dissabte, 9 de novembre de 2019

Construcció d'una colònia artificial de cria per a l'oreneta de ribera a l'estany d'Ivars i Vila-sana

L'oreneta de ribera (Riparia riparia), com la resta d'orenetes, és una espècie de vol àgil que s'alimenta caçant insectes en vol. Es diferència de l'oreneta comuna (Hirundo rustica) i de l'oreneta cuablanca (Delichon urbicum) per ser de tons brunencs, amb la part inferior clara amb un collaret marró. A diferència de l'oreneta comuna i de l'oreneta cuablanca, que són característiques dels indrets humanitzats, l'oreneta de ribera és una espècie que viu en rius i aiguamolls. Com les orenetes comuna i cuablanca, l'oreneta de ribera passa l'hivern a l'Àfrica subsahariana, observant-se a Catalunya entre mitjans d’abril i primers d'octubre. A diferència dels seus congèneres, que construeixen els nius amb boles de fang i palla, l'oreneta de ribera excava el niu, un túnel horitzontal, en talussos sorrencs. L'escassetat d'aquests suports fan que l'oreneta de ribera sigui una espècie colonial, a vegades amb agrupacions de fins alguns centenars de parelles en un mateix tallat.

   
Parella d'orenetes de ribera a entrant al niu per alimentar els polls amb el bec ple d'insectes. Bellpuig. Gravera d'Arenes Bellpuig. 18/06/2014. (c) Joan Estrada Bonell.

   
L'oreneta de ribera aprofita les betes de sorra per tal de poder excavar-hi el niu. Balaguer. Gravera d'Àrids Daniel. 24/05/2007. (c) Joan Estrada Bonell.

L'oreneta de ribera a Catalunya nidifica bàsicament seguint el curs dels rius Segre i Ebre i a les graveres de la Plana de Lleida. Localitats on ha criat l'oreneta de ribera a Catalunya entre els anys 2019 i 2019. Font Orntitho.cat.

L’oreneta de ribera i les graveres
La canalització de molts trams de riu i el control de les avingudes ha eliminat molts dels talussos on antigament criava l’oreneta de ribera. Per això, actualment bona part de les orenetes de ribera de Catalunya crien en graveres, on aprofiten els fronts d’explotació inactius en sectors sorrencs i secundàriament els acopis de sorra. 

L'oreneta de ribera és una espècie de cria colonial, que a vegades forma colònies nombroses de fins alguns centenars de parelles. Bellpuig. Gravera d'Arenes Bellpuig. 02/06/2009. (c) Joan Estrada Bonell.

La manca de talussos adequats fa que una part molt important de les orenetes de ribera de Catalunya actualment nidifiquin als talussos de les graveres. Bellpuig, Gravera d'Arenes Bellpuig. 02/06/2009. (c) Joan Estrada Bonell.

L'oreneta de ribera també pot excavar els nius als acopis de sorra de les extractives d'àrids. Balaguer. Gravera de Sorigué. 16/05/2006. (c) Joan Estrada Bonell.

L'oreneta de ribera i l'estany d'Ivars i Vila-sana
L’oreneta de ribera és molt abundant a l’estany d’Ivars i Vila-sana durant els períodes migratoris, quan passen per l'estany grups nombrosos d'ocells que crien als paisos del centre i nord d'Europa. Al període reproductor és una espècie que s'observa regularment a l'estany, però que no hi pot criar per manca d'indrets adequats. Els ocells que llavors s'observen alimentant-se a l'estany són els que nidifiquen a les graveres de Bellpuig, que en línia recta es troben a poc més de 5 km. 

L'oreneta de ribera és una espècie que puntualment durant els períodes migratoris pot ser molt abundant a l'estany d'Ivars i Vila-sana. 22/07/2007. (c) Joan Estrada Bonell.

Ocasionalment algunes parelles d'oreneta de ribera han intentat criar en piles d'àrids a l'estany, de forma infructuosa però per la poca entitat de les mateixes. 26/07/2012. (c) Joan Estrada Bonell.

Problemàtica de les colònies d'oreneta de ribera
Un dels problemes que tenen les colònies de cria de l'oreneta de ribera és la seva inestabilitat. En efecte, els talussos sorrencs han de ser prou tous per a que l'oreneta de ribera hi pugi excavar el niu, però com a contrapartida s'erosionen també amb facilitat. Aquest fet comporta que en pocs anys el talús es desmunti o que estigui ple de xaragalls pels que serps i altres predadors terrestres s'enfilen amb facilitat, provocant l'abandonament de la colònia.


Els talussos sorrencs han de ser prou tous per tal que l'oreneta de ribera hi pugi construir els nius, doncs no disposa de cap estructura adaptada a l'excavació. Balaguer. Gravera de Sorigué. 15/05/2006. (c) Joan Estrada Bonell.

Les colònies d'oreneta de ribera sovint son abandonades en pocs anys per erosió del talús on es trobava. Antiga colònia creada aprofitant un talús de la carretera C-26 a Alfarràs. 24/3/2010. (c) Joan Estrada Bonell.

La colònia de cria artificial per oreneta de ribera a l'estany d'Ivars i Vila-sana
Atès el lligam que l'oreneta de ribera té amb les explotacions de graves, l'Associació Provincial de Fabricants d'Àrids i Formigons de Lleida ha decidit apadrinar aquesta espècie i construir una colònia de cria artificial per a les orenetes de ribera a l'estany, en col·laboració amb el Consorci de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Aquesta colònia artificial consta d'un mur de formigó amb forats, que fan d'entrada dels nius. Tot el darrere del mur està ple de sorra per tal que les orenetes de ribera hi pugin acabar d'excavar els nius. La part exterior ha estat construïda amb formigó per evitar que el talús es vagi desmuntant amb el pas del temps, i així dificultar l'accés i predació dels nius per part de fauna terrestre, i per ser, com la sorra, un material produït pels mateixos agremiats.


Colònia de cria construïda per a l'oreneta de ribera a l'estany d'Ivars i Vila-sana per l’Associació Provincial de Fabricants d’Àrids i Formigons de Lleida en col·laboració amb el Consorci de l'estany d'Ivars i Vila-sana. 13/08/2019. (c) Joan Estrada Bonell.

Plafó explicatiu de la colònia artificial de cria per a l'oreneta de ribera construït a l'estany d'Ivars i Vila-sana.

Ens agradaria que aquesta imatge es pogués veure molt aviat a l'entrada dels forats de la colònia de cria construïda a l'estany. Bellpuig. Gravera d'Arenes Bellpuig. 05/06/2014. (c) Joan Estrada Bonell.