superat els 200 exemplars. 28/11/2018 (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
Durant el novembre s'han vist els primers grups, dignes de rebre tal nom, de fredelugues. 28/11/2018 (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
Exemplar de primer any de gavina riallera a l'estany. 22/11/2018. (c) Joan Estrada
Al novembre ha estat freqüent veure a qualsevol hora del dia centenars i fins alguns milers de gavines rialleres descansant a l'estany. 22/11/2018. (c) Joan Estrada
Durant tot el dia s'observen importants volades de gavines rialleres que van i venen de l'estany. 28/11/2018 (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
L'abundància i diversitat de preses atrau un bon nombre de rapinyaires a l'estany. Àliga calçada (Hieraaetus pennatus) foragitada per una garsa. 22/11/2018. (c) Joan Estrada
Arpelles volant per sobre la joca. 28/11/2018 (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
Els blauets són relativament fàcils de veure a la tardo a l'estany. 28/11/2018 (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
El repicatalons és un dels passeriformes més abundants en aquest període a l'estany d'Ivars i Vila-sana. 1/11/2018. (c) Roger Guillem
dilluns, 19 de novembre del 2018
El cabussó orellut, nova espècie d'ocell a l'estany d'Ivars i Vila-sana
El dissabte 17 de novembre Sergi Sales va observar 4 cabussons orelluts (Podicpes auritus) a l'estany d'Ivars i Vila-sana. Aquesta és una espècies força rara a Catalunya que només s'acostuma a veure amb conta-gotes alguns hiverns al litoral, sobretot al delta de l'Ebre. El més excepcional d'aquesta observació no és només que és la primera observació documentada a l'estany d'Ivars i Vila-sana i a tot l'interior de Catalunya sinó el nombre, doncs els pocs exemplars que s'observen sempre solen ser ocells solitaris. Malauradament sembla que només s'hi van aturar a descansar unes hores per tornar a marxar poc desprès.
Cabussons orelluts descansant entre diverses espècies d'ànecs. 17/11/2018. (c) Sergi Sales
L'arpella a l'estany d'Ivars i Vila-sana
L'arpella (Circus aeruginosus) és un rapinyaire característic de les zones humides, que com la resta d'espècies del gènere Circus es caracterítza per bastir el niu a terra, en aquest cas la major part de les vegades a l'interior del canyissar ("siscar").
L'arpella cria a l'estany d'Ivars i vila-sana des que es va iniciar la seva recuperació, doncs des d'un primer moment ja disposava del canyissar de la basseta o "estanyet" del costat de cal Aragonès. La població reproductora, aquests darrers anys, oscil·la entre les 6 i les 9 parelles. Tot i que es pot observat tot l'any, no tenim però informació de si la població és resident o realitza alguns moviments migratoris fora del període reproductor, doncs no es té cap exemplar marcat. Si que sabem però que a l'hivern hi ha una important entrada d'ocells forasters, que ha anat incrementant-se de forma important any rere anys, fins arribar a les 147 arpelles que es van observar a la joca de l'estany el gener del 2018, xifra clarament molt superior al que hauria de ser la vintena d'ocells locals. Val a dir però que aquestes arpelles no romanen tot el dia a l'estany sinó que s'escampen pels conreus de les rodalies en busca de rates i altres preses i a la nit s'apleguen a dormir al canyissar de l'estany.
L'arpella és una espècie bàsicament estival al centre i nord d'Europa i resident i hivernal a la meitat sud, amb alguns ocells que llavors arriben al nord d'Àfrica i fins i tot al sud del Sahel.
L'observació a l'estany d'una femella d'arpella amb una anella de lectura a distància durant els tres darrers hiverns (vegeu la taula) ens ha aportat una sorpresa. En efecte, aquesta femella d'arpella que com a mínim aquests darrers anys ens visita amb fidelitat i sembla passar tot l'hivern a la zona de l'estany (com a mínim entre octubre i gener, tal com es veu a la taula) no és un ocell que ens visita des del nord d'Europa sinó des de l'interior de la mateixa península Ibèrica, en concret des de Paredes de Nava, a Palència, a 480 km en línia recta. Es a dir que el desplaçament que efectua no és nord-sud sinó oest-est (vegeu el mapa). Tenint en compte que l'arpella sembla una espècie filopàtrica a les zones de cria cal pensar que cada any fa el viatge d'anada i tornada entre la seva zona de cria a la Tierra de Campos i la seva zona d'hivernada al Pla d'Urgell. Potser és que els grans secans de l'interior de la Península a l'hivern són massa pobres, o massa freds? González (1991) ja esmenta el cas d'una població que cria a la zona de Guadalajara que (en base 60 d'ocells marcats amb bandes alars, tant adults com polls) només era estival en aquesta localitat i que hivernava a la zona de les maresmes del Guadalquivir, essent substituïda a les zones de cria per una petita població hivernal d'origen desconegut. Encara ens falta molt per saber de les arpelles de l'estany, com per exemple si la població reproductora també marxa a l'hivern com sembla passa en altres llocs de la península, però com a mínim ja sabem que alguns dels ocells presents a l'hivern crien a la Meseta castellana.
Femella d'arpella l'arpella 06U que ha passat aquests darrers hiverns a l'estany d'Ivars i Vila-sana. 26/10/2018 (c) Joan Padró
Taula. Observacions disponibles de la femella d'arpella 06U
Període reproductor 2011
Hivern 2016-17
Hivern de 2017-2018
Hivern de 2018-2019
Localitat on cria l'arpella 06U que hiverna a l'estany d'Ivars i Vila-sana
González, J-L. 1991. El aguilucho lagunero en España: situación, biología de la reproducción, alimentación y consevación. ICONA. Madrid
Etiquetes de comentaris:
anellament,
divulgació,
fenologia,
hivernada,
ocells
dimarts, 6 de novembre del 2018
Resum del mes d'octubre de 2018
A mesura que avança la tardor ja van acabant de marxar els darrers exemplars de les espècies estrictament estivals. Així els primers dies d'octubre encara es van veure les darreres orenetes (Hirundo rustica, Delichon urbica i Riparia riparia), boscarles de canyar i boscalers, espècies totes elles que ja han desaparegut però per complet els darrers dies del mes. Per contra, ja van arribant els primers ocells estrictament hivernals com el pinsà (Fringilla coelebs), el grasset (Anthus spinoletta) o el repicatalons i fins i tot s'ha produït la observació d'algunes espècies més rares com el pinsà mec (Fringilla montifringilla). El mateix passa amb els ànecs i la resta d'espècies aquàtiques. Mentre que els cabussons emplomallats han esdevingut prou rar, el nombre d'ànecs cullerot i de xarxets va incrementant-se lentament, amb fins als destacats 481 exemplars en el cas del cullerot, així com s'han observat els primers xiuladors. Els corbs marins grossos també han pujat molt fins al punt que han assolit el màxim anual, superant els nombres del mes de gener i febrer passats, potser coincidint amb un pas d'exemplars part dels quals continuïn més cap al sud. En el cas dels anàtids destacar, desprès de molt temps, l'observació d'una segona oca que se suma a la que es ve observat regularment els darrers anys.
Tal com ha passat tota la tardor, presència molt escadussera de limícoles, tan pel que fa al nombre d'espècies com a les xifres totals. Només esmentar l'observació regular dels becadells, amb un màxim puntual de 15 exemplars, i la minsa arribada de les primeres fredelugues. Si que és mantenen però xifres molt altes de gavina riallera i el nombre de gavians s'ha recuperat desprès de la reducció estival. En el grup de les gavines esmentar també, al marge dels habituals gavians foscos, l'observació d'una gavina menuda, regular en migració any rere any, i de la primera gavina cendrosa de l'hivern, en el que també és una de les localitats tradicionals de Catalunya per aquesta espècie. Encara també s'han observat un fumarell carablanc i un fumarell negre, en el que ja són dades una mica tardanes per aquestes dues espècies.
Dades interessants són l'observació d'una vintena de grues o de tres boscarles mostatxudes, espècies escadusseres a l'estany.
Entre les espècies que no aixequen el cap comentar el cas de la polla d'aigua i la fotja que ja porten un quants anys sota mínims.
Tal com ha passat tota la tardor, presència molt escadussera de limícoles, tan pel que fa al nombre d'espècies com a les xifres totals. Només esmentar l'observació regular dels becadells, amb un màxim puntual de 15 exemplars, i la minsa arribada de les primeres fredelugues. Si que és mantenen però xifres molt altes de gavina riallera i el nombre de gavians s'ha recuperat desprès de la reducció estival. En el grup de les gavines esmentar també, al marge dels habituals gavians foscos, l'observació d'una gavina menuda, regular en migració any rere any, i de la primera gavina cendrosa de l'hivern, en el que també és una de les localitats tradicionals de Catalunya per aquesta espècie. Encara també s'han observat un fumarell carablanc i un fumarell negre, en el que ja són dades una mica tardanes per aquestes dues espècies.
Dades interessants són l'observació d'una vintena de grues o de tres boscarles mostatxudes, espècies escadusseres a l'estany.
Entre les espècies que no aixequen el cap comentar el cas de la polla d'aigua i la fotja que ja porten un quants anys sota mínims.
Altres canvis observats com la disminució de la joca d'esplugabous, amb només una seixantena d'ocells a finals de mes, i gralles, semblen ocasionats pel desplaçament de la joca cap a altres indrets, com pot ser sectors arbrats de la ciutat de Mollerussa on les condicions tèrmiques són més favorables.
Màxims per espècie detectats a l'estany d'Ivars i Vila-sana l'octubre de 2018
espècie | 10/2018 |
Cigne (Cygnus olor) | |
Oca riallera grossa (Anser albifrons) | |
Oca (Anser anser) | 2 |
Oca de galta blanca (Branta leucopsis) | |
Ànec blanc (Tadorna tadorna) | |
Ànec canyella (Tadorna ferruginea) | |
Ànec mut (Cairina moschata) | |
Ànec carolí (Aix sponsa) | |
Ànec mandarí (Aix galericulata) | |
Ànec xiulador (Anas penelope) | 8 |
Xarxet (Anas crecca) | 75 |
Ànec collverd (Anas platyrhynchos) | 750 |
Anec cuallarg (Anas acuta) | |
Ànec cullerot (Anas clypeata) | 481 |
Ànec griset (Anas strepera) | 1 |
Ànec domèstic | |
Xarrasclet (Anas querquedula) | |
Anas híbrid | |
Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris) | |
Xibec (Netta rufina) | 12 |
Morell cap roig (Aythya ferina) | 3 |
Morell xocolater (Aythya nyroca) | |
Morell de plomall (Aythya fuligula) | |
Aythya hibrid | |
Bec de serrà mitjà (Mergus serrator) | |
Cabusset (Tachybaptus ruficollis) | 3 |
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) | 5 |
Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis) | |
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) | 197 |
Pelicà (Pelecanus onocrotalus) | |
Bitó (Botaurus stellaris) | 1 |
Martinet menut (Ixobrychus minutus) | |
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) | |
Martinet ros (Ardeola ralloides) | |
Esplugabous (Bubulcus ibis) | 435 |
Martinet blanc (Egretta garzetta) | 5 |
Egretta garcetta X Egretta gularis | |
Agró blanc (Egretta alba) | 7 |
Bernat pescaire (Ardea cinerea) | 16 |
Agró roig (Ardea purpurea) | |
Cigonya negra (Ciconia nigra) | |
Cigonya (Ciconia ciconia) | 200 |
Capó reial (Plegadis falcinellus) | |
Ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus) | |
Becplaner (Platalea leucorodia) | |
Flamenc (Phoenicopterus ruber) | |
Arpella (Circus aeruginosus) | 45 |
Àguila pescadora (Pandion haliaetus) | |
Rascló (Rallus aquaticus) | 5 |
Polla pintada (Porzana porzana) | |
Rascletó (Porzana parva) | |
Rasclet (Porzana pusilla) | |
Polla d'aigua (Gallinula chloropus) | 11 |
Polla blava (Porphyrio porphyrio) | 8 |
Fotja (Fulica atra) | 20 |
Fotja banyuda (Fulica cristata) | |
Grua (Grus grus) | 20 |
Garsa de mar (Haematopus ostralegus) | |
Camallarga (Himantopus himantopus) | |
Bec d'alena (Recurvirostra avosetta) | |
Perdiu de mar (Glareola pratincola) | |
Corriol petit (Charadrius dubius) | |
Corriol gros (Charadrius hiaticula) | |
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) | |
Corriol pit-roig (Charadrius morinellus) | |
Daurada (Pluvialis apricaria) | |
Pigre gris (Pluvialis squatarola) | |
Fredeluga (Vanellus vanellus) | 29 |
Fredeluga gregària (Vanellus gregaria) | |
Territ gros (Calidris canutus) | |
Territ de tres dits (Calidris alba) | |
Territ menut (Calidris minuta) | |
Territ de Temminck (Calidris temminckii) | |
Territ becllarg (Calidris ferruginea) | |
Territ variant (Calidris alpina) | |
Territ pectoral (Calidris melanotos) | |
Batallaire (Philomachus pugnax) | |
Becadell sord (Lymnocriptes minimus) | |
Becadell (Gallinago gallinago) | 15 |
Becadell gros (Gallinago media) | |
Becada (Scolopax rusticola) | |
Tetolet becllarg (Limnodromus scolopaceus) | |
Tètol cuanegre (Limosa limosa) | |
Tètol cuabarrat (Limosa lapponica) | |
Pòlit (Numenius phaeopus) | |
Becut (Numenius arquata) | |
Gamba roja pintada (Tringa erythropus) | |
Gamba roja (Tringa totanus) | |
Siseta (Tringa stagnatilis) | |
Gamba verda (Tringa nebularia) | |
Xivita (Tringa ochropus) | 1 |
Valona (Tringa glareola) | 1 |
Xivitona (Actitis hypoleucos) | |
Remena-rocs (Arenaria interpres) | |
Escuraflascons bec-fi (Phalaropus lobatus) | |
Gavina capnegra (Larus melanocephalus) | |
Gavina menuda (Hydrocoloeus minutus) | 1 |
Gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus) | 1550 |
Gavina corsa (Larus audouinii) | |
Gavina cendrosa (Larus canus) | 1 |
Gavià fosc (Larus fuscus) | 16 |
Gavià argentat (Larus argentatus) | |
Gavià (Larus michahellis) | 750 |
Gavineta de tres dits (Rissa tridactyla) | |
Curroc (Gelochelidon nilotica) | |
Xatrac gros (Sterna caspia) | |
Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis) | |
Xatrac bengalí (Sterna bengalensis) | |
Xatrac (Sterna hirundo) | |
Xatrac menut (Sternula albifrons) | |
Fumarell carablanc (Chlidonias hybrida) | 1 |
Fumarell negre (Chlidonias niger) | 1 |
Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus) | |
Blauet (Alcedo atthis) | 5 |
Boscaler (Locustella luscinioides) | 1 |
Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) | 4 |
Balquer (Acrocephalus arundinaceus) | |
Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon) | 3 |
Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus) | |
Repicatalons (Emberiza schoeniclus) | * |
Corb marí gros a la joca de l'estany amb una anella metàl·lica que no es va poder llegir. 29/10/2018. (c) Joan Rodríguez & Anna Varea
Grup molt gran de cigonyes aturades al sector som de cal Aragonès. 29/10/2018. (c) Joan Rodríguez & Anna Varea
Els pocs cabussons emplomallats observats al mes d'octubre tots es mostraven en plomatge d'hivern. 29/10/2018. (c) Joan Rodríguez & Anna Varea
Jove de primer any de gavina cendrosa aturada entremig de les abundants gavines rialleres. 29/10/2018. (c) Joan Rodríguez & Anna Varea
Els gossos deslligats i la tortuga d'estany a l'estany d'Ivars i Vila-sana
La tortuga d'estany (Emys orbicularis) és una tortuga d'aigua dolça molt amenaçada a Catalunya, raó per la qual s'ha realitzat un projecte per a la seva reintroducció a l'estany d'Ivars i Vila-sana, on a partir de 2011 s'hi van començar a alliberar alguns exemplars. Tot i que lentament, l'espècie sembla que es va implantant a l'estany i ja s'han observat alguns episodis reproductors. Per aquesta raó, cada nova observació d'aquesta espècie és motiu de satisfacció. I això és que vam sentir en un primer moment quan ens van passar la foto d'aquest exemplar. En mirar la foto amb detall, però, ens va cridar l'atenció unes marques a la closca que presentava aquesta tortuga. Per aquesta raó vam enviar la fotografia a l'Albert Bertolero, un expert en tortugues, que ens ha respost que aquestes marques semblaven mossegades de gos. En ser una tortuga adulta sembla que el gos no li va fer excessiu mal però de ben segur un exemplar jove no se n'hagués sortit tant ben parat.
Val a dir que tot i que es obligat portar els gossos lligats a l'estany malauradament molt poca gent respecta aquesta obligació i molts gossos van i venen deslligats, amb el perill que aquest fet suposa per a la fauna de l'estany. Encara que no siguin gossos meixants han d'anar lligats i vigilats doncs encara que només sigui per jugar poden fer força mal a altres animals.
Tortuga d'estany amb marques a la closca atribuïbles a mossegades d'un gos. 01/10/2018. (c) Jordi Bas Casas
Etiquetes de comentaris:
amfibis i rèptils,
impactes
dimecres, 10 d’octubre del 2018
Resum del mes de setembre de 2018
Tot i trobar-nos en plena migració postnupcial el nombre d'espècies aquàtiques detectades a l'estany d'Ivars i Vila-sana continua essent especialment baix. Els als nivells d'inundació que impossibiliten l'aturada de les limícoles n'és un dels principals responsables. Els elements més destacables són que s'ha produït una petita entrada d'ànecs, tant collverds, com cullerots i alguns xarxets, tot i que amb xifres encara llunyanes al que cal esperar a mesura que ens acostem a l'hivern. Una altra espècie que poc a poc van arribant és el corb marí gros, amb observacions de fins 50 exemplars, tot i que sembla que no tots es quedarien a dormir a l'estany, doncs el nombre d'ocells a la joca és sensiblement menor. La que si que continua activa és la joca d'esplugabous, amb fins 700 ocells. Dins aquest grup, esmentar que durant el setembre s'ha continuant veient alguns grups de capons reials que utilitzaren també l'estany com a joca, amb un màxim de 23 ocells. El principal dormidor detectat aquest mes a l'estany ha esta però el de les gavines rialleres, que ha tornat a superar els 3.000 ocells. Xifres molt menors són els del gavià i del gavià fosc.
Els cabussons emplomallats ja han reduït dràsticament els seus efectius, com ve essent habitual a la tardor-hivern. Així s'ha passat dels 78 exemplars del mes d'agost als escassos 8 ocells del setembre. Encara els darrers balquers i boscarles de canyar, a les que se suma el més rar boscaler.
De les espècies estrictament migrants al setembre s'ha tornat a veure una àliga pescadora a l'estany. Un cas especial, tal com s'ha comentat anteriorment, és el de les limícoles, amb només 5 espècies i sempre en forma d'ocells solitaris, amb un màxim de 4 xivites. Fumarells i xatracs també han resultat escassos, com ve essent habitual, amb l'observació de només un curroc, un de fumarell carablanc i dos fumarells negres.
Pel que fa a altres grups faunístics esmentar l'observació de fins a 5 espècies d'odonats. És significatiu que un espiadimonis com la pipa vinosa (Trithemis annulata) que fa uns anys era força rara (Escolà i al. 2011) ha esdevingut una de les espècies més regulars. Vegeu p.e. el resum d'octubre del 2017.
Escolà, J., Müller, P. & Batlle, R.M. 2011. Odonatofauna del nuevo" Estany d'Ivars i Vila-sana"(Pla d'Urgell, Lleida, ne Península Ibérica)(Odonata). Boletín de la SEA 48: 329-334.
Màxims per espècie detectats a l'estany d'Ivars i Vila-sana el setembre de 2018
espècie | 09/2018 |
Cigne mut (Cygnus olor) | |
Oca riallera grossa (Anser albifrons) | |
Oca vulgar (Anser anser) | 1 |
Oca de galta blanca (Branta leucopsis) | |
Ànec blanc (Tadorna tadorna) | 4 |
Ànec canyella (Tadorna ferruginea) | |
Ànec mut (Cairina moschata) | |
ànec carolí (Aix sponsa) | |
Ànec mandarí (Aix galericulata) | |
Ànec xiulaire (Anas penelope) | |
Xarxet comú (Anas crecca) | 27 |
Ànec collverd (Anas platyrhynchos) | 445 |
Anec cuallarg (Anas acuta) | |
Ànec cullerot (Anas clypeata) | 100 |
Ànec griset (Anas strepera) | |
Ànec domèstic | |
Xarrasclet (Anas querquedula) | |
Anas híbrid | |
Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris) | |
Xibec (Netta rufina) | 8 |
Morell de cap roig (Aythya ferina) | 1 |
Morell xocolater (Aythya nyroca) | |
Morell de plomall (Aythya fuligula) | |
Aythya hibrid | |
Bec de serrà mitjà (Mergus serrator) | |
Cabusset (Tachybaptus ruficollis) | 4 |
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) | 8 |
Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis) | |
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) | 50 |
Pelicà (Pelecanus onocrotalus) | |
Bitó (Botaurus stellaris) | |
Martinet menut (Ixobrychus minutus) | |
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) | 4 |
Martinet ros (Ardeola ralloides) | |
Esplugabous (Bubulcus ibis) | 700 |
Martinet blanc (Egretta garzetta) | 8 |
Egretta garcetta X Egretta gularis | |
Agró blanc (Egretta alba) | 2 |
Bernat pescaire (Ardea cinerea) | 17 |
Agró roig (Ardea purpurea) | |
Cigonya negra (Ciconia nigra) | |
Cigonya (Ciconia ciconia) | 40 |
Capó reial (Plegadis falcinellus) | 23 |
Ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus) | |
Becplaner (Platalea leucorodia) | |
Flamenc (Phoenicopterus ruber) | |
Arpella (Circus aeruginosus) | 27 |
Àguila pescadora (Pandion haliaetus) | 1 |
Rascló (Rallus aquaticus) | 4 |
Polla pintada (Porzana porzana) | |
Rascletó (Porzana parva) | |
Rasclet (Porzana pusilla) | |
Polla d'aigua (Gallinula chloropus) | 14 |
Polla blava (Porphyrio porphyrio) | 7 |
Fotja (Fulica atra) | 18 |
Fotja banyuda (Fulica cristata) | |
Grua (Grus grus) | |
Garsa de mar (Haematopus ostralegus) | |
Cames llargues (Himantopus himantopus) | |
Bec d'alena (Recurvirostra avosetta) | |
Perdiu de mar (Glareola pratincola) | |
Corriol petit (Charadrius dubius) | |
Corriol gros (Charadrius hiaticula) | |
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) | |
Corriol pit-roig (Charadrius morinellus) | |
Daurada grossa (Pluvialis apricaria) | |
Pigre gris (Pluvialis squatarola) | |
Fredeluga (Vanellus vanellus) | 2 |
Fredeluga gregària (Vanellus gregaria) | |
Territ gros (Calidris canutus) | |
Territ tresdits (Calidris alba) | |
Territ menut (Calidris minuta) | |
Territ de Temminck (Calidris temminckii) | |
Territ becllarg (Calidris ferruginea) | |
Territ variant (Calidris alpina) | |
Territ pectoral (Calidris melanotos) | |
Batallaire (Philomachus pugnax) | 1 |
Becadell sord (Lymnocriptes minimus) | |
Becadell (Gallinago gallinago) | 2 |
Becadell gros (Gallinago media) | |
Becada (Scolopax rusticola) | |
Tetolet becllarg (Limnodromus scolopaceus) | |
Tètol cuanegre (Limosa limosa) | |
Tètol cuabarrat (Limosa lapponica) | |
Pòlit cantaire (Numenius phaeopus) | |
Becut (Numenius arquata) | |
Gamba roja pintada (Tringa erythropus) | |
Gamba roja (Tringa totanus) | |
Siseta (Tringa stagnatilis) | |
Gamba verda (Tringa nebularia) | |
Xivita (Tringa ochropus) | 4 |
Valona (Tringa glareola) | 1 |
Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos) | |
Remena-rocs (Arenaria interpres) | |
Escuraflascons bec-fi (Phalaropus lobatus) | |
Gavina capnegra (Larus melanocephalus) | |
Gavina menuda (Hydrocoloeus minutus) | |
Gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus) | 3350 |
Gavina corsa (Larus audouinii) | |
Gavina cendrosa (Larus canus) | |
Gavià fosc (Larus fuscus) | 4 |
Gavià argentat (Larus argentatus) | |
Gavià (Larus michahellis) | 120 |
Gavineta de tres-dits (Rissa tridactyla) | |
Curroc (Gelochelidon nilotica) | 1 |
Xatrac gros (Sterna caspia) | |
Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis) | |
Xatrac bengalí (Sterna bengalensis) | |
Xatrac (Sterna hirundo) | |
Xatrac menut (Sternula albifrons) | |
Fumarell carablanc (Chlidonias hybrida) | 1 |
Fumarell negre (Chlidonias niger) | 2 |
Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus) | |
Blauet (Alcedo atthis) | 3 |
Boscaler (Locustella luscinioides) | 2 |
Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) | 4 |
Balquer (Acrocephalus arundinaceus) | 1 |
Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon) | |
Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus) | |
Repicatalons (Emberiza schoeniclus) |
La concentració més gran d'ocells de l'estany es dóna al vespre quan s'ajoquen a l'estany fins a més de 3.000 gavines rialleres. 19/08/2008. (c) Joan Estrada Bonell
Les gavines rialleres nascudes enguany encara conserven plomes marrons sobre l'ala. 28/09/2018. (c) Joan Estrada Bonell
Ja han començar a arribar en nombre significatiu els cullerots hivernants a l'estany. 28/09/2018. (c) Joan Estrada Bonell
Els cabussets a l'hivern estan mancats del característic to rogenc de cara i coll. 28/09/2018. (c) Joan Estrada Bonell
Adult de corb marí gros a la joca de l'estany. 28/09/2018. (c) Joan Estrada Bonell
Grup de corbs marins grossos aturats als arbres secs en els que passaran la nit. 28/09/2018. (c) Joan Estrada Bonell
Corbs marins i esplugabous comparteixen posadors per a la joca. 8/09/2018. (c) Joan Estrada Bonell
Tot i que han reduït el seu nombre encara són unes quantes les cigonyes que dada nit van a dormir al niu. 28/09/2018. (c) Joan Estrada Bonell
La manca de macròfits fa que faci anys que no es vegin grups nombrosos de fotges a l'estany. 28/09/2018. (c) Joan Estrada Bonell
Jove de polla d'aigua de l'any. Són distintives les taques blanques de sota la cua que permet la fàcil identificació tant dels adults com dels joves (més marrons i sense vermell viu al bec). 28/09/2018. (c) Joan Estrada Bonell
La joca d'arpelles poc a poc va incrementant el nombre d'efectius. 28/09/2018. (c) Joan Estrada Bonell
Tot i no ser una espècie lligada als ambients aquàtics, el milà reial és un visitant regular a l'hivern a l'estany. 28/09/2018. (c) Joan Estrada Bonell
Com molts altres anys, associats a la joca d'esplugabous i corbs marins grossos s'apleguen a dormir a l'estany fins a un miler de gralles (Corvus monedula). 28/09/2018. (c) Joan Estrada Bonell
Llantió elegant (Ischnura elegans). 28/09/2018. (c) Joan Estrada Bonell
Parella d'emperador menor (Anax parthenope) fent la posta. 28/09/2018. (c) Joan Estrada Bonell
Mascle de parot cuanegre (Orthetrum cancellatum). 28/09/2018. (c) Joan Estrada Bonell
El pixaví nervat (Sympetrum fonscolombii) és una de les espècies més corrents a l'estany i rodalies. 28/09/2018. (c) Joan Estrada Bonell
La pipa vinosa ha esdevingut una espècie regular a l'estany. 28/09/2018. (c) Joan Estrada Bonell
Subscriure's a:
Missatges (Atom)