Anellament de la colònia de gavines de l'estany d'Ivars i Vila-sana

La recuperació de l'estany d'Ivars i Vila-sana va permetre que el 2006, quan encara ni tan sols havia finalitzat l'embassat, s'instal·lés a l'estany una colònia de gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus), posant de manifest la importància que adquiria aquesta localitat per als ocells aquàtics en el conjunt de Catalunya. En efecte, la gavina vulgar dins Catalunya només cria amb regularitat al delta de l'Ebre, essent l'estany d'Ivars i Vila-sana l'altre indret on ho ha fet de manera ininterrompuda des de la seva colonització. A aquesta espècie s'hi va sumar el 2007 la gavina capnegra (Larus melanocephalus) en el que va ser una gran sorpresa, doncs aquesta gavina que a l'hivern trobem de forma abundosa al litoral català cria sobretot a les rodalies del mar Negre i fins llavors es tractava d'un reproductor ocasional a la península Ibèrica. L'interès de la formació d'aquesta colònia de gavines, a les que també es va sumar el gavià argentat (Larus michahellis) des del mateix 2006, va fer que a partir del 2008 s'inicies el seguiment i marcatge dels ocells d'aquesta colònia. El seguiment consisteix bàsicament en el comptatge del nombre de parelles, l'avaluació de l'èxit reproductor i l'anellament d'una part dels polls amb anelles de lectura a distància per poder realitzar un seguiment del procés dispersiu dels polls i les relacions de la colònia de l'estany amb altres localitats.

En el marc d'aquest seguiment que realitza EGRELL, en col·laboració amb el Consorci de l'estany d'Ivars i Vila-sana i amb el suport del cos d'Agents Rurals, el dimarts 11.06.2013 es va entrar a la colònia situada a l'lla central per avaluar l'èxit reproductor i anellar els polls de major edat. Així, el 2013 s'estima que han criat a l'estany un total de 12-15 parelles de gavià argentat (totes força sincròniques i amb tots els polls ja volant o a punt de volar), 200-250 parelles de gavina vulgar (en aquest cas amb parelles amb estadis molt diversos des de parelles encara amb nius amb ous a altres amb els polls a punt de volar) i 3-5 parelles de gavina capnegra (en un estadi poc més avançat que en el cas de les vulgars). Si que es va constatar que mentre que en el cas dels gavians argentats l'èxit reproductor ha estat molt alt, amb la pràctica totalitat dels polls esquerats, en el cas de les gavines vulgars aquest èxit ha estat molt més baix, amb nombrosos polls (fins i tot a punt de volar) morts, i possiblement un nombre elevat de postes abandonades. Aquests fets podrien estar ocasionats per una insuficient disponibilitat d'aliment, fenomen observat també altres anys. En el cas de la gavina capnegra, sembla que l'èxit reproductor és una mica superior. En total s'han anellat 10 polls grossos de gavià argentat, 16 de gavina vulgar i 5 de gavina capnegra. Val a dir que, tot i que el nombre de parelles reproductores de gavià argentat és baix, l'illa central és utilitzada com a zona de descans per un nombrós grup de gavians no reproductors que han acantonat les gavines vulgars a l'extrem oriental de l'illa.

Vista de la colònia de gavines a l'illa principal de l'estany d'Ivars i Vila-sana. En primer terme niu de gavina vulgar encara amb ous. 11.06.2013. (c) Joan Estrada Bonell

Niu de gavina vulgar amb un poll eclosionant. 11.06.2013. (c) Joan Estrada Bonell

Niu de gavina vulgar amb un poll i un ou eclosionant. 11.06.2013. (c) Joan Estrada Bonell

Niu de gavina capnegra amb tres polls petits. 11.06.2013. (c) Joan Estrada Bonell

Procés de marcatge d'un poll de gavià argentat. 11.06.2013. (c) Joan Estrada Bonell

Poll de gavià argentat amb l'anella metàl·lica i la de lectura a distància. 11.06.2013. (c) Joan Estrada Bonell

Poll de gavina vulgar amb l'anella metàl·lica i la de lectura a distància. 11.06.2013. (c) Joan Estrada Bonell

Grup de polls de gavina vulgar anellats a l'espera de ser novament alliberats. 11.06.2013. (c) Joan Estrada Bonell

Poll de gavina capnegra amb l'anella metàl·lica i la de lectura a distància. 11.06.2013. (c) Joan Estrada Bonell