Fauna de l'estany d'Ivars i Vila-sana

dimarts, 25 de setembre del 2012

Dia mundial dels ocells 2012 a l'estany d'Ivars i Vila-sana

El cap de setmana del 6 i 7 d'octubre se celebra el dia mundial dels ocells a l'estany d'Ivars i Vila-sana. El dissabte 6 a partir de les 5 de la tarda es realitzarà observació i guiatge d'ocells des del mirador de Vallmajor i a partir de les 7 es realitzarà el cens de la joca d'esplugabous des de l'aguait del costat de Vila-sana. El diumenge dia 6, de 9 a 12 del matí, es farà una jornada de portes obertes d'anellament al sector del canyissar de depuració, al costat d'Ivars d'Urgell.

dilluns, 10 de setembre del 2012

Resum del mes d'agost

A l'agost ja s'ha acabat la temporada de cria pràcticament per a totes les espècies. Ja només s'observen els darrers polls de cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) acompanyats dels adults. De totes maneres els cabussons també, a mesura que avança el mes, va reduint també paulativament el nombre d'individus, que es dirigeixen cap a altres localitats a passar l'hivern.

Com a contrapartida, durant el mes d'agost s'ha començat a detectar una entrada d'ànecs forasters, evidenciada tant pel que fa al nombre d'algunes espècies escasses a l'estany, com és el cas de l'ànec cullerot (Anas clypeata), del qual el 19 d'agost ja se'n van contar 19 exemplars, com de l'arribada d'espècies no reproductores, com és el cas del xarxet comú (Anas crecca), amb els primer ocells observats a partir del 10 d'agost, o l'ànec blanc (Tadorna tadorna), del qual se'n van observar 4 exs. el 10 d'agost. Entre la resta d'espècies destacables continua el degoteig de limícoles, que tot i ser escasses, presenten un bon nombre d'espècies, tant algunes exclusivament migradores a l'estany, com és el cas del territ becllarg (Calidris ferruginea) o la valona (Tringa glareola), com d'algunes que ja restaran durant tot el període de tardor hivern, com és el cas del becadell (Gallinago gallinago). Dins d'aquest grup esmentar l'observació el 27 d'agost de 2 tètols cuabarrats (Limosa lapponica), que constitueixen el primer registre documentat d'aquesta espècie a l'estany. Entre els passeriformes també es detecta un pas important d'ocells que han niat al nord i centre d'Europa i que a l'agost comencen a dirigir-se cap a la conca mediterrània i el continent africà a passar l'hivern. Bons exemples dels que passen de viatge cap al sud són la boscarla dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus), la cuereta groga (Motacilla flava), o el mastegatatxes (Ficedula hypoleuca), mentre que en els cassos de la cotxa blava (Luscinia svecica) poden restar alguns ocells tot l'hivern a l'estany d'Ivars i Vila-sana. Les dades dels primers ocells en pas de tardor per l'estany o de les primeres arribades dels que restaran a l'estany a l'hivern les podeu trobar al requadre especial de primeres arribades.

Pel que fa a les gavines, la vulgar (Larus ridibundus) continua tot el mes amb nombres alts, mentre que els gavians argentat (Larus michahellis) i fosc (Larus fuscus) estan sota mínims. Els que poc a poc a poc van remuntant el nombre són els esplugabous (Bubulcus ibis), que a finals de més ja es devien acostar al miler d'ocells, tot i no disposar de cap cens específic, i ja s'ha detectat els primers corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) que els acompanyaran al capvespre a la joca.

Finalment destacar també l'observació el 19 d'agost un híbrid entre martinet blanc (Egretta garcetta) i martinet dels esculls (Egretta gularis).

Màxims del mes d'agost

espècie	08/2012
Cigne mut (Cygnus olor)
Ànec mut (Cairina moschata)
Oca vulgar (Anser anser)
Oca de galta blanca (Branta leucopsis)
Bec de serrà mitjà (Mergus serrator)
Ànec blanc (Tadorna tadorna)	4
ànec carolí (Aix sponsa)
Ànec mandarí (Aix galericulata)
Ànec xiulaire (Anas penelope)
Xarxet comú (Anas crecca)	7
Ànec coll-verd (Anas platyrhynchos)	250
Ànec cullerot (Anas clypeata)	19
Ànec griset (Anas strepera)
Xarrasclet (Anas querquedula)
Anec cuallarg (Anas acuta)
Ànec domèstic
Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris)
Xibec (Netta rufina)	3
Morell cap-roig (Aythya ferina)	7
Morell de plomall (Aythya fuligula)
Morell xocolater (Aythya nyroca)	2
Aythya nyroca X Aythya ferina
Èider (Somateria mollissima)
Cabusset (Tachybaptus ruficollis)	4
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)	125
Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis)
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)	8
Bitó comú (Botaurus stellaris)
Martinet menut (Ixobrychus minutus)	1
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)	11
Martinet ros (Ardeola ralloides)	2
Esplugabous (Bubulcus ibis)	250
Martinet blanc (Egretta garzetta)	6
Egretta garcetta X Egretta gularis	1
Agró blanc (Egretta alba)
Bernat pescaire (Ardea cinerea)	10
Agró roig (Ardea purpurea)	3
Cigonya negra (Ciconia nigra)
Cigonya blanca (Ciconia ciconia)	100
Capó reial (Plegadis falcinellus)
Ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus)
Becplaner (Platalea leucorodia)
Flamenc (Phoenicopterus ruber)
Arpella vulgar (Circus aeruginosus)	11
Àguila pescadora (Pandion haliaetus)	1
Rascló (Rallus aquaticus)	6
Polla pintada (Porzana porzana)
Rascletó (Porzana parva)
Rasclet (Porzana pusilla)
Polla d'aigua (Gallinula chloropus)	10+
Polla blava (Porphyrio porphyrio)	4
Fotja vulgar (Fulica atra)	5
Fotja banyuda (Fulica cristata)
Grua (Grus grus)
Garsa de mar (Haematopus ostralegus)
Cames llargues (Himantopus himantopus)	7
Bec d'alena (Recurvirostra avosetta)
Perdiu de mar (Glareola pratincola)
Corriol petit (Charadrius dubius)	1
Corriol gros (Charadrius hiaticula)
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
Corriol pit-roig (Charadrius morinellus)
Daurada grossa (Pluvialis apricaria)
Pigre gris (Pluvialis squatarola)
Fredeluga (Vanellus vanellus)	25
Fredeluga gregària (Vanellus gregaria)
Territ gros (Calidris canutus)
Territ tresdits (Calidris alba)
Territ menut (Calidris minuta)
Territ de Temminck (Calidris temminckii)
Territ becllarg (Calidris ferruginea)	1
Territ variant (Calidris alpina)
Territ pectoral (Calidris melanotos)
Batallaire (Philomachus pugnax)
Becadell comú (Gallinago gallinago)	4
Becadell gros (Gallinago media)
Becadell sord (Lymnocriptes minimus)
Tètol cuanegre (Limosa limosa)	7
Tètol cuabarrat (Limosa lapponica)	2
Pòlit cantaire (Numenius phaeopus)
Becut (Numenius arquata)
Gamba roja pintada (Tringa erythropus)
Gamba roja vulgar (Tringa totanus)
Gamba verda (Tringa nebularia)	7
Siseta (Tringa stagnatilis)
Xivita (Tringa ochropus)	6
Valona (Tringa glareola)	1
Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos)	14
Remena-rocs (Arenaria interpres)
Escuraflascons bec-fi (Phalaropus lobatus)
Gavina capnegra (Larus melanocephalus)	1
Gavina menuda (Larus minutus)
Gavina vulgar (Larus ridibundus)	4620
Gavina cendrosa (Larus canus)
Gavià fosc (Larus fuscus)	1
Gavià argentat (Larus michahellis)	12
Gavineta de tres-dits (Rissa tridactyla)
Curroc (Gelochelidon nilotica)	2
Xatrac gros (Sterna caspia)
Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis)
Xatrac bengalí (Sterna bengalensis)
Xatrac comú (Sterna hirundo)
Xatrac menut (Sterna albifrons)
Fumarell carablanc (Chlidonias hybridus)	31
Fumarell negre (Chlidonias niger)
Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus)
Blauet (Alcedo atthis)	1
Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus)	2+

divendres, 3 d’agost del 2012

Resum del mes de juliol

Durant tot el mes s'ha continuat trobant ocells morts a l'estany per impacte de les pedres de la tempesta del dia 5. Al marge d'aquest fet destacar que el gruix de les espècies ja estan acabant la temporada de cria i s'ha començat a deixar de veure les llocades d'ànecs tant freqüents en mesos anteriors. L'única espècie que encara es mostrava al juliol en ple període reproductor eren els cabussons emplomallats (Podicpes cristatus) que enguany han assolit una xifra record de 30-40 parelles, la majoria de les quals tenien polls durant el mes de juliol. Segurament els canvis esdevinguts pel que fa als peixos de l'estany hi han tingut molt a veure. Així un increment de la lucioperca enfront la carpa (Cyprinus carpio) podria haver afavorit al cabussó, que tindria en els alevins de lucioperca (Sander lucioperca) un recurs important. De fet no va començar a criar però fins que es va produir el boom dels alevins d'aquesta espècie. Segurament la llucioperca manté molt més a ratlla els crancs que la carpa, pel que segurament no hi havia cap altra presa alternativa. Durant el juliol han volat també els darrers polls de gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) i de cigonya (Ciconia ciconia).

La resta d'ocells al juliol és mostren molt mes discrets, boscarles de canyar (Acrocephalus scirpaceus) i balquers (Acrocephalus scirpaceus) ja han deixat de cantar i els ànecs han començat la muda, amb el que la pràctica totalitat dels mascles mostren els plomatges eclipsats i alguns una incapacitat temporal pel vol. Només al capvespre es veuen sortir els ànecs del seus refugis cap al mig de l'estany moment en que s'observa algun cullerot (Anas clypeata) i morell de cap-roig (Aythya ferina) entre els 300 collverds (Anas platyrhynchos) que aquest mes restaven a l'estany. Com a coses destacable esmentar el baix nombre de fotges (Fulica atra) que no han superat els 10 ocells en tot el mes.

Pel que fa als gavians argentats (Larus michahellis) s'ha passat dels pràcticmant 1000 ocells presents a finals de juny a la seva pràctica desaparició a finals de juliol, molt possiblement per haver-se dirigit fora de l'estany a mudar. Un cas contrari ha esdevingut amb la gavina vulgar de la qual durant el més de juliol s'ha produït una forta entrada d'exemplars forasters que es concentren al capvespre a dormir a l'estany en un nombre que s'acosta als 5000 ocells. Els esplugabous poc a poc van recuperant la joca i a finals de mes ja s'acostaven als 200 ocells. Tot i que al juliol ja es podria començar a detectar un cert pas de limícoles des de les seves zones de cria del N d'Europa cap al sud de moment la seva presència a l'estany ha estat molt inapreciable.

Pel que fa als mamífers durant el mes de juliol s'ha detectat els primers conills (Oryctolagus cuniculus) afectats per la mixomatosis.

La pràctica totalitat dels mascles d'ànecs detectats durant el mes de juliol mostraven el plomatge eclipsat. 26.07.2012. (c) Joan Estrada Bonell

Jove de morell de cap roig. 26.07.2012. (c) Joan Estrada Bonell

Al vespre es forma un important joca de gavines vulgars al mig de l'estany.26.07.2012. (c) Joan Estrada Bonell

Cabussó emplomallat alimentant un poll ja força crescut. 26.07.2012. (c) Joan Estrada Bonell

Durant el juliol s'ha continuat trobant ocells mort per l'impacte de la pedregada com aquest adult de gavià argentat amb una ala trencada. 26.07.2012. (c) Joan Estrada Bonell

El conill és una espècie prou abundant a les rodalies de l'estany d'Ivars i Vila-sana. 26.07.2012. (c) Joan Estrada Bonell

Durant el mes de juliol s'ha detectat a l'estany els primers conills afectats per la mixomatosis. 26.07.2012. (c) Joan Estrada Bonell

Màxims del mes de juliol

espècie	07/2012
Cigne mut (Cygnus olor)
Ànec mut (Cairina moschata)
Oca vulgar (Anser anser)	2
Oca de galta blanca (Branta leucopsis)
Bec de serrà mitjà (Mergus serrator)
Ànec blanc (Tadorna tadorna)
ànec carolí (Aix sponsa)
Ànec mandarí (Aix galericulata)
Ànec xiulaire (Anas penelope)
Xarxet comú (Anas crecca)
Ànec coll-verd (Anas platyrhynchos)	300+
Ànec cullerot (Anas clypeata)	1
Ànec griset (Anas strepera)
Xarrasclet (Anas querquedula)
Anec cuallarg (Anas acuta)
Ànec domèstic
Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris)
Xibec (Netta rufina)
Morell cap-roig (Aythya ferina)	4
Morell de plomall (Aythya fuligula)
Morell xocolater (Aythya nyroca)
Aythya nyroca X Aythya ferina
Èider (Somateria mollissima)
Cabusset (Tachybaptus ruficollis)	3+
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)	90+
Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis)
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)
Bitó comú (Botaurus stellaris)
Martinet menut (Ixobrychus minutus)
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)	1
Martinet ros (Ardeola ralloides)
Esplugabous (Bubulcus ibis)	150+
Martinet blanc (Egretta garzetta)	2
Agró blanc (Egretta alba)
Bernat pescaire (Ardea cinerea)	6+
Agró roig (Ardea purpurea)	2
Cigonya negra (Ciconia nigra)
Cigonya blanca (Ciconia ciconia)	3
Capó reial (Plegadis falcinellus)
Ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus)
Becplaner (Platalea leucorodia)
Flamenc (Phoenicopterus ruber)
Arpella vulgar (Circus aeruginosus)	3
Àguila pescadora (Pandion haliaetus)
Rascló (Rallus aquaticus)
Polla pintada (Porzana porzana)
Rascletó (Porzana parva)
Rasclet (Porzana pusilla)
Polla d'aigua (Gallinula chloropus)	(+)
Polla blava (Porphyrio porphyrio)	3
Fotja vulgar (Fulica atra)	8
Fotja banyuda (Fulica cristata)
Grua (Grus grus)
Garsa de mar (Haematopus ostralegus)
Cames llargues (Himantopus himantopus)	1
Bec d'alena (Recurvirostra avosetta)
Perdiu de mar (Glareola pratincola)
Corriol petit (Charadrius dubius)
Corriol gros (Charadrius hiaticula)
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
Corriol pit-roig (Charadrius morinellus)
Daurada grossa (Pluvialis apricaria)
Pigre gris (Pluvialis squatarola)
Fredeluga (Vanellus vanellus)
Fredeluga gregària (Vanellus gregaria)
Territ gros (Calidris canutus)
Territ tresdits (Calidris alba)
Territ menut (Calidris minuta)
Territ de Temminck (Calidris temminckii)
Territ becllarg (Calidris ferruginea)
Territ variant (Calidris alpina)
Territ pectoral (Calidris melanotos)
Batallaire (Philomachus pugnax)
Becadell comú (Gallinago gallinago)
Becadell gros (Gallinago media)
Becadell sord (Lymnocriptes minimus)
Tètol cuanegre (Limosa limosa)
Tètol cuabarrat (Limosa lapponica)
Pòlit cantaire (Numenius phaeopus)
Becut (Numenius arquata)
Gamba roja pintada (Tringa erythropus)
Gamba roja vulgar (Tringa totanus)
Gamba verda (Tringa nebularia)	1
Siseta (Tringa stagnatilis)
Xivita (Tringa ochropus)	1
Valona (Tringa glareola)
Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos)
Remena-rocs (Arenaria interpres)
Escuraflascons bec-fi (Phalaropus lobatus)
Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
Gavina menuda (Larus minutus)
Gavina vulgar (Larus ridibundus)	4580+
Gavina cendrosa (Larus canus)
Gavià fosc (Larus fuscus)
Gavià argentat (Larus michahellis)	(+)
Gavineta de tres-dits (Rissa tridactyla)
Curroc (Gelochelidon nilotica)
Xatrac gros (Sterna caspia)
Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis)
Xatrac bengalí (Sterna bengalensis)
Xatrac comú (Sterna hirundo)
Xatrac menut (Sterna albifrons)
Fumarell carablanc (Chlidonias hybridus)
Fumarell negre (Chlidonias niger)
Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus)
Blauet (Alcedo atthis)
Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus)

dilluns, 23 de juliol del 2012

Projecte de reintroducció de la tortuga d'estany

La tortuga d'estany (Emys orbicularis) és una tortuga d'aigua dolça molt amenaçada a Catalunya. Malgrat que la seva distribució compren bona part de la província de Girona, localitats disperses del litoral i tota la vall del Segre-Ebre fins al delta, actualment, les úniques poblacions amb una mínima entitat de Catalunya es troben al Delta de l’Ebre, als Aiguamolls de l’Empordà, al Baix Ter i al Pla de la Selva, tot i que només en aquest darrer indret es pot parlar d’una població en relatiu bon estat. En la resta de localitats, són poblacions amb un nombre molt baix d’exemplars i algunes, com les de Banyoles i el delta de l'Ebre, són objecte de projectes de conservació.

El Consorci de l’Estany d’Ivars i Vila-sana, la Fundació CatalunyaCaixa, la Diputació de Lleida, el Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC) i la Universitat de Lleida (UdL) col·laboren des del juliol de l’any 2010 en un projecte per introduir aquesta espècie a l’estany d’Ivars i Vila-sana, coma forma de reforçar les poblacionisn relictes de la vall de l'Ebre. En aquest context, el 2011 es van alliberar cinc exemplars en una bassa d'aclimatació a l'estany i, malgrat que s’ha comptabilitzat la baixa natural d’un exemplar, probablement per predació, l’adaptació de l’espècie a l’estany es pot valorar molt positivament. Així quatre exemplars han completat el seu cicle biològic anual amb normalitat i, fins i tot, s’ha constatat que hi hagut un aparellament, pel que es possible que enguany ja apareguin els primers animals nascuts a l’estany.

Com a continuació del projecte, aquest juliol s’han alliberat nou exemplars mes a l'estany d'Ivars i Vila-sana. Aquests individus estan dotats d'un emissor per poder-ne fer un radioseguiment, per part del Departament de Producció Animal de la Universitat de Lleida, que permeti valorar l’adaptació de l’espècie i conèixer els seus hàbits. Totes les tortugues introduïdes han estat criades en captivitatat al CRARC a partir d'animals seleccionats que genèticament pertanyessin a la població catalana.

Més informació sobre el projecte de reintroducció de la tortuga d'estany a l'estany d'Ivars i Vila-sana és pot trobar en aquest article

En el següent enllaç es pot veure un video del marcatge i alliberament de les tortugues a l'estany

Una de les tortugues d'estany alliberades a l'estany el 2011 desprès d'haver completat un cicle biològic anual. 08.05.12. (c) Joan Estrada Bonell

Dos dels exemplas alliberats el 2012. 08.07.2012. (c) Consorci Estany d'Ivars i Vila-sana

Un dels exemplas alliberats el 2012 al que s'observa l'emissor adherit a la closca. 08.07.2012. (c) Consorci Estany d'Ivars i Vila-sana

dijous, 19 de juliol del 2012

Es confirma la cria de la mallerenga de bigotis a l'estany d'Ivars i Vila-sana

Desprès d'un parell d'hiverns amb presencia regular de mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus) a l'estany d'Ivars i Vila-sana aquesta primavera s'hi ha pogut confirmar la seva reproducció. Així, el dia 11/6, en el marc de la campanya d'anellament que EGRELL realitza a l'estany, va ser capturada una femella amb placa incubatriu, cosa que indicava que estava nidificant. El 26/6 es van detectar dos exemplars en punts diferents de l'estany, que feien pensar en un mínim de dos territoris. El 5/7 és va anellar en aquest cas un mascle adult i, finalment, el 10/7 es va anellar un mascle jove de l'any. Aquest fet evidenciava no només la reproducció de la mallerenga de bigotis a l'estany d'Ivars i Vila-sana, sinó, a més, que aquesta ha estat exitosa. La mallerenga de bigotis és una espècie que viu en canyissars vells inundats molt amenaçada a Catalunya. Fins no fa molts anys era un reproductor localment comú al delta de l'Ebre i més escàs als Aiguamolls de l'Empordà. Actualment, la mallerenga de bigotis es dóna per extingida tant al delta de l'Ebre com als Aiguamolls de l'Empordà, essent la població d'Utxesa l'única coneguda a Catalunya. És per això que la reproducció de la mallerenga de bigotis a l'estany d'Ivars i Vila-sana posa de manifest la importància d'aquest espai i evidencia l'èxit de la seva gestió, amb el manteniment de amplies zones de canyissar embassat.

Mascle de mallerenga de bigotis anellat a l'estany d'Ivars i Vila-sana. 05/07/2012. (c) Sergi Sales Asensio

Jove de l'any de mallerenga de bigotis anellat a l'estany d'Ivars i Vila-sana. 10/07/2012. (c) Sergi Sales Asensio

dimarts, 17 de juliol del 2012

Efectes de la pedregada sobre els ocells de l'Estany

El passat 5 de juliol alguns sectors del Pla d'Urgell es van veure afectats per una important pedregada que va malmetre molts conreus i elements urbans. Els ocells tampoc no en van sortir indemnes i són molts els que van patir importants ferides o la mort per impacte de les pedres. Tot i que l'estany d'Ivars i Vila-sana i les seves rodalies no es van veure afectats de ple pel fort de la pedregada si que hi van caure algunes pedres de gran mida que van impactar sobre els ocells. Les espècies més afectades van ser els ocells que estaven en vol en iniciar-se la pedregada, sobretot la gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus), de la que en dies posteriors es van detectar un mínim d'11 exemplars morts a l'estany, i el gavià argentat (Larus michahellis), que van patir sobretot fractures d'ala. Altres espècies afectades sembla que van ser els cabussons emplomallats (Podiceps cristatus), amb moltes parelles amb polls que es trobaven enmig de l'estany en iniciar-se la tempesta, que haurien reduït el seu nombre de forma sensible. Per contra, les espècies que es van poder resguardar a l'interior del canyissar sembla que es van veure menys afectades. De resultes de la pedregada els dies posteriors s'han anat trobant nombrosos ocells morts i alguns de ferits, que han pogut ser ingressats al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Vallcalent. Entre aquests en destaca una gavina vulgar trobada ferida a les rodalies del Castell del Remei que havia esta anellada com a poll al mateix estany d'Ivars i Vila-sana el 2010 i que enguany havia tornat com adult a l'estany. Els ocells ingressats al CRFS de Vallcalent ferits per la pedregada, que no són més que una part molt petita dels afectats, són:

Mussol banyut (Asio otus): 2
Cigonya (Ciconia ciconia): 8
Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus): 4
Gavià argentat (Larus michahellis): 1
Aligot comú (Buteo buteo): 1
Xoriguer comú (Falco tinnunculus): 4

Algunes de les pedres caigudes a l'estany i les seves rodalies eren de gran mida. 05.07.2012. (c) Joan Rodriguez & Anna Varea

Gavià argentat (Larus michahellis) amb una ala trencada per l'impacte d'una pedra. 05.07.2012. (c) Joan Rodriguez & Anna Varea

Un parell de gavines vulgars (Larus ridibundus) suren mortes per l'impacte de les pedres a l'estany. 11.07.2012. (c) Joan Estrada Bonell

divendres, 13 de juliol del 2012

Balanç de la temporada de cria del 2012

Ja estem a les acaballes de la temporada de cria del 2012 i per per tant s'acosta el moment de fer balanç. Enguany cal destacar l'aparició d'algunes noves espècies reproductores respecte a anys anteriors, entre les que cal destacar la mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus) espècie considerada en perill d'extinció a Catalunya i de la qual aquests darrers anys només s'havien detectat indicis de cria a l'embassament d'Utxesa, donant-se per extingida al delta de l'Ebre i resta de principals zones humides de Catalunya. Una altra espècie nova de la que tampoc no es tenia cap indici de cria previ han estat el bernat pescaire (Ardea cinerea). Així mateix s'ha pogut confirmar la reproducció del morell de cap roig (Aythia ferina) i de l'ànec cullerot (Anas clypeata) espècies que se sospitava podien haver criat, en especial el segon, però de les quals no s'havia aconseguit trobar cap llocada. Pel que fa a altres elements destacats de l'estany com és el cas de les gavines vulgars (Larus ridibundus) i gavines capnegres (Larus melanocephalus) que tenen a l'estany l'única localitat de cria coneguda a Catalunya fora del Delta de l'Ebre esmentar que tot i que el nombre de parelles ha estat molt important l'èxit reproductor ha estat baix, possiblement per manca de suficient aliment a les rodalies de l'estany.

Nombre de parelles de les principals espècies aquàtiques presents a l'estany la temporada de cria de 2012. * indica espècies presents durant el període reproductor sense però indicis de cria.