La carpa (Ciprinus carpio) és un peix exòtic a Catalunya, originari de l'est d'Europa i Àsia, que ja fa molts anys va ser introduïda a la península Ibèrica. Tot i que durant molt temps es va potenciar per a la seva pesca recreativa actualment està considerada com el que realment és una espècie invasora. En efecte, la carpa no és una espècie innòcua per als nostres rius i estany sinó que té uns efectes devastadors. Així, a diferencia d'altres espècies de peixos malauradament també introduïts a les nostres aigües, les carpes destrueixen per complet tota la vegetació (els macròfits o senill) del fons dels rius i estanys, remouen el sediment i provoquen un canvi radical en el medi. Així, mentre algunes espècies només modifiquen la comunitat de peixos per predació o competència, la carpa modifica directament l'hàbitat, tant eliminant la vegetació submergida com incrementant la terbolesa de l'aigua, en remoure el fons, cosa que no permet que penetri la llum i no pugi arrelar nova vegetació. Aquests fets tenen implicacions molt greus en tot el sistema aquàtic i les seves comunitats associades (vegetació, invertebrats, peixos, ocells, mamífers...) empobrint-les o fins i tot, en molts cassos, fent-les desaparèixer. En efecte, darrera la introducció de els carpes hi ha associada, la desaparició de la vegetació aquàtica, sovint molt singular, i la rarificació o fins i tot extinció de fotges (Fulica atra) i morells cap roig (Aythya ferina), que s'alimenten de la vegetació submergida. També però afecta als cabussets (Tachybaptus ruficollis) i moltes altres espècies que s'alimenten dels invertebrats aquàtics. Val a dir que la carpa era un peix inexistent a l'antic estany, en el que sí hi havia anguiles (Anguila anguila), madrilles (Parachondrostoma miegii) i barbs (Luciobarbus graellsii), espècies que fins i tot eren objecte d'una explotació comercial. L'absència de carpes permetia però la coexistència dels peixos amb les abundants fotges i ànecs descrits a les cròniques de l'antic estany.
La introducció incontrolada de carpes a l'estany poc desprès de la seva recuperació per part d'un inconscient (o desaprensiu), aparentment per a la seva pescar, ha tingut un impacte catastròfic sobre aquest espai, que ha vist com les fotges, morells, cabussons de coll-negre (Podiceps nigricollis) i cabussets que ràpidament havien colonitzar l'estany el primer any amb aigua en poc temps es van quedar sense aliment. També es van veure afectades altres espècies com els fumarells carablancs (Chlydonias hybrida) que construïen els nius sobre les masses d'algues emergides que la carpa va fer desaparèixer. Val a dir que la carpa té un immens potencial invasor, doncs al marge de tolerar aigües amb un cert grau de contaminació i fins i tot pobres en oxigen, una sola femella adulta pot pondre més de 500.000 ous. En pocs dies en naixeran milers de carpetes que al final del primer any de vida ja mesuraran més de 15 cm i pesaran 100 gr, Aquest fet comportà que en un parell d'anys l'estany ja estigués infestat de carpes i la resta de fauna i flora en patís les greus conseqüències, fins arribar a l'empobriment general actual, en el que les fotges i fins i tot molts ànecs han esdevingut especialment rars a l'estany. A tall d'exemple, es va passar de les més de 100 parelles de fotges que van criar el 2006 a l'estany a les 2-3 que ja només van niar el 2011, xifra residual que s'ha mantingut amb poques variacions fins a l'actualitat. Al marge de la desaparició de els espècies més sensibles, fins i tot espècies corrents com l'ànec coll-verd, amb nombres molt baixos respecte els assolits els primers anys, sembla es poden haver vist afectades per la desaparició de la vegetació aquàtica. Alguns sectors han esgrimit la pesca esportiva com a mecanisme de control de les carpes sense tenir en compte que precisament aquesta ha estat la causa de la seva introducció i de les destrosses efectuades i que les carpes que es puguin pescar no li fan ni pessigolles als milers d'exemplars que hi ha dins l'estany.
Ara s'acaba de publicar un estudi realitzat a les llacunes de Zoñar i Medina, a Andalusia, on s'analitza amb precisió uns fets semblants, de com la presència de la carpa fa desaparèixer per complet els macròfits i de retruc les poblacions de fotja i morell de cap roig, provocant així mateix la desaparició o l'extrema rarefacció d'espècies amenaçades d'extinció com l'ànec cap blanc (Oxyura leucocephala) o la fotja banyuda (Fulica cristata).
En el següent enllaç us podeu descarregar l'article sobre l'impacte de les carpes a les llacunes andaluses (en anglès)
La introducció incontrolada de carpes a l'estany poc desprès de la seva recuperació per part d'un inconscient (o desaprensiu), aparentment per a la seva pescar, ha tingut un impacte catastròfic sobre aquest espai, que ha vist com les fotges, morells, cabussons de coll-negre (Podiceps nigricollis) i cabussets que ràpidament havien colonitzar l'estany el primer any amb aigua en poc temps es van quedar sense aliment. També es van veure afectades altres espècies com els fumarells carablancs (Chlydonias hybrida) que construïen els nius sobre les masses d'algues emergides que la carpa va fer desaparèixer. Val a dir que la carpa té un immens potencial invasor, doncs al marge de tolerar aigües amb un cert grau de contaminació i fins i tot pobres en oxigen, una sola femella adulta pot pondre més de 500.000 ous. En pocs dies en naixeran milers de carpetes que al final del primer any de vida ja mesuraran més de 15 cm i pesaran 100 gr, Aquest fet comportà que en un parell d'anys l'estany ja estigués infestat de carpes i la resta de fauna i flora en patís les greus conseqüències, fins arribar a l'empobriment general actual, en el que les fotges i fins i tot molts ànecs han esdevingut especialment rars a l'estany. A tall d'exemple, es va passar de les més de 100 parelles de fotges que van criar el 2006 a l'estany a les 2-3 que ja només van niar el 2011, xifra residual que s'ha mantingut amb poques variacions fins a l'actualitat. Al marge de la desaparició de els espècies més sensibles, fins i tot espècies corrents com l'ànec coll-verd, amb nombres molt baixos respecte els assolits els primers anys, sembla es poden haver vist afectades per la desaparició de la vegetació aquàtica. Alguns sectors han esgrimit la pesca esportiva com a mecanisme de control de les carpes sense tenir en compte que precisament aquesta ha estat la causa de la seva introducció i de les destrosses efectuades i que les carpes que es puguin pescar no li fan ni pessigolles als milers d'exemplars que hi ha dins l'estany.
Ara s'acaba de publicar un estudi realitzat a les llacunes de Zoñar i Medina, a Andalusia, on s'analitza amb precisió uns fets semblants, de com la presència de la carpa fa desaparèixer per complet els macròfits i de retruc les poblacions de fotja i morell de cap roig, provocant així mateix la desaparició o l'extrema rarefacció d'espècies amenaçades d'extinció com l'ànec cap blanc (Oxyura leucocephala) o la fotja banyuda (Fulica cristata).
En el següent enllaç us podeu descarregar l'article sobre l'impacte de les carpes a les llacunes andaluses (en anglès)
Aquests fets posen en evidència com la irresponsabilitat o la ignorància d'una sola persona pot produir un dany ecològic irreparable i ens ha d'alertar de la temptació d'alliberar al medi natural qualsevol peix, tortuga o altre animal domèstic, que pot ocasionar uns efectes devastadors sobre el medi natural. Si no hagués estat per l'insensat que va aviar la galletada de carpes a l'estany ara l'estany d'Ivarsi Vila-sana seria un estany molt més ple de vida que recordaria més l'estany ple de fotges i ànecs que van conèixer els nostres padrins i que nosaltres vam poder veure els primers moments desprès de la seva recuperació. Possiblement l'única solució que hi ha per recuperar aquest estany seria el seu eixugat, per eliminar totes les carpes i altres espècies foranes, i el nou reembassat, esperant que cap eixelebrat tingués la temptació de tornar-hi a alliberar cap carpa ni cap altra espècie al·lòctona.
El 2007 ja es van començar a veure regularment carpes a l'estany. 23/05/2007. (c) Joan Estrada Bonell
Les carpes en remoure el sediment provoquen la terbolesa de l'aigua i la mort de la vegetació submergida. 17/07/2007. (c) Joan Estrada Bonell
Les carpes poden viure en aigües amb poc oxigen, on no es rar veure-les boquejar a la superfície de l'aigua. 24/09/2007. (c) Joan Estrada Bonell
Nius de fumarell carablanc sobre les masses d'algues que van ocupar l'estany el primer any. 27/06/2006. (c) Joan Estrada Bonell
Les imatges amb fins alguns milers d'ànecs que es van veure els primers anys de la recuperació de l'estany ja no s'han tornat a veure en anys posteriors. 19/09/2006. (c) Joan Estrada Bonell
El cabusset és una de les espècies que s'han vist fortament afectades per la proliferació de carpes a l'estany, que han eliminat tots els invertebrats que els servien d'aliment. 08/07/2008. (c) Joan Estrada Bonell
La fotja és una de les espècies en les que s'ha fet més visible l'efecte de les carpes, fins al punt que aquests darrers anys poques vegades se supera la vintena d'ocells. 10/02/2010. (c) Joan Estrada Bonell
