divendres, 31 d’octubre del 2014

Història de la gavina capnegra HR93

El mes de setembre veiem la història de la gavina capnegra 5046 que havia nascut a l'estany d'Ivars i Vila-sana i que va anar a passar l'hivern al Sudest de la península Ibèrica, on segurament va tenir un un final tràgic en empassar-se un ham de pesca. En aquest cas veiem la història d'una gavina capnegra nascuda a Hongria que s'ha dedicat a viatjat una mica per Europa occidental. En efecte, aquesta gavina anellada com a poll el 16/06/2012 a Retzilas (Hongria) va ser observada el 12/08/2013 a Rosslare Harbourg (Irlanda), el 20/2014 a Faro (Portugal) i finalment el 08/07/2014 a l'estany d'Ivars i Vila-sana. No sabem si la seva aturada a l'estany coincideix amb la vista de possibles zones de cria (doncs era encara un subadult i per tant encara possiblement no reproductor) o si a la primavera havia retornat a la seva Hongria natal i en no criar havia decidit retornar aviat a la seva àrea d'hivernada del sud de la península Ibèrica. Caldrà estar atent la primavera de l'any vinent a veure si es decideix instal·lar a l'estany o va ser només un punt d'aturada durant el seu periple viatger atret per les gavines capnegres locals.


Gavina capnegra hongaresa (amb anella vermella) al costat de gavines vulgars a l'estany d'Ivars i Vila-sana. 08/07/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Moviments realitzats per la gavina capnegre HR93

divendres, 17 d’octubre del 2014

El Clot de la Unilla, una visió de com podia haver estat l'antic estany d'Ivars i Vila-sana

L'estany d'Ivars i Vila-sana, en el seu origen, era un estany endorreic que durant els episodis de pluja recollia l'aigua d'una cubeta sense connexió a cap conca hidrogràfica, actuant com un petit mar interior. L'endorreisme era un fet freqüent a la Plana de Lleida, on les escasses precipitacions impedien que algunes conques interiors arribessin a obrir-se al mar. No cal dir que aquest estany era d'aigües temporals, sense peixos ni canyissars i alguns anys a l'estiu s'eixugava del tot, no restant més que una crosta de salobre. Amb la construcció el 1861 del canal d'Urgell la cosa va canviar de forma dràstica. En efecte, el reg de les finques de l'entorn va començar a produir un excedent d'aigua que s'acumulava al fons de la cubeta i que va ocasionar que l'estany deixés de ser temporal per esdevenir permanent. L'obertura de la sèquia de l'estany per aprofitar les seves aigües per al reg dels municipis del Poal i Bellvís va afavorir la circulació de l'aigua i la dulcificació de l'estany, cosa que va permetre la colonització del mateix per part dels peixos i que si desenvolupes el canyissar i altra vegetació aquàtica d'aigua dolça. El 1951, però es va procedir a la seva dessecació per guanyar terres de conreu. Sortosament, el record de l'estany va afavorir però que a partir del 1993 es planteges un projecte per a la seva recuperació, que finalment es va consumar el 2005 amb el retorn de l'aigua a a l'antiga cubeta. No cal dir que aquest projecte de recuperació es va emmirallar en l'estany artificialitat generat amb les aigües excedentàries del Canal d'Urgell i no en l'antic estany endorreic d'aigües temporals. Malauradament la història de l'estany d'Iivars i Vila-sana no és única i durant anys la pràctica totalitat de cubetes i llacunes endorreics van ser drenades i transformades en conreus, sovint no restant més que la toponímia que ens indica l'antiga presencia d'aquestes cubetes endorreiques actualment transformades per tota la plana de Lleida, amb nombroses partides que encara conserven el nom de la llacuna, el saladar, el clot de...

Sortosament encara ha arribat fins als nostres dies una d'aquestes conques amb prou feines transformada, en concret el Clot de la Unilla la darrera gran cubeta endorreica no drenada a Catalunya. El Clot de la Unilla se situa enmig del secà entre els municipis d'Almenar i Alguaire, i és una digna imatge del que devien ser aquests paisatges abans de la generalització del reg a casa nostra. Una part del Clot de la Unilla està conreada des de fa anys. Malgrat això, encara es continua embassant alguns anys amb importants episodis de pluja com enguany. Quan això passa, de forma immediata, s'hi desenvolupa una rica i singular comunitat vegetal a la cubeta, amb nombroses espècies aquàtiques adaptades a aquesta temporalitat, amb formes de resistència capaces de sobreviure anys de sequera i que acaben per desaparèixer en sectors amb aigües permanents, on no poden competir amb les espècies dels ambients estables. És per això que és de gran importància reivindicar i conservar el Clot de la Unilla i la seva temporalitat, sense peixos i sense canyissar, tant pel seu gran valor ecològic, amb espècies vegetals úniques a Catalunya i desenes d'espècies de limícoles força rares a l'interior els anys amb aigua, com per el valor històric que té. Fins i tot els anys que està sec, ens mostra com eren aquests paisatges abans de l'arribada de l'aigua dels canals, amb espècies també de gran valor ecològic com la xurra, el torlit o la calàndria.

No cal dir però que el Clot de la Unilla és un espai especialment fràgil que cal cuidar amb delicadesa. És per això que si el visitem ens hem d'abstenir sota cap concepte de sortir dels camins i impedir que els gossos entrin a l'aigua. 

Al següent enllaç es pot descarregar l'estudi que EGRELL va fer del clot de la Unilla el 1998 i en aquest l'estudi de la vegetació que van fer Salvat i altres el mateix any.

Vista del clot de la Unilla embassat. 10/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Vista del clot de la Unilla embassat. 10/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Vista del clot de la Unilla embassat. 10/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Vista del clot de la Unilla embassat. 10/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Vista del clot de la Unilla embassat. 10/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

El territ pectoral (Calidris melanotos) és una de les espècies estrella que ens ha visitat aquesta tardor des del NE de Sibèria. 25/09/2014. (c)  Joan Estrada Bonell

El corriol petit (Charadrius dubius) és una de les espècies que utilitza les zones amb fang del clot de la Unilla. 25/09/2014. (c)  Joan Estrada Bonell

El corriol gros (Charadrius hiaticula) és una altra de les espècies que utilitza les zones amb fang del clot de la Unilla. 25/09/2014. (c)  Joan Estrada Bonell

Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus) i fredelugues (Vanellus vanellus) al clot de la Unilla. 25/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

El batallaire (Philomachus pugnax), a l'esquerra ha estat l'espècie més abundant al Clot de la Unilla la tardor del 2014, amb molts dies amb més de 100 ocells. A la dreta una valona (Tringa glareola). 25/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Tètols cuanegres (Limosa limosa) i batallaires al Clot de la Unilla. 25/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Becut (Numenius arquata) al clot de la Unilla. 25/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Mascle adult de batallaire en plomatge hivernal al clot de la Unilla.  25/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Daurada grossa (Pluvialis apricaria) encara en plomatge d'estiu cal costat de fredelugues i gavines vulgars. 25/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

divendres, 10 d’octubre del 2014

Resum del mes de setembre de 2014

Durant el mes de setembre s'ha produït una inflexió en els ocells de l'estany. La pràctica totalitat de les espècies han acabat l'època de cria i algunes espècies com els gavians argentats han marxat a mudar a altres localitats, assolint els mínims anuals. Paral·lelament però ja s'ha començat a detectar una important entrada d'ànecs hivernants. En efecte, al marge de la detecció de les espècies exclusivament migrants o hivernals, com és el cas de l'ànec cuallarg o el xarxet comú, les espècies presents tot l'any han multiplicat enormement els seus efectius. Així el collverd ha passat dels 130 ocells del mes d'agost als 500 del mes de setembre i el cullerot dels 5 del mes anterior als 140 del setembre. Destacar també el pas d'espècies més rares com, l'ànec blanc, el xarrasclet o el morell xocolater. Entre les espècies reproductores a la zona encara nombres molt alts de cabussons emplomallats, amb un bon nombre de parelles que encara tenen polls, i xifres elevades de gavina vulgar, tot i que molt possiblement el gruix dels ocells siguin ja forasters. La fotja vulgar ha incrementat lleugerament les seves magres xifres reproductores i ja es detecten els primers grups de corb marí gros que romandran tot l'hivern a l'estany.

Un esment apart mereixen les limícoles. La baixada del nivell d'aigua de l'estany coincidint amb el pas migratori de moltes d'aquestes espècies que nidifiquen a l'extrem Nord d'Europa ha permès l'observació a l'estany de fins 11 espècies diferents, que sobretot aprofiten els sectors més soms de les zones d'exclusió dels peixos del costat de cal Aragonès. Destacar també, coincidint amb el pas migratori, nombres molt alts de cigonya (amb fins 300 ocells junts) i d'esplugabous, amb més de 2.000 ocells dormint diàriament a la joca de l'estany. Altres espècies migratories rares detectades aquest setembre a l'estany han estat la cigonya negra i el fumarell alablanc.

Finalment comentar que la pedregada caiguda sobre l'estany el 14 de setembre, sense haver tingut els efectes tant desastrosos de la pedregada del juliol del 2012, també va provocar la mort i el trencament d'ales a alguns ocells.

Màxims del mes de setembre de 2014 a l'estany d'Ivars i Vila-sana
espècie 09/2014
Cigne mut (Cygnus olor)
Oca riallera grossa (Anser albifrons)
Oca vulgar (Anser anser)
Oca  de galta blanca (Branta leucopsis)
Ànec blanc (Tadorna tadorna) 1
Ànec mut (Cairina moschata)
ànec carolí (Aix sponsa)
Ànec mandarí (Aix galericulata)
Ànec xiulaire (Anas penelope)
Xarxet comú (Anas crecca) 35
Ànec coll-verd (Anas platyrhynchos) 500
Anec cuallarg (Anas acuta) 4
Ànec cullerot (Anas clypeata) 140
Ànec griset (Anas strepera)
Ànec domèstic 
Xarrasclet (Anas querquedula) 1
Anas híbrid
Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris)
Xibec (Netta rufina)
Morell cap-roig (Aythya ferina) 3
Morell xocolater (Aythya nyroca) 1
Morell de plomall (Aythya fuligula)
Aythya hibrid
Bec de serrà mitjà (Mergus serrator)
Cabusset (Tachybaptus ruficollis) 2
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) 90
Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis)
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) 25
Pelicà vulgar (Pelecanus onocrotalus)
Bitó comú (Botaurus stellaris)
Martinet menut (Ixobrychus minutus)
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) 7
Martinet ros (Ardeola ralloides)
Esplugabous (Bubulcus ibis) 2000
Martinet blanc (Egretta garzetta) 11
Egretta garcetta X Egretta gularis
Agró blanc (Egretta alba) 2
Bernat pescaire (Ardea cinerea) 15
Agró roig (Ardea purpurea)
Cigonya negra (Ciconia nigra) 1
Cigonya blanca (Ciconia ciconia) 300
Capó reial (Plegadis falcinellus) 4
Ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus)
Becplaner (Platalea leucorodia)
Flamenc (Phoenicopterus ruber)
Arpella vulgar (Circus aeruginosus) 7
Àguila pescadora (Pandion haliaetus)
Rascló (Rallus aquaticus) 5
Polla pintada (Porzana porzana)
Rascletó (Porzana parva)
Rasclet (Porzana pusilla)
Polla d'aigua (Gallinula chloropus) 13
Polla blava (Porphyrio porphyrio) 4
Fotja vulgar (Fulica atra) 32
Fotja banyuda (Fulica cristata)
Grua (Grus grus)
Garsa de mar (Haematopus ostralegus)
Cames llargues (Himantopus himantopus) 2
Bec d'alena (Recurvirostra avosetta)
Perdiu de mar (Glareola pratincola)
Corriol petit (Charadrius dubius)
Corriol gros (Charadrius hiaticula) 1
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
Corriol pit-roig (Charadrius morinellus)
Daurada grossa (Pluvialis apricaria)
Pigre gris (Pluvialis squatarola)
Fredeluga (Vanellus vanellus) 18
Fredeluga gregària (Vanellus gregaria)
Territ gros (Calidris canutus)
Territ tresdits (Calidris alba)
Territ menut (Calidris minuta)
Territ de Temminck (Calidris temminckii)
Territ becllarg (Calidris ferruginea) 1
Territ variant (Calidris alpina)
Territ pectoral (Calidris melanotos)
Batallaire (Philomachus pugnax) 11
Becadell sord (Lymnocriptes minimus)
Becadell comú (Gallinago gallinago) 18
Becadell gros (Gallinago media)
Becada (Scolopax rusticola)
Tetolet becllarg (Limnodromus scolopaceus)
Tètol cuanegre (Limosa limosa) 13
Tètol cuabarrat (Limosa lapponica)
Pòlit cantaire (Numenius phaeopus)
Becut (Numenius arquata)
Gamba roja pintada (Tringa erythropus) 5
Gamba roja vulgar (Tringa totanus) 1
Siseta (Tringa stagnatilis)
Gamba verda (Tringa nebularia) 4
Xivita (Tringa ochropus) 3
Valona (Tringa glareola) 1
Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos) 2
Remena-rocs (Arenaria interpres)
Escuraflascons bec-fi (Phalaropus lobatus)
Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
Gavina menuda (Larus minutus)
Gavina vulgar (Larus ridibundus) 1590
Gavina corsa (Larus audouinii)
Gavina cendrosa (Larus canus)
Gavià fosc (Larus fuscus) 1
Gavià argentat (Larus michahellis) 33
Gavineta de tres-dits (Rissa tridactyla)
Curroc (Gelochelidon nilotica)
Xatrac gros (Sterna caspia)
Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis)
Xatrac bengalí (Sterna bengalensis)
Xatrac comú (Sterna hirundo)
Xatrac menut (Sterna albifrons)
Fumarell carablanc (Chlidonias hybridus)
Fumarell negre (Chlidonias niger) 3
Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus) 1
Blauet (Alcedo atthis) 4
Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus)

un xarrasclet tipus femella entre tres xarxets. 09/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell
  
Un parell de capons reials entren a la joca barrejats amb els esplugabous. 09/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Una cigonya negra migrant arriba al vespre a l'estany. 09/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Les fotges, a la foto amb una polla blava a la zona d'exclusió de peixos del costat de cal Aragonès, han incrementat lleugerament els seus efectius reproductors. 09/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Durant el setembre encara s'han observat regularment els martinets de nit a l'estany, en aquest cas compartint posadors amb les gavines vulgars. 09/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Els corbs marins grossos ja han arribat a l'estany per passar-hi l'hivern. 09/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Els ànecs cullerots ja han esdevingut una espècia abundant el setembre a l'estany. 24/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Un corriol gros i un territ becllarg a la zona d'exclusió de peixos. 24/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Un ànec blanc amb un becadell i un batallaire a la zona d'exclusió de peixos. 24/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Nombroses cigonyes s'han aturat durant el setembre a l'estany a descansar, rentar-se i abeurar. 24/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

Gran joca d'esplugabous i gavines vulgars des de l'aguait de Vila-sana. 24/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

El cabussó emplomallat és una de les poques espècies que al setembre encara mantenia el gruis dels efectius reproductors. 24/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

La pedregada esdevinguda a l'estany el 14/09/2014 va deixar diversos exemplars malferits, com aquesta gavina vulgar amb l'ala trencada. 24/09/2014. (c) Joan Estrada Bonell

dilluns, 6 d’octubre del 2014

Mosquiter de doble ratlla a l'estany d'Ivars i Vila-sana

El dia mundial dels ocells a l'estany d'Ivars i Vila-sana va deparar una agradable sorpresa als assistents. En efecte, el dia 4 a la tarda mentre miravem els ocells de l'estany en Sergi Sales ens va avisar que acabava de trobar un mosquiter de doble ratlla (Phylloscopus inornatus) al bosquet de ribera de cal Aragonès, a escassos metres del mirador de Vallmajor on es realitzava l'activitat. No cal dir que els més "friquis" dels ocells no ens vam voler perdre l'oportunitat d'observar una espècie ben rara a casa nostra, que era la primera vegada que s'observava a l'estany i que només havia estat detectada prèviament una vegada a les comarques de Lleida.

El mosquiter de doble ratlla és una petit ocell forestal de 10 cm de llarg i menys de 10 grams de pes que cria a Sibèria, a l’Est dels Urals, i hiverna al Sud-est Asiàtic (Tailàndia, etc...), pel que és molt rar a l'Europa occidental. Això vol dir que suposant que hagués vingut des de la zona de cria més propera i en línia totalment recta hauria volat aquesta tardor més de 5.200 km, que de ben segur deuen haver estat força més, tot una proesa per un ocell no més gran que un dit gros dels nostres.

Atenent que el diumenge encara es mantenia a la zona, cal pensar que durant els propers dies hi haurà peregrinació d'ornitòlegs que no es voldran perdre l'oportunitat d'afegir aquesta rara espècie a la llista.


Mosquiter de doble ratlla al bosquet de cal Aragonès. 04/10/2014. (c) Anna Varea Polo

Grupet d'ornitòlegs observant el mosquiter de doble ratlla al bosquet de cal Aragonès. 04/10/2014. (c) Núria Serra

Estany d'Ivars i Vila-sana en relació a l'àrea de cria del mosquiter de doble ratlla.